際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
ENERGIES I
FREGAMENT EN EL
TOBOGAN
Xavi Bernal, Eloy Boira, Mercedes Ruiz,
Alicia Mart鱈nez i Aida S叩nchez
ndex
 1. Material
 2. Procediment
 3. La f鱈sica del tobogan
 4. Conclusions
1. Material:
 Cmera de v鱈deo.
 Gel.
 Sac de farina.
 Paper de diari. Paper de diari.
 Balan巽a.
 Pilotes medicinals.
 Persones.
2. Procediment:
 Primer de tot, hem de pesar els materials (gel, el
pes de les persones, les pilotes, ...) abans de
llan巽ar-lo per la part alta del tobogan.
 Un cop fet, mesurarem diferents punts:
o La distncia del final del tobogan al terra (070m).o La distncia del final del tobogan al terra (070m).
o Laltura des del terra fins al damunt del tobogan (7,5m).
o Langle que forma el tobogan (325尊).
o Distncia des del terra fins al lloc de llan巽ament en
horitzontal (10,7m).
Despr辿s a gust de cadasc炭, anirem llan巽ant el material
desitjat i prenent el temps que triga a baixar diverses
vegades per assegurar-nos de que surti b辿.
2. Procediment:
14 m
6,8 m
10.7 m0,7 m
Aproximem el tobogan a un pla inclinat, tot i que no era ben b辿 recte.
Per aquesta ra坦, la hipotenusa 辿s major del que correspondria.
3. La f鱈sica del tobogan:
Un cop tinguem totes les mesures preses serem capa巽os de dur a terme la nostra
activitat. Aquestes consistiran a:
 Clcul de la velocitat assolida pels objectes (mitjan巽ant cinemtica)
 Clcul del treball realitzat per les forces de fregament dels objectes que baixen.
Aquestes seran les activitats principals del nostre projecte, tot i que daltres com el
clcul de la normal que exerceix el cos sobre el pla o el fregament al quals s坦nclcul de la normal que exerceix el cos sobre el pla o el fregament al quals s坦n
sotmesos.
*Altres objectius:
 Energies: potencial i cin竪tica
 Quin 辿s el coeficient de fregament del tobogan segons els objectes i les seves
caracter鱈stiques
 Mesura del temps de caiguda segons el pes de la persona, de la roba de porta, i si hi ha
algun altre objecte (com la farina) que faci del fregament una cosa gaireb辿 nul揃la.
SI ENS FIXEM EL TOBOGAN FORMA UN TRINGLE ISSCELES, UN PL
INCLINAT JUST COM ELS DELS EXERCICIS REALITZATS A CLASSE.
14 m
A
留留留留
6,8 m
14
8,6
sin ====留留留留 留留留留 = 29o
B
Mesures de temps
Mesurem el temps emprat diverses vegades per realitzar el recorregut
de 14m i obtenim aquests valors mitjans.
 Gel de 120 g triga 2,53
 Pilota de 2,5kg triga 3,95
 Aida sobre paper de diari (50kg~) triga 3,45
≒ Xavi sobre dessuadora (80kg) triga 3,37
Tot i que hem variat m辿s dun parmetre cada cop, podr鱈em treure
algunes conclusions.
A partir de la mesura del temps i el recorregut del pla inclinat, podem calcular
lacceleraci坦 de baixada.
2
o ta
2
1
tvx ++++====
x= 14 m
t= 2,53 m/s2
Vo=0 m/s
Gla巽坦:
a= 4,37 m/s2
Amb el valor de lacceleraci坦, calculem la velocitat al final del tobogan:
v = v0 + a t
v = v0 + a t = 0 + 4,37 2,53 = 11,1 m/s
Per energies, calculem el treball de les forces de fregament i el coeficient de
fregament:
W Ffreg =袖 mg cos留  x (-1)= Em= Em B  Em A = (EcB + EpB)- Ep A = 0,5 mvB
2+mghB -mghA
W Ffreg =0,5 0,120 11,12+ 0,120 9,8  0,7 -0,120 9,8  7,5 = -0,60 J
W Ffreg = - 0,60 J 袖 = 0,04
Si fem el mateix pel cas del Xavi i lAida, obtenim:
W Ffreg =袖 mg 留  x (-1)= Em= Em B  Em A = (EcB + EpB)- Ep A = 0,5 mvB
2+mghB -mghA
-袖 0,120 9,8 cos 29o  14 =0,5 0,120 11,12+ 0,120 9,8  0,7 -0,120 9,8  7,5
a (m/s2) V final (m/s) W Ffreg (J) 袖袖袖袖
Xavi 2,35 8,1 -2701 0,28
Aida 2,46 8,3 -1610 0,27
Observem resultats molt previsibles i de valors molt semblants al que hem
estudiat a classe.
4. Conclusions
 Podem dir que la f鱈sica es presenta diriament a les activitats
quotidianes i aplicar-la no 辿s tan dif鱈cil. s cert que hi ha una
difer竪ncia molt gran entre els exercicis realitzats a les aules i
laplicaci坦 a la situaci坦 real, per嘆 cap i a la fi es pot aprofitar digual
manera.
 Si ens fixem el temps de baixada no varia massa segons el pes: si Si ens fixem el temps de baixada no varia massa segons el pes: si
fem la comparaci坦 de dues persones (Aida i Xavi) trobem que el
temps es for巽a semblant. Aquest varia en funci坦 de les
caracter鱈stiques de lobjecte com el cas del gel, que tots sabem que
te un coeficient de fregament gaireb辿 nul i que sha confirmat en els
clculs.
 El cas de la pilota 辿s m辿s complex, doncs hi ha una p竪rdua
denergia per fregament i una altra es converteix en energia de
rotaci坦. Ho analitzaran en el skate.

More Related Content

Fregament al tobogan

  • 1. ENERGIES I FREGAMENT EN EL TOBOGAN Xavi Bernal, Eloy Boira, Mercedes Ruiz, Alicia Mart鱈nez i Aida S叩nchez
  • 2. ndex 1. Material 2. Procediment 3. La f鱈sica del tobogan 4. Conclusions
  • 3. 1. Material: Cmera de v鱈deo. Gel. Sac de farina. Paper de diari. Paper de diari. Balan巽a. Pilotes medicinals. Persones.
  • 4. 2. Procediment: Primer de tot, hem de pesar els materials (gel, el pes de les persones, les pilotes, ...) abans de llan巽ar-lo per la part alta del tobogan. Un cop fet, mesurarem diferents punts: o La distncia del final del tobogan al terra (070m).o La distncia del final del tobogan al terra (070m). o Laltura des del terra fins al damunt del tobogan (7,5m). o Langle que forma el tobogan (325尊). o Distncia des del terra fins al lloc de llan巽ament en horitzontal (10,7m). Despr辿s a gust de cadasc炭, anirem llan巽ant el material desitjat i prenent el temps que triga a baixar diverses vegades per assegurar-nos de que surti b辿.
  • 5. 2. Procediment: 14 m 6,8 m 10.7 m0,7 m Aproximem el tobogan a un pla inclinat, tot i que no era ben b辿 recte. Per aquesta ra坦, la hipotenusa 辿s major del que correspondria.
  • 6. 3. La f鱈sica del tobogan: Un cop tinguem totes les mesures preses serem capa巽os de dur a terme la nostra activitat. Aquestes consistiran a: Clcul de la velocitat assolida pels objectes (mitjan巽ant cinemtica) Clcul del treball realitzat per les forces de fregament dels objectes que baixen. Aquestes seran les activitats principals del nostre projecte, tot i que daltres com el clcul de la normal que exerceix el cos sobre el pla o el fregament al quals s坦nclcul de la normal que exerceix el cos sobre el pla o el fregament al quals s坦n sotmesos. *Altres objectius: Energies: potencial i cin竪tica Quin 辿s el coeficient de fregament del tobogan segons els objectes i les seves caracter鱈stiques Mesura del temps de caiguda segons el pes de la persona, de la roba de porta, i si hi ha algun altre objecte (com la farina) que faci del fregament una cosa gaireb辿 nul揃la.
  • 7. SI ENS FIXEM EL TOBOGAN FORMA UN TRINGLE ISSCELES, UN PL INCLINAT JUST COM ELS DELS EXERCICIS REALITZATS A CLASSE. 14 m A 留留留留 6,8 m 14 8,6 sin ====留留留留 留留留留 = 29o B
  • 8. Mesures de temps Mesurem el temps emprat diverses vegades per realitzar el recorregut de 14m i obtenim aquests valors mitjans. Gel de 120 g triga 2,53 Pilota de 2,5kg triga 3,95 Aida sobre paper de diari (50kg~) triga 3,45 ≒ Xavi sobre dessuadora (80kg) triga 3,37 Tot i que hem variat m辿s dun parmetre cada cop, podr鱈em treure algunes conclusions.
  • 9. A partir de la mesura del temps i el recorregut del pla inclinat, podem calcular lacceleraci坦 de baixada. 2 o ta 2 1 tvx ++++==== x= 14 m t= 2,53 m/s2 Vo=0 m/s Gla巽坦: a= 4,37 m/s2 Amb el valor de lacceleraci坦, calculem la velocitat al final del tobogan: v = v0 + a t v = v0 + a t = 0 + 4,37 2,53 = 11,1 m/s Per energies, calculem el treball de les forces de fregament i el coeficient de fregament: W Ffreg =袖 mg cos留 x (-1)= Em= Em B Em A = (EcB + EpB)- Ep A = 0,5 mvB 2+mghB -mghA W Ffreg =0,5 0,120 11,12+ 0,120 9,8 0,7 -0,120 9,8 7,5 = -0,60 J
  • 10. W Ffreg = - 0,60 J 袖 = 0,04 Si fem el mateix pel cas del Xavi i lAida, obtenim: W Ffreg =袖 mg 留 x (-1)= Em= Em B Em A = (EcB + EpB)- Ep A = 0,5 mvB 2+mghB -mghA -袖 0,120 9,8 cos 29o 14 =0,5 0,120 11,12+ 0,120 9,8 0,7 -0,120 9,8 7,5 a (m/s2) V final (m/s) W Ffreg (J) 袖袖袖袖 Xavi 2,35 8,1 -2701 0,28 Aida 2,46 8,3 -1610 0,27 Observem resultats molt previsibles i de valors molt semblants al que hem estudiat a classe.
  • 11. 4. Conclusions Podem dir que la f鱈sica es presenta diriament a les activitats quotidianes i aplicar-la no 辿s tan dif鱈cil. s cert que hi ha una difer竪ncia molt gran entre els exercicis realitzats a les aules i laplicaci坦 a la situaci坦 real, per嘆 cap i a la fi es pot aprofitar digual manera. Si ens fixem el temps de baixada no varia massa segons el pes: si Si ens fixem el temps de baixada no varia massa segons el pes: si fem la comparaci坦 de dues persones (Aida i Xavi) trobem que el temps es for巽a semblant. Aquest varia en funci坦 de les caracter鱈stiques de lobjecte com el cas del gel, que tots sabem que te un coeficient de fregament gaireb辿 nul i que sha confirmat en els clculs. El cas de la pilota 辿s m辿s complex, doncs hi ha una p竪rdua denergia per fregament i una altra es converteix en energia de rotaci坦. Ho analitzaran en el skate.