2. ÍNDEX
- Que és el fotomuntatge ?
- Història del fotomunatge.
- Autor: Sean Hillen
- Memòria d'ànalisi.
3. FOTOMUNTATGE
Entenem com a fotomuntatge, la
possibilitat de barrejar dues o més
realitats estranyes entre sí per fer
l'efecte que han existit en el mateix
temps i el mateix espai.
4. FOTOMUNTATGE
Per tant és una fotografia composta obtinguda retallant i
enganxant juntes diverses fotografies o parts de fotografies per
tal d'aconseguir un efecte determinat
14. 1933. Un pangermanista
1932. Adolf, el superhombre
traga oro y suelta chatarra
1934. Historia natural
Alemana: metamorfosis
JohnHeartfield
15. Constructivisme: Gustav Klutsis
1931. Cartel para una
exposición
antiimperialista
1929. Logro del primer plan
quinquenal
1919-1920. La ciudad
dinámica
16. 1930. Cartel para el Día
Internacional de la Mujer
1930. Cubierta de la revista
“Krasnaia Niva” nº12
Constructivisme: Valentina Kulagina
17. 1929. Cartel para la Exposición de
Arte Soviético
Constructivisme: El Lissitzky i Alexander Rodchenko
1923. La crisis
36. BIOGRAFIA
Va nèixer el 1961 a Irlanda, és un
artista especialitzat en fer collages i
imatges creatives amb les fotografies.
37. B
I
O
G
R
A
F
I
A
Sean hillen amb nomès 8 anys va ser
testimoni de la guerra civil d’Irlanda del
Nord coneguda com “ the troubles”. Aquest
esdeveniment diu molt del seu sentit de
l’humor, la seva ironia i el canvi radical que
va patir Irlanda, i la sorpresa que va
mostrar ell en els seus montatges
anomenats “ newry gargarin”.
38. B
I
O
G
R
A
F
I
A
Aquesta perspectiva personal és veu reforçada pel fet de que ell és un fotograf,
generant gran part de la seva propia materia primera. Una altre Font preferida és la
postal, una petita narració que convina l’ordinari i el sublim romàntic. La seva técnica
consisteix en un bisturí i un microscopi, pero la intenció no és artificial, molts dels
seus fotomuntatges no encaixen facilment en els seus marcs. Vol transmetre que
aquests s’han fet i no es perd.
39. Despres d’estudiar a l’escola d’art a Londres,
va anar a viure a Dublin, ciutat actual. Una de
les seves obres mes recents il·lustra Irlanda
més estable. És un lloc on tot cal; vols
salvatges de la fantasia, reflexions sobre el
lloc de la nova Irlanda en els mons de política
i imaginació.
40. L’autor diu que les imatges Irelantis
comencen mostrant una broma de la
civilització d’Irlanda, quan va ser civilitzada,
una mena de desenvolupament dels acudits
dels nobles salvatges.
IRELANTIS
41. Sempre ha jugat en posar
monuments antics d’arreu del món
dins del paisatge Irlandes. Va
pensar en aquesta paraula com a
símbol de la llicència per
imaginacions encantadores.
IRELANTIS
42. És una col·lecció de collages bisturí-cola. Són
un híbrid estrany de les imatges de postal de
cada dia, barejant amb una altre d’un món
fantàtic. Normalment expressen melancolía.
Ha estat influenciat per altres artistas com
ara: John Heartfield.
IRELANTIS
44. 1. Perqué has triat aquest autor?. Qué és el que
més t’ha interessat o t’ha atret?
Comparant l'autor que eh escollit amb tots els altres trobo que és
l'únic que no és basava d'una manera tan directe a la política.
Aquest ha sigut un dels punts que més m'ha impactat ja que el que
ell vol representar en les seves imatges és un sentiment de
melancolia en el qual troba a faltar l'antiga Irlanda, el lloc on ell
és va criar i que per culpa de la guerra que va viure tot va canviar.
Els seus fotomuntatges no ataquen, sino que es burlen d'una
manera graciosa els fets anteriors. En conclusió, l'he triat perque
m'ha semblat que criticar el que sents amb sentiments de gràcia,
mirant-ho de forma possitiva és una bona manera d'enfrontar les
coses.
45. 2- Descripció de la teva imatge: elements
connotatius i denotatius. Intencions simbóliques i
estètiques.
El meu fotomuntatge intenta transmetre el poble en el qual vivia jo de petita, el record
que tinc de tot allò que més trobo a faltar i hi penso cada dia. La meva infantesa en
aquella casa blanca, al costat del mar el qual cada dia d'estiu baixavem a jugar a la
platja, revolcant-me amb les onades o be fent castells de sorra...aquelles coses que
numès fas de petit i que t'omplen tan d'alegria. No es que m'hagui canviat de poble sinó
de casa i per tant de paisatge. Ara visc envoltada d'arbres i plantes i el mar no el veig.
Per això, la imatge central és la platja, perque és una de les coses que més trobo a
faltar. Els dies de felicitat i alegria. El fotomuntatge també engloba les excursions que
feia amb la meva mare i el meu antic gos, que encara que sigui un animal el trobo molt a
faltar, excusions a la muntanya, a visitar la creu de canet, l'esglèsia o bé Neptú camí de
la platja. Petits detalls que ara els podria fer, pero que el creixer deixes de pasar tan
de temps amb la familia. Ho eh envoltat d'una bafarada de pensar perque són els meus
records i eh resaltat la figura perque doni sensació d'augment. Per tant, el que into
transmetre en aquest fotomuntatge, és les ganes de tornar a ser petita i viure en
aquella casa, el record que tinc i la melencolia que m'aporta.
46. 3- Descripció del procediment tècnic emprat.
Primer de tot, eh pensat que és tot allò que em produeix melencolia i hi penso cada dia.
Un cop elegit el tema eh buscat imatges de quan era petita i vivia en aquella casa, el
paisatge que m'envoltava i els diferents monuments que visitava. Un cop trobades les
imatges les eh ajuntat de tal manera que tinguesin un significat per a mi i que pogues
descriure els meus sentiments. Eh enganxat quatre fulls DIN4 amb celo. Més tard, eh
retallat les diferents imatges i les eh enganxat tal com havia previst sobre la imatges
principal. Per acabar els i eh donat forma de baferada de pensament, i eh pintat el
fondo de color negre difuminat, color de tristesa. Com que les baferades de pensar
sempre simbolitzen els nuvols eh agafat retalls de nuvol i eh fet les baferades petites.
I finalment, amb l'ajuda d'un retolador negre gruixut eh reseguit les bafarades per
donar sensació d'augment.
47. 4- Proposta d’autoavaluació: Has acconseguit el
que pretenies?
M'ha costat molt arriba al fotumuntatge final. Tenia moltes imatges i
moltes idees a fer, però no s'havia com representar un pensament que no
és pot descriure amb paraules. Però al final m'he decidit per fer una
imatge final en el qual hi han diferents flaixos dels meus pensaments, allò
que trobo a faltar. Des del meu punt de vista si que ho eh aconseguit
perque quan jo miro aquesta imatge em transmet molts de sentiments i
records, però perque jo le creat i se de que es tracta. Espero que pugui
transmetre el mateix a altres persones.
