�ݺ�ߣ

Punts d’Informació i Dinamització en
els Centres d’Ensenyament Secundari

Les tasques del dinamitzador/a

Anàlisi d’experiències

1. Construïm un banc d’experiències PIDCES

2. Classifiquem-les en funció de diferents criteris:

 Objectius
 Actors
 Espai / Temps
 Model de gestió: directa, indirecta, compartida
 Altres...

3. Quines tasques desenvolupa el/la dinamitzador/a
PIDCES en cadascuna d’elles?

Àrees de treball del dinamitzador/a:

sociocultural / socioeducativa
comunicació
gestió i administració de recursos

Tasques socioculturals

- Detectar necessitats, interessos, desitjos, motivacions...

... dels i de les joves
... dels equips docents
... dels equips municipals tècnics
... dels equips municipals polítics
... del teixit social
... de la ciutadania


- Detectar oportunitats i recursos...

... dels i de les joves
... dels centres educatius
... municipals
... del teixit social


- Posar en relació les necessitats i els recursos dissenyant
estratègies (activitats) i creant xarxes (aliances)

- Acompanyar els protagonistes durant el procés aportant-
los seguretat

ESDEVÉ UN AGENT EDUCATIU AMB METODOLOGIES
D’ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL
ESDEVÉ UN AGENT DE DESENVOLUPAMENT COMUNITARI

Liderar el disseny, el desenvolupament i l’avaluació d’un
projecte d’informació i de dinamització juvenil
aprofitant la proximitat als joves que faciliten els
Centres d’Ensenyament Secundari

Parteix d’una anàlisi (avaluació) inicial
Es proposa uns objectius concrets, mesurables i assolibles
Compta amb unes estratègies i unes activitats
Té un pla de comunicació
Té assignats uns recursos
Està temporalitzat
Té uns criteris de documentació i d’avaluació

Projecte d’informació juvenil

Informació = seguretat = autonomia = emancipació

La joventut és l’etapa vital en què es prenen més decisions de
futur i això requereix informació. La joventut és l’edat de «les
primeres vegades»

Qui disposa de suficients recursos d’accés a la formació, a la
informació i a les corresponents tecnologies pot prendre i
emprendre les seves pròpies decisions, mentre que aquells
col·lectius que queden al marge tenen serioses dificultats per
escollir i dirigir autònomament la seva pròpia vida.


Els i les joves volen poder decidir sobre allò que
els afecta en llibertat, però amb seguretat

La societat diu als joves: “Sigues tu mateix”... Els empenta a decidir per sí sols,
els obliga a ser lliures i, al mateix temps, els deixa sols. Andreu López-Blasco

“... Muchos cuando les preguntas ¿Qué puedo hacer?... Te dicen: haz lo que
quieras... No sé...; así como si pasasen de ti y pensasen: ¡vete! que no puedo
ayudarte” Ratllats, burxats, xofs i deprimits Àngel Martínez
http://www.ciimu.org/index.php?option=com_content&view=article&id=221%3Aiii-informe-2008-malestars-infancia-adolescencia-i-
families&catid=66&Itemid=65&lang=ca


Desconfiança del món adult-expert
MENTIDES [PIRAT'S SOUND SISTEMA]

Mentides, són mentides, diuen que tots som iguals davant la llei
Mentides, són mentides, diuen que tots som iguals davant la llei
Mentides, són mentides, diuen que a Barcelona som tots ciutadans
Sou ciutadans, són mentides

Diuen que som ciutadans, que tots som importants
que compten amb nosaltres, que no només som votants
Que no som pas extranys, desconeguts en cap cas
Però a l'hora de la veritat on foteu les promeses
les ajudes, les reformes, els salaris són de broma
les pensions que mai no donen i pel carrer sabeu que hi dormen
Com pot ser això… què no hi toques?
L'estat del benestar amb el que vàreu fanfarronejar
on ha anat a parar quan declaràveu la guerra
quan al món vau aterrar, la prepotència vau mostrar
si el petroli va embrutar, la sanitat vàreu tacar
I les reformes salarials?...
http://www.youtube.com/watch?v=E0C0yB3lAJo


La informació facilitada per iguals no ofereix dubte

“Per als adolescents, la relació amb els adults és, invariablement, observada
com problemàtica, ja que ve associada als problemes de comprensió i
comunicació amb pares i professors, així com a la limitació de la seva
llibertat i autonomia. Generalment, els adults són considerats com un
recurs per a resoldre els malestars al que cal acudir només en situacions
extremes i quan els problemes no s’han pogut solucionar per altres vies
en el grup d’iguals” Ratllats, burxats, xofs i deprimits Àngel Martínez
http://www.ciimu.org/index.php?option=com_content&view=article&id=221%3Aiii-informe-2008-malestars-infancia-adolescencia-i-
families&catid=66&Itemid=65&lang=ca


Deixar que aparegui la pregunta
Aportar informació útil, que serveixi per prendre decisions
La informació no substitueix l’experiència, la facilita
Articular activitats de recerca d’informació amb iguals
Definir àrees temàtiques (educació, treball, lleure, salut...)
Establir fonts d’informació i sistemes de recerca i actualització
Definir com la transmetrem: consulta directa
cartelleres
campanyes informatives
activitats
corresponsals – antenes
mitjans: web, butlletí, llistes de distribució...
derivació (acompanyament)
fer de pont amb el PIJ

Projecte de dinamització juvenil

Participació social Suport a iniciatives

Procés d’individualització Proliferació de grups
creixent i de descrèdit de les d’interessos i de xarxes
institucions democràtiques socials

Molts joves NO participen Augment de les
activament en cap projecte competències tècniques i
social amb continuïtat socials dels joves

Fenòmen NIMBY Influència del grup d’iguals

Erosió de la democràcia pel Organitzacions líquides
poder dels capitals i dels (adaptables, flexibles,
grups hegemònics. lideratges tous...)


La participació té nivells o diferents formes d’expressió: assistir, informar-se,
opinar, decidir, col·laborar, impulsar...

Els grups hegemònics determinen quin és l’àmbit i el nivell de la
participació en un determinat espai (institut, carrer...). Els joves participen
fins allà on se’ls permet participar.

La manca de transparència de les “regles del joc” genera desconfiança i
desmobilitza la participació. La participació augmenta en els espais on les
regles són clares i hi ha confiança mútua (família, grups d’iguals...).

Participació com a exercici d’aprenentatge / Participació com a exercici d’un dret

Context sociopolític

Context proper

Autonomia Competència ciutadana

Sentiment de
Comprensió de la Judici
pertinença
democràcia crític
Identitat Drets i deures
Reconeixement Valors
de la ciutadania cultural

Participació


 Educació per a la ciutadania o participació ciutadana? Què prima?
Acompanyar sense ofegar. La participació ha de ser lliure.
Respectar els ritmes. Relativitzar el valor del temps.
Donar respostes ràpides i efectives quan són reclamades
Comptar amb els joves en tot el procés: participació projectiva
Actuar com a mediador - traductor
Reforçar i estimular l’autonomia (sentir que es controla el procés)
Deixar que els diferents actors «capitalitzin» l’èxit
Honestedat i transparència
Dimensió lúdica i expressiva de les accions
Accions amb sentit, útils, amb objectius clars i a curt termini
La participació augmenta quan no està dirigida o manipulada pels adults

Proximitat
La majoria dels joves NO utilitzen els equipaments juvenils

Proximitat
«L’espai públic ha deixat d’existir» (Manuel Delgado)
«Cal plantejar-se regular l’accés a l’espai públic» (Montserrat Tura)
L’ús extraescolar dels IES i d’altres equipaments públics per part dels joves,
sense la tutela d’algun referent adult, és pràcticament impossible

En els espais joves, intentem «canalitzar» la seva activitat. Els equipaments
juvenils tenen restriccions d’horaris, espais, activitats obertes... No permeten
“escapar” de la mirada adulta.

Els aldarulls que s’han produït en celebracions o protestes a l’espai públic i
la seva cobertura mediàtica no han fet sinó criminalitzar l’ús dels joves
d’aquests espais
L’administració comença a negociar la cessió a precari d’espais per a grups
de joves

Proximitat

Mediar entre l’IES, o l’Ajuntament, per a l’ús d’espais

Utilitzar els IES com a espai per entrar en relació amb els joves

Crear ponts que facilitin el trànsit entre l’IES i l’equipament juvenil

Conèixer els espais “públics” dels joves

Tasques de comunicació
Amb qui ens comuniquem?

Joves

Dinamitzador/a

Equips docents Altres
agents del
Territori
(educació, salut, promoció
econòmica, serveis socials,
cultura...)

Perquè?

Ens recomanin

Ens utilitzin

Ens valorin

Ens comprenguin

Ens coneguin

El missatge i la seva expressió

El cor del missatge: visió, missió i estratègies

El missatge de síntesi: un lema, slogan...

La marca gràfica

Els suports

Quan?

3 moments x 4 agents (dinamitzadors, joves, equips docents, territori)

Abans: presentar als agents la «intenció» d’engegar el projecte i donar peu a la seva
participació. Anàlisi previ

Durant: mantenir el contacte i la relació, donar visibilitat al programa

Després: comunicar resultats i agrair la participació

Síntesi
 Analitzar les necessitats i interessos, així com els possibles recursos, i
proposar un pla de treball (programa)

 Presentar el pla de treball als diferents actors
Equips directius dels IES
Professorat
Equips municipals
Teixit social
Joves

 Consensuar el pla de treball

 Gestionar, amb participació, el desenvolupament del pla de treball

 Transmetre informació per diferents canals als diferents agents
(retroalimentar)

 Avaluar el procés i fer propostes de millora, amb participació.

 Documentar el procés (registre i memòria)

�ݺ�ߣ

Funcions del dinamitzador/a PIDCES

More Related Content

Funcions del dinamitzador/a PIDCES