ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
Gèneres i Formats televisius
“El gènere va aparèixer com un conjunt d'obres d'un
cert tipus, o com un cànon fix al que cal conformar-
se; o com un instrument pur de classificació...”
Casetti
En alguns casos, format i gènere s'assimilen com a
sinònims. Però, en sentit estricte no ho són: el
Gènere es refereix a la classe en general i el format
a l'espècie o forma particular de cadascun d'aquests
gèneres.
La paraula Format té el seu orígen a la premsa i es
referia a la grandària del periòdic.
Els tres grans eixos dels gèneres televisius són:
Espectacle
Personalització
Fragmentació
ESPECTACLE:
Ve del Llatí spectaculum: “tot el que pot
veure's. Vista. Aspecte. Diversió. Relació amb
el que es pot veure: el circ, el teatre”.
El verb “specto” significa mirar, i està
relacionat amb el que ha estat organitzat,
planificat, programat per ser vist.
NO HI HA RES A LA PANTALLA QUE NO
HAGI ESTAT PREPARAT PER SER VIST.
Tots els gèneres i formats televisius funcionen
sota la lògica de l'espectacle.
PERSONALITZACIÓ:
El relat és un recurs constant en la vida.
Amb ell emfatitzem, reprenem una
situació, ens referim a alguna persona. No
hi ha gens que ens atregui més que la
personalització, és a dir, que alguna cosa
succeeixi a través d'un ésser humà.
El punt més intens de la personalització
és la telenovel·la.
FRAGMENTACIÓ: S'entén com els talls
que es donen a l'interior d'un programa,
els talls provocats pels anuncis publicitaris
i cal afegir-li també els bots de tema
causats pel zàping.
En la televisió es defineixen tres grans gèneres:
INFORMATIU
FICCIÓ
ENTRETENIMENT
INFORMATIU
ENTRETENIMENT
FICCIÓ
ESPORTS
INFANTIL/
JUVENIL
MUSICAL
CONCURSOS I
ALTRES
Telediari Retransmisions
Dibuixos
animats
Retransmisions Concursos Telenovel·la
Reportatge Cròniques Magazines Magazines Magazines Telefilme
Entrevista Reportatges Concursos Documentals Talk-Show Telecomèdia
Debat Documentals Educatius Videoclips Crònica Rosa TV Movie
Docudrama Comentaris Gales Teleteatre
Documental Reality Show Sèries
Informatiu Cinema
Magazine-Revista
També hi ha un grup apart de formats específics
de caire més minoritari, però no menys important,
els denominats programes de SERVEI PÚBLIC
(lligats a la televisió pública però a vegades
també ofertats per canals privats):
EDUCATIUS
DIVULGATIUS
DOCUMENTALS
EMISIONS INSTITUCIONALS
MINORIES
MITJANA CONSUM (MINUTS) SEGONS ELS DIFERENTS FORMATS
INFORMATIUS:Comprèn tots aquells programes que
el seu principal objectiu és presentar dades a la
teleaudiencia, portar informació.
Característiques:
LA VELOCITAT: Una notícia pot donar la volta al món en
uns pocs minuts i amb tot tipus de materials informatius.
LA SIMULTANEÏTAT: La televisió no només ens mostra el
que ja va succeir sinó també el que està ocorrent. Ex:
conferències de premsa, enquestes al carrer, etc.
LA MULTIPLICACIÓ DE VEUS: Es recullen totes les veus
o punts de vista possibles en una situació o fet, la qual cosa
garanteix l'opinió pública.
L'APROFUNDIMENT: La informació pot ampliar-se a través
de programes dedicats a penetrar més en un determinat
fenomen.
Telediari
Entrevista
Debat
Reportatge
Docudrama
Documental
Informatiu
Magazine-Revista
Els principals són:
TELEDIARIS:
Són recursos privilegiats per accedir al que succeeix
en altres punts del món.
A través del cable tenim accés a una oferta diària de
més de 24 hores d'informació, tenint en compte el
que ofereixen diferents canals, de diferents països i
que conflueixen en la nostra pantalla.
ENTREVISTA: normalment, amb uns costos bastant
reduïts.
En línies generals, amb l'entrevista es pretén obtenir
la versió que una persona té d'uns fets. No es tracta,
llavors, de la narració objectiva del desenvolupament
d'uns fets, sinó de la interpretació que el protagonista
duu a terme dels mateixos.
DEBAT: és un intercanvi d'opinions i d'idees entre diverses persones
sobre una qüestió determinada. Quantes més idees es plantegin més
complet i complex serà el debat.
A un debat hi ha habitualment un moderador que està atent tant a la
gestió de torns de paraula com al fet que es compleixin
escrupolosament les regles de respecte.
DOCUDRAMA: reconstrucció dramatitzada de fets reals, generalment
de caràcter tràgic (assassinats, violacions, accidents, casos
paranormals...). Utilitza un llenguatge mixte entre el documental i
l'argumental, fent que els protagonistes recrein davant les càmeres les
seves històries als llocs reals on varen passar. Combinen fragments
documentals amb entrevistes, narracions i descripcions i la
ficcionalització dels fets, tant amb els propis protagonistes com actors.
DOCUMENTAL: és un format cinematogràfic, realitzat sobre la base de
materials presos de la realitat.
FORMATS TELEVISIÓ:
ENTRETENIMENT
L'entreteniment té per principal objectiu divertir i
aconseguir una audiència MASSIVA: públic
familiar de totes les edats i nivells culturals.
Horari privilegiat (PRIME-TIME) ...habitualment els
vespres del cap de setmana...
Això genera una bonança econòmica que dona
moltes possibilitats als directors d'aquests tipus
d'espais...
CARACTERÍSTIQUES:
● Profusió de
mitjans
● Presentador
“estrella”
● Molt de públic al
plató
● Actuacions
excepcionals i
convidats de
renom
● Infrastructures: grans platós amb múltiples
càmeres, grues, travellings.
● Equip Tècnic: molta plantilla i profusió
de tècnics de diferents àmbits
(càmeres, gruistes, efectes digitals,
realització, etc...)
CONCURSOS:
● ORÍGEN RADIOFÒNIC (propostes variades).
Bàsicament dos models:
a) concurs que prioritza els coneixements o
habilitats físiques
b) concursos que posen l'èmfasi en l'atzar,
l'aventura i la sorpresa
● Avui en dia hi ha molts híbrids d'ambdós i a
més a més fussionats amb el reality-show
Exemples...
MAGAZINE-REVISTA:
Solen programar-se a les hores-vall i tenen la funció
específica d'acompanyament del sector de la
audiència format majoritariament per jubilats i dones o
homes que es queden a casa al càrrec de les tarees
domèstiques.
A mode de revista d'actualitat aquest format és un
híbrid entre informació i entreteniment; se realitza en
directe, conduit per un presentador/a amb garra per a
l'audiència i, donada la seva ampla duració (al menys
dues hores), inclou seccions diverses: col·loquis
envers temes d'actualitat o notícies, informació útil
(moda, cuina, compra, estalvis...), reportatges, crònica
rosa, concursos, avanços informatius (amb informació
del trànsit, metereologia...), etcètera.
TALK-SHOW
● És un espectacle televisiu al qual persones
famoses xerren de manera informal envers
temes difversos. La seva funció és convertir el
debat o l'entrevista en un espectacle. Als
programes d'aquest tipus que tenen lloc entorn
de la mitjanit se'ls denomina Late-shows.
● La forma més agressiva és L'Attack-Show que
espectacularitza a través de la provocació, la
defensa del dret absolut de la llibertat
d'expressió sense respectar la intimitat dels
altres ni el bon gust. Exemples: Tómbola,
Moros y Cristianos, Sálvame (i demés tele-
fems).
Infotainment
HUMOR:
● Diferents tipus dins el format:
a) Shows d'humoristes basats en “sketches”
(ex. José Mota, Polònia, Tricicle …)
b) Posada en escena teatral (Lina Morgan, El
Club de la Comèdia...)
c) Paròdies d'altres programes (Caiga quien
Caiga, Intermedio, etc)
d) altres: reculls d'imatges (Zapping, Càmeres
Ocultes, Vídeos domèstics...)
FICCIÓ:
Un terç del total de l'emissió a Espanya és ficció.
Popularment es tendeix a englobar tota la ficció
televisiva en el format de sèrie i l'única cosa que tenen
en comú és que és un relat inventat amb l'objectiu que el
públic arribi a creure-ho o sentir-ho com una veritat
momentània. La ficció televisiva es regeix per una divisió
estandarditzada, per uns paràmetres fixos, que responen
a la hibridesa i contaminació de dramatúrgies, a les
propostes de realització, a la durada (30, 60, 90 minuts o
més), als models de producció, al nombre d'episodis
(dos capítols, 13 capítols, 290 capítols...), als estils
narratius, etcètera. Per aquest motiu sentim o llegim
termes com a sèrie, miniserie, 'sit com', telenovel·la, 'TV
movie', serial....
Gèneres i formats tv

More Related Content

Gèneres i formats tv

  • 1. Gèneres i Formats televisius “El gènere va aparèixer com un conjunt d'obres d'un cert tipus, o com un cànon fix al que cal conformar- se; o com un instrument pur de classificació...” Casetti En alguns casos, format i gènere s'assimilen com a sinònims. Però, en sentit estricte no ho són: el Gènere es refereix a la classe en general i el format a l'espècie o forma particular de cadascun d'aquests gèneres. La paraula Format té el seu orígen a la premsa i es referia a la grandària del periòdic.
  • 2. Els tres grans eixos dels gèneres televisius són: Espectacle Personalització Fragmentació
  • 3. ESPECTACLE: Ve del Llatí spectaculum: “tot el que pot veure's. Vista. Aspecte. Diversió. Relació amb el que es pot veure: el circ, el teatre”. El verb “specto” significa mirar, i està relacionat amb el que ha estat organitzat, planificat, programat per ser vist. NO HI HA RES A LA PANTALLA QUE NO HAGI ESTAT PREPARAT PER SER VIST. Tots els gèneres i formats televisius funcionen sota la lògica de l'espectacle.
  • 4. PERSONALITZACIÓ: El relat és un recurs constant en la vida. Amb ell emfatitzem, reprenem una situació, ens referim a alguna persona. No hi ha gens que ens atregui més que la personalització, és a dir, que alguna cosa succeeixi a través d'un ésser humà. El punt més intens de la personalització és la telenovel·la. FRAGMENTACIÓ: S'entén com els talls que es donen a l'interior d'un programa, els talls provocats pels anuncis publicitaris i cal afegir-li també els bots de tema causats pel zàping.
  • 5. En la televisió es defineixen tres grans gèneres: INFORMATIU FICCIÓ ENTRETENIMENT
  • 6. INFORMATIU ENTRETENIMENT FICCIÓ ESPORTS INFANTIL/ JUVENIL MUSICAL CONCURSOS I ALTRES Telediari Retransmisions Dibuixos animats Retransmisions Concursos Telenovel·la Reportatge Cròniques Magazines Magazines Magazines Telefilme Entrevista Reportatges Concursos Documentals Talk-Show Telecomèdia Debat Documentals Educatius Videoclips Crònica Rosa TV Movie Docudrama Comentaris Gales Teleteatre Documental Reality Show Sèries Informatiu Cinema Magazine-Revista
  • 7. També hi ha un grup apart de formats específics de caire més minoritari, però no menys important, els denominats programes de SERVEI PÚBLIC (lligats a la televisió pública però a vegades també ofertats per canals privats): EDUCATIUS DIVULGATIUS DOCUMENTALS EMISIONS INSTITUCIONALS MINORIES
  • 8. MITJANA CONSUM (MINUTS) SEGONS ELS DIFERENTS FORMATS
  • 9. INFORMATIUS:Comprèn tots aquells programes que el seu principal objectiu és presentar dades a la teleaudiencia, portar informació. Característiques: LA VELOCITAT: Una notícia pot donar la volta al món en uns pocs minuts i amb tot tipus de materials informatius. LA SIMULTANEÏTAT: La televisió no només ens mostra el que ja va succeir sinó també el que està ocorrent. Ex: conferències de premsa, enquestes al carrer, etc. LA MULTIPLICACIÓ DE VEUS: Es recullen totes les veus o punts de vista possibles en una situació o fet, la qual cosa garanteix l'opinió pública. L'APROFUNDIMENT: La informació pot ampliar-se a través de programes dedicats a penetrar més en un determinat fenomen.
  • 11. TELEDIARIS: Són recursos privilegiats per accedir al que succeeix en altres punts del món. A través del cable tenim accés a una oferta diària de més de 24 hores d'informació, tenint en compte el que ofereixen diferents canals, de diferents països i que conflueixen en la nostra pantalla. ENTREVISTA: normalment, amb uns costos bastant reduïts. En línies generals, amb l'entrevista es pretén obtenir la versió que una persona té d'uns fets. No es tracta, llavors, de la narració objectiva del desenvolupament d'uns fets, sinó de la interpretació que el protagonista duu a terme dels mateixos.
  • 12. DEBAT: és un intercanvi d'opinions i d'idees entre diverses persones sobre una qüestió determinada. Quantes més idees es plantegin més complet i complex serà el debat. A un debat hi ha habitualment un moderador que està atent tant a la gestió de torns de paraula com al fet que es compleixin escrupolosament les regles de respecte. DOCUDRAMA: reconstrucció dramatitzada de fets reals, generalment de caràcter tràgic (assassinats, violacions, accidents, casos paranormals...). Utilitza un llenguatge mixte entre el documental i l'argumental, fent que els protagonistes recrein davant les càmeres les seves històries als llocs reals on varen passar. Combinen fragments documentals amb entrevistes, narracions i descripcions i la ficcionalització dels fets, tant amb els propis protagonistes com actors. DOCUMENTAL: és un format cinematogràfic, realitzat sobre la base de materials presos de la realitat.
  • 13. FORMATS TELEVISIÓ: ENTRETENIMENT L'entreteniment té per principal objectiu divertir i aconseguir una audiència MASSIVA: públic familiar de totes les edats i nivells culturals. Horari privilegiat (PRIME-TIME) ...habitualment els vespres del cap de setmana... Això genera una bonança econòmica que dona moltes possibilitats als directors d'aquests tipus d'espais...
  • 14. CARACTERÍSTIQUES: ● Profusió de mitjans ● Presentador “estrella” ● Molt de públic al plató ● Actuacions excepcionals i convidats de renom
  • 15. ● Infrastructures: grans platós amb múltiples càmeres, grues, travellings. ● Equip Tècnic: molta plantilla i profusió de tècnics de diferents àmbits (càmeres, gruistes, efectes digitals, realització, etc...)
  • 16. CONCURSOS: ● ORÍGEN RADIOFÒNIC (propostes variades). Bàsicament dos models: a) concurs que prioritza els coneixements o habilitats físiques b) concursos que posen l'èmfasi en l'atzar, l'aventura i la sorpresa ● Avui en dia hi ha molts híbrids d'ambdós i a més a més fussionats amb el reality-show
  • 18. MAGAZINE-REVISTA: Solen programar-se a les hores-vall i tenen la funció específica d'acompanyament del sector de la audiència format majoritariament per jubilats i dones o homes que es queden a casa al càrrec de les tarees domèstiques. A mode de revista d'actualitat aquest format és un híbrid entre informació i entreteniment; se realitza en directe, conduit per un presentador/a amb garra per a l'audiència i, donada la seva ampla duració (al menys dues hores), inclou seccions diverses: col·loquis envers temes d'actualitat o notícies, informació útil (moda, cuina, compra, estalvis...), reportatges, crònica rosa, concursos, avanços informatius (amb informació del trànsit, metereologia...), etcètera.
  • 19. TALK-SHOW ● És un espectacle televisiu al qual persones famoses xerren de manera informal envers temes difversos. La seva funció és convertir el debat o l'entrevista en un espectacle. Als programes d'aquest tipus que tenen lloc entorn de la mitjanit se'ls denomina Late-shows. ● La forma més agressiva és L'Attack-Show que espectacularitza a través de la provocació, la defensa del dret absolut de la llibertat d'expressió sense respectar la intimitat dels altres ni el bon gust. Exemples: Tómbola, Moros y Cristianos, Sálvame (i demés tele- fems).
  • 21. HUMOR: ● Diferents tipus dins el format: a) Shows d'humoristes basats en “sketches” (ex. José Mota, Polònia, Tricicle …) b) Posada en escena teatral (Lina Morgan, El Club de la Comèdia...) c) Paròdies d'altres programes (Caiga quien Caiga, Intermedio, etc) d) altres: reculls d'imatges (Zapping, Càmeres Ocultes, Vídeos domèstics...)
  • 22. FICCIÓ: Un terç del total de l'emissió a Espanya és ficció. Popularment es tendeix a englobar tota la ficció televisiva en el format de sèrie i l'única cosa que tenen en comú és que és un relat inventat amb l'objectiu que el públic arribi a creure-ho o sentir-ho com una veritat momentània. La ficció televisiva es regeix per una divisió estandarditzada, per uns paràmetres fixos, que responen a la hibridesa i contaminació de dramatúrgies, a les propostes de realització, a la durada (30, 60, 90 minuts o més), als models de producció, al nombre d'episodis (dos capítols, 13 capítols, 290 capítols...), als estils narratius, etcètera. Per aquest motiu sentim o llegim termes com a sèrie, miniserie, 'sit com', telenovel·la, 'TV movie', serial....