ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

El relleu. Geografia d' Espanya

•Download as PPT, PDF•
•
Empar Gallego
Empar Gallego

Els principals trets del relleu de la Península Ibèrica, l'origen i formació. Inclou activitats

1 of 38
Downloaded 804 times
EL RELLEUEL RELLEU Geografia ֲ貹Բⲹ Empar Gallego professora d’Història i Geografia http://iacare.blogspot.com.es/ Empar Gallego professora d’Història i Geografia http://iacare.blogspot.com.es/
Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ PREGUNTES AMB RESPOSTA Els principals trets del relleu? Els principals trets del relleu? Quin és origen d’eixos trets? Quin és origen d’eixos trets? Què són les unitats morfoestructurals? Què són les unitats morfoestructurals? Quin tipus de rocam hi predomina? Quin tipus de rocam hi predomina?
EL RELLEU DEL TERRITORI ESPANYOLEL RELLEU DEL TERRITORI ESPANYOL és el resultat de es diferencia EVOLUCIÓ GEOLÒGICAEVOLUCIÓ GEOLÒGICA EL ROCAMEL ROCAM RELLEU INSULARRELLEU INSULAR RELLEU PENINSULARRELLEU PENINSULAR Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
1. ELS TRETS DEL RELLEU PENINSULAR 1. ELS TRETS DEL RELLEU PENINSULAR Forma massissaForma massissa costes rectilínies Elevada altitud mitjanaElevada altitud mitjana Disposició perifèrica de les serralades Disposició perifèrica de les serralades bloc elevat de gran extensió i la seua altitud mitjana abundància de muntanyes cinturó muntanyenc que voreja la Meseta i les serralades exteriors amb conseqüències en CompartimentacióCompartimentació El clima Les comunicacions La xarxa fluvial Meseta per per Depressions i serralades exteriors Contraforts que l’envolten per Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ gran extensió de la península
Vegem tot açòVegem tot açò Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
costes rectilíniescostes rectilínies excepció Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
elevada altitud mitjanaelevada altitud mitjana Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
disposició perifèrica de les serraladesdisposició perifèrica de les serralades Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
El relleu peninsular ha estat comparat amb una fortalessa El relleu peninsular ha estat comparat amb una fortalessa la compartimentació del relleula compartimentació del relleu Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ Els rius peninsulars ofereixen una desigual orientació i longitud. Observem el mapa del relleu i la xarxa fluvial Els rius peninsulars ofereixen una desigual orientació i longitud. Observem el mapa del relleu i la xarxa fluvial La basculació de la Meseta cap a l’oest i la disposició del relleu ha configurat una xarxa fluvial disimètrica dels distints vessants La basculació de la Meseta cap a l’oest i la disposició del relleu ha configurat una xarxa fluvial disimètrica dels distints vessants la disposició del relleu i la xarxa fluvialla disposició del relleu i la xarxa fluvial
la disposició del relleu i les conseqüencies en el climala disposició del relleu i les conseqüencies en el clima Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ La proximitat a les costes de les muntanyes dificulta la influència en l’interior de l’aire marí La proximitat a les costes de les muntanyes dificulta la influència en l’interior de l’aire marí
2. Origen i formació del relleu peninsular i de les illes 2. Origen i formació del relleu peninsular i de les illes Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
dos moviments orogènicsdos moviments orogènics orogènia hercinianaorogènia herciniana final de l’Era Primària són els massissos antics, muntanyes d’altitud mitjana amb formes arrodonides i valls amples quan? plegament alpí quan? Era Terciària són les serralades més recents amb majors altituds, crestes i formes abruptes plegament hercinià orogènia alpinaorogènia alpina dos períodes d’assentament, erosió i sedimentació dos períodes d’assentament, erosió i sedimentació Era Secundària Era Quaternària quan? l’erosió produí l’aparició de materials granítics i pissarres l’erosió de l’aigua, vent, transporta els materials des de les zones més elevades a les conques, depressions i les costes una llarga evolució de processos geològics han modelat el relleu i el paisatgeuna llarga evolució de processos geològics han modelat el relleu i el paisatge donaren lloc
eres ArcàicaArcàica existència del massís precàmbric existència del massís precàmbric PrimàriaPrimària orogènesi hercinianaorogènesi herciniana el Massís Ibèric o Hespèric, nucli de la Meseta. SecundàriaSecundària erosió i sedimentacióerosió i sedimentació sediments de gran espessor en les fosses bètiques i pirinenques forta erosió a finals d’ aquesta era EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICAEL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA tingué lloc caracteritzada per composat per quarsites granit gneis pissarres afectat per aflorament de materials antics els materials calcaris que afloraran a l’EraTerciària seran formà
EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICAEL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA eres TerciàriaTerciària orogènesis alpinaorogènesis alpina xoc de la placa africana i euroasiàticaxoc de la placa africana i euroasiàtica serralades alpines: - Pirineus - Serralades Bètiques QuaternàriaQuaternària glacialismeglacialisme tingué lloc fractura del sòcol de la Meseta originà les depressions prealpines: - Ebre - Guadalquivir inclinació cap a l’Atlàntic aparició dels vorells muntanyencs de la Meseta: - Serralada Cantàbrica - Serralada Ibèrica - Serra Morena elevació de blocs, són les serres interiors de la Meseta: -Sistema Central - Monts de Toledo es produeix erupcions volcàniqueserupcions volcàniques formació de terrases fluvials formació de terrases fluvials colmatació de les conques fluvials colmatació de les conques fluvials blocs enfonsats, són les conques sedimentàries: Duero, Tajo, Guadadiana provocà la configuració del relleu actual conseqüències en la xarxa fluvial
Vegem tot açòVegem tot açò Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
L’ORIGEN VOLCÀNIC DE LES CANÀRIESL’ORIGEN VOLCÀNIC DE LES CANÀRIES Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ Completar el quadreCompletar el quadre Milions d’anys Era Esdeveniment geològic/ sedimentació Unitats de relleu generades Accions erosives -570 a -230 Primària o Paleozoica -230 a -68 Secundària o Mesozoica -68 a -1,8 Terciària o Cenozoica -1,8 fins l’actualtat Quaternària (Pleistocé i Holocé) ORIGEN I FORMACIÓ DEL RELLEUORIGEN I FORMACIÓ DEL RELLEU
de modelat i sedimentació de modelat i sedimentació conques sedimentàries conques sedimentàries depressionsdepressions serralades alpines serralades alpines massissos antics massissos antics sòcolsòcol constituïts pel sòcol antic constituïts pel sòcol antic base de la Mesetabase de la Meseta grans elevacions per l’orogenia alpina grans elevacions per l’orogenia alpina amb sediments de l’Era Terciària i Quaternària amb sediments de l’Era Terciària i Quaternària glaciarisme, acció fluvial, erosió glaciarisme, acció fluvial, erosió peneplanures terrasses fluvials costes peneplanures terrasses fluvials costes es diferencien diverses formes es diferencien diverses formes Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ 3. UNITATS MORFOESTRUCTURALS 3. UNITATS MORFOESTRUCTURALS
Vegem tot açòVegem tot açò Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
LES DEPRESSIONS I LES CONQUES SEDIMENTÀRIESLES DEPRESSIONS I LES CONQUES SEDIMENTÀRIES Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ Conques sedimentàries. Esfonsaments de l’antic sòcol, amb sediments dels rius Duero, Tajo i Guadiana Conques sedimentàries. Esfonsaments de l’antic sòcol, amb sediments dels rius Duero, Tajo i Guadiana Depressions prealpines de l’Ebre i del Gualdalviquir Depressions prealpines de l’Ebre i del Gualdalviquir
LES UNITATS MORFOESTRUCTURALSLES UNITATS MORFOESTRUCTURALS Origen Localització Forma Materials Sòcol Massissos antics Serralades alpines Conques sedimentàries i depressions Completar el quadreCompletar el quadre Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ 4. LA DIVERSITAT DEL ROCAM4. LA DIVERSITAT DEL ROCAM Terrenys volcànics La distribució litològica de la Península presenta tres zones que tenen relació amb l’evolució geològica El cas de Canàries, amb terrenys volcànics degut al seu origen La distribució litològica de la Península presenta tres zones que tenen relació amb l’evolució geològica El cas de Canàries, amb terrenys volcànics degut al seu origen
Són materials molt antics, que afloraren a l’Era Primària. Composició: granit, pissarra, quarsita, gneis (marbre) Són materials molt antics, que afloraren a l’Era Primària. Composició: granit, pissarra, quarsita, gneis (marbre) Són sòls molt àcids, aprofitament humà per a pastures i arbòria Són sòls molt àcids, aprofitament humà per a pastures i arbòria Predominen en l’occident peninsular i en les crestes de les serralades Predominen en l’occident peninsular i en les crestes de les serralades Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ ELS MATERIALS SILICISELS MATERIALS SILICIS
Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ ELS MATERIALS CALCARISELS MATERIALS CALCARIS La seua localització forma una mena de Z invertida, des del Pirineu Oriental fins la part oriental de la Serralada Cantàbrica i els Sistemes Ibèric i Bètic La seua localització forma una mena de Z invertida, des del Pirineu Oriental fins la part oriental de la Serralada Cantàbrica i els Sistemes Ibèric i Bètic Són materials sedimentaris d’origen marí de l’Era Secundària i plegats amb l’orogenia alpina Són materials sedimentaris d’origen marí de l’Era Secundària i plegats amb l’orogenia alpina Formen modelats kàrstics per la disolució de la roca calcària per l’aigüa Formen modelats kàrstics per la disolució de la roca calcària per l’aigüa
Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ ELS MATERIALS ARGILOSOSELS MATERIALS ARGILOSOS Formats per materials sedimentaris dipositats a les conques dels rius i les planures litorals durant l’Era Terciària i dipòsits al.luvials del Quaternari Formats per materials sedimentaris dipositats a les conques dels rius i les planures litorals durant l’Era Terciària i dipòsits al.luvials del Quaternari Són sols més aptes per a l’agricultura Són sols més aptes per a l’agricultura L’erosió ha donat lloc a modelats dels tossals-testimoni L’erosió ha donat lloc a modelats dels tossals-testimoni
Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ FORMES DE RELLEU DE LA MESETAFORMES DE RELLEU DE LA MESETA
5. LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU5. LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU
Les unitats interiors 1.La Meseta. Importància morfològica. 2. Les Serralades interiors Sistema Central. Muntanyes de Toledo. 3. Els contraforts muntanyencs de la Meseta: Massís Galaico- lleonés. La Serralada Cantàbrica. El Sistema Ibèric. Sierra Morena. Les unitats exteriors peninsulars 1. Les Depressions: Ebre i Guadalquivir 2. Els sistemes muntanyencs exteriors: Els Pirineus. La Serralada Costanera- Catalana. El Sistema Bètic Les unitats interiors 1.La Meseta. Importància morfològica. 2. Les Serralades interiors Sistema Central. Muntanyes de Toledo. 3. Els contraforts muntanyencs de la Meseta: Massís Galaico- lleonés. La Serralada Cantàbrica. El Sistema Ibèric. Sierra Morena. Les unitats exteriors peninsulars 1. Les Depressions: Ebre i Guadalquivir 2. Els sistemes muntanyencs exteriors: Els Pirineus. La Serralada Costanera- Catalana. El Sistema Bètic Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ DESCRIPCIÓ DE LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU I LA SEUA DISPOSICIÓ DESCRIPCIÓ DE LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU I LA SEUA DISPOSICIÓ
Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
UNITAT I SUBUNITATS O PARTS ALTITUD LOCALITZACIÓ ORIENTACIÓ ELEMENTS GEOGRÀFICS IMPORTANTS Meseta Central Serralades interiors Contraforts muntanyencs de la Meseta Depressions Serralades exteriors Relleu de les Illes Les costes Quadre-resum descriptiu de les unitats del relleu. CompletarQuadre-resum descriptiu de les unitats del relleu. Completar Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ Esquema unitats del relleu. CompletarEsquema unitats del relleu. Completar
Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ Localitzar les unitats de relleu muntanyencLocalitzar les unitats de relleu muntanyenc
Identificació dels elements geogràfics en un perfil topogràficIdentificació dels elements geogràfics en un perfil topogràfic Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ Al mapa hi apareixen assenyalades vuit localitzacions. Indiqueu, per a cadascuna d’aquestes: a) La unitat morfoestructural a la qual pertany, b) El tipus de roquerar (silici, calcari o argilós) dominant, i c) Si dita morfoestructura és antiga, recent o molt recent (argumenteu aquesta darrera qualificació). A B C D E FG H

More Related Content

El relleu. Geografia d' Espanya

  • 1. EL RELLEUEL RELLEU Geografia ֲ貹Բⲹ Empar Gallego professora d’Història i Geografia http://iacare.blogspot.com.es/ Empar Gallego professora d’Història i Geografia http://iacare.blogspot.com.es/
  • 2. Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ PREGUNTES AMB RESPOSTA Els principals trets del relleu? Els principals trets del relleu? Quin és origen d’eixos trets? Quin és origen d’eixos trets? Què són les unitats morfoestructurals? Què són les unitats morfoestructurals? Quin tipus de rocam hi predomina? Quin tipus de rocam hi predomina?
  • 3. EL RELLEU DEL TERRITORI ESPANYOLEL RELLEU DEL TERRITORI ESPANYOL és el resultat de es diferencia EVOLUCIÓ GEOLÒGICAEVOLUCIÓ GEOLÒGICA EL ROCAMEL ROCAM RELLEU INSULARRELLEU INSULAR RELLEU PENINSULARRELLEU PENINSULAR Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
  • 4. 1. ELS TRETS DEL RELLEU PENINSULAR 1. ELS TRETS DEL RELLEU PENINSULAR Forma massissaForma massissa costes rectilínies Elevada altitud mitjanaElevada altitud mitjana Disposició perifèrica de les serralades Disposició perifèrica de les serralades bloc elevat de gran extensió i la seua altitud mitjana abundància de muntanyes cinturó muntanyenc que voreja la Meseta i les serralades exteriors amb conseqüències en CompartimentacióCompartimentació El clima Les comunicacions La xarxa fluvial Meseta per per Depressions i serralades exteriors Contraforts que l’envolten per Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ gran extensió de la península
  • 5. Vegem tot açòVegem tot açò Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
  • 7. elevada altitud mitjanaelevada altitud mitjana Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
  • 8. disposició perifèrica de les serraladesdisposició perifèrica de les serralades Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
  • 9. El relleu peninsular ha estat comparat amb una fortalessa El relleu peninsular ha estat comparat amb una fortalessa la compartimentació del relleula compartimentació del relleu Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
  • 10. Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ Els rius peninsulars ofereixen una desigual orientació i longitud. Observem el mapa del relleu i la xarxa fluvial Els rius peninsulars ofereixen una desigual orientació i longitud. Observem el mapa del relleu i la xarxa fluvial La basculació de la Meseta cap a l’oest i la disposició del relleu ha configurat una xarxa fluvial disimètrica dels distints vessants La basculació de la Meseta cap a l’oest i la disposició del relleu ha configurat una xarxa fluvial disimètrica dels distints vessants la disposició del relleu i la xarxa fluvialla disposició del relleu i la xarxa fluvial
  • 11. la disposició del relleu i les conseqüencies en el climala disposició del relleu i les conseqüencies en el clima Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ La proximitat a les costes de les muntanyes dificulta la influència en l’interior de l’aire marí La proximitat a les costes de les muntanyes dificulta la influència en l’interior de l’aire marí
  • 12. 2. Origen i formació del relleu peninsular i de les illes 2. Origen i formació del relleu peninsular i de les illes Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
  • 13. dos moviments orogènicsdos moviments orogènics orogènia hercinianaorogènia herciniana final de l’Era Primària són els massissos antics, muntanyes d’altitud mitjana amb formes arrodonides i valls amples quan? plegament alpí quan? Era Terciària són les serralades més recents amb majors altituds, crestes i formes abruptes plegament hercinià orogènia alpinaorogènia alpina dos períodes d’assentament, erosió i sedimentació dos períodes d’assentament, erosió i sedimentació Era Secundària Era Quaternària quan? l’erosió produí l’aparició de materials granítics i pissarres l’erosió de l’aigua, vent, transporta els materials des de les zones més elevades a les conques, depressions i les costes una llarga evolució de processos geològics han modelat el relleu i el paisatgeuna llarga evolució de processos geològics han modelat el relleu i el paisatge donaren lloc
  • 14. eres ArcàicaArcàica existència del massís precàmbric existència del massís precàmbric PrimàriaPrimària orogènesi hercinianaorogènesi herciniana el Massís Ibèric o Hespèric, nucli de la Meseta. SecundàriaSecundària erosió i sedimentacióerosió i sedimentació sediments de gran espessor en les fosses bètiques i pirinenques forta erosió a finals d’ aquesta era EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICAEL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA tingué lloc caracteritzada per composat per quarsites granit gneis pissarres afectat per aflorament de materials antics els materials calcaris que afloraran a l’EraTerciària seran formà
  • 15. EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICAEL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA eres TerciàriaTerciària orogènesis alpinaorogènesis alpina xoc de la placa africana i euroasiàticaxoc de la placa africana i euroasiàtica serralades alpines: - Pirineus - Serralades Bètiques QuaternàriaQuaternària glacialismeglacialisme tingué lloc fractura del sòcol de la Meseta originà les depressions prealpines: - Ebre - Guadalquivir inclinació cap a l’Atlàntic aparició dels vorells muntanyencs de la Meseta: - Serralada Cantàbrica - Serralada Ibèrica - Serra Morena elevació de blocs, són les serres interiors de la Meseta: -Sistema Central - Monts de Toledo es produeix erupcions volcàniqueserupcions volcàniques formació de terrases fluvials formació de terrases fluvials colmatació de les conques fluvials colmatació de les conques fluvials blocs enfonsats, són les conques sedimentàries: Duero, Tajo, Guadadiana provocà la configuració del relleu actual conseqüències en la xarxa fluvial
  • 16. Vegem tot açòVegem tot açò Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
  • 17. Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
  • 18. L’ORIGEN VOLCÀNIC DE LES CANÀRIESL’ORIGEN VOLCÀNIC DE LES CANÀRIES Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
  • 19. Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ Completar el quadreCompletar el quadre Milions d’anys Era Esdeveniment geològic/ sedimentació Unitats de relleu generades Accions erosives -570 a -230 Primària o Paleozoica -230 a -68 Secundària o Mesozoica -68 a -1,8 Terciària o Cenozoica -1,8 fins l’actualtat Quaternària (Pleistocé i Holocé) ORIGEN I FORMACIÓ DEL RELLEUORIGEN I FORMACIÓ DEL RELLEU
  • 20. de modelat i sedimentació de modelat i sedimentació conques sedimentàries conques sedimentàries depressionsdepressions serralades alpines serralades alpines massissos antics massissos antics sòcolsòcol constituïts pel sòcol antic constituïts pel sòcol antic base de la Mesetabase de la Meseta grans elevacions per l’orogenia alpina grans elevacions per l’orogenia alpina amb sediments de l’Era Terciària i Quaternària amb sediments de l’Era Terciària i Quaternària glaciarisme, acció fluvial, erosió glaciarisme, acció fluvial, erosió peneplanures terrasses fluvials costes peneplanures terrasses fluvials costes es diferencien diverses formes es diferencien diverses formes Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ 3. UNITATS MORFOESTRUCTURALS 3. UNITATS MORFOESTRUCTURALS
  • 21. Vegem tot açòVegem tot açò Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
  • 22. Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
  • 23. LES DEPRESSIONS I LES CONQUES SEDIMENTÀRIESLES DEPRESSIONS I LES CONQUES SEDIMENTÀRIES Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ Conques sedimentàries. Esfonsaments de l’antic sòcol, amb sediments dels rius Duero, Tajo i Guadiana Conques sedimentàries. Esfonsaments de l’antic sòcol, amb sediments dels rius Duero, Tajo i Guadiana Depressions prealpines de l’Ebre i del Gualdalviquir Depressions prealpines de l’Ebre i del Gualdalviquir
  • 24. LES UNITATS MORFOESTRUCTURALSLES UNITATS MORFOESTRUCTURALS Origen Localització Forma Materials Sòcol Massissos antics Serralades alpines Conques sedimentàries i depressions Completar el quadreCompletar el quadre Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
  • 25. Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ 4. LA DIVERSITAT DEL ROCAM4. LA DIVERSITAT DEL ROCAM Terrenys volcànics La distribució litològica de la Península presenta tres zones que tenen relació amb l’evolució geològica El cas de Canàries, amb terrenys volcànics degut al seu origen La distribució litològica de la Península presenta tres zones que tenen relació amb l’evolució geològica El cas de Canàries, amb terrenys volcànics degut al seu origen
  • 26. Són materials molt antics, que afloraren a l’Era Primària. Composició: granit, pissarra, quarsita, gneis (marbre) Són materials molt antics, que afloraren a l’Era Primària. Composició: granit, pissarra, quarsita, gneis (marbre) Són sòls molt àcids, aprofitament humà per a pastures i arbòria Són sòls molt àcids, aprofitament humà per a pastures i arbòria Predominen en l’occident peninsular i en les crestes de les serralades Predominen en l’occident peninsular i en les crestes de les serralades Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ ELS MATERIALS SILICISELS MATERIALS SILICIS
  • 27. Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ ELS MATERIALS CALCARISELS MATERIALS CALCARIS La seua localització forma una mena de Z invertida, des del Pirineu Oriental fins la part oriental de la Serralada Cantàbrica i els Sistemes Ibèric i Bètic La seua localització forma una mena de Z invertida, des del Pirineu Oriental fins la part oriental de la Serralada Cantàbrica i els Sistemes Ibèric i Bètic Són materials sedimentaris d’origen marí de l’Era Secundària i plegats amb l’orogenia alpina Són materials sedimentaris d’origen marí de l’Era Secundària i plegats amb l’orogenia alpina Formen modelats kàrstics per la disolució de la roca calcària per l’aigüa Formen modelats kàrstics per la disolució de la roca calcària per l’aigüa
  • 28. Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
  • 29. Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ ELS MATERIALS ARGILOSOSELS MATERIALS ARGILOSOS Formats per materials sedimentaris dipositats a les conques dels rius i les planures litorals durant l’Era Terciària i dipòsits al.luvials del Quaternari Formats per materials sedimentaris dipositats a les conques dels rius i les planures litorals durant l’Era Terciària i dipòsits al.luvials del Quaternari Són sols més aptes per a l’agricultura Són sols més aptes per a l’agricultura L’erosió ha donat lloc a modelats dels tossals-testimoni L’erosió ha donat lloc a modelats dels tossals-testimoni
  • 30. Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ FORMES DE RELLEU DE LA MESETAFORMES DE RELLEU DE LA MESETA
  • 31. 5. LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU5. LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU
  • 32. Les unitats interiors 1.La Meseta. Importància morfològica. 2. Les Serralades interiors Sistema Central. Muntanyes de Toledo. 3. Els contraforts muntanyencs de la Meseta: Massís Galaico- lleonés. La Serralada Cantàbrica. El Sistema Ibèric. Sierra Morena. Les unitats exteriors peninsulars 1. Les Depressions: Ebre i Guadalquivir 2. Els sistemes muntanyencs exteriors: Els Pirineus. La Serralada Costanera- Catalana. El Sistema Bètic Les unitats interiors 1.La Meseta. Importància morfològica. 2. Les Serralades interiors Sistema Central. Muntanyes de Toledo. 3. Els contraforts muntanyencs de la Meseta: Massís Galaico- lleonés. La Serralada Cantàbrica. El Sistema Ibèric. Sierra Morena. Les unitats exteriors peninsulars 1. Les Depressions: Ebre i Guadalquivir 2. Els sistemes muntanyencs exteriors: Els Pirineus. La Serralada Costanera- Catalana. El Sistema Bètic Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ DESCRIPCIÓ DE LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU I LA SEUA DISPOSICIÓ DESCRIPCIÓ DE LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU I LA SEUA DISPOSICIÓ
  • 33. Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
  • 34. UNITAT I SUBUNITATS O PARTS ALTITUD LOCALITZACIÓ ORIENTACIÓ ELEMENTS GEOGRÀFICS IMPORTANTS Meseta Central Serralades interiors Contraforts muntanyencs de la Meseta Depressions Serralades exteriors Relleu de les Illes Les costes Quadre-resum descriptiu de les unitats del relleu. CompletarQuadre-resum descriptiu de les unitats del relleu. Completar Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
  • 35. Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ Esquema unitats del relleu. CompletarEsquema unitats del relleu. Completar
  • 36. Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ Localitzar les unitats de relleu muntanyencLocalitzar les unitats de relleu muntanyenc
  • 37. Identificació dels elements geogràfics en un perfil topogràficIdentificació dels elements geogràfics en un perfil topogràfic Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ
  • 38. Unitat El relleu ֲ貹Բⲹ Al mapa hi apareixen assenyalades vuit localitzacions. Indiqueu, per a cadascuna d’aquestes: a) La unitat morfoestructural a la qual pertany, b) El tipus de roquerar (silici, calcari o argilós) dominant, i c) Si dita morfoestructura és antiga, recent o molt recent (argumenteu aquesta darrera qualificació). A B C D E FG H