�ݺ�ߣ

TEMA 5(d).- L’ART GÒTIC.
PINTURA
Salvador Vila Esteve
Història de l’Art
2n de Batxillerat

6.- LA PINTURA GÒTICA
6.1.- Característiques generals.
6.2.- L’estil francogòtic o lineal (finals XII i XIII).
6.3.- L’estil italogòtic o el Trecento italià (1250-1400): Giotto.
6.4.- L’estil internacional o cortesà (1375-1425).
6.5.- El gòtic flamenc o primitius flamencs (segle XV).

6.1.- Característiques generals.
La menor importància dels murs (excepte Itàlia) fa que la pintura mural deixe pas a les vidrieres
i es substituisca per la pintura sobre fusta (retaules), mentre continuen les miniatures als llibres
Tècnica: destaca la pintura al tremp sobre taula, la pintura mural al
fresc a Itàlia i la introducció de la pintura a l’oli (Flandes sobretot)
Temàtica: continuen predominant els temes religiosos, sobretot dels evangelis
(vides de Jesús i la Mare de Déu) i de les vides de sants, però més humanitzats i
naturals, encara que es comencen a introduir temes profans com els retrats
Pintura narrativa: tracta de contar una història, de vegades amb diversos episodis
És una pintura naturalista, de proporcions naturals i amb
una gran expressivitat facial i gestual de les figures
El naturalisme es transformarà en un realisme creixent amb
els retrats, els paisatges i el detallisme de la pintura a l’oli
Es dona modelatge i volum als cossos mitjançant un dibuix expressiu i colors vius i brillants
S’evoluciona des d’un fons atemporal (daurat en moltes ocassions)
a definir el marc espacial per mitjà d’arquitectures i paisatges
Els artistes deixen de ser anònims i cobren molta importància als segles XIV i XV
Els principals clients, a més de l’església, seran els reis, nobles i burgesos

6.2.- L’estil francogòtic o lineal
(finals segle XII – segle XIII).
Es desenvolupa fonamentalment a França, influint en totes les vidrieres europees
Les principals manifestacions es produiran a les vidrieres i les miniatures dels llibres
Predomini molt acusat de la línia sobre un color pla, sense tonalitats
Les representacions humanes són totalment predominants, amb un cànon estilitzat i amanerat
Les figures ja no són hieràtiques, sinó d’un naturalisme idealitzat, però encara no tenen volum
El fons encara és monòcrom, sobretot daurat
Exemples: vidrieres de la Sainte-Chapelle o la catedral de Lleó

6.3.- L’estil italogòtic o el Trecento italià
(1250-1400): Giotto.
Té lloc a Itàlia, on a la influència de l’art bizantí (monumentalitat, simetria, hieratisme,
fons daurats) s’afegeix el naturalisme (classicisme italia i gust de la burgesia)
La importància del mur en el gòtic italià fa que siga,
sobretot, una pintura mural al fresc (també retaules)
És una pintura de colors clars i predomini de la línia corba i sinuosa
Es busca dotar de volum plàstic a les figures
Hi ha una voluntat narrativa i de comunicació entre les figures amb gestos i mirades
S’introdueix el paisatge, ja siga natural o arquitectònic,
fent els primers exercicis de perspectiva (realisme pictòric)
Té dos centres o escoles: l’escola de Siena (Duccio di Buoninsegna
i Simone Martini) i l’escola de Florència (Comabué i Giotto)
En la Corona d’Aragó influirà en Ferrer Bassa i Pere Serra
FERRER BASSA: Cel·la de sant Miquel (1346)PERE SERRA: detall del retaule de Tots Sants (1375)

Giotto di Bondone (1267-1337)
Parteix de la influència bizantina barrejada amb el naturalisme (Cimabué),
però pren com a referència la realitat, la qual intenta plasmar
Intenta crear un espai convincent mitjançant la monumentalitat (dota de volum a les figures,
encara que simplificant-les), la profunditat (l’ús de les ombres) i la introducció d’un
paisatge natural o arquitectònic com a marc real de l’acció (encara que simplificat)
Intenta representar els estats d’ànim de les figures, expressar els seus sentiments
Per l’intent de captar la realitat, l’exploració en la perspectiva i la captació
de sentiments se’l considera un dels precursors de la pintura renaixentista
Obres més importants: els frescos de la basílica d’Assís (Sant Francesc beneint
els pardalets) i de la capella dels Scrovegni de Padua (Plany pel Crist Mort)
“La gratitud que deben los artistas
pintores a la Naturaleza, que sirve
siempre de modelo a aquellos que se
las ingenian para extraer de ella sus
partes más admirables y hermosas,
esa misma deuda la tienen con Giotto.
Porque después de haber estado la
norma y el dibujo de la buena
pintura tantos años enterrados
debido a los desastres de la guerra, él
solo, aunque formado entre artistas
ineptos, resucitó con don celestial lo
que se había extraviado y lo
condujo a lo que consideramos la
buena forma.”
G. Vasari. Las Vidas, pág. 157.

Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99)

Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99):
Sant Francesc predicant als pardalets

Extasi de sant Francesc

San Francesc rebent els estigmes

Expulsió dels dimonis d’Arezzo

Plany de les Clarisses

Sant Francesc dóna la capa a un pidolaire

Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06)

Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06):
Judici Final

Fugida a Egipte

Prendiment de Jesús o Bes de Judes

Anunciació a Santa Anna

Plany pel Crist Mort

Resurrecció de Llàtzer

6.4.- L’estil internacional o cortesà (1375-1425).
Es desenvolupa en totes les corts europees
És una barreja de l’estilització del gòtic lineal i el naturalisme italià
S’utilitzen colors brillants i cridaners
Les figures i formes són estilitzades i amanerades,
aristocràtiques i elegants: predomini de la línia corba
En els paisatges s’alternen els fons daurats amb
paisatges místics i irreals per la intensitat cromàtica
La importància de la miniatura es veu en la influència
en el xicotet tamany de les obres i el detallisme
en les representacions (els xicotets detalls solen
tindre significat simbòlic)
Es representa al detall la riquesa de vestits, joies i pentinats
Es sol representar a aquells que paguen l’obra
(retrats dels donants) i escenes de la vida diària
Entre els principals autors destaquen Gentile da Fabriano, els germans Limburg (miniatures
del llibre Les Molt Riques Hores del duc de Berry) i Jean Fouquet (Verge amb el Nen)
A la península Ibèrica cal esmentar a Ramon de Mur, Lluis Borrassà i Bernat Martorell
Les Molt Riques Hores del Duc de Berry (germans Limburg, 1411-16)Adoracio dels Mags (Gentile da Fabriano, 1423)Verge amb el Nen (Jean Fouquet, cap al 1450)Mare de Deu de la Llet (Ramon de Mur, 1415-19)Retaule de sant Pere de Terrassa (Lluis Borrassa, 1411)Retaule de sant Jordi (Bernat Martorell, 1425-37)

6.5.- El gòtic flamenc o primitius flamencs
(segle XV) (I).
És una derivació del gòtic internacional que es dóna a les ciutats burgeses de
Flandes i els Països Baixos al segle XV, coetàniament al Renaixement italià
És molt important el canvi en la tècnica: és pintura a l’oli sobre
taula, la qual cosa permet rectificacions, transparències,...
És un art fonamentalment descriptiu, fins a l’últim detall
Realisme: el naturalisme es porta a l’extrem i es representa
la realitat, sense idealitzacions i fins el mínim detall
Minuciositat o detallisme: solen ser obres no massa grans (sovint tríptics) i fetes per
contemplar-les de prop, amb multitud de xicotets detalls quasi imperceptibles
Simbolisme: cada xicotet detall sol tindre un significat simbòlic amagat
Importància del paisatge, que es plasma amb molta minuciositat
i es converteix en un protagonista més de l’obra
Gust per la representació dels xicotets objectes, vestits, pentinats,..., reflectint
l’estil de vida burgés i l’interior de les seues cases, fins i tot en les obres religioses

6.5.- El gòtic flamenc o primitius flamencs
(segle XV) (II).
Lluminositat, però amb una llum natural massa uniforme i poc estudiada, molt “gòtica”
Les composicions solen ser senzilles, simètriques i jerarquitzades
Temàtica
Predominen els temes religiosos, però barrejant
verges i sants amb personatges i ambients de l’època
Guanyen importància els temes profans, especialment els retrats objectius i realistes
Durant el segle XV es diferencien tres períodes: els inicis (germans Hubert i
Jan Van Eyck), el segon terç (Roger van der Weyden) i l’últim terç (El Bosch)
La pintura flamenca influirà en la península Ibèrica en autors com
Fernando Gallego, Bartolomé Bermejo, Jaume Huguet i Lluís Dalmau
Pietat (Fernando Gallego, cap al 1470)Crist Beneint (Fernando Gallego, abans de 1492)Santo Domingo de Silos (Bartolomé Bermejo, 1477)Retaule de sant Abdó i sant Senén (Jaume Huguet, 1459-60)Mare de Déu dels Consellers (Lluís Dalmau, 1443-45)

Jan van Eyck (1390-1441)
És, junt al seu germà, el precursor de l’estil, destacant
sobre els contemporanis per l’ús de la perspectiva
Es caracteritza pel perfeccionament de la pintura a l’oli
(minuciositat), el realisme i el simbolisme
Entre les seues obres cal destacar el Retaule de l’Anyell Místic, la Verge
del Canceller Rolin, el Matrimoni Arnolfini i L’Home del Turbant

Retaule de l’Anyell Místic de Gant (Hubert i Jan van Eyck, 1432)

L’home del turbant vermell (Jan van Eyck, 1433)

Retrat del matrimoni Arnolfini (Jan van Eyck, 1434)

Verge del canceller Rolin (Jan van Eyck, 1435)

Verge del canonge van der Paële (Jan van Eyck, 1436)

Roger van der Weyden (1400-1464)
Les seues característiques principals són el domini de les composicions i la captació emocional
dels personatges, especialment de les actituds i sentiments en els drames religiosos
Entre les seues obres destaca El Descendiment

El Descendiment o Davallament (Roger van der Weyden, 1436)

Hieronymus Bosch (1450-1516)
És un artista molt singular pels temes que representa, amb imatges oníriques
i irracionals de crítica i sàtira que el fan un antecedent remot del surrealisme
Revoluciona les temàtiques i la iconografia, però no la tècnica: el dibuix és
precís, els colors brillants, les figures bastant planes, les composicions
poc estudiades i la perspectiva, el volum, la llum i l’espai no estan
aconseguits (li importa més el missatge que la tècnica)
Obres més importants: El Carro del Fem i El Jardí de les Delícies

El carro del fenc (Hieronymus Bosch, 1500-02 )

El jardí de les delícies (Hieronymus Bosch, 1510-15)

�ݺ�ߣ

Gotic pintura

More Related Content

Gotic pintura