Fq4 u5
- 1. Els models at嘆mics F鱈sica i qu鱈mica 4t dESO INS Anton Busquets i Punset
- 2. Teoria at嘆mica El 1808 en John Dalton, dAnglaterra, va recuperar la teoria dtom que ja existia des de lantiga Gr竪cia, amb la publicaci坦 de la seva teoria at嘆mica.
- 3. Teoria at嘆mica Totes les substncies s坦n formades per toms. Els toms s坦n indestructibles, indivisibles i invisibles. Els toms dun element s坦n tots iguals entre s鱈 i diferents als dels altres elements. Els toms de diversos elements es combinen entre s鱈 en relacions num竪riques senzilles. Els toms no es creen ni es destrueixen, nom辿s canvien la manera dunir-se amb altres toms.
- 4. Descobriment dels raigs cat嘆dics El 1869, en Johann Wilhelm Hittorf, dAlemanya, va descobrir uns raigs que sortien del ctode en direcci坦 a lnode. Aquests raigs van demostrar que dins dels toms existien part鱈cules m辿s petites i que tenien crrega el竪ctrica.
- 5. Model at嘆mic de Thomson El 1904, Joseph John Thomson, dAnglaterra, va proposar un model at嘆mic que permet辿s explicar lexist竪ncia dels raigs cat嘆dics.
- 6. Model at嘆mic de Thomson En el model at嘆mic de Thomson es pensa que ltom 辿s una esfera de crrega positiva que t辿 incrustades unes part鱈cules de crrega negativa (els electrons).
- 7. Experiment de Geiger i Marsden Hans Wilhelm Geiger (alemany) i Ernest Marsden (angl竪s), van realitzar el 1909 un experiment per demostrar la validesa del model at嘆mic de Thomson. El resultat va ser inesperat i el que van demostrar va ser que aquest model no era correcte.
- 9. Model at嘆mic de Rutherford El 1911 Ernest Rutherford, de Nova Zelanda, va proposar un model at嘆mic que permet辿s explicar el resultat de lexperiment de Geiger i Marsden.
- 10. Model at嘆mic de Rutherford Ltom Un est format per: nucli on es concentra la crrega positiva i la massa de ltom. Un gran espai buit. Una escor巽a on es concentra la crrega negativa de ltom.
- 11. Model at嘆mic de Rutherford Nucli de ltom (nucleons): Protons (+) Neutrons Escor巽a: Electrons (-)
- 12. Nombre at嘆mic i nombre mssic Nombre at嘆mic (Z): Nombre de protons de ltom Nombre delectrons de ltom Ltom 辿s neutre ja que el nombre de protons 辿s igual al nombre de neutrons Si es guanyen o perden electrons es formen els ions Nombre mssic (A): Nombre de nucleons de ltom (protons m辿s neutrons).
- 13. Is嘆tops S坦n toms amb el mateix nombre de protons (mateix nombre at嘆mic) per嘆 diferent nombre de neutrons (diferent nombre mssic). Com que tenen el mateix nombre de protons s坦n toms del mateix element.
- 14. Espectres at嘆mics Quan un tom rep energia (per una descrrega el竪ctrica, en forma de calor) emet llum duna determinada freq端竪ncia. Lanlisi daquestes freq端竪ncies 辿s el seu espectre demissi坦.
- 15. Model at嘆mic de Bohr El 1913 en Niels Bohr, de Dinamarca, va modificar el model at嘆mic de Rutherford per tal dexplicar els espectres demissi坦 dels toms.
- 16. Model at嘆mic de Bohr Lelectr坦 gira al voltant del nucli en unes 嘆rbites circulars. Nom辿s algunes 嘆rbites determinades s坦n possibles en cada tom. Quan lelectr坦 passa duna 嘆rbita a una altra, absorbeix o emet una quantitat fixa denergia, que correspon a una freq端竪ncia concreta de radiaci坦.
- 17. Model at嘆mic de Bohr
- 18. Una evoluci坦 fascinant 1808: Teoria at嘆mica de Dalton 1869: Descobriment dels raigs cat嘆dics per en Hittorf 1904: Model at嘆mic de Thomson 1909: Experiment de Geiger i Marsden 1911: Model at嘆mic de Rutherford 1913: Model at嘆mic de Bohr