3. 5.1.- Caracter鱈stiques generals (I).
Doble funci坦: decorativa i didctica o adoctrinadora, a m辿s de ser objecte de culte (devocionals)
Temtica
Destaca encara la temtica religiosa, per嘆 a la preponderncia de D辿u i Crist
i el Judici Final del romnic, safegeix una major pres竪ncia dels temes
relacionats amb la Verge Maria i de les vides de sants (hagiografies), aix鱈
com els animals fantstics i temes m辿s mundans de les grgoles
Als temes religiosos se nafegeixen altres de profans, especialment
als sepulcres, amb la representaci坦 del rei, noble o burg竪s mort
T竪cnica: fonamentalment la talla, per嘆 amb una major profunditat i detall que en el romnic
Materials: destaquen les escultures en pedra, en algunes ocasions
en marbre o alabastre, per嘆 tamb辿 les escultures en fusta
Normalment estaven policromades
4. 5.1.- Caracter鱈stiques generals (II).
La portalada g嘆tica: continua sent el principal lloc per situar decoraci坦 escult嘆rica,
amb el tema principal al timp i dividit en registres o pisos, arquivoltes i llinda
amb xicotetes figures i esttues adossades als brancals i al mainell
Es mant辿 el lligam i subordinaci坦 de lescultura a larquitectura, per嘆 lentament lescultura
es va independitzant del marc arquitect嘆nic: esttues adossades, major importncia
de lescultura exempta, sepulcres, imatges devocionals,...
En la tipologia trobem una escultura m辿s abundant en qu竪 continuen destacant els
relleus i la decoraci坦 de les portalades, per嘆 tamb辿 a la resta de la fa巽ana i a linterior
(retaules, p炭lpit, cadires del cor, sepulcres, escultures devocionals exemptes,...)
La decoraci坦 escult嘆rica als capitells queda redu誰da a motius vegetals, si apareix
Lirrealisme romnic deixa pas a una recerca de la representaci坦 de la realitat,
un major realisme que culminar al segle XV amb la reaparici坦 dels retrats (sepulcres)
5. 5.1.- Caracter鱈stiques generals (III).
La principal caracter鱈stica 辿s la tend竪ncia al naturalisme i la humanitzaci坦
Sinspiren en les formes sensibles de la natura, accessibles a tots
(la natura com a reflex de la divinitat del discurs escolstic)
Estilitzaci坦 i arrodoniment de les l鱈nies
Es plasma la bellesa f鱈sica, per嘆 des de la dimensi坦 espiritual
Es busca plasmar el moviment de forma elegant
Sentit narratiu: sestableix relaci坦 entre els diferents personatges,
amb gestos i rostres m辿s naturals, actituds, postures, mirades,...
Preocupaci坦 per lexpressi坦: es connecta amb lespectador a
trav辿s de lexpressi坦 dels sentiments, ja siga de dolor,
compassi坦, benestar o amor, arribant-se al preciosisme i al detall
Hi ha un inter竪s per representar el volum dels personatges
(anatomia) i per la relaci坦 entre el color i la llum
Tractament m辿s natural i realista dels ropatges i el seu volum,
amb plecs m辿s abundant i una major sensaci坦 de pes i moviment
Es plasma sobretot en lescultura devocional exempta: el Crucificat es representa
patint (com a home) i amb tres claus i la Verge i el Nen deixen de ser frontals,
sinclinen lun cap a laltre, es miren, dialoguen i mostren el seu amor (humanitzaci坦)
6. 5.2.- Evoluci坦 de lescultura g嘆tica.
5.2.1.- El protog嘆tic de la segona meitat del segle XII (fins 1220).
5.2.2.- El g嘆tic clssic (segle XIII).
5.2.3.- El segle XIV (estil internacional).
5.2.4.- El segle XV (i principis del XVI).
7. 5.2.1.- El protog嘆tic de la segona meitat
del segle XII (fins 1220).
Es mantenen encara la temtica i caracter鱈stiques generals de lescultura romnica,
per嘆 comen巽a a canviar lexpressivitat dels personatges, amb un incipient naturalisme
(P坦rtico de la Gloria de Santiago i P嘆rtic Reial de Chartres)
8. 5.2.2.- El g嘆tic clssic (segle XIII).
Es busca la bellesa serena dun naturalisme idealitzat que es fa patent
en els rostres i gestos dels personatges i la relaci坦 entre ells
Lescultura continua subordinada i lligada al marc arquitect嘆nic, encara que
les esttues-columna comencen a independitzar-se als brancals i trencallums
Els plecs de la roba es fan m辿s senzills i naturals
Es crea el model de rostre triangular g嘆tic (segles XIII-XIV):
ment坦 agut, ulls rasgats i expressi坦 somrient
Entre els temes destaca la proliferaci坦 de les representacions de la Verge i les vides de sants
A Fran巽a cal destacar els p嘆rtics dAmiens i Reims
A Castella trobem la Porta del Sarmental de Burgos i
la porta de la catedral de Lle坦, amb la Verge Blanca
16. 5.2.3.- El segle XIV (estil internacional).
Les figures sallarguen i samaneren, descrivint corbes i contracorbes,
i els plecs es compliquen formant sinuoses corbes
Lescultura aconsegueix ja una major independ竪ncia de larquitectura: es deslliga del marc,
i cobren m辿s importncia el retaule, els sepulcres i lescultura exempta (no tanta com al XV)
Entre els exemples descultura exempta cal destacar lobra de Jaume Cascalls
(especialment el sant Carlemany o Pere el Cerimoni坦s, aix鱈 com els sepulcres)
A finals del segle destaca lescola de Borgonya, amb Claus Sluter al cap, qui torna
a un naturalisme que arriba al patetisme i un realisme que el porta a realitzar
aut竪ntics retrats (Pou de Mois辿s i sepulcre de Felip lAtrevit)
Lescultura italiana va per altra banda: es deslliga de larquitectura i t辿 un
llenguatge expressiu molt m辿s ric, realista i naturalista, inspirat en lantiguitat
clssica i lart bizant鱈, que ja avan巽a el que ser el renaixement del XV
(obres de Nicola i Giovanni Pisano i dAndrea Pisano)
17. Pere el Cerimoni坦s, conegut tamb辿 com Sant Carlemany
(Jaume Cascalls, mitjans segle XIV)
23. Porta sud del baptisteri de Flor竪ncia: vida de sant Joan Baptista
(Andrea Pisano, mitjan s. XIV)
24. 5.2.4.- El segle XV (i principis del XVI).
Al segle XV es recupera un major naturalisme i realisme (individualitzaci坦 dels
rostres, arribant al retrat) i la major abundncia delements decoratius
Lescultura ja 辿s aut嘆noma de larquitectura
En el relleu apareixen els paisatges com a fons, amb
un major realisme i mirant de representar la perspectiva
Abunden les escultures de reis, burgesos i arist嘆crates
Proliferen els retaules escult嘆rics de carcter monumental,
les imatges de devoci坦 exemptes i els sepulcres
Destacar especialment aquesta escultura en Flandes, Castella (influ竪ncia flamenca) i Catalunya
En Castella destaquen Sebastian de Almonacid (Doncel de Sig端enza) i Gil de Silo辿
(portada del col揃legi de San Gregorio de Valladolid i sepulcre de linfant Alfons i
retaule de la Cartuja de Miraflores), a m辿s de la Verge Blanca de Toledo
A Catalunya cal destacar a Pere Johan (Sant Jordi i
retaules de les catedrals de Tarragona i Saragossa)