2. Definici坦
El cinema fantstic correspon a pel揃l鱈cules amb temes de
fantasia, els quals solen incloure mgia, mons de
fantasia, personatges o criatures absolutament irreals
que de cap manera pertanyen a la realitat coneguda del
nostre m坦n.
El cinema fantstic 辿s un dels g竪neres que en
l'actualitat s'ha imposat com a moda taquillera doncs
aconsegueix grans expectatives i s'assegura tenir un
gran 竪xit.
Moltes pel揃l鱈cules s坦n basades d'autors de llibres.
3. ELS MONS
FANTSTICS
Mons de frontera: S坦n aquells que funcionen
com una extensi坦 del m坦n primari. Un
exemple 辿s el conte de Jack i els fesols
mgics, on el protagonista grimpa per una tija
que s'est辿n fins al cel, on hi ha un castell
habitat per un gegant.
Mons paral揃lels: Existeixen al marge del m坦n
primari, i l'炭nica forma d'arribar a ells 辿s a
trav辿s d'algun portal, paraules o objectes
mgics.
Mons alternatius: Similars al m坦n primari en
aspectes generals, per嘆 amb certes difer竪ncies
que juguen un paper important en la hist嘆ria.
Solen formar part dels relats sobre viatges en
el temps.
4. Primera
Pel揃l鱈cula
Un dels pioners del cinema fantstic
辿s George M辿li辿s el quin va destacar
per la seva pel揃l鱈cula Viatge a la
Lluna ( 1902 )
Les t竪cniques d'efectes especials
procedien de les usades en el teatre, o
de m竪todes clssics, com la "llanterna
mgica".
5. En els anys seg端ents ser
Alemanya la que
produeixi en abundncia
cinema fantstic, amb
l'escola de
l'expressionisme, que
donar obres mestres com
El gabinet del Dr. Caligari
(1919) o El golem (1920).
Grans obres tamb辿 del
fantstic alemany s坦n les
de Fritz Lang, com a
Metr嘆polis (1926).