![G3 plantilla representacio [modalitat compatibilitat]](https://image.slidesharecdn.com/g3-plantillarepresentaciomodalitatcompatibilitat-130418155856-phpapp01/85/G3-plantilla-representacio-modalitat-compatibilitat-26-320.jpg)
G3 plantilla representacio [modalitat compatibilitat]
- 1. PER QU LES GIRAFES TENEN EL Q COLL LLARG? 2n Cicle d'Educaci坦 Infantil Nivell: P5 Autores: Marina Alcaraz, Laura Campos, Rosa Mar鱈a Navarro, Esther Pi単ero, Sara Postigo, M鱈riam Ruiz, Yolanda Sim坦n Grup 3 Assignatura: Didctica de les Ci竪ncies Professora: Rosa Maria Tar鱈n Data de lliurament: 21/01/2011
- 2. Contextualitzaci坦 Conte t Context: - Centre deducaci坦 infantil i primria de titularitat p炭blica d educaci坦 p炭blica. - Escola dmbit urb. - Grup de 25 alumnes, molt participatiu i amb moltes ganes d e pe e a descob d'experimentar i descobrir. - Nivell: P5. - La pregunta sorgeix durant el desenvolupament dun projecte sobre les girafes. g Pregunta: Per qu竪 les girafes tenen el coll llarg? g q g g Model cient鱈fic: sser viu. Animal. La girafa. Evoluci坦 de les esp竪cies.
- 3. Diversitat de mirades sobre el fenomen. Connexi坦 amb altres rees rea 1. rea 2. Descoberta d'un mateix Descoberta de i dels altres l'entorn Autoconeixement i Exploraci坦 de lentorn gesti坦 de les emocions Per qu竪 les girafes q g Experimentaci坦 i Relacions afectives i tenen el coll llarg? interpretaci坦 comunicatives Raonament i Autonomia personal i representaci坦 relacional rea 3 3. Comunicaci坦 i llenguatges Observar escoltar i experimentar Observar, Parlar, expressar i comunicar Interpretar, representar i crear
- 4. Visi坦 de la persona experta Lexplicaci坦 cient鱈fica a la pregunta Per qu竪 les girafes tenen el coll llarg la trobem en la teoria moderna de levoluci坦 que es coneix com a Teoria sint竪tica de levoluci坦 o neodarwinisme. Aquesta teoria es basa en dos conceptes clau: q p 1. Els 辿ssers vius experimenten mutacions, alteracions del material gen竪tic que es produeixen a latzar. Aix嘆 genera variabilitat entre els individus individus. 2. 2 Sobre ells actua la selecci坦 natural que escull als millor adaptats per sobreviure, els quals deixen m辿s descendents i estenen els seus carcters entre la poblaci坦.
- 5. Visi坦 de la persona experta El model bsic 辿s el seg端ent: En una poblaci坦 dindividus es produeix una mutaci坦 que afecta a alguns dells en alguna caracter鱈stica diferencial en les d ells girafes, el coll una mica m辿s llarg. En unes condicions ambientals concretes per exemple una 竪poca de sequera - aquests individus es reprodueixen m辿s que els altres, perqu竪 tenen m辿s possibilitats de sobreviure fins a ledat adulta. Si aquestes caracter鱈stiques diferencials s坦n gen竪tiques, els descendents l h t d d t les hereten, i per t t ells t b辿 l manifesten. tant, ll tamb辿 les if t
- 6. Visi坦 de la persona experta Llavors, la selecci坦 natural tamb辿 afavoreix la seva superviv竪ncia i reproducci坦. I aix鱈, generaci坦 rere generaci坦. i 竪 i d i坦 I, i 鱈 i坦 i坦 A mesura que es vagin succeint les generacions en aquella generacions, poblaci坦 hi haur cada cop m辿s individus que manifestin les caracter鱈stiques favorables - el coll llarg -, i menys que manifestin les altres altres. La selecci坦 natural fa que les girafes de coll curt vagin desapareixent en favor de les que tenen el coll llarg. Milions danys despr辿s, la totalitat dels individus esdevenen alts, com l girafes actuals. lt les i f t l
- 7. Visi坦 de la persona experta 1. Entre els avantpassats de les girafes, animals de coll curt, es g van produir mutacions, originant animals de coll m辿s llarg. En una 竪poca de sequera les girafes de sequera, coll llarg arriben millor als aliments i 辿s m辿s probable que es reprodueixin. 2 La selecci坦 natural fa que 2. sobrevisquin aquells individus amb colls m辿s llargs que els permeten alimentar-se. 3. 3 La selecci坦 natural fa que les girafes de coll curt desapareguin en favor de les que tenen el coll llarg.
- 8. Visi坦 de la persona experta Algunes puntualitzacions: Els individus no evolucionen. El que evoluciona s坦n les q poblacions d'organismes en el seu conjunt. Les mutacions, no es produeixen en cap cas com a resposta a la selecci坦 natural. S坦n sempre atzaroses, aleat嘆ries, p preadaptatives. Es produeixen abans que la selecci坦 natural les p p q afavoreixi. L'evoluci坦 no t辿 una direcci坦 preestablerta. s atzarosa.
- 9. Capacitats 1. Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada m辿s aut嘆noma Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres. Adquirir progressivament hbits bsics dautonomia en accions quotidianes d autonomia amb seguretat i eficcia. 2. Aprendre a pensar i a comunicar. Pensar, crear, elaborar explicacions. Progressar en la comunicaci坦 i expressi坦 ajustada als diferents contextos i situacions de comunicaci坦 habituals per mitj dels diversos llenguatges.
- 10. Capacitats 3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa Observar i explorar l'entorn immediat, natural i f鱈sic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals. Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificant-ne els perills i aprendre a actuar en conseq端竪ncia. 4. Aprendre a conviure i habitar el m坦n Conviure en la diversitat, avan巽ant en la relaci坦 amb els altres i en la resoluci坦 pac鱈fica de conflictes. Comportar-se d'acord amb unes pautes de conviv竪ncia que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col揃laboraci坦 amb el grup i cap a la integraci坦 social.
- 11. rea 1. Descoberta d'un mateix i dels altres Continguts: 1. 1 Identificaci坦 i acceptaci坦 dun mateix d un mateix. 2. Exploraci坦, acceptaci坦, respecte i valoraci坦 positiva dels trets caracter鱈stics dels altres, altres sense prejudicis ni estereotips que dificulten la conviv竪ncia. 3. Inter竪s i confian巽a per apropar-se afectivament a les emocions i als sentiments dels altres.
- 12. rea 2. Descoberta de lentorn Continguts: 1. Relaci坦 amb les primeres nocions d辿sser viu. 2. Observaci坦 de les caracter鱈stiques i dels comportaments de les i f i, del d l girafes i d l seu medi. di 3. Identificaci坦 d l canvis que es produeixen en els 辿 3 Id tifi i坦 dels i d i l 辿ssers vius, en l'entorn i en el temps. 4. Curiositat i iniciativa per descobrir i fer-se preguntes i compartir-les amb els companys i companyes de classe. 5. Respecte pels elements de lentorn natural.
- 13. rea 3. Comunicaci坦 i llenguatges Continguts: 1. Escolta i comprensi坦 del conte com a font de plaer, dinformaci坦 i daprenentatge d aprenentatge. 2. Curiositat, 2 Curiositat inter竪s i gaudi davant les creacions literries usant literries, estrat竪gies per escoltar, mirar i llegir. 3. Expressi坦 i comunicaci坦 de fets, sentiments i emocions provocades pel conte. 4. 4 Participaci坦 activa en les converses sobre el conte tot conte, compartint les descobertes i les prediccions, aprenent a contrastar i a incorporar les aportacions dels altres.
- 14. La nostra representaci坦 El conte 辿s una eina per introduir els infants en un m坦n imaginari imaginari, per fer-los somiar, per fer-los gaudir... Per嘆 tamb辿, per apropar-los a altres cultures i a altres espais i, tamb辿, per entendre el m坦n. El tema de l'evoluci坦 no es contempla dins el curr鱈culum dEducaci坦 Infantil per嘆 aix嘆 no significa que no es pugui tractar. La hist嘆ria que presentem at辿n la diversitat i tracta aspectes que considerem molt i id l importants com l actituds i els valors. les i d l l
- 15. La nostra representaci坦 en imatges
- 16. La nostra representaci坦 en imatges
- 17. El making off del nostre conte
- 18. Descripci坦 de la representaci坦 A trav辿s del nostre conte, apropem els infants a un medi desconegut per a ells com 辿s el de la sabana africana. Podem veure la diversitat desp竪cies i tractar els conflictes que poden p q p sorgir de la conviv竪ncia amb els altres. A trav辿s dels personatges, la nostra narraci坦 tracta valors com lautoestima, lempatia, lamistat, la companyonia o la solidaritat. p y De forma amena els nens i les nenes podran entendre que les coses no sempre han estat igual i que hi ha hagut canvis que la ci竪ncia ens explica A trav辿s dun viatge imaginari a un m坦n lluny explica. d un els infants sendinsaran dins la hist嘆ria, de la qual, tots en formem part.
- 19. TACA, LA GIRAFA QUE NO VOLIA TENIR EL COLL LARG Hi havia una vegada una bonica girafa anomenada Taca que vivia a la sabana de Masai Mara, en un lloc de lfrica anomenat K竪nia. Era una amable girafeta amb l frica uns preciosos ulls grans, boniques orelles, gracioses banyetes, una pell grisa coberta dunes vistoses taquetes de color marr坦 i un coll llarg com si volgu辿s tocar d unes la lluna. Per嘆... aquest coll era una cosa que la Taca odiava perqu竪 els altres animals d l sabana sovint sen b l i l de la b i t burlaven d ll dell. A la Taca li agradava molt passejar per la sabana. Sempre feia llargues passejades, tot cantant i saltant. Per嘆 quan es trobava amb els seus companys i companyes de classe, els rinoceronts, els hipop嘆tams, les zebres... sempre sen reien della. Aquell dia no va ser diferent. Nom辿s veure-la, de seguida van comen巽ar a dir: - Ei, mireu. Ha crescut un gratacel a la sabana!
- 20. - Eooooo Com van les coses per all鱈 dalt? - Qu竪, plour avui? La Taca, estava ja for巽a cansada de ser sempre motiu de burla i va desitjar tenir un coll tant curt com el dun conillet. Per嘆, era tan poc atrevida que, va baixar el cap i , p q , p es va allunyar molt trista. Caminava amb el cap baix i mig encegada per les enormes llgrimes que li queien dels ulls quan va ensopegar amb una cosa quan... enorme. Va aixecar el cabet a poc a poc i... Sorpresa! Era el senyor rinoceront, el mestre de lescola de la sabana Era una mica miop com heu pogut veure per嘆 la l escola sabana. miop, veure, Taca ladmirava molt perqu竪 sempre tenia resposta per a tot. El senyor rinoceront, en veure que plorava, li va di amb una veu molt greu: l dir b lt - Per qu竪 ests plorant Taca? plorant, - Ploro perqu竪 tinc el coll massa llarg i jo voldria tenir un coll curtet, curtet com el dun conill petit perqu竪 ning炭 no se'n rigu辿s de mi.
- 21. - Per嘆... I ara, Taca! va dir el mestre qu竪 no saps que el coll llarg de les girafes g g 辿s un s鱈mbol de fortalesa? Mira, fa anys i anys, quan els teus besavis eren petits, el coll de les girafes no era pas tan llarg com el teu. Aleshores, va venir una 竪poca de fam i nom辿s aquelles girafes m辿s altes, de coll m辿s llarg, van poder resistir i sobreviure perqu竪 arribaven a les fulles m辿s altes dels arbres Per aix嘆 no has arbres. aix嘆, destar trista, has de dir a tot aquell que rigui del teu coll que aix嘆 et fa especial perqu竪 recorda que v辿ns d 竪 d 辿 duna d l millors f 鱈li d girafes. de les ill fam鱈lies de i f La Taca es va posar molt contenta i va comen巽ar a c坦rrer per explicar als animals de la sabana que era una girafa afortunada. Ja no tornaran a riure - pensava - i, si ho fan, pitjor per a ells! J s坦c f t j s坦c especial. Ai 嘆 pensava quan va sentir h f itj ll ! Jo 坦 forta, jo 坦 i l Aix嘆 ti que alg炭 plorava desconsoladament. (Plors). Era la senyora elefanta. - Qu竪 li passa senyora elefanta? va preguntar la Taca.
- 22. - Ai, Taca... el meu marit, tan gran i tan fort com 辿s, est ben malalt. El metge diu q que necessita una planta de ben amunt dun arbre per curar-se per嘆 no hem pogut p p p p g agafar-la. Ho han intentat les zebres, els hipop嘆tams, els zeb炭s... Per嘆 est tan amunt, amunt tan amunt que ning炭 no hi ha arribat amunt, arribat. - On 辿s aquesta planta? q p - A les vores del riu, en un conjunt darbres grans com dimonis que sen riuen de nosaltres. - Ho conec. Les girafes sovint hi anem all. Nosaltres curarem el teu marit, no ploris. Lelefanta plorava dalegria i donava les grcies a la Taca que va sortir tota velo巽 cap a casa. - P Pare, pare, l l f t est molt malalt i necessita una planta que nom辿s t pots lelefant t lt l lt it l t 辿 tu t agafar.
- 23. - Lelefant malalt? De pressa. Portam a aquest lloc. Quan van arribar, el pare de la Taca es va apropar cap als arbres i va agafar la fulla m辿s alta. Lhi va donar a la Taca i li va dir: - Corre, Taca, corre. Porta-lhi al pobre elefant rpidament. La Taca va c坦rrer t com va poder. Q L T 坦 tan d Quan va arribar a l casa d l elefants es ib la dels l f t va trobar amb els seus companys i companyes de classe que intentaven animar a lelefantet petit, que estava molt trist. Aleshores, la Taca va donar la medicina a lelefant que va comen巽ar a trobar-se millor de seguida. - Grcies, Taca, grcies...- deia la senyora elefanta mentre lomplia de petons i abra巽ades. Grcies a la teva ajuda el meu marit es curar ben aviat.
- 24. Llavors, els companys i companyes de classe de la Taca es van apropar a la ella per esbrinar com ho havia aconseguit. Aleshores la Taca els va explicar: - No he estat jo, ha estat el meu pare que t辿 el coll m辿s llarg del m坦n i 辿s m辿s fort que el lle坦, que el cocodril, que el guepard i que tota la sabana sencera. q ,q ,q g p q Aquest coll tan llarg 辿s el s鱈mbol que un dia els meus avantpassats van ser molt poderosos i escollits per sobreviure Ara encara s坦c petita per嘆 el meu sobreviure. petita, coll es far encara m辿s i m辿s llarg i mai tornar辿 a plorar... Tindr辿 un coll llarg i bonic per poder veure la sabana sencera i no mimporta si us en voleu riure. -N T No, Taca, no. N t No tornarem a riure mai m辿s d l t coll- van comen巽ar a di i i 辿 del teu ll dir els companys i companyes de la Taca, que ara la veien com una hero誰na. - Mai m辿s va dir lelefantet petit. Ens pots explicar una altra vegada all嘆 dels teus avantpassats?
- 25. Avaluaci坦 del treball El tema tractat ens ha motivat i hem descobert una nova manera de representar un conte que ens ha entusiasmat. C Considerem important anar m辿s enll amb els infants, no f estancar-nos en all嘆 que tots ells saben de les girafes. El treball en equip ha estat molt enriquidor i cadascuna de nosaltres ha aportat el millor della mateixa. Com a aspectes a millorar destacar鱈em els aspectes t竪cnics a l hora lhora de realitzar el conte (so qualitat de la imatge ) (so, imatge...). Ens hauria agradat disposar de temps per treballar a laula. g p p p