4. BIOGRAFIA
Gustav Klimt : 1.862-1.918
Va nixer el 14 de juliol de 1862 a Baumgarten,
molt a prop de Viena.
Era el 2n. de set germans, i nom辿s amb 14 anys
va ingressar a lescola darts aplicades de Viena
per convertir-se en mestre de dibuix i en pintor.
Junt amb el seu germ Ernst i un company seu
van muntar un negoci al que van anomenar:
companyia dartistes.
Mort el 6 de febrer de 1.918, deixant quadres a
mig pintar.
5. OBRA
El retrat i el paisatge s坦n dos constants en la seua obra. Els retrats
estan sempre envoltats dun entorn artificial i el paisatge mai t辿 la
pres竪ncia humana.
Lextremada sensibilitat i les detallades ornamentacions de fons i
vestits, sempre presents en la seva obra, s坦n signes de identitat.
Prompte les seues obres van comen巽ar a tindre elements que el
caracteritzarien per sempre: pintura dor, dibuixos plans, elements
orientals, contorns corbats, imatges clssiques i la figura femenina
de rostre ser辿.
Va tractar temes com la maternitat, la mort, sentiments damor... I
va utilitzar estils variats com: legipci, el grec clssic, el bizant鱈 i el
medieval.
Tamb辿 va decorar sales i passadissos dedificis molt importants
dustria i de la universitat de Viena on ell va estudiar.
6. LARBRE DE LA VIDA:
Observant-lo podem apreciar les formes en espiral
de les seues branques, els grafismes del tronc, els
animals representats,...
7. REPRESENTACI DE LA FIGURA FEMENINA:
Gran part de les
obres de Klimt
representen dones
amb vestits o
mantells plens de
detalls, figures
geom竪triques, flors,
arabescos, daurats
con LEXPECTACI
8. ETAPA DAURADA:
Klimt va utilitzar el
daurat en moltes de les
seues obres, el feia
servir en pintura i en
lmines dor.
El pet坦 1.907-1908. s
una de les seves obres
m辿s conegudes
9. RETRAT DADELE BLOCH-BAUER 1.905-1.907
Est feta al 嘆leum i or.
Es va vendre per 135
milions de d嘆lars i 辿s la
segona pintura m辿s cara
del m坦n. s considerada
una de les millors obres
de la seva 竪poca daurada.
11. MARE I FILL
Dins de la seua obra
tamb辿 i trobem sovint
representades les
diferents etapes de
la vida
12. FIGURA HUMANA
Una mostra de la representaci坦 de la figura femenina en la
diferents representacions de les seves famoses serps
daigua.
13. FRAGMENT DE LES PINTURES AL SOSTRE DE LA UNIVERSITAT DE
VIENA
A m辿s de m辿s de
les seues pintures,
Klimt tamb辿 va
decorar sales,
passadissos i
sostres dedificis
importants
dustria
19. CURIOSITATS
No tinc el do de la paraula ni escrita ni parlada, si
he de dir alguna cosa sobre mi o sobre el meu treball
em costa. Qui vulgui saber alguna cosa sobre mi com
a artista, el que pot fer 辿s mirar els meus quadres i
intentar veure en ells qui s坦c jo i qu竪 vull fer.
No li agradava viatjar.
Els seus amics li deien latleta. Era un bon
esportista, caminava a diari, li agradava aixecar
peses i tamb辿 practicava lesgrima.
Diuen que 辿s el pintor de les emocions.
20. CURIOSITATS
La seua pe巽a de roba preferida era una bata blava que li
arribava fins els peus. La portava tan per pintar en el seu
taller de Viena, com durant les vacances destiu, com per
sortir al carrer.
