ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

FONÈTICA TEMA 1

•Download as PPT, PDF•
•
David Burniol Fernandez
David Burniol Fernandez
1 of 15
Download to read offline
CATALÀ 2n Bat TEMA 1. LA FONÈTICA
FONÈTICA I FONOLOGIA So i fonema: La fonètica estudia els sons del llenguatge com a entitats físiques. La fonologia estudia la funció dels fonemes. Fonema: unitat mínima que es pot delimitar en la cadena parlada, que no té significat, però sí funció distintiva (la seva commutació provoca canvis de significat).
ELS SONS L’articulació de sons: Sons sords/sons sonors : produïm un so sord quan no fem vibrar les cordes vocals, si les fem vibrar parlem de sons sonors. Sons sords: [ p ], [ t ], [ k ], [ f ], [ ʃ ], [ s ], [ t ʃ ], [ ts ]. Sons sonors: [ b ], [ d ], [ g ], [ v ], [ ʒ ] [ z ], [d ʒ ], [ dz ].
EL SISTEMA CONSONÀNTIC Les consonants: Segons el punt d'art.: Bilabials Labiodentals Dentals Alveolars Palatals Velars
EL SISTEMA CONSONÀNTIC Segons el mode d’art.: Sons oclusius Sons fricatius Sons aproximats Sons africats Sons laterals Sons vibrants Sons nasals
EL SISTEMA CONSONÀNTIC Particularitats fonètiques: Sons oclusius Sons fricatius
ELS SONS OCLUSIUS [ pl ], [ bl ], [ gl ]  gemminació: po bl e re gl a tri pl e arti cl e [ bbl ] [ggl] [ ppl ] [ kkl ] clu b #  neutralització, so sord. [ p ] fre d #  neutralització, so sord. [t] càsti g #  neutralització, so sord. [ k ]
So oclusiu + cnt sonora / vocal  so sord. dissa b te clu b obert po t petit càrre c pesat [p] [p] [t] [k] So oclusiu + cnt sonora  so sonor. clu b de nit po t de pèsol fo c de camp [b] [d] [g] Darrere [m], p/b emmudeixen. llam p tom b assum p te [ ø] [ ø] [ ø] ELS SONS OCLUSIUS
Els sons [t], [d] darrere [l] i [n] emmudeixen. al t diferen t [ ø] [ ø] Vacil·lació de la [r] en pronunciar t/d. fort / forts [r] o [ ø] Ban c [ ɧ] ELS SONS OCLUSIUS
Final de sil·laba /mot Final de mot i davant #  so sord. bolígra f # llapi s # fei x # [f] [s] [ʃ] Final de mot + vocal / cnt sonora  so sonor. bolígra f inclinat llapi s agafat f [v] [z] [ʒ] calaix calaix ample despa tx despa tx humit [kalajʃ] [kalajʒample] ʧ tʒ ELS SONS FRICATIUS
ro ig encès ro ig fort ro ig dʒ dʒ dʒ x arxa / x errar pen j at cap g egant [ts] [ts] dʒ dʒ re ix a [ j o], [ j a] [ʒo], [ʒa] E x cursió e x plosió e x cel·lent [s] [s] [ks] ELS SONS FRICATIUS
EL SISTEMA VOCÀLIC En català hi ha 8 vocals les quals es representen per 5 grafies. Segons el lloc d’articulació les vocals poden ser anteriors, centrals i posteriors. Les vocals es distingeixen de les consonants per tenir tonicitat: són àtones o tòniques.
EL SISTEMA VOCÀLIC Esquema vocàlic tònic [u] [i] mut pit [o] (tancada) [e] (tancada) pom neu [ ɔ] (oberta) [ɛ] (oberta) lloc peu [a] pal
EL SISTEMA VOCÀLIC Els diftongs: En català formen diftong qualsevol vocal seguida d’una “i” o una “u”. I només davant de “g” o “q” la “u” davant d’una altra vocal.
EL SISTEMA VOCÀLIC Les vocals febles: La “i” i la “u” són v. Febles perquè a més de vocals poden fer de semivocals, semiconsonants o consonants. La seva transcripció fonètica és igual quan es tracta de consonant o semiconsonant.

More Related Content

FONÈTICA TEMA 1

  • 1. CATALÀ 2n Bat TEMA 1. LA FONÈTICA
  • 2. FONÈTICA I FONOLOGIA So i fonema: La fonètica estudia els sons del llenguatge com a entitats físiques. La fonologia estudia la funció dels fonemes. Fonema: unitat mínima que es pot delimitar en la cadena parlada, que no té significat, però sí funció distintiva (la seva commutació provoca canvis de significat).
  • 3. ELS SONS L’articulació de sons: Sons sords/sons sonors : produïm un so sord quan no fem vibrar les cordes vocals, si les fem vibrar parlem de sons sonors. Sons sords: [ p ], [ t ], [ k ], [ f ], [ ʃ ], [ s ], [ t ʃ ], [ ts ]. Sons sonors: [ b ], [ d ], [ g ], [ v ], [ ʒ ] [ z ], [d ʒ ], [ dz ].
  • 4. EL SISTEMA CONSONÀNTIC Les consonants: Segons el punt d'art.: Bilabials Labiodentals Dentals Alveolars Palatals Velars
  • 5. EL SISTEMA CONSONÀNTIC Segons el mode d’art.: Sons oclusius Sons fricatius Sons aproximats Sons africats Sons laterals Sons vibrants Sons nasals
  • 6. EL SISTEMA CONSONÀNTIC Particularitats fonètiques: Sons oclusius Sons fricatius
  • 7. ELS SONS OCLUSIUS [ pl ], [ bl ], [ gl ]  gemminació: po bl e re gl a tri pl e arti cl e [ bbl ] [ggl] [ ppl ] [ kkl ] clu b #  neutralització, so sord. [ p ] fre d #  neutralització, so sord. [t] càsti g #  neutralització, so sord. [ k ]
  • 8. So oclusiu + cnt sonora / vocal  so sord. dissa b te clu b obert po t petit càrre c pesat [p] [p] [t] [k] So oclusiu + cnt sonora  so sonor. clu b de nit po t de pèsol fo c de camp [b] [d] [g] Darrere [m], p/b emmudeixen. llam p tom b assum p te [ ø] [ ø] [ ø] ELS SONS OCLUSIUS
  • 9. Els sons [t], [d] darrere [l] i [n] emmudeixen. al t diferen t [ ø] [ ø] Vacil·lació de la [r] en pronunciar t/d. fort / forts [r] o [ ø] Ban c [ ɧ] ELS SONS OCLUSIUS
  • 10. Final de sil·laba /mot Final de mot i davant #  so sord. bolígra f # llapi s # fei x # [f] [s] [ʃ] Final de mot + vocal / cnt sonora  so sonor. bolígra f inclinat llapi s agafat f [v] [z] [ʒ] calaix calaix ample despa tx despa tx humit [kalajʃ] [kalajʒample] ʧ tʒ ELS SONS FRICATIUS
  • 11. ro ig encès ro ig fort ro ig dʒ dʒ dʒ x arxa / x errar pen j at cap g egant [ts] [ts] dʒ dʒ re ix a [ j o], [ j a] [ʒo], [ʒa] E x cursió e x plosió e x cel·lent [s] [s] [ks] ELS SONS FRICATIUS
  • 12. EL SISTEMA VOCÀLIC En català hi ha 8 vocals les quals es representen per 5 grafies. Segons el lloc d’articulació les vocals poden ser anteriors, centrals i posteriors. Les vocals es distingeixen de les consonants per tenir tonicitat: són àtones o tòniques.
  • 13. EL SISTEMA VOCÀLIC Esquema vocàlic tònic [u] [i] mut pit [o] (tancada) [e] (tancada) pom neu [ ɔ] (oberta) [ɛ] (oberta) lloc peu [a] pal
  • 14. EL SISTEMA VOCÀLIC Els diftongs: En català formen diftong qualsevol vocal seguida d’una “i” o una “u”. I només davant de “g” o “q” la “u” davant d’una altra vocal.
  • 15. EL SISTEMA VOCÀLIC Les vocals febles: La “i” i la “u” són v. Febles perquè a més de vocals poden fer de semivocals, semiconsonants o consonants. La seva transcripció fonètica és igual quan es tracta de consonant o semiconsonant.