Una breu descripció dels principals formats televisius dins els tres grans grups de classificació dels gèneres televisius: informatius, entreteniment i ficció.
1 of 23
Download to read offline
More Related Content
Gèneres i formats tv
1. Gèneres i Formats televisius
“El gènere va aparèixer com un conjunt d'obres d'un
cert tipus, o com un cànon fix al que cal conformar-
se; o com un instrument pur de classificació...”
Casetti
En alguns casos, format i gènere s'assimilen com a
sinònims. Però, en sentit estricte no ho són: el
Gènere es refereix a la classe en general i el format
a l'espècie o forma particular de cadascun d'aquests
gèneres.
La paraula Format té el seu orígen a la premsa i es
referia a la grandària del periòdic.
2. Els tres grans eixos dels gèneres televisius són:
Espectacle
Personalització
Fragmentació
3. ESPECTACLE:
Ve del Llatí spectaculum: “tot el que pot
veure's. Vista. Aspecte. Diversió. Relació amb
el que es pot veure: el circ, el teatre”.
El verb “specto” significa mirar, i està
relacionat amb el que ha estat organitzat,
planificat, programat per ser vist.
NO HI HA RES A LA PANTALLA QUE NO
HAGI ESTAT PREPARAT PER SER VIST.
Tots els gèneres i formats televisius funcionen
sota la lògica de l'espectacle.
4. PERSONALITZACIÓ:
El relat és un recurs constant en la vida.
Amb ell emfatitzem, reprenem una
situació, ens referim a alguna persona. No
hi ha gens que ens atregui més que la
personalització, és a dir, que alguna cosa
succeeixi a través d'un ésser humà.
El punt més intens de la personalització
és la telenovel·la.
FRAGMENTACIÓ: S'entén com els talls
que es donen a l'interior d'un programa,
els talls provocats pels anuncis publicitaris
i cal afegir-li també els bots de tema
causats pel zàping.
5. En la televisió es defineixen tres grans gèneres:
INFORMATIU
FICCIÓ
ENTRETENIMENT
7. També hi ha un grup apart de formats específics
de caire més minoritari, però no menys important,
els denominats programes de SERVEI PÚBLIC
(lligats a la televisió pública però a vegades
també ofertats per canals privats):
EDUCATIUS
DIVULGATIUS
DOCUMENTALS
EMISIONS INSTITUCIONALS
MINORIES
9. INFORMATIUS:Comprèn tots aquells programes que
el seu principal objectiu és presentar dades a la
teleaudiencia, portar informació.
Característiques:
LA VELOCITAT: Una notícia pot donar la volta al món en
uns pocs minuts i amb tot tipus de materials informatius.
LA SIMULTANEÏTAT: La televisió no només ens mostra el
que ja va succeir sinó també el que està ocorrent. Ex:
conferències de premsa, enquestes al carrer, etc.
LA MULTIPLICACIÓ DE VEUS: Es recullen totes les veus
o punts de vista possibles en una situació o fet, la qual cosa
garanteix l'opinió pública.
L'APROFUNDIMENT: La informació pot ampliar-se a través
de programes dedicats a penetrar més en un determinat
fenomen.
11. TELEDIARIS:
Són recursos privilegiats per accedir al que succeeix
en altres punts del món.
A través del cable tenim accés a una oferta diària de
més de 24 hores d'informació, tenint en compte el
que ofereixen diferents canals, de diferents països i
que conflueixen en la nostra pantalla.
ENTREVISTA: normalment, amb uns costos bastant
reduïts.
En línies generals, amb l'entrevista es pretén obtenir
la versió que una persona té d'uns fets. No es tracta,
llavors, de la narració objectiva del desenvolupament
d'uns fets, sinó de la interpretació que el protagonista
duu a terme dels mateixos.
12. DEBAT: és un intercanvi d'opinions i d'idees entre diverses persones
sobre una qüestió determinada. Quantes més idees es plantegin més
complet i complex serà el debat.
A un debat hi ha habitualment un moderador que està atent tant a la
gestió de torns de paraula com al fet que es compleixin
escrupolosament les regles de respecte.
DOCUDRAMA: reconstrucció dramatitzada de fets reals, generalment
de caràcter tràgic (assassinats, violacions, accidents, casos
paranormals...). Utilitza un llenguatge mixte entre el documental i
l'argumental, fent que els protagonistes recrein davant les càmeres les
seves històries als llocs reals on varen passar. Combinen fragments
documentals amb entrevistes, narracions i descripcions i la
ficcionalització dels fets, tant amb els propis protagonistes com actors.
DOCUMENTAL: és un format cinematogràfic, realitzat sobre la base de
materials presos de la realitat.
13. FORMATS TELEVISIÓ:
ENTRETENIMENT
L'entreteniment té per principal objectiu divertir i
aconseguir una audiència MASSIVA: públic
familiar de totes les edats i nivells culturals.
Horari privilegiat (PRIME-TIME) ...habitualment els
vespres del cap de setmana...
Això genera una bonança econòmica que dona
moltes possibilitats als directors d'aquests tipus
d'espais...
15. ● Infrastructures: grans platós amb múltiples
càmeres, grues, travellings.
● Equip Tècnic: molta plantilla i profusió
de tècnics de diferents àmbits
(càmeres, gruistes, efectes digitals,
realització, etc...)
16. CONCURSOS:
● ORÍGEN RADIOFÒNIC (propostes variades).
Bàsicament dos models:
a) concurs que prioritza els coneixements o
habilitats físiques
b) concursos que posen l'èmfasi en l'atzar,
l'aventura i la sorpresa
● Avui en dia hi ha molts híbrids d'ambdós i a
més a més fussionats amb el reality-show
18. MAGAZINE-REVISTA:
Solen programar-se a les hores-vall i tenen la funció
específica d'acompanyament del sector de la
audiència format majoritariament per jubilats i dones o
homes que es queden a casa al càrrec de les tarees
domèstiques.
A mode de revista d'actualitat aquest format és un
híbrid entre informació i entreteniment; se realitza en
directe, conduit per un presentador/a amb garra per a
l'audiència i, donada la seva ampla duració (al menys
dues hores), inclou seccions diverses: col·loquis
envers temes d'actualitat o notícies, informació útil
(moda, cuina, compra, estalvis...), reportatges, crònica
rosa, concursos, avanços informatius (amb informació
del trànsit, metereologia...), etcètera.
19. TALK-SHOW
● És un espectacle televisiu al qual persones
famoses xerren de manera informal envers
temes difversos. La seva funció és convertir el
debat o l'entrevista en un espectacle. Als
programes d'aquest tipus que tenen lloc entorn
de la mitjanit se'ls denomina Late-shows.
● La forma més agressiva és L'Attack-Show que
espectacularitza a través de la provocació, la
defensa del dret absolut de la llibertat
d'expressió sense respectar la intimitat dels
altres ni el bon gust. Exemples: Tómbola,
Moros y Cristianos, Sálvame (i demés tele-
fems).
21. HUMOR:
● Diferents tipus dins el format:
a) Shows d'humoristes basats en “sketches”
(ex. José Mota, Polònia, Tricicle …)
b) Posada en escena teatral (Lina Morgan, El
Club de la Comèdia...)
c) Paròdies d'altres programes (Caiga quien
Caiga, Intermedio, etc)
d) altres: reculls d'imatges (Zapping, Càmeres
Ocultes, Vídeos domèstics...)
22. FICCIÓ:
Un terç del total de l'emissió a Espanya és ficció.
Popularment es tendeix a englobar tota la ficció
televisiva en el format de sèrie i l'única cosa que tenen
en comú és que és un relat inventat amb l'objectiu que el
públic arribi a creure-ho o sentir-ho com una veritat
momentània. La ficció televisiva es regeix per una divisió
estandarditzada, per uns paràmetres fixos, que responen
a la hibridesa i contaminació de dramatúrgies, a les
propostes de realització, a la durada (30, 60, 90 minuts o
més), als models de producció, al nombre d'episodis
(dos capítols, 13 capítols, 290 capítols...), als estils
narratius, etcètera. Per aquest motiu sentim o llegim
termes com a sèrie, miniserie, 'sit com', telenovel·la, 'TV
movie', serial....