際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
Fraccion5 s 
MATEMTIQUES 1r ESO  63 
Abans de comen巽ar 
1.Concepte de fracci坦 pg. 66 
Les fraccions a la nostra vida 
Definici坦 i elements duna fracci坦 
Com es llegeix una fracci坦 
El valor duna fracci坦 
Passar duna fracci坦 a un decimal 
2.Fraccions equivalents  pg. 68 
Fraccions equivalents. Nombre racional 
Productes creuats 
Simplificar una fracci坦 
3.Operacions amb fraccions  pg. 69 
Passar a com炭 denominador 
Suma de fracciones 
Suma i resta de fraccions 
Multiplicaci坦 de fraccions 
Fracci坦 inversa duna fracci坦 
Divisi坦 de fraccions 
Operacions combinades 
4.Problemes amb fraccions  pg. 73 
Exercicis per practicar 
Per saber-ne m辿s 
Resum 
Autoavaluaci坦 
Activitats per enviar al tutor 
Objectius 
En aquesta quinzena aprendrs a: 
 Con竪ixer el valor d'una fracci坦. 
 Identificar les fraccions 
equivalents. 
 Simplificar una fracci坦 fins 
trobar la fracci坦 irreductible. 
 Passar fraccions a nombres 
decimals. 
 Sumar fraccions. 
 Restar fraccions. 
 Multiplicar fraccions. 
 Dividir fraccions. 
 Resoldre problemes utilitzant 
fraccions.
64  MATEMTIQUES 1r ESO
Fraccions 
Abans de comen巽ar 
En el nostre llenguatge, 
utilitzem expressions com 
aquestes: 
Em queda la meitat. 
Falta un quart dhora. 
Tinc un d竪cim de loteria. 
Hi caben tres quarts de 
litre. 
Est al vuitanta-cinc per 
cent de la seva capacitat. 
En aquestes expressions estem utilitzant fraccions. Per tant l炭s de fraccions 辿s tan antic 
com el nostre llenguatge. 
3 
4 
de 60 min 
s坦n 45 min 
(360):4=45 
Les 
boles 
roges 
s坦n el 
15% 
del total 
MATEMTIQUES 1r ESO  65 
10 
36 
7 5 
7:5 
7 
5 
 Una fracci坦 ens serveix per expressar quantitats en 
coses partides en parts iguals. 
 Una fracci坦 ens serveix per expressar el valor num竪ric 
resultat duna divisi坦. 
 Una fracci坦 ens serveix per expressar la ra坦 que 
guarden dues magnituds proporcionals. 
 Una fracci坦 aplicada a un nombre actua com operador. 
 Una fracci坦 tamb辿 辿s el tant per cent. 
En aquesta quinzena aprendrs a expressar-les 
matemticament, a recon竪ixer el seu valor num竪ric i a fer les operacions bsiques amb 
elles.
1. Concepte de fracci坦 
Definici坦 i elements duna fracci坦 
Una fracci坦 expressa un valor num竪ric. Sabem que els 
nombres naturals expressen quantitats referides a 
objectes enters, les fraccions expressen quantitats on 
els objectes estan dividits en parts iguals. 
Una fracci坦 辿s el quocient de dos nombres. s a 
dir, 辿s una divisi坦 sense realitzar. 
Una fracci坦 expressa el valor o nombre que resulta en 
realitzar aquesta divisi坦. 
Els elements que formen la fracci坦 son: 
 El numerador. s el nombre superior, indica 
les parts que tenim. 
 El denominador. s el nombre inferior, indica 
el nombre de partes iguals en qu竪 dividim cada 
unitat. 
 La ratlla de fracci坦. s una ratlla horitzontal 
que els separa 
Com es llegeix una fracci坦 
Primer es llegeix el numerador com qualsevol altre 
nombre, despr辿s es llegeix el denominador daquesta 
manera: 
 Si 辿s l1 es llegeix com els enters. 
 Si 辿s el 2 es llegeix mitjos. 
 Si 辿s el 3 es llegeix ter巽os. 
 Si 辿s el 4 es llegeix quarts. 
 Si 辿s el 5 es llegeix cinquens. 
 Si 辿s el 6 es llegeix sisens. 
 Si 辿s el 7 es llegeix setens. 
 Si 辿s el 8 es llegeix vuitens. 
 Si 辿s el 9 es llegeix novens. 
 Si 辿s el 10 es llegeix d竪cims. 
 Si 辿s m辿s gran que 10 es llegeix el nombre 
acabat en -ens. Exemple: onzens, dotzens, 
tretzens, ... 
 Si 辿s una potencia de 10 es llegeix el nombre 
acabat en -竪sims. Exemple: cent竪sims, 
milDl竪sims, deumilDl竪sims, ... 
66  MATEMTIQUES 1r ESO 
La unitat est 
dividida en 
6 parts, en 
prenem 2. 
Una altra forma de 
representar una fracci坦. 
Fraccions 
2 
6 
numerador 
denominador 
3 
5 
5 
8 
2 dos 
6 sisens 
tres 3 
cinquens 5 
5 cinc 
8 vuitens 
12 dotze 
15 quinzens 
set 7 
cent竪sims 100 
10 
4
Fraccions 
El valor duna fracci坦 
Com que una fracci坦 representa una divisi坦, per saber 
el seu valor haur鱈em de fer la divisi坦. 
De tota manera, podem comparar fraccions si ens 
fixem en el seu numerador i denominador. 
 Si el numerador 辿s m辿s petit que el denominador, 
aleshores la fracci坦 val menys que 1. 
 Si el numerador 辿s igual al denominador, aleshores 
la fracci坦 val 1. 
 Si el numerador 辿s major que el denominador, 
aleshores la fracci坦 val m辿s que 1. 
El seu valor ser m辿s gran quant major sigui el 
numerador, i ser m辿s petit quant major sigui el 
denominador. 
Passar duna fracci坦 a un decimal 
Per passar una fracci坦 a un nombre decimal es 
divideix el numerador entre el denominador. 
 Hi ha divisions que donen com a resultat un 
nombre natural. 
 Altres divisions donen com a resultat un nombre 
decimal amb algunes xifres decimals. 
 En altres divisions el resultat 辿s un decimal 
peri嘆dic, que t辿 un grup de xifres decimals que 
es repeteixen i per moltes xifres decimals que 
calculem mai no sarriba a tenir de residu 0. 
Passar un decimal a fracci坦 
Per passar un nombre decimal no peri嘆dic en 
forma de fracci坦 es posa de numerador el nombre 
sense la coma i de denominador l1 seguit de tants 0 
com xifres decimals tingui el nombre decimal. 
MATEMTIQUES 1r ESO  67 
5 
8 
3 
3 
3 
12 : 4 3 
42 : 8 5,25 
12 
42 
8 
= = 
7 : 3 2,333333... 
7 
3 
= = 
4 
= = 
47 
1000 
0,047 = 
321 
100 
3,21 = 
8 
 
4 
8 
 
 Un nombre natural equival a una fracci坦 
que t辿 per numerador aquest nombre i 1 
per denominador. 
7 
1 
7 =
2. Fraccions equivalents 
Fraccions equivalents, nombre racional 
Una fracci坦 representa una divisi坦, sabem que hi ha 
diverses divisions que donen el mateix resultat, 
valen el mateix. 
Les fraccions equivalents tenen diferent numerador i 
denominador, per嘆 valen el mateix. 
Cada fracci坦 t辿 infinites fraccions equivalents a si 
mateixa. 
Per obtenir una fracci坦 equivalent a una donada 
nom辿s cal multiplicar o dividir els seus termes pel 
mateix nombre. 
 Un nombre racional 辿s tot valor que pot ser 
expressat mitjan巽ant una fracci坦. Totes les 
fraccions equivalents entre si expressen el 
mateix nombre racional. 
Productes creuats 
Per comprovar si dues fraccions s坦n equivalents o no, 
el m竪tode m辿s fcil 辿s el dels productes creuats. 
Multipliquem els seus termes en creu: El producte del 
numerador duna fracci坦 pel denominador de laltra ha 
de donar el mateix en ambd坦s casos. 
Simplificar una fracci坦 
Totes les fraccions equivalents entre s鱈 representen el 
mateix valor. Per tant, ens interessa utilitzar la fracci坦 
m辿s simple, aquesta ser la que tingui el numerador i 
el denominador m辿s petits. 
Aquesta fracci坦 s'anomena fracci坦 irreductible, perqu竪 
ja no es pot simplificar m辿s. 
A partir de la propietat fonamental de la divisi坦, 
sabem que si multipliquem o dividim el numerador i el 
denominador pel mateix nombre, obtenim una altra 
fracci坦 equivalent. Per simplificar una fracci坦 cal 
buscar un nombre que sigui divisor com炭 del 
numerador i del denominador i dividir-los per aquest 
nombre. 
Ens interessa dividir-los pel nombre m辿s gran 
possible, aquest nombre 辿s el mxim com炭 divisor de 
tots dos, aix鱈, en un sol pas, obtindrem la fracci坦 
irreductible. 
68  MATEMTIQUES 1r ESO 
Representen la 
mateixa quantitat. 
S坦n equivalents 
5 
3 
= 
2 
5 
3 
6 
15 
12 
30 
1 
24 
60 
= = = 
2 
3 
= 
2 
6 
7  3  2  
2 
7 3 3 2 
84 
126 
= 
   
= 
Fraccions 
2 
6 
4 
12 
= 1 = 
3 
:4 
:4 
D2 
D2 
65=30 
215=30 
17 
29 
17  
9 
29 9 
mcd (153,261)=9 
153:9=17 
153 
261:9=29 
261 
= 
 
= 
2 
6 
4 
12 
= = 
1 
3 
:2 
:2 
:2 
:2 
irreductible 
0,2 
5 
= 3 
1 
= 
1,666... 
5 
15
9 
6 
45 
9 
2 
24 
5 
70 
2 
112 
MATEMTIQUES 1r ESO  69 
EXERCICIS resolts 
1. Ordena de major a menor aquestes fraccions: 
2 
, 
5 
8 
, 
8 
9 
, 
4 
3 
7 
Soluci坦: 
9 
4 
8 
8 
3 
7 
2 
5 
   
2. Cada fracci坦 de sota es equivalent a una altra de dalt, colDloca-les juntes. 
10 
, 
6 
8 
, 
8 
9 
, 
4 
1 
6 
, 
7 
, 
49 
9 
3 
Soluci坦: 
6 
4 
8 
56 
7 
49 
21 
7 
9 
3 
= = = 
9 
, 
6 
8 
56 
, 
40 
, 
24 
21 
, 
7 
45 
, 
5 
3 
3 
5 
1 
40 
24 
10 
6 
3 
3 
8 
8 
= = = 
3. Escriu el terme que falta en aquestes fraccions equivalents. 
a) 
5 
x 
2 
6 
= 6 D 5 = 30 x = 30 : 2 = 15 b) 
x 
24 
2 
6 
= 2 D 24 = 48 x = 48 : 6 = 8 
4. Simplifica fins obtenir la fracci坦 irreductible: 
a) 
24 
60 
mcd (24,60)=12 es divideix numerador i denominador per 12 速 
5 
60 
= 
b) 
70 
42 
mcd (70,42)=14 es divideix numerador i denominador per 14 速 
3 
42 
= 
c) 
112 
168 
mcd (112,168)=56 es divideix numerador i denominador per 56 速 
3 
168 
= 
mcm (3,5) = 15 
3 
10 
7 
12 
4 
15 
6=2D3 12=22D3 15=3D5 
mcm (6,12,15) = 22D3D5 = 60 
60:10=6 
18 
60 
3 6 
60 
3 
10 
= 
 
= 
60:12=5 
35 
60 
7 5 
60 
7 
12 
= 
 
= 
60:15=4 
16 
60 
4 4 
60 
4 
15 
= 
 
= 
3. Operacions amb fraccions 
Passar fraccions a com炭 denominador 
No 辿s el mateix tenir meitats que tenir ter巽os. 
Quan sumem ho fem de quantitats homog竪nies, han 
de ser quantitats de la mateixa cosa. Per sumar o 
restar fraccions cal que tinguin el mateix 
denominador. 
Per passar fraccions a com炭 denominador el 
m竪tode m辿s adequat 辿s el del m鱈nim com炭 m炭ltiple 
dels denominadores, shan de seguir els seg端ents 
passos: 
1. Es busca el m鱈nim com炭 m炭ltiple dels 
denominadores i es posa de denominador a 
cada una de les fraccions. 
2. Per trobar els nous numeradors es divideix 
aquest nombre pel denominador de cada 
fracci坦 i es multiplica pel seu numerador. 
6 
15 
= 
2 
5 
D3 
D3 
5 
15 
= 
1 
3 
D5 
D5 
Fraccions
Suma de fraccions 
Per sumar fraccions 辿s necessari que tinguin totes el 
mateix denominador. 
Si ja tenen igual denominador es poden sumar 
directament. 
El denominador ser el mateix i el numerador ser la 
suma dels numeradors. 
Si les fraccions tenen diferents denominadors es 
passen a com炭 denominador, 辿s a dir, es canvien per 
altres d'equivalents a elles, per嘆 totes amb el mateix 
denominador. 
Suma i resta de fraccions 
Quan tenim sumes i restes seguim el mateix proc辿s 
que si tingu辿ssim nom辿s sumes: 
 Es passen totes a com炭 denominador. 
 Sescriu una altra fracci坦 amb el mateix 
denominador i el numerador la suma o resta 
dels numeradors. 
 Per 炭ltim, si es pot, se simplifica. 
5 
3 
10 
3 
10 
3 
1 
7 
1 
5 
4 
5 
4 
70  MATEMTIQUES 1r ESO 
EXERCICIS resolts 
5. Redueix a com炭 denominador les fraccions: 
5 
, 
12 
2 
2 
3 
18 
3 
, 
15 
11 
6 
1 
45 
12=22D3 15=3D5 20=32D5 mcm (12, 15, 45) = 22D32D5 
75 
180:12=15 
180 
5 15 
180 
12 
= 
 
= 180:15=12 
2 
20 
36 
180 
3 12 
180 
3 
15 
= 
 
5 
6 
1 
5 
18 20 5 
1 
5 
= 180:45=4 
11 
11 
= = 
44 
180 
6 5 
33 
11 
45 
= 
6. Calcula: 
4 
a) + + = 
9 
8 
6 
Denominador com炭: mcm (6, 9, 8)=72 
179 
72 
32 
72 
27 
72 
120 
72 
4 
9 
8 
6 
+ + = + + = 
5 
b)  + = 
9 
18 
6 
Denominador com炭: mcm (6, 18, 9)=54 
1 
3 
18 
54 
30 
54 
21 
54 
9 
54 
5 
9 
18 
6 
 + =  + = = 
4 
c) +  = 
3 
6 
7 
Denominador com炭: mcm (7, 6, 3) = 42 
1 
14 
3 
42 
56 
42 
35 
42 
24 
42 
4 
3 
6 
7 
+  = +  = = 
15 
15 
15 
15 
3 
5 
= 
+ 
+ = + = 
+  = 
6 
3 
5 
= 
+  
+  = 
30 
30 
30 
30 
10 
30 
Fracciones 
+ 
+ = 
15 
5 
= 
15 
3 
= 
mcm (3,5) 
=15 
mcm (3,5,6)=30
Fraccions 
MATEMTIQUES 1r ESO  71 
15 
5  
9 
63 
63 
7 9 
EXERCICIS resolts 
3 5 
5 
3 
5 
7 
5 
: 
2 
5 
: 
7 
7. Multiplica: 
7 
D 
6 
 
9 
9 
a) = 
9 
5 
Soluci坦: 
14 
15 
42 
45 
6  
7 
5 9 
= = 
 
5 
b)  = 
 
3 Soluci坦: 
6 
5 
2 
15 
6 
3 5 
6 
= = 
 
8. Divideix: 
7 
6 
a) = 
3 
: 
8 
Soluci坦: 
9 
28 
18 
56 
3 
7 
6 
8 
 = = 
2 
b) = 
5 : Soluci坦: 
3 
15 
2 
3 
5  = 
2 
6 
c) : 3 = 
7 
Soluci坦: 
2 
7 
6 
7 3 
1 
3 
6 
7 
= 
 
 = 
9. Calcula: 
a) 
9 
: 
4 
7 
3 
2 
5 
 Soluci坦: 
7 
30 
42 
180 
7 
9 
3 
4 
2 
5 
  = = 
Tamb辿 pots fer-ho aix鱈: 
Multiplicant 
en creu: 
Multiplicaci坦 de fraccions 
Per multiplicar fraccions no cal posar-les amb igual 
denominador, es multipliquen directament. 
 Multipliquem els numeradores i ho posem de 
numerador, multipliquem els denominadors i ho 
posem de denominador. 
Fracci坦 inversa duna fracci坦 
La inversa duna fracci坦 辿s una altra fracci坦 que en 
ser multiplicada per ella d坦na la fracci坦 unitat. 
 La fracci坦 que t辿 el numerador i denominador 
intercanviats respecte della, 辿s la seva fracci坦 
inversa. 
L嘆gicament, si una fracci坦 辿s inversa d'una altra, 
tamb辿 ho s坦n totes les equivalents a aquesta 
La fracci坦 de valor 0 辿s l炭nica que no t辿 inversa. 
Divisi坦 de fraccions 
 Dividir una fracci坦 per una altra 辿s el mateix que 
multiplicar la primera fracci坦 per la inversa de 
la segona fracci坦. 
Una fracci坦 es pot dividir per qualsevol altra, menys 
per la fracci坦 0 
56 
8 7 
7 
8 
= 
 
 = 
10 
5 
2 
9 
7 
=  = 
5 
9 
9 
5 
inverses 
1 
9 5 
5 
9 
= 
 
 = 
10 
2 5 
9 
2 
= 
 
=
Operacions combinades 
Para resoldre operacions combinades hem de tenir en 
compte aquestes indicacions: 
 La missi坦 dels par竪ntesis 辿s la d'unir o 
empaquetar all嘆 a qu竪 afecten. 
 Els signes de multiplicar uneixen m辿s que els de 
sumar i restar, 辿s a dir, quan dos nombres estan 
units pel signe de multiplicar formen un bloc 
inseparable. 
 Per poder sumar o restar dos nombres han d'estar 
sols, no podem sumar dos nombres si un d'ells 
est unit per l'altre costat a una altra expressi坦 
mitjan巽ant un signe de multiplicar. 
 Les operacions combinades es resolen per passos, 
tot el que no es resol en un pas s'ha de copiar una 
altra vegada com estava, sense oblidar-ho ni 
canviar-ho de posici坦. 
Com a norma general, 辿s aconsellable comen巽ar 
resolent l'interior dels par竪ntesis, seguir despr辿s amb 
les multiplicacions i acabar amb les sumes i les 
restes. 
Per a aix嘆, abans de comen巽ar a resoldre operacions 
combinades hem dobservar lexpressi坦 i plantejar-nos 
una estrat竪gia a seguir, el que farem abans i despr辿s. 
11 
1 
3 
7 
5 
1 
 
1 
1 
 
   
 
1 
1 
 
   
7 
5 
1 
72  MATEMTIQUES 1r ESO 
5 
EXERCICIS resolts 
10. Calcula: 
3 
a) + + = 
5 
D 6 
4 
8 
689 
40 
24 
40 
660 
40 
5 
40 
3 
5 
66 
4 
1 
8 
+ + = + + = 
b)  +  = 
4 
3 
2 
8 
33 
16 
99 
48 
84 
48 
15 
48 
21 
12 
5 
16 
+ = + = = 
 
3 
c) =   
  
+ + 
5 
D 6 
4 
8 
71 
40 
66 
40 
5 
40 
33 
20 
1 
8 
33 
5 
1 
4 
1 
8 
+  = + = + = 
 
3 
d) =   
  
 
  
+ 
5 
: 6 
4 
8 
7 
= +  
 
9 
5 
4 
  + 
8 
 
5 
4 
4 
5 
1 
 
9 
3 
5 
 
=   + = 
9 
32 
5 
=  + = 
50 
5 
72 
3 5 
27 8 
3 
27 
: 
8 
5 
3 
5 
30 
  
 5 
: 
2 
8 
1 
8 
= 
 
 
 
= =   
 
  
 
 
  
+ 
3 
 
 e)  + 
 = 8 
2 
3 
4 
3 
8 
24  
3 
8 6 4 
3 
4 
24 
6 
1 
8 
3 
4 
14 
6 
10 
 
 + 
6 
1 
8 
= 
  
 
=   =    
  
1r) els par竪ntesis: 
2n) les multiplicacions o divisions: 
3r) les sumes i restes: 
mcm (3,30,10)=30 
45 
27 
32 
4t) se simplifica si 辿s possible: 
Fraccions 
=  + = = 
30 
30 
30 
30 
10 
30 
3 
10 
6 
5 
3 
= +  
 
=   + 
10 
6 
6 
5 
3 
3 
2 
= 
 
 
 
10 
2 
6 
5 
3
+ = 
Si ha llegit les 5/6 parts li falta una sisena part. 
MATEMTIQUES 1r ESO  73 
Calcular la part dun nombre 
36 
3 12 
3 
Calcular un nombre coneguda 
la part 
4. Problemes amb fraccions 
Ara que ja coneixes els significats de les fraccions i la 
manera d'operar amb elles, et ser fcil resoldre 
problemes utilitzant-les. 
Has de considerar que una fracci坦 辿s simplement un 
valor num竪ric. 
 Llegeix atentament lenunciat del problema. 
 Fixat qu竪 辿s el que et demana que calculis. 
 Mira les dades de qu竪 disposes. 
 Fes un dibuix o esquema del problema. 
 Decideix les operacions que has de realitzar 
fins a arribar al resultat. 
 Resol el problema amb ordre. 
 Posa les unitats al resultat, 辿s a dir quina cosa 
辿s. 
 Observa el resultat, mira si 辿s un resultat l嘆gic 
o no. Pot ser que thagis equivocat en alguna 
cosa. 
EXEMPLE 1 
Quants litres daigua cont辿 un dip嘆sit de 400 litres de 
capacitat, que est a 3/5 de la seva capacitat? 
 Sha de calcular els 
3 
5 
de 400 
3 400 
3 
Cont辿 240 
5 
400 
5 
= 
 
 = litres 
EXEMPLE 2 
Un dip嘆sit que cont辿 320 litres daigua, nom辿s est 
ple fins a les dues terceres parts de la seva capacitat. 
Troba la capacitat total del dip嘆sit. 
 Els 
2 
3 
del TOTAL s坦n 320 litres, 
320 3 
llavors el total 辿s 480 
2 
= 
 
litres. 
EXEMPLE 3 
La Maria lleg鱈 la setmana passada la meitat dun llibre 
i aquesta setmana la tercera part, per嘆 encara li 
falten 30 pgines, quantes pgines t辿 el llibre? 
 
5 
6 
1 
3 
1 
2 
1 
6 
del TOTAL s坦n 30 pgines, llavors el llibre t辿 
30D6=180 pgines 
Fracciones 
3 
4 
de 12=? 
9 
4 
4 
12 
4 
= = 
 
 = 
12 
36 
9 : = = 
3 
9 4 
3 
3 
4 
 
= 
3 
4 
9 s坦n de ? 
400 litres 
320 litres 
1 
3 
1 
2 
+ 
30 pg.
Per practicar 
1. Calcula: 
a) 
4 
+ + b) 
3 
7 
9 
5 
6 
1 
11 
2 
15 
2 
5 
4 
6  d) : 6 
9 
 
 + 
3 
6 
2 
8 
4 
: 
9 
1 
4 
7 
5 
Al巽ada del l鱈quid 
74  MATEMTIQUES 1r ESO 
1 
3 
7 
9 
5 
6 
+  
c) 
5 
15 
3 
+  d) 
1 
10 
1 
2 
2 
5 
8 
12 
+   
2. Calcula: 
a) 
14 
3 
 b) 
7 
: 
3 
11 
4 
c) 
4 
3 
3. Calcula: 
a)   
 
  
8 
4 
7 
 
 
 
9 
2 
 
b)    
   
 
  
+ 
4 
: 6 
5 
8 
c) 
5 
12 
3 
7 
+  d) 
2 
6 
: 
5 
7 
8 
12 
+ 
e) 
2 
3 
9 
6 
 
 
1 
4 
7 
5 
  + f)   
  
+   
2 
3 
9 
6 
4. Expressa en % el contingut daquest 
dip嘆sit respecte de la seva capacitat 
total. 
Per aix嘆 mesura amb el 
regle. Conv辿 que la 
mesura la facis en 
milDl鱈metres per tal que 
siguin nombres naturals. 
5. Troba la ra坦 de semblan巽a entre aquests 
triangles. 
Tria un costat, per exemple el costat 
major i mesural als dos triangles. Nom辿s 
pots emprar nombres naturals. 
Verd 
6. Expressa la fracci坦 de quadrat que 
ocupa cada pe巽a daquest tangram. 
7. En una bossa de 24 boles, les boles 
blanques s坦n 1/4 del total. Sense 
treuren cap, quantes boles blanques 
haig dafegir per aconseguir que les 
blanques siguin la meitat? 
8. Un cotxe porta circulant 26 minuts, i 
aquest temps ha recorregut 2/3 del 
seu trajecte. Quant temps trigar en 
rec坦rrer tot el trajecte, anant sempre 
a la mateixa velocitat? 
9. Una pilota, en caure al terra rebota 
fins als 3/8 de lal巽ada des de la que 
es deixa anar. Si es deixa caure des 
de 1024 cm, a quina al巽ada arribar 
despr辿s del tercer bot? 
10. Dun pinar de 210 pins van talar 3/5 
parts, poc despr辿s va haver-hi un 
incendi, i es va cremar 5/7 del que 
quedava. Quants pins van sobreviure? 
11. La fam鱈lia de lOscar gasta 1/3 del seu 
pressupost en habitatge i 1/5 en 
alimentaci坦. Quina fracci坦 del 
pressupost li queda per a altres 
despeses? Els seus ingressos 
mensuals s坦n 2235 euros. Quant 
pagaran per lhabitatge? 
12. Un ciclista ha de rec坦rrer 18 km que 
separen dos pobles. Si ha recorregut 
2/3 de la distncia, quants km li falten 
encara? 
13. Cada passa de lEva mesura 
aproximadament 3/5 de metre. 
Quantes passes donar per rec坦rrer 6 
km? 
14. Una empresa vol embotellar 912 litres 
de suc de taronja. Si cada ampolla t辿 
una capacitat de 2/3 de litre, quantes 
ampolles necessitar? 
15. La relaci坦 entre lamplada i lal巽ada 
duna pantalla tradicional 辿s 4/3. 
Calcula lal巽ada que hauria de tenir 
una pantalla amb una amplada de 112 
cm. 
Fraccions 
= = % 
Al巽ada del dip嘆sit 
= 
Taronja
Per saber-ne m辿s 
Des de sempre lhome ha utilitzat paraules per indicar particions duna cosa, per嘆 la forma 
dexpressar per per嘆 la forma d'expressar en llenguatge matemtic aquestes particions ha 
canviat, s'ha millorat. 
Antigament no es coneixien bons 
sistemes de numeraci坦, per aquest 
motiu les fraccions van rebre durant 
molt de temps notacions poc clares i 
inadequades per a les aplicacions 
prctiques. 
Els egipcis nom辿s utilitzaven les 
fraccions de numerador 1. Els 
babilonis van ser els primers en 
utilitzar una notaci坦 racional, 
expressant els nombres de forma 
una mica m辿s semblant a l'actual. 
L'expressi坦 d'una fracci坦 posant el 
numerador a sobre i el denominador 
a sota, la devem als hind炭s, per嘆 
ells no posaven entre ambd坦s 
nombres la ratlla horitzontal que 
posem actualment, aquesta ratlla la 
devem als rabs. 
MATEMTIQUES 1r ESO  75 
Leonard de Pisa, conegut com 
Fibonacci (1175-1240), va contribuir 
molt en estendre per Europa durant 
el segle XIII els coneixements 
matemtics dels rabs. 
Busca informaci坦 sobre aquest 
extraordinari matemtic. 
Fraccions
Fraccions 
Recorda 
el m辿s important 
 Les fraccions expressen quantitats referides a coses partides en 
parts iguals. 
El numerador indica les parts que tenim. 
El denominador indica las parts en qu竪 dividim la unitat. 
 Una fracci坦 representa un valor, es el resultat de la divisi坦 del 
numerador entre el denominador. 
Per passar de fracci坦 a nombre decimal es fa la divisi坦. 
Per passar de nombre decimal a fracci坦 posem de numerador el 
nombre sense la coma i de denominador l1 amb tants 0 com xifres 
decimals tingui el nombre decimal. 
7 
3 
123 
Irreductible 
 Fraccions equivalents s坦n les que expressen el mateix 
21 
70 
valor. Anomenem fracci坦 irreductible a la m辿s simple 
de totes les equivalents. 
Nombre racional 辿s tot valor que pot ser expressat mitjan巽ant una fracci坦. Totes les 
fracciones equivalents entre si s坦n el mateix nombre racional. 
 Para simplificar una fracci坦 es divideixen el seu numerador i el 
seu denominador pel mateix nombre. 
 Per sumar i restar fraccions han de tenir el mateix 
denominador. 
Per passar fraccions a com炭 denominador es busca el 
m鱈nim com炭 m炭ltiple dels denominadors, i es posa de 
denominador de totes. 
Cada numerador es troba dividint el mcm pel denominador 
de la seva fracci坦 i multiplicant pel numerador. 
Finalment se sumen o es resten els numeradors i es posa 
el mateix denominador. 
 La multiplicaci坦 de fraccions es fa directament, 
numerador per numerador i denominador per 
denominador. 
 Per dividir una fracci坦 per una altra es multiplica per la 
inversa. 
76  MATEMTIQUES 1r ESO 
2 
6 
14 
8 
28 
= = = = 
16 
40 
12 
4 
3 : 5 0,6 
5 
= = 
100 
1,23 = 
14 
3 
84 : 6 
18 : 6 
84 
18 
= = 
1 
 =  = 
6 12 12 
2 
15 
=  = 
12 
12 
5 
mcm (4,6)=12 
12:4=3 5D3=15 
12:6=2 2D1=2 
13 
12 
15 2 
12 
= 
 
= 
4 
12 
35 
4  
3 
5 7 
3 
7 
4 
5 
= 
 
 = 
28 
15 
7 
3 
4 
5 
4 
3 
: 
5 
7 
=  =
Autoavaluaci坦 
1. A quina fracci坦 correspon la representaci坦 grfica de 
29 
MATEMTIQUES 1r ESO  77 
lesquerra? 
2. Posa un denominador a cada una daquestes fraccions: 
1 
16 
43 
 1 
=  
1 
3. Quina fracci坦 equival al nombre decimal 7,96? 
4. Simplifica aquesta fracci坦 fins fer-la irreductible. 
= 
7 
168 
5. Posa el terme que falta perqu竪 aquestes fraccions siguin 
equivalents. 
11 44 
56 
= 
6. Calcula: 
7 
+ = 
15 
6 
5 
7. Calcula: 
7 
 = 
8 
16 
17 
8. Calcula: 
11 
 = 
7 
9 
10 
9. Escriu la fracci坦 inversa de: 
7 
12 
10. Calcula: 
= 
6 
5 
: 
3 
25 
Fraccions
Solucions dels exercicis per practicar 
1. a) 
53 
18 
43 
5 
15 
9 
17 
37 
5 
796 
1 
5 
9 
99 
12 
1 
78  MATEMTIQUES 1r ESO 
b) 
5 
18 
c) 
9 
d) 
7 
15 
2. a) 
7 
b) 
44 
21 
c) 
2 
d) 
2 
9 
3. a) 
4 
b) 
56 
25 
c) 
20 
d) 
17 
15 
e) 
27 
f) 
40 
27 
4. Est al 72% 
5. Estan en ra坦 
1 
2 
6. Groc, vermell 
1 
, marr坦, verd 
4 
1 
16 
, 
Blau, taronja, f炭csia 
1 
8 
7. He dafegir 12 boles blanques. 
8. Tardar 39 minuts. 
9. Arribar a 54 cm de altura. 
10. Sobrevisqueren 24 pins. 
11. Per altres despeses queden 
7 
15 
del 
pressupost. 
En habitatge gasten 745 . 
12. Li falten 6 km. 
13. 10000 passes. 
14. 1368 ampolles. 
15. 84 cm dal巽ada. 
No oblidis enviar las activitats al tutor  
Fraccions 
Solucions AUTOAVALUACI 
1. 
15 
2. 17, 43, 28. per exemple 
3. 
100 
4. 
24 
5. 14 
6. 
3 
7. 
136 
8. 
70 
9. 
7 
10. 
10

More Related Content

Fraccions

  • 1. Fraccion5 s MATEMTIQUES 1r ESO 63 Abans de comen巽ar 1.Concepte de fracci坦 pg. 66 Les fraccions a la nostra vida Definici坦 i elements duna fracci坦 Com es llegeix una fracci坦 El valor duna fracci坦 Passar duna fracci坦 a un decimal 2.Fraccions equivalents pg. 68 Fraccions equivalents. Nombre racional Productes creuats Simplificar una fracci坦 3.Operacions amb fraccions pg. 69 Passar a com炭 denominador Suma de fracciones Suma i resta de fraccions Multiplicaci坦 de fraccions Fracci坦 inversa duna fracci坦 Divisi坦 de fraccions Operacions combinades 4.Problemes amb fraccions pg. 73 Exercicis per practicar Per saber-ne m辿s Resum Autoavaluaci坦 Activitats per enviar al tutor Objectius En aquesta quinzena aprendrs a: Con竪ixer el valor d'una fracci坦. Identificar les fraccions equivalents. Simplificar una fracci坦 fins trobar la fracci坦 irreductible. Passar fraccions a nombres decimals. Sumar fraccions. Restar fraccions. Multiplicar fraccions. Dividir fraccions. Resoldre problemes utilitzant fraccions.
  • 2. 64 MATEMTIQUES 1r ESO
  • 3. Fraccions Abans de comen巽ar En el nostre llenguatge, utilitzem expressions com aquestes: Em queda la meitat. Falta un quart dhora. Tinc un d竪cim de loteria. Hi caben tres quarts de litre. Est al vuitanta-cinc per cent de la seva capacitat. En aquestes expressions estem utilitzant fraccions. Per tant l炭s de fraccions 辿s tan antic com el nostre llenguatge. 3 4 de 60 min s坦n 45 min (360):4=45 Les boles roges s坦n el 15% del total MATEMTIQUES 1r ESO 65 10 36 7 5 7:5 7 5 Una fracci坦 ens serveix per expressar quantitats en coses partides en parts iguals. Una fracci坦 ens serveix per expressar el valor num竪ric resultat duna divisi坦. Una fracci坦 ens serveix per expressar la ra坦 que guarden dues magnituds proporcionals. Una fracci坦 aplicada a un nombre actua com operador. Una fracci坦 tamb辿 辿s el tant per cent. En aquesta quinzena aprendrs a expressar-les matemticament, a recon竪ixer el seu valor num竪ric i a fer les operacions bsiques amb elles.
  • 4. 1. Concepte de fracci坦 Definici坦 i elements duna fracci坦 Una fracci坦 expressa un valor num竪ric. Sabem que els nombres naturals expressen quantitats referides a objectes enters, les fraccions expressen quantitats on els objectes estan dividits en parts iguals. Una fracci坦 辿s el quocient de dos nombres. s a dir, 辿s una divisi坦 sense realitzar. Una fracci坦 expressa el valor o nombre que resulta en realitzar aquesta divisi坦. Els elements que formen la fracci坦 son: El numerador. s el nombre superior, indica les parts que tenim. El denominador. s el nombre inferior, indica el nombre de partes iguals en qu竪 dividim cada unitat. La ratlla de fracci坦. s una ratlla horitzontal que els separa Com es llegeix una fracci坦 Primer es llegeix el numerador com qualsevol altre nombre, despr辿s es llegeix el denominador daquesta manera: Si 辿s l1 es llegeix com els enters. Si 辿s el 2 es llegeix mitjos. Si 辿s el 3 es llegeix ter巽os. Si 辿s el 4 es llegeix quarts. Si 辿s el 5 es llegeix cinquens. Si 辿s el 6 es llegeix sisens. Si 辿s el 7 es llegeix setens. Si 辿s el 8 es llegeix vuitens. Si 辿s el 9 es llegeix novens. Si 辿s el 10 es llegeix d竪cims. Si 辿s m辿s gran que 10 es llegeix el nombre acabat en -ens. Exemple: onzens, dotzens, tretzens, ... Si 辿s una potencia de 10 es llegeix el nombre acabat en -竪sims. Exemple: cent竪sims, milDl竪sims, deumilDl竪sims, ... 66 MATEMTIQUES 1r ESO La unitat est dividida en 6 parts, en prenem 2. Una altra forma de representar una fracci坦. Fraccions 2 6 numerador denominador 3 5 5 8 2 dos 6 sisens tres 3 cinquens 5 5 cinc 8 vuitens 12 dotze 15 quinzens set 7 cent竪sims 100 10 4
  • 5. Fraccions El valor duna fracci坦 Com que una fracci坦 representa una divisi坦, per saber el seu valor haur鱈em de fer la divisi坦. De tota manera, podem comparar fraccions si ens fixem en el seu numerador i denominador. Si el numerador 辿s m辿s petit que el denominador, aleshores la fracci坦 val menys que 1. Si el numerador 辿s igual al denominador, aleshores la fracci坦 val 1. Si el numerador 辿s major que el denominador, aleshores la fracci坦 val m辿s que 1. El seu valor ser m辿s gran quant major sigui el numerador, i ser m辿s petit quant major sigui el denominador. Passar duna fracci坦 a un decimal Per passar una fracci坦 a un nombre decimal es divideix el numerador entre el denominador. Hi ha divisions que donen com a resultat un nombre natural. Altres divisions donen com a resultat un nombre decimal amb algunes xifres decimals. En altres divisions el resultat 辿s un decimal peri嘆dic, que t辿 un grup de xifres decimals que es repeteixen i per moltes xifres decimals que calculem mai no sarriba a tenir de residu 0. Passar un decimal a fracci坦 Per passar un nombre decimal no peri嘆dic en forma de fracci坦 es posa de numerador el nombre sense la coma i de denominador l1 seguit de tants 0 com xifres decimals tingui el nombre decimal. MATEMTIQUES 1r ESO 67 5 8 3 3 3 12 : 4 3 42 : 8 5,25 12 42 8 = = 7 : 3 2,333333... 7 3 = = 4 = = 47 1000 0,047 = 321 100 3,21 = 8 4 8 Un nombre natural equival a una fracci坦 que t辿 per numerador aquest nombre i 1 per denominador. 7 1 7 =
  • 6. 2. Fraccions equivalents Fraccions equivalents, nombre racional Una fracci坦 representa una divisi坦, sabem que hi ha diverses divisions que donen el mateix resultat, valen el mateix. Les fraccions equivalents tenen diferent numerador i denominador, per嘆 valen el mateix. Cada fracci坦 t辿 infinites fraccions equivalents a si mateixa. Per obtenir una fracci坦 equivalent a una donada nom辿s cal multiplicar o dividir els seus termes pel mateix nombre. Un nombre racional 辿s tot valor que pot ser expressat mitjan巽ant una fracci坦. Totes les fraccions equivalents entre si expressen el mateix nombre racional. Productes creuats Per comprovar si dues fraccions s坦n equivalents o no, el m竪tode m辿s fcil 辿s el dels productes creuats. Multipliquem els seus termes en creu: El producte del numerador duna fracci坦 pel denominador de laltra ha de donar el mateix en ambd坦s casos. Simplificar una fracci坦 Totes les fraccions equivalents entre s鱈 representen el mateix valor. Per tant, ens interessa utilitzar la fracci坦 m辿s simple, aquesta ser la que tingui el numerador i el denominador m辿s petits. Aquesta fracci坦 s'anomena fracci坦 irreductible, perqu竪 ja no es pot simplificar m辿s. A partir de la propietat fonamental de la divisi坦, sabem que si multipliquem o dividim el numerador i el denominador pel mateix nombre, obtenim una altra fracci坦 equivalent. Per simplificar una fracci坦 cal buscar un nombre que sigui divisor com炭 del numerador i del denominador i dividir-los per aquest nombre. Ens interessa dividir-los pel nombre m辿s gran possible, aquest nombre 辿s el mxim com炭 divisor de tots dos, aix鱈, en un sol pas, obtindrem la fracci坦 irreductible. 68 MATEMTIQUES 1r ESO Representen la mateixa quantitat. S坦n equivalents 5 3 = 2 5 3 6 15 12 30 1 24 60 = = = 2 3 = 2 6 7 3 2 2 7 3 3 2 84 126 = = Fraccions 2 6 4 12 = 1 = 3 :4 :4 D2 D2 65=30 215=30 17 29 17 9 29 9 mcd (153,261)=9 153:9=17 153 261:9=29 261 = = 2 6 4 12 = = 1 3 :2 :2 :2 :2 irreductible 0,2 5 = 3 1 = 1,666... 5 15
  • 7. 9 6 45 9 2 24 5 70 2 112 MATEMTIQUES 1r ESO 69 EXERCICIS resolts 1. Ordena de major a menor aquestes fraccions: 2 , 5 8 , 8 9 , 4 3 7 Soluci坦: 9 4 8 8 3 7 2 5 2. Cada fracci坦 de sota es equivalent a una altra de dalt, colDloca-les juntes. 10 , 6 8 , 8 9 , 4 1 6 , 7 , 49 9 3 Soluci坦: 6 4 8 56 7 49 21 7 9 3 = = = 9 , 6 8 56 , 40 , 24 21 , 7 45 , 5 3 3 5 1 40 24 10 6 3 3 8 8 = = = 3. Escriu el terme que falta en aquestes fraccions equivalents. a) 5 x 2 6 = 6 D 5 = 30 x = 30 : 2 = 15 b) x 24 2 6 = 2 D 24 = 48 x = 48 : 6 = 8 4. Simplifica fins obtenir la fracci坦 irreductible: a) 24 60 mcd (24,60)=12 es divideix numerador i denominador per 12 速 5 60 = b) 70 42 mcd (70,42)=14 es divideix numerador i denominador per 14 速 3 42 = c) 112 168 mcd (112,168)=56 es divideix numerador i denominador per 56 速 3 168 = mcm (3,5) = 15 3 10 7 12 4 15 6=2D3 12=22D3 15=3D5 mcm (6,12,15) = 22D3D5 = 60 60:10=6 18 60 3 6 60 3 10 = = 60:12=5 35 60 7 5 60 7 12 = = 60:15=4 16 60 4 4 60 4 15 = = 3. Operacions amb fraccions Passar fraccions a com炭 denominador No 辿s el mateix tenir meitats que tenir ter巽os. Quan sumem ho fem de quantitats homog竪nies, han de ser quantitats de la mateixa cosa. Per sumar o restar fraccions cal que tinguin el mateix denominador. Per passar fraccions a com炭 denominador el m竪tode m辿s adequat 辿s el del m鱈nim com炭 m炭ltiple dels denominadores, shan de seguir els seg端ents passos: 1. Es busca el m鱈nim com炭 m炭ltiple dels denominadores i es posa de denominador a cada una de les fraccions. 2. Per trobar els nous numeradors es divideix aquest nombre pel denominador de cada fracci坦 i es multiplica pel seu numerador. 6 15 = 2 5 D3 D3 5 15 = 1 3 D5 D5 Fraccions
  • 8. Suma de fraccions Per sumar fraccions 辿s necessari que tinguin totes el mateix denominador. Si ja tenen igual denominador es poden sumar directament. El denominador ser el mateix i el numerador ser la suma dels numeradors. Si les fraccions tenen diferents denominadors es passen a com炭 denominador, 辿s a dir, es canvien per altres d'equivalents a elles, per嘆 totes amb el mateix denominador. Suma i resta de fraccions Quan tenim sumes i restes seguim el mateix proc辿s que si tingu辿ssim nom辿s sumes: Es passen totes a com炭 denominador. Sescriu una altra fracci坦 amb el mateix denominador i el numerador la suma o resta dels numeradors. Per 炭ltim, si es pot, se simplifica. 5 3 10 3 10 3 1 7 1 5 4 5 4 70 MATEMTIQUES 1r ESO EXERCICIS resolts 5. Redueix a com炭 denominador les fraccions: 5 , 12 2 2 3 18 3 , 15 11 6 1 45 12=22D3 15=3D5 20=32D5 mcm (12, 15, 45) = 22D32D5 75 180:12=15 180 5 15 180 12 = = 180:15=12 2 20 36 180 3 12 180 3 15 = 5 6 1 5 18 20 5 1 5 = 180:45=4 11 11 = = 44 180 6 5 33 11 45 = 6. Calcula: 4 a) + + = 9 8 6 Denominador com炭: mcm (6, 9, 8)=72 179 72 32 72 27 72 120 72 4 9 8 6 + + = + + = 5 b) + = 9 18 6 Denominador com炭: mcm (6, 18, 9)=54 1 3 18 54 30 54 21 54 9 54 5 9 18 6 + = + = = 4 c) + = 3 6 7 Denominador com炭: mcm (7, 6, 3) = 42 1 14 3 42 56 42 35 42 24 42 4 3 6 7 + = + = = 15 15 15 15 3 5 = + + = + = + = 6 3 5 = + + = 30 30 30 30 10 30 Fracciones + + = 15 5 = 15 3 = mcm (3,5) =15 mcm (3,5,6)=30
  • 9. Fraccions MATEMTIQUES 1r ESO 71 15 5 9 63 63 7 9 EXERCICIS resolts 3 5 5 3 5 7 5 : 2 5 : 7 7. Multiplica: 7 D 6 9 9 a) = 9 5 Soluci坦: 14 15 42 45 6 7 5 9 = = 5 b) = 3 Soluci坦: 6 5 2 15 6 3 5 6 = = 8. Divideix: 7 6 a) = 3 : 8 Soluci坦: 9 28 18 56 3 7 6 8 = = 2 b) = 5 : Soluci坦: 3 15 2 3 5 = 2 6 c) : 3 = 7 Soluci坦: 2 7 6 7 3 1 3 6 7 = = 9. Calcula: a) 9 : 4 7 3 2 5 Soluci坦: 7 30 42 180 7 9 3 4 2 5 = = Tamb辿 pots fer-ho aix鱈: Multiplicant en creu: Multiplicaci坦 de fraccions Per multiplicar fraccions no cal posar-les amb igual denominador, es multipliquen directament. Multipliquem els numeradores i ho posem de numerador, multipliquem els denominadors i ho posem de denominador. Fracci坦 inversa duna fracci坦 La inversa duna fracci坦 辿s una altra fracci坦 que en ser multiplicada per ella d坦na la fracci坦 unitat. La fracci坦 que t辿 el numerador i denominador intercanviats respecte della, 辿s la seva fracci坦 inversa. L嘆gicament, si una fracci坦 辿s inversa d'una altra, tamb辿 ho s坦n totes les equivalents a aquesta La fracci坦 de valor 0 辿s l炭nica que no t辿 inversa. Divisi坦 de fraccions Dividir una fracci坦 per una altra 辿s el mateix que multiplicar la primera fracci坦 per la inversa de la segona fracci坦. Una fracci坦 es pot dividir per qualsevol altra, menys per la fracci坦 0 56 8 7 7 8 = = 10 5 2 9 7 = = 5 9 9 5 inverses 1 9 5 5 9 = = 10 2 5 9 2 = =
  • 10. Operacions combinades Para resoldre operacions combinades hem de tenir en compte aquestes indicacions: La missi坦 dels par竪ntesis 辿s la d'unir o empaquetar all嘆 a qu竪 afecten. Els signes de multiplicar uneixen m辿s que els de sumar i restar, 辿s a dir, quan dos nombres estan units pel signe de multiplicar formen un bloc inseparable. Per poder sumar o restar dos nombres han d'estar sols, no podem sumar dos nombres si un d'ells est unit per l'altre costat a una altra expressi坦 mitjan巽ant un signe de multiplicar. Les operacions combinades es resolen per passos, tot el que no es resol en un pas s'ha de copiar una altra vegada com estava, sense oblidar-ho ni canviar-ho de posici坦. Com a norma general, 辿s aconsellable comen巽ar resolent l'interior dels par竪ntesis, seguir despr辿s amb les multiplicacions i acabar amb les sumes i les restes. Per a aix嘆, abans de comen巽ar a resoldre operacions combinades hem dobservar lexpressi坦 i plantejar-nos una estrat竪gia a seguir, el que farem abans i despr辿s. 11 1 3 7 5 1 1 1 1 1 7 5 1 72 MATEMTIQUES 1r ESO 5 EXERCICIS resolts 10. Calcula: 3 a) + + = 5 D 6 4 8 689 40 24 40 660 40 5 40 3 5 66 4 1 8 + + = + + = b) + = 4 3 2 8 33 16 99 48 84 48 15 48 21 12 5 16 + = + = = 3 c) = + + 5 D 6 4 8 71 40 66 40 5 40 33 20 1 8 33 5 1 4 1 8 + = + = + = 3 d) = + 5 : 6 4 8 7 = + 9 5 4 + 8 5 4 4 5 1 9 3 5 = + = 9 32 5 = + = 50 5 72 3 5 27 8 3 27 : 8 5 3 5 30 5 : 2 8 1 8 = = = + 3 e) + = 8 2 3 4 3 8 24 3 8 6 4 3 4 24 6 1 8 3 4 14 6 10 + 6 1 8 = = = 1r) els par竪ntesis: 2n) les multiplicacions o divisions: 3r) les sumes i restes: mcm (3,30,10)=30 45 27 32 4t) se simplifica si 辿s possible: Fraccions = + = = 30 30 30 30 10 30 3 10 6 5 3 = + = + 10 6 6 5 3 3 2 = 10 2 6 5 3
  • 11. + = Si ha llegit les 5/6 parts li falta una sisena part. MATEMTIQUES 1r ESO 73 Calcular la part dun nombre 36 3 12 3 Calcular un nombre coneguda la part 4. Problemes amb fraccions Ara que ja coneixes els significats de les fraccions i la manera d'operar amb elles, et ser fcil resoldre problemes utilitzant-les. Has de considerar que una fracci坦 辿s simplement un valor num竪ric. Llegeix atentament lenunciat del problema. Fixat qu竪 辿s el que et demana que calculis. Mira les dades de qu竪 disposes. Fes un dibuix o esquema del problema. Decideix les operacions que has de realitzar fins a arribar al resultat. Resol el problema amb ordre. Posa les unitats al resultat, 辿s a dir quina cosa 辿s. Observa el resultat, mira si 辿s un resultat l嘆gic o no. Pot ser que thagis equivocat en alguna cosa. EXEMPLE 1 Quants litres daigua cont辿 un dip嘆sit de 400 litres de capacitat, que est a 3/5 de la seva capacitat? Sha de calcular els 3 5 de 400 3 400 3 Cont辿 240 5 400 5 = = litres EXEMPLE 2 Un dip嘆sit que cont辿 320 litres daigua, nom辿s est ple fins a les dues terceres parts de la seva capacitat. Troba la capacitat total del dip嘆sit. Els 2 3 del TOTAL s坦n 320 litres, 320 3 llavors el total 辿s 480 2 = litres. EXEMPLE 3 La Maria lleg鱈 la setmana passada la meitat dun llibre i aquesta setmana la tercera part, per嘆 encara li falten 30 pgines, quantes pgines t辿 el llibre? 5 6 1 3 1 2 1 6 del TOTAL s坦n 30 pgines, llavors el llibre t辿 30D6=180 pgines Fracciones 3 4 de 12=? 9 4 4 12 4 = = = 12 36 9 : = = 3 9 4 3 3 4 = 3 4 9 s坦n de ? 400 litres 320 litres 1 3 1 2 + 30 pg.
  • 12. Per practicar 1. Calcula: a) 4 + + b) 3 7 9 5 6 1 11 2 15 2 5 4 6 d) : 6 9 + 3 6 2 8 4 : 9 1 4 7 5 Al巽ada del l鱈quid 74 MATEMTIQUES 1r ESO 1 3 7 9 5 6 + c) 5 15 3 + d) 1 10 1 2 2 5 8 12 + 2. Calcula: a) 14 3 b) 7 : 3 11 4 c) 4 3 3. Calcula: a) 8 4 7 9 2 b) + 4 : 6 5 8 c) 5 12 3 7 + d) 2 6 : 5 7 8 12 + e) 2 3 9 6 1 4 7 5 + f) + 2 3 9 6 4. Expressa en % el contingut daquest dip嘆sit respecte de la seva capacitat total. Per aix嘆 mesura amb el regle. Conv辿 que la mesura la facis en milDl鱈metres per tal que siguin nombres naturals. 5. Troba la ra坦 de semblan巽a entre aquests triangles. Tria un costat, per exemple el costat major i mesural als dos triangles. Nom辿s pots emprar nombres naturals. Verd 6. Expressa la fracci坦 de quadrat que ocupa cada pe巽a daquest tangram. 7. En una bossa de 24 boles, les boles blanques s坦n 1/4 del total. Sense treuren cap, quantes boles blanques haig dafegir per aconseguir que les blanques siguin la meitat? 8. Un cotxe porta circulant 26 minuts, i aquest temps ha recorregut 2/3 del seu trajecte. Quant temps trigar en rec坦rrer tot el trajecte, anant sempre a la mateixa velocitat? 9. Una pilota, en caure al terra rebota fins als 3/8 de lal巽ada des de la que es deixa anar. Si es deixa caure des de 1024 cm, a quina al巽ada arribar despr辿s del tercer bot? 10. Dun pinar de 210 pins van talar 3/5 parts, poc despr辿s va haver-hi un incendi, i es va cremar 5/7 del que quedava. Quants pins van sobreviure? 11. La fam鱈lia de lOscar gasta 1/3 del seu pressupost en habitatge i 1/5 en alimentaci坦. Quina fracci坦 del pressupost li queda per a altres despeses? Els seus ingressos mensuals s坦n 2235 euros. Quant pagaran per lhabitatge? 12. Un ciclista ha de rec坦rrer 18 km que separen dos pobles. Si ha recorregut 2/3 de la distncia, quants km li falten encara? 13. Cada passa de lEva mesura aproximadament 3/5 de metre. Quantes passes donar per rec坦rrer 6 km? 14. Una empresa vol embotellar 912 litres de suc de taronja. Si cada ampolla t辿 una capacitat de 2/3 de litre, quantes ampolles necessitar? 15. La relaci坦 entre lamplada i lal巽ada duna pantalla tradicional 辿s 4/3. Calcula lal巽ada que hauria de tenir una pantalla amb una amplada de 112 cm. Fraccions = = % Al巽ada del dip嘆sit = Taronja
  • 13. Per saber-ne m辿s Des de sempre lhome ha utilitzat paraules per indicar particions duna cosa, per嘆 la forma dexpressar per per嘆 la forma d'expressar en llenguatge matemtic aquestes particions ha canviat, s'ha millorat. Antigament no es coneixien bons sistemes de numeraci坦, per aquest motiu les fraccions van rebre durant molt de temps notacions poc clares i inadequades per a les aplicacions prctiques. Els egipcis nom辿s utilitzaven les fraccions de numerador 1. Els babilonis van ser els primers en utilitzar una notaci坦 racional, expressant els nombres de forma una mica m辿s semblant a l'actual. L'expressi坦 d'una fracci坦 posant el numerador a sobre i el denominador a sota, la devem als hind炭s, per嘆 ells no posaven entre ambd坦s nombres la ratlla horitzontal que posem actualment, aquesta ratlla la devem als rabs. MATEMTIQUES 1r ESO 75 Leonard de Pisa, conegut com Fibonacci (1175-1240), va contribuir molt en estendre per Europa durant el segle XIII els coneixements matemtics dels rabs. Busca informaci坦 sobre aquest extraordinari matemtic. Fraccions
  • 14. Fraccions Recorda el m辿s important Les fraccions expressen quantitats referides a coses partides en parts iguals. El numerador indica les parts que tenim. El denominador indica las parts en qu竪 dividim la unitat. Una fracci坦 representa un valor, es el resultat de la divisi坦 del numerador entre el denominador. Per passar de fracci坦 a nombre decimal es fa la divisi坦. Per passar de nombre decimal a fracci坦 posem de numerador el nombre sense la coma i de denominador l1 amb tants 0 com xifres decimals tingui el nombre decimal. 7 3 123 Irreductible Fraccions equivalents s坦n les que expressen el mateix 21 70 valor. Anomenem fracci坦 irreductible a la m辿s simple de totes les equivalents. Nombre racional 辿s tot valor que pot ser expressat mitjan巽ant una fracci坦. Totes les fracciones equivalents entre si s坦n el mateix nombre racional. Para simplificar una fracci坦 es divideixen el seu numerador i el seu denominador pel mateix nombre. Per sumar i restar fraccions han de tenir el mateix denominador. Per passar fraccions a com炭 denominador es busca el m鱈nim com炭 m炭ltiple dels denominadors, i es posa de denominador de totes. Cada numerador es troba dividint el mcm pel denominador de la seva fracci坦 i multiplicant pel numerador. Finalment se sumen o es resten els numeradors i es posa el mateix denominador. La multiplicaci坦 de fraccions es fa directament, numerador per numerador i denominador per denominador. Per dividir una fracci坦 per una altra es multiplica per la inversa. 76 MATEMTIQUES 1r ESO 2 6 14 8 28 = = = = 16 40 12 4 3 : 5 0,6 5 = = 100 1,23 = 14 3 84 : 6 18 : 6 84 18 = = 1 = = 6 12 12 2 15 = = 12 12 5 mcm (4,6)=12 12:4=3 5D3=15 12:6=2 2D1=2 13 12 15 2 12 = = 4 12 35 4 3 5 7 3 7 4 5 = = 28 15 7 3 4 5 4 3 : 5 7 = =
  • 15. Autoavaluaci坦 1. A quina fracci坦 correspon la representaci坦 grfica de 29 MATEMTIQUES 1r ESO 77 lesquerra? 2. Posa un denominador a cada una daquestes fraccions: 1 16 43 1 = 1 3. Quina fracci坦 equival al nombre decimal 7,96? 4. Simplifica aquesta fracci坦 fins fer-la irreductible. = 7 168 5. Posa el terme que falta perqu竪 aquestes fraccions siguin equivalents. 11 44 56 = 6. Calcula: 7 + = 15 6 5 7. Calcula: 7 = 8 16 17 8. Calcula: 11 = 7 9 10 9. Escriu la fracci坦 inversa de: 7 12 10. Calcula: = 6 5 : 3 25 Fraccions
  • 16. Solucions dels exercicis per practicar 1. a) 53 18 43 5 15 9 17 37 5 796 1 5 9 99 12 1 78 MATEMTIQUES 1r ESO b) 5 18 c) 9 d) 7 15 2. a) 7 b) 44 21 c) 2 d) 2 9 3. a) 4 b) 56 25 c) 20 d) 17 15 e) 27 f) 40 27 4. Est al 72% 5. Estan en ra坦 1 2 6. Groc, vermell 1 , marr坦, verd 4 1 16 , Blau, taronja, f炭csia 1 8 7. He dafegir 12 boles blanques. 8. Tardar 39 minuts. 9. Arribar a 54 cm de altura. 10. Sobrevisqueren 24 pins. 11. Per altres despeses queden 7 15 del pressupost. En habitatge gasten 745 . 12. Li falten 6 km. 13. 10000 passes. 14. 1368 ampolles. 15. 84 cm dal巽ada. No oblidis enviar las activitats al tutor Fraccions Solucions AUTOAVALUACI 1. 15 2. 17, 43, 28. per exemple 3. 100 4. 24 5. 14 6. 3 7. 136 8. 70 9. 7 10. 10