際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Gotic escultura

Download as PPT, PDF
Jes炭s Guti辿rrez Pardina
Jes炭s Guti辿rrez Pardina

Parcial g嘆tic dedicat a l'escultura exempta i en relleu

1 of 31
Downloaded 13 times
TEMA 5 (c).- LART GTIC. ESCULTURA Salvador Vila Esteve Hist嘆ria de lArt 2n de Batxillerat
5.- LESCULTURA GTICA. 5.1.- Caracter鱈stiques generals. 5.2.- Evoluci坦 de lescultura g嘆tica.
5.1.- Caracter鱈stiques generals (I). Doble funci坦: decorativa i didctica o adoctrinadora, a m辿s de ser objecte de culte (devocionals) Temtica Destaca encara la temtica religiosa, per嘆 a la preponderncia de D辿u i Crist i el Judici Final del romnic, safegeix una major pres竪ncia dels temes relacionats amb la Verge Maria i de les vides de sants (hagiografies), aix鱈 com els animals fantstics i temes m辿s mundans de les grgoles Als temes religiosos se nafegeixen altres de profans, especialment als sepulcres, amb la representaci坦 del rei, noble o burg竪s mort T竪cnica: fonamentalment la talla, per嘆 amb una major profunditat i detall que en el romnic Materials: destaquen les escultures en pedra, en algunes ocasions en marbre o alabastre, per嘆 tamb辿 les escultures en fusta Normalment estaven policromades
5.1.- Caracter鱈stiques generals (II). La portalada g嘆tica: continua sent el principal lloc per situar decoraci坦 escult嘆rica, amb el tema principal al timp i dividit en registres o pisos, arquivoltes i llinda amb xicotetes figures i esttues adossades als brancals i al mainell Es mant辿 el lligam i subordinaci坦 de lescultura a larquitectura, per嘆 lentament lescultura es va independitzant del marc arquitect嘆nic: esttues adossades, major importncia de lescultura exempta, sepulcres, imatges devocionals,... En la tipologia trobem una escultura m辿s abundant en qu竪 continuen destacant els relleus i la decoraci坦 de les portalades, per嘆 tamb辿 a la resta de la fa巽ana i a linterior (retaules, p炭lpit, cadires del cor, sepulcres, escultures devocionals exemptes,...) La decoraci坦 escult嘆rica als capitells queda redu誰da a motius vegetals, si apareix Lirrealisme romnic deixa pas a una recerca de la representaci坦 de la realitat, un major realisme que culminar al segle XV amb la reaparici坦 dels retrats (sepulcres)
5.1.- Caracter鱈stiques generals (III). La principal caracter鱈stica 辿s la tend竪ncia al naturalisme i la humanitzaci坦 Sinspiren en les formes sensibles de la natura, accessibles a tots (la natura com a reflex de la divinitat del discurs escolstic) Estilitzaci坦 i arrodoniment de les l鱈nies Es plasma la bellesa f鱈sica, per嘆 des de la dimensi坦 espiritual Es busca plasmar el moviment de forma elegant Sentit narratiu: sestableix relaci坦 entre els diferents personatges, amb gestos i rostres m辿s naturals, actituds, postures, mirades,... Preocupaci坦 per lexpressi坦: es connecta amb lespectador a trav辿s de lexpressi坦 dels sentiments, ja siga de dolor, compassi坦, benestar o amor, arribant-se al preciosisme i al detall Hi ha un inter竪s per representar el volum dels personatges (anatomia) i per la relaci坦 entre el color i la llum Tractament m辿s natural i realista dels ropatges i el seu volum, amb plecs m辿s abundant i una major sensaci坦 de pes i moviment Es plasma sobretot en lescultura devocional exempta: el Crucificat es representa patint (com a home) i amb tres claus i la Verge i el Nen deixen de ser frontals, sinclinen lun cap a laltre, es miren, dialoguen i mostren el seu amor (humanitzaci坦)
5.2.- Evoluci坦 de lescultura g嘆tica. 5.2.1.- El protog嘆tic de la segona meitat del segle XII (fins 1220). 5.2.2.- El g嘆tic clssic (segle XIII). 5.2.3.- El segle XIV (estil internacional). 5.2.4.- El segle XV (i principis del XVI).
5.2.1.- El protog嘆tic de la segona meitat del segle XII (fins 1220). Es mantenen encara la temtica i caracter鱈stiques generals de lescultura romnica, per嘆 comen巽a a canviar lexpressivitat dels personatges, amb un incipient naturalisme (P坦rtico de la Gloria de Santiago i P嘆rtic Reial de Chartres)
5.2.2.- El g嘆tic clssic (segle XIII). Es busca la bellesa serena dun naturalisme idealitzat que es fa patent en els rostres i gestos dels personatges i la relaci坦 entre ells Lescultura continua subordinada i lligada al marc arquitect嘆nic, encara que les esttues-columna comencen a independitzar-se als brancals i trencallums Els plecs de la roba es fan m辿s senzills i naturals Es crea el model de rostre triangular g嘆tic (segles XIII-XIV): ment坦 agut, ulls rasgats i expressi坦 somrient Entre els temes destaca la proliferaci坦 de les representacions de la Verge i les vides de sants A Fran巽a cal destacar els p嘆rtics dAmiens i Reims A Castella trobem la Porta del Sarmental de Burgos i la porta de la catedral de Lle坦, amb la Verge Blanca
P嘆rtic Nord de Chartres (1210-20)
Portalada principal de la catedral dAmiens (segle XIII)
Porta Daurada de la catedral dAmiens (segle XIII)
P嘆rtic catedral de Reims (1230-60): Anunciaci坦 i Visitaci坦
P嘆rtic Judici Final de la catedral de Reims (segle XIII)
Porta del Sarmental de la catedral de Burgos (cap al 1240)
Portalada Judici Final de Lle坦 (1250-75)
5.2.3.- El segle XIV (estil internacional). Les figures sallarguen i samaneren, descrivint corbes i contracorbes, i els plecs es compliquen formant sinuoses corbes Lescultura aconsegueix ja una major independ竪ncia de larquitectura: es deslliga del marc, i cobren m辿s importncia el retaule, els sepulcres i lescultura exempta (no tanta com al XV) Entre els exemples descultura exempta cal destacar lobra de Jaume Cascalls (especialment el sant Carlemany o Pere el Cerimoni坦s, aix鱈 com els sepulcres) A finals del segle destaca lescola de Borgonya, amb Claus Sluter al cap, qui torna a un naturalisme que arriba al patetisme i un realisme que el porta a realitzar aut竪ntics retrats (Pou de Mois辿s i sepulcre de Felip lAtrevit) Lescultura italiana va per altra banda: es deslliga de larquitectura i t辿 un llenguatge expressiu molt m辿s ric, realista i naturalista, inspirat en lantiguitat clssica i lart bizant鱈, que ja avan巽a el que ser el renaixement del XV (obres de Nicola i Giovanni Pisano i dAndrea Pisano)
Pere el Cerimoni坦s, conegut tamb辿 com Sant Carlemany (Jaume Cascalls, mitjans segle XIV)
Sepulcre de Felip lAtrevit (Claus Sluter, 1385-89)
Verge amb el Nen (Claus Sluter, 1391)
El Pou de Mois竪s (1395-1403)
P炭lpit del baptisteri de Siena (Nicola i Giovanni Pisano, 1265-68)
P炭lpit del baptisteri de SantAndrea (Giovanni Pisano, cap al 1300)
Porta sud del baptisteri de Flor竪ncia: vida de sant Joan Baptista (Andrea Pisano, mitjan s. XIV)
5.2.4.- El segle XV (i principis del XVI). Al segle XV es recupera un major naturalisme i realisme (individualitzaci坦 dels rostres, arribant al retrat) i la major abundncia delements decoratius Lescultura ja 辿s aut嘆noma de larquitectura En el relleu apareixen els paisatges com a fons, amb un major realisme i mirant de representar la perspectiva Abunden les escultures de reis, burgesos i arist嘆crates Proliferen els retaules escult嘆rics de carcter monumental, les imatges de devoci坦 exemptes i els sepulcres Destacar especialment aquesta escultura en Flandes, Castella (influ竪ncia flamenca) i Catalunya En Castella destaquen Sebastian de Almonacid (Doncel de Sig端enza) i Gil de Silo辿 (portada del col揃legi de San Gregorio de Valladolid i sepulcre de linfant Alfons i retaule de la Cartuja de Miraflores), a m辿s de la Verge Blanca de Toledo A Catalunya cal destacar a Pere Johan (Sant Jordi i retaules de les catedrals de Tarragona i Saragossa)
Sant Jordi (Pere Johan, cap al 1420)
Verge Blanca de Toledo (segle XV?)
Sepulcre del Doncel de Sig端enza (Sebasti叩n de Almonacid?, 1492)
P嘆rtic del col揃legi de San Gregorio de Valladolid (Gil de Silo辿?, cap al 1490)
Cartuja de Miraflores (Gil de Silo辿, 1489-93): retaule
Cartuja de Miraflores (Gil de Silo辿, 1489-93): sepulcre de Joan II i Isabel de Portugal
Cartuja de Miraflores (Gil de Silo辿, 1486): sepulcre de linfant Alfons

More Related Content

Gotic escultura

  • 1. TEMA 5 (c).- LART GTIC. ESCULTURA Salvador Vila Esteve Hist嘆ria de lArt 2n de Batxillerat
  • 2. 5.- LESCULTURA GTICA. 5.1.- Caracter鱈stiques generals. 5.2.- Evoluci坦 de lescultura g嘆tica.
  • 3. 5.1.- Caracter鱈stiques generals (I). Doble funci坦: decorativa i didctica o adoctrinadora, a m辿s de ser objecte de culte (devocionals) Temtica Destaca encara la temtica religiosa, per嘆 a la preponderncia de D辿u i Crist i el Judici Final del romnic, safegeix una major pres竪ncia dels temes relacionats amb la Verge Maria i de les vides de sants (hagiografies), aix鱈 com els animals fantstics i temes m辿s mundans de les grgoles Als temes religiosos se nafegeixen altres de profans, especialment als sepulcres, amb la representaci坦 del rei, noble o burg竪s mort T竪cnica: fonamentalment la talla, per嘆 amb una major profunditat i detall que en el romnic Materials: destaquen les escultures en pedra, en algunes ocasions en marbre o alabastre, per嘆 tamb辿 les escultures en fusta Normalment estaven policromades
  • 4. 5.1.- Caracter鱈stiques generals (II). La portalada g嘆tica: continua sent el principal lloc per situar decoraci坦 escult嘆rica, amb el tema principal al timp i dividit en registres o pisos, arquivoltes i llinda amb xicotetes figures i esttues adossades als brancals i al mainell Es mant辿 el lligam i subordinaci坦 de lescultura a larquitectura, per嘆 lentament lescultura es va independitzant del marc arquitect嘆nic: esttues adossades, major importncia de lescultura exempta, sepulcres, imatges devocionals,... En la tipologia trobem una escultura m辿s abundant en qu竪 continuen destacant els relleus i la decoraci坦 de les portalades, per嘆 tamb辿 a la resta de la fa巽ana i a linterior (retaules, p炭lpit, cadires del cor, sepulcres, escultures devocionals exemptes,...) La decoraci坦 escult嘆rica als capitells queda redu誰da a motius vegetals, si apareix Lirrealisme romnic deixa pas a una recerca de la representaci坦 de la realitat, un major realisme que culminar al segle XV amb la reaparici坦 dels retrats (sepulcres)
  • 5. 5.1.- Caracter鱈stiques generals (III). La principal caracter鱈stica 辿s la tend竪ncia al naturalisme i la humanitzaci坦 Sinspiren en les formes sensibles de la natura, accessibles a tots (la natura com a reflex de la divinitat del discurs escolstic) Estilitzaci坦 i arrodoniment de les l鱈nies Es plasma la bellesa f鱈sica, per嘆 des de la dimensi坦 espiritual Es busca plasmar el moviment de forma elegant Sentit narratiu: sestableix relaci坦 entre els diferents personatges, amb gestos i rostres m辿s naturals, actituds, postures, mirades,... Preocupaci坦 per lexpressi坦: es connecta amb lespectador a trav辿s de lexpressi坦 dels sentiments, ja siga de dolor, compassi坦, benestar o amor, arribant-se al preciosisme i al detall Hi ha un inter竪s per representar el volum dels personatges (anatomia) i per la relaci坦 entre el color i la llum Tractament m辿s natural i realista dels ropatges i el seu volum, amb plecs m辿s abundant i una major sensaci坦 de pes i moviment Es plasma sobretot en lescultura devocional exempta: el Crucificat es representa patint (com a home) i amb tres claus i la Verge i el Nen deixen de ser frontals, sinclinen lun cap a laltre, es miren, dialoguen i mostren el seu amor (humanitzaci坦)
  • 6. 5.2.- Evoluci坦 de lescultura g嘆tica. 5.2.1.- El protog嘆tic de la segona meitat del segle XII (fins 1220). 5.2.2.- El g嘆tic clssic (segle XIII). 5.2.3.- El segle XIV (estil internacional). 5.2.4.- El segle XV (i principis del XVI).
  • 7. 5.2.1.- El protog嘆tic de la segona meitat del segle XII (fins 1220). Es mantenen encara la temtica i caracter鱈stiques generals de lescultura romnica, per嘆 comen巽a a canviar lexpressivitat dels personatges, amb un incipient naturalisme (P坦rtico de la Gloria de Santiago i P嘆rtic Reial de Chartres)
  • 8. 5.2.2.- El g嘆tic clssic (segle XIII). Es busca la bellesa serena dun naturalisme idealitzat que es fa patent en els rostres i gestos dels personatges i la relaci坦 entre ells Lescultura continua subordinada i lligada al marc arquitect嘆nic, encara que les esttues-columna comencen a independitzar-se als brancals i trencallums Els plecs de la roba es fan m辿s senzills i naturals Es crea el model de rostre triangular g嘆tic (segles XIII-XIV): ment坦 agut, ulls rasgats i expressi坦 somrient Entre els temes destaca la proliferaci坦 de les representacions de la Verge i les vides de sants A Fran巽a cal destacar els p嘆rtics dAmiens i Reims A Castella trobem la Porta del Sarmental de Burgos i la porta de la catedral de Lle坦, amb la Verge Blanca
  • 9. P嘆rtic Nord de Chartres (1210-20)
  • 10. Portalada principal de la catedral dAmiens (segle XIII)
  • 11. Porta Daurada de la catedral dAmiens (segle XIII)
  • 12. P嘆rtic catedral de Reims (1230-60): Anunciaci坦 i Visitaci坦
  • 13. P嘆rtic Judici Final de la catedral de Reims (segle XIII)
  • 14. Porta del Sarmental de la catedral de Burgos (cap al 1240)
  • 15. Portalada Judici Final de Lle坦 (1250-75)
  • 16. 5.2.3.- El segle XIV (estil internacional). Les figures sallarguen i samaneren, descrivint corbes i contracorbes, i els plecs es compliquen formant sinuoses corbes Lescultura aconsegueix ja una major independ竪ncia de larquitectura: es deslliga del marc, i cobren m辿s importncia el retaule, els sepulcres i lescultura exempta (no tanta com al XV) Entre els exemples descultura exempta cal destacar lobra de Jaume Cascalls (especialment el sant Carlemany o Pere el Cerimoni坦s, aix鱈 com els sepulcres) A finals del segle destaca lescola de Borgonya, amb Claus Sluter al cap, qui torna a un naturalisme que arriba al patetisme i un realisme que el porta a realitzar aut竪ntics retrats (Pou de Mois辿s i sepulcre de Felip lAtrevit) Lescultura italiana va per altra banda: es deslliga de larquitectura i t辿 un llenguatge expressiu molt m辿s ric, realista i naturalista, inspirat en lantiguitat clssica i lart bizant鱈, que ja avan巽a el que ser el renaixement del XV (obres de Nicola i Giovanni Pisano i dAndrea Pisano)
  • 17. Pere el Cerimoni坦s, conegut tamb辿 com Sant Carlemany (Jaume Cascalls, mitjans segle XIV)
  • 18. Sepulcre de Felip lAtrevit (Claus Sluter, 1385-89)
  • 19. Verge amb el Nen (Claus Sluter, 1391)
  • 20. El Pou de Mois竪s (1395-1403)
  • 21. P炭lpit del baptisteri de Siena (Nicola i Giovanni Pisano, 1265-68)
  • 22. P炭lpit del baptisteri de SantAndrea (Giovanni Pisano, cap al 1300)
  • 23. Porta sud del baptisteri de Flor竪ncia: vida de sant Joan Baptista (Andrea Pisano, mitjan s. XIV)
  • 24. 5.2.4.- El segle XV (i principis del XVI). Al segle XV es recupera un major naturalisme i realisme (individualitzaci坦 dels rostres, arribant al retrat) i la major abundncia delements decoratius Lescultura ja 辿s aut嘆noma de larquitectura En el relleu apareixen els paisatges com a fons, amb un major realisme i mirant de representar la perspectiva Abunden les escultures de reis, burgesos i arist嘆crates Proliferen els retaules escult嘆rics de carcter monumental, les imatges de devoci坦 exemptes i els sepulcres Destacar especialment aquesta escultura en Flandes, Castella (influ竪ncia flamenca) i Catalunya En Castella destaquen Sebastian de Almonacid (Doncel de Sig端enza) i Gil de Silo辿 (portada del col揃legi de San Gregorio de Valladolid i sepulcre de linfant Alfons i retaule de la Cartuja de Miraflores), a m辿s de la Verge Blanca de Toledo A Catalunya cal destacar a Pere Johan (Sant Jordi i retaules de les catedrals de Tarragona i Saragossa)
  • 25. Sant Jordi (Pere Johan, cap al 1420)
  • 26. Verge Blanca de Toledo (segle XV?)
  • 27. Sepulcre del Doncel de Sig端enza (Sebasti叩n de Almonacid?, 1492)
  • 28. P嘆rtic del col揃legi de San Gregorio de Valladolid (Gil de Silo辿?, cap al 1490)
  • 29. Cartuja de Miraflores (Gil de Silo辿, 1489-93): retaule
  • 30. Cartuja de Miraflores (Gil de Silo辿, 1489-93): sepulcre de Joan II i Isabel de Portugal
  • 31. Cartuja de Miraflores (Gil de Silo辿, 1486): sepulcre de linfant Alfons