More Related Content
What's hot (18)
Similar to Grup 1 (19)
More from alex_mascu (20)
Recently uploaded (15)
Grup 1
- 1. El M坦n Dels Vertebrats Pau Soler, Guillem Trav辿, Aina Altadill, Roger L叩zaro Els Animals Vertebrats 13 de gener del 2015 1r ESO B Ci竪ncies de la Naturalesa, curs 2014/2015 1.El regne dels animals 2. Caracter鱈stiques dels vertebrats 3.Els mam鱈fers 4.Els ocells 5.Els r竪ptils 6.Els amfibis 7. Els peixos
- 2. El regne dels animals agrupa organismes pluricel揃lulars, eucariotes, amb una nutrici坦 heter嘆trofa, una gran sensibilitat i capacitat de despla巽ament. Una caracter鱈stica en que podem classificar els animals en dos grups 辿s l presencia de la columna vertebral. Segons aquesta caracter鱈stica hi ha: Animals vertebrats: s坦n els que tenen una columna vertebral que forma part d un esquelet intern o endosquelet. Animals invertebrats: no tenen una columna vertebral. N hi ha que no tenen esquelet, com els cucs i les meduses, i d altres que tenen un esquelet extern (exosquelet), com els insectes i els crustacis. Els animals es mouen? Una c竪l揃lula eucari- ota t辿 el material gen竪tic a l interior d un compartiment anomenat nucli que esta delimitat per una membrana. Els animals les plantes i els fongs, tenen c竪l揃lules eucariotes. No tots els animals s坦n capa巽os de despla巽ar-se, n hi ha que estan fixats al s嘆l com lestrella de mar i el coral. L endosquelet o esquelet, s坦n els animals vertebrats que tenen la co- lumna vertebral que forma part de lesquelet interior. L exosquelet, son els animals invertebrats que tenen un esquelet extern com els insectes i els crustacis S坦n pluri- cel揃lulars. Cada c竪l揃lula fa la seva funci坦. Tenen c竪l揃lules eucariotes sense paret cel揃lular Poden ser: carn鱈- vors, omn鱈vors, herv鱈vors. Tenen una gran sensibilitat. Pre- senten una gran capacitat per de- tectar el canvis que s produeixen en el medi. Aques- ta formaci坦 la perceben a trav辿s dels 嘆rgans dels sentits. Tenen una capaci- tat de despla巽a- ment. La majoria es poden despla- 巽ar, i aix嘆 els per- met buscar-se l aliment, fugir d algun perill, etc. El cavall es un animal vertebrat, t辿 una colum- na vertebral que forma part d un esquelet intern o endosquelet. 4. Els animals vertebrats 1. EL REGNE DELS ANI- MALS El cargol es un animal in vertebrat. No t辿 columna vertebral.
- 3. 2. CARACTERSTIQUES DELS VERTEBRATS Tenen un esquelet intern o endos- quelet, del qual forma part la columna vertebral. Grups de vertebrats Els grups d animals vertebrats s坦n: mam鱈- fers, ocells, r竪ptils, amfibis i peixos. Tenen el cos dividit em tres parts: el cap, el tronc i la cua, tot i tot i que alguns no tenen cua. Tenen extremitats articulades, que poden tenir forma de potes, ales o aletes. En alguns casos, com per exemple les serps no tenen extremitats. Tenen un sistema nervi坦s molt desenvolupat que els permet tenir un comportament complex. Lele- ment principal del sistema es len- c竪fal que es troba al cap protegit pel crani. Al cap tamb辿 es concen- tren la major part dels 嘆rgans dels entits. Presenten una simetria bilateral. El seu cos es pot dividir en dues meitats id竪ntiques per mitj d un 炭nic pla. A fons Si observem un vertebrat veiem que es pot dividir en dues meitats. Aquest tipus de divisi坦 tant sols es pot fer mitjan巽ant un pla i, per tant nom辿s hi ha dues meitats sim竪triques. Aix嘆 s anomena simetria bilateral. Per嘆 aquesta simetria es externa, ja que la distribuci坦 dels 嘆rgans del cos no es sim竪tri- ca. Al regne dels animals i ha diferents tipus de simetria. Alguns invertebrats com l estrella es poden dividir en meitats sim竪triques per mitj de diversos plans diferents. Aquest tipus de simetria s anomena simetria radi- al. Mentre que en els invertebrats podem tro- bar diversos tipus diferents de simetria ( bilateral, radial o, fins i tot, no presentar simetria com en el cas de les esponges), tots els vertebrats presenten 炭nicament una simetria bilateral. No, tots el vertebrats presenten una simetria bilateral, n hi ha que presenten una simetria radial. La simetria bilateral consisteix en que el cos es igual d una banda que d un altra Hi ha alguns animals invertebrats que presenten una simetria radial. La simetria bilateral nom辿s es externa ja que els 嘆rgans no estan distribu誰ts de manera sim竪trica. Coneixes algun vertebrat que no presenti simetria bilateral?
- 4. Com s坦n els mam鱈fers 3. ELS MAMFERS El cap est unit al tronc pel coll i la columna vertebral es pro- longa en la cua. S坦n els 炭nics vertebrats que tenen orelles. Tenen quatre extremitats adaptades al tipus de locomoci坦. En els terrestres tenen forma de pota; en els aqutics , forma d'a- leta, i en el ratpenat, les anteriors s坦n ales. Tenen el cos cobert de p竪l, que els serveix da誰llant t竪rmic. A la boca tenen llavi i dents. Les dents s坦n diferents depenent del tipus dalimentaci坦. Tenen nombroses glndules, com per exemple les glndules sudor鱈pares o les que secreten greix. Per嘆 les m辿s caracter鱈sti- ques s坦n les glndules mamries, que produeixen llet. Com s坦n les funcions dels S坦n homeoterms, es a dir, s坦n capa巽os de mantenir la tem- peratura constant tot hi les temperatures exteriors. Respiren per pulmons i tenen una alimentaci坦 molt variada. Dep竪n del que mengen poden ser: carn鱈vors, insect鱈vors, her- b鱈vors, gran鱈vors, etc. Tenen una fecundaci坦 interna, les cries es desenvolupen al ventre de la mare; s坦n viv鱈pars. Les cries salimenten de llet materna. Les persones som mam鱈fers. Les caracter鱈stiques m辿s destacades de lesp竪cie s坦n aquestes: No tenim cua i el cap suneix al tronc pel coll. Tenim quatre extremitats, les superiors (bra巽os) i le inferiors (cames). Adoptem una postura dreta, 炭nica en el regne animal i caminem recolzats sobre dues cames, es a dir, som b鱈pedes. Tenim poc p竪l al cos. Tenim moltes glndules sudor鱈pares. La funci坦 principal daques- tes glndules 辿s refrigerar el cols quan la temperatura 辿s elevada. Les dones desenvolupen glndules mamries. Despr辿s dels parts, aquestes glndules produeixen llet amb la qual salimenten els nadons. Els nadons s坦n indefensos. Al contrari que alguns altres mam鱈fers, quan naixem necessitem que tinguin cura de nosaltres. Tenim el cervell m辿s desenvolupat que la resta de mam鱈fers , tant pel que fa la mida coma a la complexitat. Ens comuniquem per mitj de diferents llenguatges. La nostra comunicaci坦 辿s m辿s complexa que la daltres animals. Grups de mam鱈fers Monotremes: Com l'ornitorinc. S坦n ov鱈pars. Marsupials: Com el cangur. Es desenvolupen a la bossa marsu- pial. Placentaris: Com el gat. S坦n viv鱈pars. L辿sser hum. Ex 5 Pg 63 Quina caracter鱈stica dels mam鱈fers d坦na nom al grup? Que tenen una fecundaci坦 interna i les cries es desenvolupen al ventre de la mare. Ex 6 Pg 93 Busca en els conceptes clau el significat del terme b鱈pede. Animal que t辿 dus peus i dues potes Ex 7 Pg 63 Les persones sordmudes no utilitzen el llen- guatge parlat. Esmenta altres tipus de llenguatges que fem servir les persones. El brailie, llenguatge de signes, etc. EXERCICIS
- 5. Com s坦n els ocells 4. ELS OCELLS Les principals caracter鱈stiques comunes a tots els ocells s坦n aques- tes: Tenen el cos aerodinmic, adaptat per volar. El cap est unit al cos pel coll. Tenen quatre extremitats. Les del darrere tenen forma de pota, estan cobertes descates i en molts ocells, tenen quatre dits. Les del davant tenen forma dales. Tenen el cos cobert de plomes. Cada ploma est formada per un eix o raquis, que suneix al cos pel can坦 i del qual surten barbes a tots dos costats. Els ossos s坦n buits. Aix嘆 fa que tinguin un cos m辿s lleuger per facilitar el vol. Lestern rep el nom de barca i est molt desen- volupat per subjectar els forts m炭sculs que mouen les ales. Com s坦n les funcions dels ocells Els ocells, igual que els mam鱈fers, tenen la cavitat de regular la temperatura corporal. S坦n animals homeoterms. Respiren per pulmons, que estan connectats a unes cavitats ple- nes daire anomenades sacs aeris. Aquests sacs afavoreixen la respiraci坦 i els ajuden a mantenir-se volant. Els ocells s坦n ov鱈pars; 辿s a dir, es reprodueixen per mitj dous, que han de covar fins que neix el pollet. Tenen fecundaci坦 inter- na. Becs dels ocells Aligot. Bec corbat i tort. Ca巽a preses i n'esquin巽a la carn. Oreneta. Bec curt i de gran obertura. Captura insec- tes mentre vo- lava. Bernat. Bec llarg i pun- xegut. Pesca peixos en ai- g端es poc fon- des. nec. Bec pla i am- ple. Filtra laigua i en ret辿 lali- ment. Gall. Bec curt i fort. Salimenta de gra que a de trencar. EXERCICIS Ex 8 Pg 64 Quina diferencia hi ha entre la reproducci坦 ov鱈para dels r竪ptils i la dels ocells? Els ocells coven els ous fins que la cria neix, en canvi, els r竪ptils no els coven. Ex 9 Pg 64 Quines caracter鱈stiques dels ocells els permeten volar? Que tenen el cos aerodinmic, adaptat per volar. I te- nen les extremitats del davant en forma dales. Tenen el cos cobert de plomes. Ex 10 Pg 64 Busca en els conceptes clau el significat corni. De corn (banya) o amb les caracter鱈stiques daquest. Ex 22 Pg 70 Relaciona cada tipus dalimentaci坦 amb un dels ocells de les il揃lustracions. Esquin巽a la carn = D Busca insectes a la aigua = C Menja gra = A Busca insectes perforant fusta = B Ex 23 Pg 70 Copia lesquema de les foto seg端ents i es- criu el nom de les parts que hi ha indica- des. a) Can坦 b) Raquis c) Barbes A B C D
- 6. Com s坦n els r竪ptils 5. ELS RPTILS Els r竪ptils son amniotes de sang freda, son respiradors d aire que tenen a la pell cobertes de escates o descuts. S坦n tetrpodes i tenen 4 extre- mitats. Ponen ous amniotes en lembri坦 est envoltat per la membrana amni嘆tica . La majoria son carn鱈vors . S坦n ov鱈pars amb fecundaci坦 in- terna. Els r竪ptils tamb辿 tenen 4 extremitats en forma de pota que sur- ten del tronc lateralment, caracter鱈stica que fa que shagin darrossegar per caminar. Les serps no tenen extremitats. Com s坦n les funcions dels r竪ptils Els r竪ptils s坦n animals que no poden regular la temperatura corporal, i aix嘆 fa que que aquesta depengui de la del medi. Els animals daquests tipus s'anomenen poiquiloterms. Tots tenen dents als quals capturen les preses. Respiren per els pulmons. Hi ha pot haver algun cas o hi ha hagut algun cas de que les serps s坦n ov鱈pares, es a dir, lou es desenvo- lupa a linterior de la femella o sigui la serp. Quatre grups de r竪ptils Una serp es un r竪ptil terrestre, pot ser verinosa i o b辿 no pot por- tar ver鱈. Quan t'ataca se ten rollen el cos Tortuga igual- ment terrestre igual que la ser tot i que les tor- tugues hi ha de dos tipus de ma- rines i terrestres Les iguanes s坦n grans r竪ptils que abundant a sud- americ, i poden arribar a pesar 10 kg Els dinosaures eren r竪ptils molt grans que es van extingir辿 fa milions danys per unes causes importants, la causes va ser que com que eren molt grans es van extingir debut a la falta dalimentaci坦. I ara avui en dia encara es troba alguna resta de algun dinosaure, com per exemple petroli que es un conjunt de restes de dinosaures o b辿 ani- mals morts descomposta per els i la calor. Els cocodrils s坦n reptils poden viure a dintre els rius o llacs o b辿 poden ser terres- tres Un dinosaure de fa milions de anys extingits per la causa de lalimentaci坦. Els dinosaures. Aquells grans r竪ptils
- 7. Com s坦n els amfibis 6. ELS AMFIBIS Els amfibis son terrestres encara que les seves primeres etapes les passen dintre de la aigua. La seva pell es humida, fina i nua. En algun casos la seva pell pot portar ver鱈. Les granotes i els gripau no tenen cua quan s坦n adults i sanomenen anurs. En canvi les salamandres i els tritons tenen cua i sanomenen durodels. I tenen 4 extremitats Com s坦n les funcions dels amfibis Els amfibis son poiquiloterms i per aix嘆 no viuen en els llocs freds. Els adults respiren pels pulmons i tamb辿 a trav辿s de la pell. Les larves anomenades capgrossos, s坦n aqutics i respiren per brn- quies. La major part dels amfibis s坦n carn鱈vors, els capgrossos per嘆 s坦n herb鱈vors A fons La granota est coberta per esca- tes i per escuts te un pell llefiscosa. Capgr嘆sos es un del proc辿s en el cas de la granota anterior per- qu竪 com us he expli- cat o explicar辿 forma part del creixement de la granota. El drag坦 Nhi ha de molts tipos i solen ser terrestres. Quin tipus de fecundaci坦 tenen les granotes, externes o internes ? Tenen una fecundaci坦 externa, perqu竪 ponen ous a dintre de laigua. Fes un taula amb totes les difer竪ncies que hi ha entre un capgr嘆s i una granota adulta. Les difer竪ncies s坦n que el capgr嘆s es un peix acabat de n辿ixer per嘆 encanti les granotes s坦n r竪ptils Busca en els conceptes clau el terme metamorfosi ? La metamorfosi es un conjunt de transformacions que es produeixen des que surten de lou fins que s坦n adults i aquest es el proc辿s de la metamorfosi. Les salamandres. es un amfibi que te una longitud de 18cm i la pell es llisa. EXERCICIS
- 8. Com s坦n els peixos 7. ELS PEIXOS Els peixos destaquen per aquestes caracter鱈stiques: S坦n fusiformes, que vol dir que el cos dels peixos es ample per la zona central i estret per els extrems. Les seves extremitats s坦n aletes, en tenen moltes. La dorsal, les pectorals, les ventrals i una aleta caudal. Tenen tot el cos cobert pe escates que munten una sobre laltre com una teulada. Tenen una l鱈nia lateral, que 辿s un 嘆rgan sensorial que detecta les vibracions del medi. Com s坦n les funcions dels peixos Els peixos no es poden regular la temperatura s坦n poiquiloterms. Respiren per mitj de brnquies captant loxigen que hi ha a lai- gua. Les brnquies estan protegides per lopercle. Hi ha peixos que no tenen opercle, la majoria dells s坦n carn鱈vors com els taurons. Els ov鱈pars s坦n peixos que fan la fecundaci坦 externa, els ovoviv鱈- pars s坦n els que tenen la fecundaci坦 interna com els taurons. Grups de peixos Els Oste誰ctis te- nen bufeta nata- t嘆ria lesquelet ossi, la boca en posici坦 frontal i la pell coberta des- cates. Pg 67 ex 14 Quina de les aletes dun peix sencarrega de propulsar el animal? Es laleta Caudal. Pg 67 ex 15 Fes una relaci坦 de les principals difer竪ncies que hi ha entre els peixos Condrictis i els Oste誰ctis. Posa uns quants exemples de cada grup. Les difer竪ncies s坦n: Els Condrictis no tenen bufeta natat嘆ria i els Oste誰ctis si, els Oste誰ctis tenen lescelet ossi i els Condrictis el tenen cartilagin坦s, els Condrictis tenen la boca en la posici坦 ventral i els Oste誰ctis la tenen frontal. De Condrictis s坦n el taur坦 la manta rallada i languila, doste誰ctis s坦n peix gat, peix lluna, peix pallaso i el peix lle坦. Pg 71 ex 27 Quins avantatges li proporciona a un amfibi la capacitat de poder respirar per pulmons i a trav辿s de la pell? Que poden respirar tan a lexterior com a linterior de l'aigua Pg 71 ex 29 Els r竪ptils i els peixos tenen el cos cobert descates. Quines difer竪ncies hi ha entre les escates dels r竪ptils i les escates dun peix? Les escates dun r竪ptils s坦n per protecci坦 i les dun peix s坦n per manterir la temperatura Els Condrictis no tenen bufeta natat嘆ria, i tenen un esquelet carti- lagin坦s. Tenen la boca en posici坦 ventral i la pell coberta de ventri- cles. Gaireb辿 tots s坦n marins i depreda- dors EXERCICIS
- 9. 31.Quina funci坦 t辿 la closca? s per protegir a lembri坦 32. La closca est formada per un material coriaci dur, per嘆 辿s porosa. Quina funci坦 t辿 aquesta porositat? Permetre que lou pugui augmentar de mida. 33 Els ocells coven els ous fins que neixen els pollets. Per contra, els r竪ptils no els coven. Quina deu ser la causa daquesta difer竪ncia? Els ocells tenen la sang calenta i per tant necessiten escalfor, els r竪ptils s坦n de sang freda i no necessi- ten escalfor. 34 En un dibuix de dalt a la dreta hi ha un ou. s dun r竪ptil o dun ocell? s dun r竪ptil 35 Quines caracter鱈stiques dun vertebrat pots recon竪ixer en la formaci坦 de la cria del dibuix? Tenen columna vertebral, tots tenen 4 extremitats 36. A linterior de lou hi ha un sac amb vitel (substncia nutritiva). Quina funci坦 t辿? El vitel 辿s una substncia nutritiva que alimenta a lembri坦 fins que est totalment desenvolupat i surt de lou. 37. A m辿s del sac vitel揃l鱈, dins dels ous hi ha un altre sac associat a lembri坦. Amb quina de les funcions se- g端ents creus que pot estar relacionat aquest sac? Proporcionar escalfor a lembri坦. 38 Amb quina funci坦 dels 辿ssers vius estan relacionats aquests dos sacs? Escalfar-nos i alimentar-nos UNA ANLISI CIENTFICA 40 Copia la taula seg端ent i completa-la les caracter鱈stiques de cada un dels cinc grups danimals Forma de les extremitats Recobriment De la pell Homeoterm/ poiquiloterm Tipus de respi- raci坦 Tipus de repro- dicci坦 Mam鱈fers Potes i els aqu- tics aletes p竪l homeoterms pulmonar Viv鱈pars Ocells Dos ales i dos potes plomes homeoterms pulmonar Ov鱈pars R竪ptils potes Tret de la serp no en tenen poiquiloterms pulmons Ov鱈pars Amfibis potes nua poiquiloterms Pulmons pell i brnquies Ov鱈pars Peixos aletes escates poiquiloterms brnquies Ov鱈pars EXERCICIS