10. ndex 1.Nietzsche: vida, obra i objectius 2.La realitat 辿s la vida 3.El coneixement: reflexions de Nietzsche sobre el coneixement 4.Rebuig de la moral occidental
11. 5.La mort de D辿u 6.El nihilisme 7.El superhome i l'etern retorn
13. 1844 Leipzig, Alemanya / 1900 Pare : pastor protestant. Educaci坦 religiosa. Universitat : filologia clssica 1869 : ctedra de Filologia a Basilea. Mala salut 1879 : abandonament activitat laboral. Vida a Su誰ssa i Itlia. 1888 va perdre la ra坦.
19. El 1870 va participar en la guerra francoprussiana com portalliteres. El seu pas per la mil鱈cia va ser tan sols d'un mes, per嘆 va viure m炭ltiples experi竪ncies. All鱈 va ser testimoni dels efectes traumtics de la batalla. Va contreure dift竪ria i disenteria, malalties que li van arru誰nar la salut de per vida.
20. Impactat per la lectura d Arthur Schopenhauer (1865) Schopenhauer defensa una visi坦 irracional i pesimista de la vida i de la realitat.
21. Amistat amb el gran m炭sic Richard Wagner (1868). Gran influ竪ncia. Van trencar l amistat perqu竪 Wagner es va convertir en un m炭sic conservador, per el patriotisme fantic i l antisemitisme de Wagner. El moment de la ruptura va ser l 嘆pera Parsifal. Escoltar : Wagner. Cabalgata de las Walk鱈ries.
22. Al abandonar el treball com a professor viatja i viu a Su誰ssa i Itlia.
31. En el seu 44 aniversari, Nietzsche va tenir un col .lapse mental. Aquest dia va ser detingut despr辿s (...) d haver provocat un desordre p炭blic, perduda ja la ra坦, pels carrers de Tor鱈. El que va passar exactament 辿s desconegut. (...) Nietzsche caminava per la Piazza Carlo Alberto, un sobtat enrenou que va causar un cavall al ensopegar i caure juntament amb el furg坦 que arrossegava va cridar la seva atenci坦, Nietzsche va c坦rrer cap a ell i va llan巽ar els seus bra巽os envoltant el coll del cavall per protegir-lo, caient tot seguit contra el terra. Nietzsche i la seva p竪rdua de la ra坦
32. Nietzsche va ser cuidat fins a la seva mort per la seva mare i la seva germana Elisabeth
33. 1.1 Nietzsche i el vitalisme El vitalisme o filosofia de la vida va ser una corrent de pensament molt important al s XIX. Prenen la vida com el centre de la reflexi坦.
34. Vida 辿s tota expressi坦 que ens explica : sentiments, desig, voluntat Pensadors: Artur Schopenhauer, Nietzsche, Ortega i Gasset.
36. 1.2 Nietzsche i els fil嘆sofs de la sospita Marx, Nietzsche i Freud s坦n anomenats fil嘆sofs de la sospita.
37. Per qu竪 aquesta qualificaci坦? Per la seva coincid竪ncia a l afirmar que la cultura (la ci竪ncia, la moral, la religi坦, la hist嘆ria...) amaga la realitat. La cultura 辿s una mscara que oculta la realitat. Aquesta ocultaci坦 t辿 conseq端竪ncies molt negatives per a l individu, per a cadasc炭 de nosaltres.
38. -Marx : La cultura amaga que la hist嘆ria ha estat sempre l opressi坦 d unes persones per unes altres.
39. - Nietzsche : la societat ens ensenya una moral, uns valors que amaguen el que realment som: la societat ens proposa i ens for巽a a seguir uns valors , com el de la resignaci坦 o la moderaci坦, per a aconseguir reprimir la nostra vertadera naturalesa.
40. -Freud : la cultura amaga que all嘆 que ens defineix no 辿s la racionalitat sin坦 la irracionalitat. La cultura diu que som racionals per嘆 per sobre de tot som impulsius. La cultura amaga i reprimeix la sexualitat per嘆 辿s un impuls principal en tota persona. La cultura reprimeix la viol竪ncia per嘆 tots som violents.
41. Els tres fil嘆sofs de la sospita coincideixen en qualificar la cultura com un mecanisme d ocultaci坦 i de repressi坦 i en afirmar que les conseq端竪ncies per a nosaltres s坦n molt negatives : -Marx : l individu no pot realitzar-se -Nietzsche : no podem viure la vida amb llibertat. -Freud : impossibilitat d aconseguir el nostre equilibri psicol嘆gic (Malestar a la cultura)
42. 1.3 Nietzsche i el nazisme No podem identificar a Nietzsche amb el nazisme. Nietzsche es posiciona contra la corrent antisemita amb la qual participa la seva germana. Els nazis es van apropiar d algunes de les idees de Nietzsche : la prioritat de la voluntat, la idea del superhome, la idea del nou home, la d una aristocrcia moral
43. No podem identificar a Nietzsche amb el nazisme. Nietzsche es posiciona contra la corrent antisemita amb la qual participa la seva germana. Els nazis es van apropiar d algunes de les idees de Nietzsche.
47. I moltes altres com : El crepuscle dels 鱈dols L' Anticrist Ecce homo. El naixement de la trag竪dia Hum, massa hum Aurora
48. 1.5 Forma expressiva No 辿s un pensador sistemtic Sin坦 afor鱈stic : s expressa amb aforismes com el seg端ent - Jo no s坦c un home ; s坦c dinamita.
49. Per qu竪? Vol un 炭s creatiu del llenguatge Objectiu : impactar per a destruir, 辿s a dir, per destruir idees, per a provocar canvis d idees... Problema: diversitat d interpretacions.
50. M辿s aforismes: L home 辿s quelcom que ha de ser superat; 辿s un pont i no un fi. Els homes no s坦n iguals : aix鱈 ho diu la just鱈cia; i ells no poden voler all嘆 que jo vull.
51. Ser independent 辿s cosa d'una petita minoria, 辿s el privilegi dels forts. L'home lliure 辿s immoral, perqu竪 en totes les coses vol dependre de si mateix i no d'un 炭s establert. Cal que el mestre posi als seus deixebles en gurdia contra ell.
52. 1.6 Per qu竪 estudiem avui a Nietzsche? Perqu竪 辿s un dels autors que m辿s han influ誰t a la nostra 竪poca perqu竪
53. 1)Fa un anlisi molt cr鱈tic de la nostra cultura : -De la religi坦 (cal destruir-la) -De la moral (cal anihilar-la per a poder crear un altre) -Dels valors que seguim a la vida (cal invertir-los)
54. N坦 s坦c un home, s坦c dinamita. s un dels seus aforismes. Nietzsche filosofa a martellades : destruint. s el seu objectiu : destruir les idees que tots prenem com normals. Per aix嘆 sel representa amb un martell.
56. 2)Perqu竪 resultats de les seves idees s坦n caracter鱈stiques pr嘆pies del m坦n actual com : - El relativisme - L escepticisme. - El rebuig de l optimisme de la modernitat.
58. 2. La realitat 辿s la vida Qu竪 辿s real? D辿u? Les Idees? El meu pensament? El m坦n f鱈sic? Per a Nietzsche l 炭nica realitat 辿s la vida mateixa, la vida de cadasc炭.
59. La vida 辿s l experi竪ncia vital de cada persona (sentiments, emocions, idees, imaginacions, desigs, cos...) Per嘆 la vida 辿s irracional : la nostra racionalitat 辿s incapa巽 de definir-la, de controlar-la. El llenguatge, la ci竪ncia, la filosofia, no la poden descriure.
60. 2.1 La realitat 辿s irracional La vida 辿s irracional, la vida 辿s la realitat , aix鱈 la realitat 辿s irracional Que la vida o realitat 辿s irracional = La vida 辿s imprevisibilitat, incertesa, inseguretats, canvi constant, irregularitats, fluctuacions sentimentals... Com 辿s irracional no la podem interpretar racionalment :
61. 2.2 Com entendre la vida? Com entendre la realitat? No podem entendre la realitat, que 辿s irracional, amb claus racionals (el llenguatge, la filosofia , la ci竪ncia) Per嘆 necessitem apropar-nos, entendre-la. Tan sols ho podem fer amb l art : la m炭sica, la poesia, la pintura ...
62. Perqu竪 l art arriba al fons, no es queda a la superf鱈cie. Per aix嘆 Nietzsche s expressa afor鱈sticament.
63. Un altre aforisme : Sense m炭sica la vida seria un error.
64. 2.3.1 Gran influ竪ncia en el m坦n de l art Nietzsche ha influ誰t fortament en el m坦n de l art. Veurem a continuaci坦 alguns exemples.
65. 1) Paul Klee i Nietzsche Paul Klee 1879-1940. Gran representant del surrealisme, l expressionisme i l abstracci坦. Va ser influ誰t per Nietzsche. En les seves pintures va voler expressar les emocions de la seva infantesa.
66. s precisament aquesta la realitat a la que es refereix Nietzsche : la vida de la que ell parla 辿s tot all嘆 que ens constitueix : les emocions, els sentiments tot all嘆 que considerem irracional. Nietzsche havia dit que a la infantesa es trova l etapa m辿s intel.ligent de l art.
77. 2) Mark Rothko i Nietzsche Dvinsk (actual Let嘆nia) 1903 EUA 1970 Un dels grans representants de la pintura abstracte, amb la que ell no volia ser identificat. Admirador de las tesis de Nietzsche en El naixement de la trag竪dia en l esperit de la m炭sica
78. "No s嘆c un pintor abstracte No m'interessen les relacions del color, ni de la forma, ni res; l'炭nic que m'importa 辿s expressar les meves emocions humanes bsiques: trag竪dia, 竪xtasi, mort. La gent que plora davant els meus quadres t辿 la mateixa experi竪ncia religiosa que jo quan els vaig pintar ( Mark Rothko )
82. 2.3 Qu竪 fer davant una realitat irracional? Com viure la vida?
83. Dues opcions: 1) O b辿 la vivim amb moderaci坦 i autocontrol, amb resignaci坦 i pessimisme (no podem controlar una realitat que ens supera). s la pr嘆pia de la nostre cultura (la moral i la religi坦 s坦n el resultat de la por davant una realitat que ens espanta). Nietzsche rebutja aquesta opci坦
84. La segona opci坦 辿s la de viure la vida amb optimisme i alegria, afrontar-la tal com sens presenta, sense fugir-hi. Aquesta 辿s l opci坦 de Nietzsche. No hi ha cap ra坦 per a buscar el patiment, per嘆 si aquest arriba i tracta de ficar-se a la teva vida, no tinguis por; miral a la cara i amb el front ben aixecat.
85. 2.4 Dion鱈s i Apol.lo. Nietzsche es serveix dels dos deus grecs per a explicar les dues maneres d entendre la realitat i les dues actituds davant ella.
86. Apol.lo 辿s el D辿u de l ordre, de la racionalitat, moderaci坦, de S嘆crates i Plat坦. Dion鱈s 辿s el D辿u de la llibertat, espontane誰tat, alegria, festa... Representen dues mentalitats oposades.
89. Apol.lo 辿s l origen de la ci竪ncia i de la mentalitat cristiana. La mentalitat apol.l鱈nea va triomfar Per aix嘆 la nostra cultura valora tant la ra坦, la ci竪ncia .
90. I reprimeix els sentiments Nietzsche enalteix Dion鱈s i menysprea Apol.lo.
91. Apol.lo, S嘆crates i Plat坦 s坦n associats per Nietzsche. S嘆crates i Plat坦 imposen el triomf de la racionalitat i per tant de la ci竪ncia i m辿s tard facilitaran la mentalitat cristiana.
92. 2.5 Cal destruir la nostra cultura Critica radicalment la nostra cultura Perqu竪 Amaga la realitat Reprimeix la vida Forma persones submisses Nietzsche proposa un nou concepte d 辿sser hum : un hum que volgui viure lliurement.
93. 3. El coneixement Importncia del tema : sempre present. Diverses opcions : optimisme, universalisme, escepticisme, relativisme? Quina 辿s la de Nietzsche? El relativisme (perspectivisme) i l escepticisme radical
94. 3.1 La realitat no pot ser entesa racionalment La realitat es ca嘆tica No la podem entendre Per嘆 l humanitat ha lluitat sempre per a descriure-la amb definicions , conceptes, lleis, teories. s a dir : amb el llenguatge
95. 3.2 Per嘆 el llenguatge no serveix El llenguatge 辿s un invent per explicar la realitat Per嘆 no la pot explicar No podem reduir la realitat a definicions . Aix鱈 doncs, el llenguatge solament expressa il揃lusions : la il揃lusi坦 de que entenem la realitat. Prenem les il揃lusions com veritats Quan parlem dels forats negres ens autoconvencem de que estem descrivint l univers: 辿s una il揃lusi坦
96. 3.3 El llenguatge 辿s un sistema de metfores Per a Nietzsche hem d entendre el llenguatge com un sistema de metfores. Per a entendre el que vol dir observem la sesg端ent an竪cdota : El poeta S.Taylor anava a les classes de Qu鱈mica de la Royal Institution. Quan li van preguntar per qu竪 hi anava, va respondre: Per a enriquir les meves provisions de metfores. Exemples que potser Nietzsche utilitzaria avui : Vents solars, soroll galctic, forats negres, energia fosca, gegants vermelles, nanes blanques, forats de cuc, cordes i supercordes, t炭nels quntics, horitzons de successos, etc.
97. El llenguatge expressa il揃lusions i ho fa metaf嘆ricament. La metfora sembla descriure una realitat per嘆 la substitueix. Les veritats s坦n il揃lusions que hem oblidat que ho s坦n
98. 3.4 El llenguatge 辿s una pres坦 Vivim empresonats en ell perqu竪 Ens imposa una perspectiva , uns parmetres. Quan assimilem un concepte tot ho veiem segons el que hem ent竪s. s el que ara s anomena paradigma Si pogu辿ssim sortir de la pres坦 ling端鱈stica veur鱈em el nostre error i que hi ha infinitat de perspectives i totes s坦n particulars Cap 辿s la verdadera
99. El llenguatge ens for巽a a veure les coses des d una perspectiva determinada .
100. 3.5 La veritat no existeix Sobre la realitat no hi ha veritat ni falsedat, nom辿s perspectives diferents. No coneixem mai una veritat objectiva sin坦 la pluralitat de punts de vista. Con竪ixer no 辿s assimilar objectivament la realitat sin坦 interpretar. Interpretar 辿s fer una valoraci坦 personal.
101. 3.6 Per qu竪 l esfor巽 in炭til de tractar d explicar racionalment una realitat irracional? Perqu竪 ens fa por una realitat irracional, ca嘆tica. Volem tranquil揃litat (necessitem tenir control de la nostra vida). Les descripcions ens la donen. Perqu竪 les creiem vertaderes. Per嘆 s坦n mentida. Les veritats s坦n acords entre els humans (que l univers 辿s infinit 辿s una afirmaci坦 consensuada).
102. 3.7 Menyspreu de la Ci竪ncia Nietzsche rebutja que la Ci竪ncia sigui un coneixement objectiu i cert de la realitat. Rebutja que la Ci竪ncia faci explicacions objectives i de validesa universal. La ci竪ncia 辿s tant sols una interpretaci坦 m辿s de les coses.
103. 4.Rebuig de la moral occidental La moral 辿s un sistema de valors : just鱈cia, sinceritat, bondat, solidaritat ... Aquests s坦n referents de validesa universal. La moral 辿s una de las parts de la cultura. Va rebre un gran impuls amb S嘆crates i Plat坦
104. En el segle XIX es fa una reflexi坦 sobre els valors (Schopenhauer, Mill, Marx , Nietzsche)
105. 4.1 Les arrels psicol嘆giques dels valors morals Nietzsche reflexiona sobre els valors morals Els seu objectiu 辿s trobar les seves arrels psicol嘆giques : per qu竪 creiem que 辿s millor ser sincer que mentider,...? Per aquesta ra坦 diem que Nietzsche 辿s un genealogista de la moral.
106. 4.2 Interioritzaci坦 de la moral La seva conclusi坦 : Els valors morals i fen嘆mens com la veu de la consci竪ncia, o el remordiment de consci竪ncia,
107. nom辿s s坦n interioritzacions d interessos de la societat que l individu ha fet seus: interioritzem que 辿s millor ser fidel als amics que el contrari.
108. Aix鱈 la moral 辿s l instrument per el qual un individu es subordina a la societat i aquesta el domina.
109. 4.3 Moral d esclaus i moral de senyors La moral que seguim 辿s una moral d esclaus Una moral de resignaci坦, de subordinaci坦, de moderaci坦 i autocontrol.
111. Per嘆 hi ha una moral diferent : la moral dels senyors Aquesta moral defensa valors com la llibertat personal, la creativitat, la voluntat, la alegria. Hauria existit en el passat per嘆 va ser substitu誰da per la moral dels esclaus.
112. 4.4 Els responsables de la substituci坦 La substituci坦 de la moral dels senyors per la moral dels esclaus ha estat provocada per 1) El judaisme : perqu竪 instauren el monoteisme religi坦s (un sol D辿u : una sola Veritat, un sol principi que ho explica tot...)
113. 2) Alguns pensadors grecs (principalment S嘆crates i Plat坦) : per qu竪 defensen l exist竪ncia de valors universals (indiscutibles, objectius...)
114. 3) El cristianisme : monoteisme i sentiment de pecat (sentiment de culpabilitat; persones amargades i turmentades psicol嘆gicament)
115. 4)En concret : per els sacerdots (l鱈ders espirituals i morals de la societat)
116. 4.5 La rebel揃li坦 dels esclaus Nietzsche explica que el triomf de la moral dels esclaus sobre la moral dels senyors va ser deguda a una rebel.li坦 , la rebel.li坦 dels esclaus. Els individus sense inter竪s en viure en llibertat, de manera personal, la seva vida, van imposar la seva mentalitat.
117. 4.6 Els falsos valors Per嘆 els valors de la moral dels esclaus s坦n falsos Perqu竪 s坦n contraris a la nostra vida, a la nostra llibertat. S坦n valors nihilistes perqu竪 s坦n la negaci坦 de la nostra vida. Per exemple el valor moderaci坦 equival a voler reprimir les nostres tend竪ncies naturals. El valor humilitat = desconsiderar les nostres millors qualitats.
118. Per aix嘆 la civilitzaci坦 occidental est desorientada, sense for巽a espiritual. Cal destruir la moral d aquesta civilitzaci坦. Per嘆 aix嘆 nom辿s 辿s possible si eliminem el seu fonament : D辿u
119. D辿u ha estat el valor mxim. En ell ha estat fonament tot a la nostra cultura : la moral, la religi坦, la manera d entendre la realitat i la vida. Per aix嘆 en el segle XIX es deia que si D辿u no exist鱈s tot estaria perm竪s, volent dir que cap norma valdria o que totes valdrien igual.
120. 5. La mort de D辿u D辿u ha mort !! s una de les expressions m辿s impactants i m辿s conegudes de Nietzsche. Abans d analitzar el significat de l expressi坦 adonem-nos de
121. La gran importncia intel揃lectual de la idea de D辿u: Descartes, Hume, els il揃lustrats, Marx, Nietzsche, Freud, ens aporten la seva opini坦. I quan algun autor no ho fa (辿s el cas de Darwin ) aquesta actitud provoca una enorme controv竪rsia : com 辿s possible no rec坦rrer a D辿u a l hora d explicar l Univers o la vida?
122. Nietzsche destaca per la seva radicalitat : Nega l exist竪ncia de D辿u i Afirma que 辿s una idea que destrueix l 辿sser hum : Creure en D辿u elimina la nostra individualitat.
123. 5.1 Qu竪 vol dir que D辿u ha mort ? Que una part de la humanitat s ha adonat de la falsedat de la idea. Que malgrat la falsedat ha estat la base de tota la cultura.
124. Ara la humanitat ent辿n que cal destruir a D辿u perqu竪 s incompatible amb la nostra vida o llibertat perqu竪 Al creure en Ell ens sotmetem i ens autoeliminem .
125. 5.2 Com sha arribat a aquesta situaci坦 de no creure en D辿u? El proc辿s es concreta aix鱈 :
126. A) Renaixement : l inter竪s per l 辿sser hum despla巽a l inter竪s per D辿u. Amb el Renaixement apareix l antropocentrisme : l 辿sser hum es converteix en el centre de la reflexi坦 i damiraci坦. Es potencia el cult a la figura humana i a tot all嘆 que som. David (Miquel ngel).
130. B)poca Moderna des de Descartes: fins aquell moment confian巽a absoluta en D辿u, ara confian巽a absoluta en la ra坦. La ra坦 o capacitat humana de reflexi坦 substitueix a D辿u, passa a ocupar el seu lloc.
131. Aquest gir no vol dir que es deixi de creure en D辿u sin坦 que la ra坦 humana passa a ocupar un lloc privilegiat. Recordem com Descartes fa derivar l exist竪ncia de D辿u de la nostra reflexi坦. Comen巽a l 竪poca de l optimisme cient鱈fic : enorme confian巽a en les possibilitats per a entendre la realitat i per a resoldre les nostres dificultats.
132. C)Segle XIX : 辿s el segle de la mort de D辿u. En aquest segle veiem com l exist竪ncia de D辿u 辿s negada : Per alguns importants intel.lectuals : Marx, Nietzsche, Freud...
133. -Per algunes ideologies de gran influ竪ncia : anarquisme, socialisme, comunisme ... O com D辿u no es considera necessari a l hora de justificar importants teories : -Darwin per a explicar l evoluci坦. -Mill i l utilitarisme en la seva proposta 竪tica i pol鱈tica.
134. 5.3 Els substituts de D辿u Que la gent deixi de creure en D辿u es positiu Per嘆 el perill est en que D辿u sigui substitu誰t per altres realitats que passaran a fer la funci坦 psicol嘆gica que fa la creen巽a en D辿u .
135. Quins s坦n aquests substituts? La Ci竪ncia i la tecnologia (ens poden aportar explicacions molt encertades per嘆 mai podran aclarir la dimensi坦 dels valors) Les ideologies i els l鱈ders pol鱈tics (recursos idonis per a la cretinitzaci坦 i la manipulaci坦 ) Avui : Mites de la m炭sica, esport ... (ens poden portar a l oblit d all嘆 realment important)
136. Qu竪 cal fer davant aquests substituts? Cal lluitar contra ells. s a dir, cal sempre tenir el control de la nostra vida.
137. Els nazis no creien en D辿u. La seva ideologia (ra巽a, naci坦, terra ) era un substitut de D辿u .
138. Tamb辿 el comunisme proclama el seu ateisme. Per嘆 aquesta ideologia es converteix en un substitut de D辿u.
139. Un altre substitut de De炭 podria ser la creen巽a cega en el progr辿s cient鱈fic i tecnol嘆gic.
140. Tamb辿 uns colors esportius poden fer el paper de substituts de D辿u.
141. A continuaci坦 un conjunt de dibuixos ir嘆nics sobre la afirmaci坦 de Nietzsche D辿u ha mort!
148. 6. El nihilisme "Nihilisme" : prov辿 de la paraula llatina "nihil", que vol dir "res". Nietzsche utilitza la paraula en dos sentits: Munch : El crit, detall
149. 1) Nihilisme passiu . s creure que la vida no t辿 sentit (no sabem quin sentit donar-li) Estem en una etapa de desorientaci坦 Nietzsche creu que 辿s una caracter鱈stica del XIX provocada per l enfonsament de la religi坦 i el valors de sempre. Es diu passiu perqu竪 s' ha arribat a aquesta situaci坦 d' una manera involuntria. Munch. El crit
150. No tot 辿s negatiu : 辿s una oportunitat per a comen巽ar a viure la vida d' una manera personal i lliure. El perill est en que quedem estancats en la situaci坦 de desorientaci坦 o en que es busquin sortides falses : quan busquem substituts a D辿u.
151. 2) Nihilisme actiu Es refereix a l' actitud personal que caldria tenir: una actitud de voler reduir a res els valors existents, de rebutjar-los,
152. per a ser capa巽os de crear-ne de nou s que siguin l' expressi坦 de voler viure amb llibertat Nihilistes actius s坦n els nous homes : els superhomes .
154. L idea del superhome 辿s una de les centrals en Nietzsche. Per a presentar-la es serveix de la figura d un profeta persa anomenat Zaratustra Aquest profeta hauria iniciat una moral de resignaci坦 (actitud igual a la moral del cristianisme)
155. Nietzsche fa seu aquest personatge, linverteix i el converteix en l iniciador d una moral de llibertat : La moral del superhome.
156. 7.1 Alguns significats de superhome A) L esperit lliure Aquell que 辿s lliure d esperit Aquella persona que refusa la moral tradicional (la moral convencional, la moral majoritria) i provoca la transvaloraci坦 = canvi de valors La seva mxima 辿s : arriba a ser all嘆 que ets
157. B) Creador d una nova taula de valors Far una transvaloraci坦 = Destru誰t l actual sistema de valors Crea una nova taula de valors o nou sistema de valors Aquests valors han de respondre a la pr嘆pia llibertat personal.
158. C) s lhome amb voluntat de poder Voluntat de poder no vol dir agressivitat o domini sobre els altres Vol dir voluntat de superar-se a si mateix No vol dir poder pol鱈tic sin坦 voluntat d autoafirmaci坦 personal
160. D) s superaci坦 i evoluci坦 moral Evoluci坦 de la nostra actitud davant la vida Utilitza la idea de les transformacions de la nostra actitud Ens podem situar en un dels tres estadis seg端ents :
161. 1) Els humans podem ser camells : igual que el camell, els humans, majoritriament, som docilitat, i transportem sense cap rebuig o cr鱈tica els valors que imposa la societat. s el nivell menys evolucionat de l' esperit hum;
162. 2) Ens podem transformar en lleons : El lle坦 simbolitza la for巽a Recuperem ara la nostra for巽a, el voler no ser manipulats ni arrossegar-nos subordinant-nos als valors de la societat. Ara ens oposem i aconseguim alliberar-nos. Per嘆 l alliberament no 辿s total : encara necessitem dels altres.
163. 3) El lle坦 pot transformar-se en nen : Ara 辿s quan som totalment lliures : Som capa巽os de crear valors nous i viure la vida amb total autonomia. El nen simbolitza la innoc竪ncia, la puresa, la no contaminaci坦 pels valors socials i culturals. El nen equival al superhome.
165. Observem aquestes dues l鱈nies : una l鱈nia recta i un cercle. Ens ajudaran a entendre la manera com Nietzsche ent辿n la hist嘆ria, el temps, i l actitud que caldria tenir davant de la nostra vida.
166. La idea del superhome 辿s inseparable de la idea de l 'etern retorn. Qu竪 vol dir etern retorn?
167. s l actitud que caldria tenir davant de la vida. Cal viure-la desitjant que all嘆 que fem es repeteixi eternament. No per el plaer del moment. Sin坦 per l actitud de llibertat personal.
168. Cal actuar en cada moment de manera que el que fem sigui realment all嘆 que la nostra voluntat ha decidit. Faig all嘆 que em satisf realment com a persona.
169. Actuant aix鱈 : -El remordiment o sentiment de culpabilitat no t辿 ra坦 de ser. Abandonem, doncs, la consci竪ncia moral. S坦c, doncs, senyor de mi mateix.
170. La idea de l etern retorn 辿s incompatible amb la concepci坦 lineal del temps. cal relacionar-la amb la concepci坦 c鱈clica .
172. La concepci坦 lineal 辿s la de les religions jueva i cristiana i de la nostra cultura : Tot comen巽a en un moment determinat (creaci坦 per part de D辿u) i s orienta cap a un fi ja preestablert. Cal viure el present en funci坦 del futur.
173. La concepci坦 lineal del temps ha donat lloc a la idea del progr辿s o a entendre, per exemple, que el proc辿s evolutiu ha portat inevitablement a l 辿sser hum en un proc辿s perfectiu.
174. La concepci坦 lineal explica tamb辿 la visi坦 marxista i comunista de la Hist嘆ria : inevitablement el capitalisme s enfonsar i arribar el socialisme i comunisme.
176. La concepci坦 c鱈clica o circular del temps 辿s m辿s pr嘆pia de les cultures orientals i ind鱈genes americanes. Es basa en la creen巽a de que el temps de l univers i de tots els 辿ssers gira en cercles, en una roda c嘆smica, de creacions i destrucccions sense fi. s aquesta la imatge que Nietzsche utilitza.
180. Interessant article sobre les dues concepcions del temps. http://santocaos.blogspot.com/2006/04/tiempo-lineal-vs-eterno-retorno.html Breu refer竪ncia http://cartadeajuste-carmen.blogspot.com/search?updated-max=2011-01-07T20%3A30%3A00%2B01%3A00&max-results=10
181. Eterno retorno 3 El d鱈a que Nietzsche llor坦 http://www.youtube.com/watch?v=qxw3lHQszRc&feature=related
182. Recapitulem Realitat : -Com ent辿n la realitat? -Vida : a qu竪 es refereix amb aquesta paraula? -Qu竪 辿s el vitalisme?
183. Racional / irracional : -T辿 confian巽a en la ra坦? -T辿 confian巽a en la ci竪ncia? -T辿 confian巽a en el llenguatge?
184. Coneixement : -s universalista? -s optimista intel揃lectual? -s esc竪ptic? -s relativista? -Com anomenem el seu relativisme?
185. D辿u -Significat de D辿u ha mort. -El segle XIX i D辿u? -Substituts de D辿u? -Per qu竪 Si D辿u no existeix tot est perm竪s?
186. Moral -Quina opini坦 t辿 de la llibertat? -Quines s坦n les dues morals de les que parla? -Qu竪 vol dir nihilisme passiu? -Qui 辿s el Superhome? -Significat de voluntat de poder?
187. -Idea de les transformacions de l esperit? -Etern retorn? -Concepci坦 lineal del temps? -Concepci坦 c鱈clica del temps?
