#2: La ràpida evolució de la nostra economia connectada significa desenvolupar capacitatts.
Els pioners de la gestió del coneixement desenvolupen eines i enfocaments molts poderosos
#3: Sabeu? L’altre dissabte a Calafell, plovia. I jo era jugant amb el meu fill. En sec em va proposar fer un avió de paper, però ni ell ni jo en saviem. No podiem fer res. Ell mateix em va donar la solució, i ho vam buscar a Internet. Primer vam buscar vídeos, però com plovia, la connexió no era molt bona i quedaven interromputs. Finalment vam optar més una cerca més clàssica i vam aconseguir instruccions gràfiques de com fer avions. Jo no estat mai molt afecionada a la papiroflexia i només se fer “pajaritas”.
#5: El coneixement, segons els experts en Ciència cognitiva, el tenim al cap i en part l’anem deixant o representant de diferents formes
#10: Tots sabem que la proliferació de contingut, online i offline, així com les eines de cerca, són cada vegada més sofisticades. Per tant, s’incrementa la necessitat de tenir capacitats per accedir, filtrar, analitzar i contextualitzar el coneixement i la informació. I d’aquests temes, segur que en sabem tots força.
I degut a aquesta proliferació de contingut, no endreçada, multiformat, multicanal, dispersa i xxxxx, per poder interpretar allò que ens és útil ens calen
#12: Amb tot, les dinàmiques actuals presenten 4 tendències on cal centrar les pràctiques i polítiques de la gestió del coneixement
En primer lloc, la realitat de les organitzacions actuals és que el treball i el coneixement flueixen molt sovint de maneres informals, basat més en les relacions personals i com les persones es comuniquen i relacionen entre elles que en els procedimentes establerts. En aquest sentit, l’anàlisis de xarxe socials s’està aplicant per dibuixar aquesta mena d’organitzacions invisibles que ajuden a explicar la realitat dels fluxes d’informació i que afecten el rendiment del treball, i per tant, la creació de valor
Per una altra banda, en una societat on el coneixement cada vegada és més especialitzat ens cal fomentar la col:laboració,però una col:laboració que impliqui individus, equips, unitats i organitzacions. Cal fomentar la cultura col.laborativa ens els procesos de creació i intercanvi de coneixement, i la Wikipedia n’és un bon exemple.
A més, aquestes relacions i el fluxe de coneixement que es genera s’ha de sustentar en la confiança i la transparència, si volem crear valor per als clients, per al proveïdors, cal generar transparència, confiança
I el darrer punt, la necessitat de treballar amb coneixement rellevant, ens porta al problema de la informaciófragmentada