2. Fa m辿s de 5000 anys va sorgir un nou pa鱈s: Egipte. Situat al nord-est dfrica , prop del riu Nil, el seu imperi va durar uns 3000 anys. La civilitzaci坦 egipcia prov辿 dun poblat hamita de ra巽a blanca, les tribus que van poblar el Nord dfrica. El terreny es dividia en dues parts: terres negres: franja per on sestenia un fang f竪rtil, que usaven per conrear, a la riba del riu Nil. terres vermelles: era el desert que es situava a la resta dEgipte. Hi vivien tribus n嘆mades i alguns pagesos vora els oasis. Com que costava molt de trobar menjar i aigua i era fcil perdres, els servia de defensa.
3. El riu Nil travessa Egipte duna punta a laltra. Fa m辿s de 1000 quil嘆metres. Era una font vital pels egipcis, ja que els permetia conservar laigua sempre que vulguessin i era la via de comunicaci坦 m辿s important perqu竪 era complicat travessar el desert. Tamb辿 regaven els conreus i constru誰en dics(per retenir laigua del riu) i canals(per conduir-la all on la necessitessin). Entre el juny i el setembre , el riu creixia i es desbordava, per tant inundava les terres de conreu. El fara坦, que era el rei dEgipte, reclutava els pagesos i els feia construir les pirmides. Quan el riu tornava al seu cabal normal, es sembrava. Si la crescuda del Nil sendarreria sestenia la fam, per aix嘆 van construir sistemes per mesurar laigua; com el nil嘆metre. El nil嘆metre era uns pous amb unes marques laterals on marcava el nivell. El d辿u Hapi representava el Nil, cada any ladoraven perqu竪 cresqu辿s.
5. Els reis sanomenaven faraons. Concentraven cinc principals poders: dictava les lleis governava el pa鱈s posse誰a la majoria de les terres controlava el comer巽 manava i dirigia lex竪rcit Si moria el fara坦, el seu fill heretava tot el poder. La poblaci坦 creia que el fara坦 era un d辿u, per tant, ning炭 podia mirar-los a la cara ni tocar-los.Tamb辿 pensaven que tenia poders mgics: fer que les aigu谷s del riu Nil creixessin. Tenien molts esclaus i serventes, a m辿s de les riqueses que posse誰en.
6. Kheops va ser el possible fill del fara坦 Seneferu i la reina Hetepheres. Es va casar amb Menetites i Henutsen. Kheops va fer construir la gran pirmide de Giza on despr辿s si va enterrar el fara坦. Medeix 147 metres dal巽ada i cada costat fa uns 230. Cada bloc que la forma arriba a pesar 50 tones. Al seu costat si van construir 2 grans pirmides m辿s: la pirmide Jafra, de Kefr辿n i la de Micer鱈. Nebjeperura Tutankhamon Amon fill dAkhenaton va morir molt jove, es creu que assassinat pel seu educador. El seu nom original era Tutanjam坦n ( va ser escrit Am坦n-tut-anj degut al costum descriure primer el nom del d辿u.
7. Va durar quasi 1000 anys. Es van establir les bases i les lleis del pa鱈s i de la societat. El fara坦 va ser considerat d辿u desde el principi. La capital era Memfis. Al 2200 aC es va produir una crisi que va provocar la caiguda de limperi Antic. El poder del fara坦 sesva誰a, uns nomarques ( governadors regionals ) li prenien el poder. Com que alhora, tamb辿 hi havia sequeres, el pa鱈s va entrar en una fam de 140 anys anomenada Primer Per鱈ode Intermedi.
8. Va durar aproximadament 300 anys. Va augmentar el poder del fara坦, es van construir ciutats noves i van ressorgir lart i la literatura. Es va conquerir N炭bia, cap al sud. Amenemhet lll va deixar entrar asitics per la mineria i la construcci坦. Com que alhora, es va retardar la crescuda del Nil, finalment, van esgotar leconomia i es va produir un per鱈ode de crisi. El 1800 aC lImperi va ser enva誰t per pobladors asitics.
9. Al 1600 aC va comen巽ar lImperi Nou. Va durar uns 500 anys i va ser una gran 竪poca desplendor. Van conquerir L鱈bia i S鱈ria, es van construir enormes temples i edificis importants. Els faraons van construir moltes obres per promoure el d辿u Amon. Tamb辿 van construir monuments on es representaven els seus 竪xits, tan reals o imaginaris.
10. Eren la minoria i posse誰en el poder pol鱈tic i totes les terres: Nobles: majoritriament, eren els familiars del fara坦 o de descend竪ncia rica. Acostumaven a governar les prov鱈ncies amb les que es dividia Egipte. Sacerdots: sencarregaven dels ritus religiosos als temples. Tenien moltes persones al seu servei. Els escribes no eren considerats privilegiats encara que gaudien dun gran prestigi social. Sencarregaven de redactar els documents oficials i portaven els comptes reials i de les mercaderies. Escribien al papir amb clam.
11. La majoria de la poblaci坦 eren plebeus, i els privilegiats decidien sobre dells. Pagesos: Molts plebeus es dedicaven a lagricultura. Amb laliment havien dalimentar la fam鱈lia i pagar els impostos que imposaven els nobles o el fara坦. Artesans: elaboraven escultures i cermica, tamb辿 el papir pels escribes i els vestits amb lli. Sabien fabricar objectes de metall. Comerciants: despr辿s de comprar els productes , normalment materials de construcci坦 i perfums, ho venien a Egipte. Servents: eren persones lliure que, a canvi dun petit tribut, feien les feines de casa del seu senyor. Esclaus: eren presoners de guerra. No eren persones lliures, per tant, no tenien cap dret. Eren propietat duna persona que el feia treballar en obres p炭bliques, les mines o lex竪rcit.
12. Les dones, a difer竪ncia daltres civilitzacions, tenien alguns drets i llibertats; Egipte va ser un dels pocs pa鱈sos on una dona va arribar al poder com Cleopatra, que va arribar al crrec de fara坦 sempre amb la vigilncia dun home. Podien heretar i tenir b辿ns i a vegades, divorciar-se. Cuidaven la casa i els fills o filles. Quan podien, elaboraven menjar, ajudaven a les feines del camp, teixien o feien de serventes.
13. La major鱈a de la poblaci坦 es dedicaven al camp. Vivien en uns poblats a誰llats i petits. Les cases disposaven dun pati central o alguns cops, lateral. Al seu voltant es situaven els dormitoris i els magatzems on guardaven les seves reserves. Tenien un petit vest鱈bul despr辿s de lentrada, a m辿s, les cases dels privilegiats podien disposar dun petit bany amb un bol amb sorra fina. Estaven fetes de fang i palla, anomenat tova. Les pedres nom辿s es feien servir per monuments importants.
15. El seu horari per conrear el camp es basava en les crescudes del riu Nil. Les inundacions es produ誰en entre juny i octubre, despr辿s araven i sembraven les llavors. El fruit lutilitzaven per alimentar la seva fam鱈lia i/o pagar els tributs manats pel fara坦 o pel privilegiat que els hi llogava les terres. Les feines se les repartien per igual, la mare tamb辿 cuidava dels fills. Conreaven cereals, bsicament blat, fruites i verdures. Les eines eren molt primitives i simples: fal巽 de pedra o bronze, segons el tipus de collita, aixades i arades, tirades per bous.
16. Una minoria de la poblaci坦 es podia permetre viure en una casa en un alt rang social. A les ciutats es situaven els privilegiats: el fara坦, els nobles, els sacerdots... Encara que els comerciants i els artesans tamb辿 vivien all鱈 perqu竪 poguessin tenir m辿s clients. Es constru誰en al costat del riu, a una distncia prudent perqu竪 quan el riu es desbord辿s no sinund辿s la ciutat. Sempre tenien 3 edificis principals: Palaus: on vivia el fara坦 i la seva fam鱈lia, tamb辿 era el lloc de reuni坦 del govern. Temple: eren molt grans i cada temple es dedicava a un d辿u. Port: com que Egipte estava envoltat per una gran extensi坦 de desert, el comer巽 es feia per mitj de mars o rius. Les cases tenien moltes habitacions, les principals eren decorades amb pintures i jerogl鱈fics a les parets. Al seu voltant tenien un pati o jard鱈.
17. Al mercat i anaven a vendre els seus productes els pagesos, els artesans i els comerciants que no eren prou rics. Sutilitzava la permuta com a mitj de comercialitzaci坦. Consistia en fer un intercanvi.
18. Eren politeistes, creien en molts d辿us. En total creien en 700 d辿us i deeses aproximadament. El d辿u que tenia m辿s poder era el del Sol: Ra, Amon o Aton. El fara坦 era considerat un d辿u, primerament Amon. Molts elements de la natura depenien dels ritus que dirigien els sacerdots. Si les coses anaven b辿, era grcies al fara坦; per嘆 si les coses no sortien com estava previst, era culpa daquest. Creien en la vida despr辿s de la mort. Per tant, el cos f鱈sic shavia de conservar perqu竪 m辿s tard, lesperit pogu辿s viure. Llavors, momificaven els cossos per conservar-los m辿s fcilment. Horus, el d辿u falc坦
19. Cada d辿u tenia un temple a quasi cada ciutat per retir culte al d辿u i guardar lesttua daquest. Tenien un grup de sacerdots assignat que sencarregaven de cuidar-lo i dirigir i vigilar els ritus i les ofrenes. Com que pensaven que els d辿us tenien les mateixes necessitats que els humans, els hi oferien menjars. Per construir-lo utilitzaven la pedra, ja que 辿s un material m辿s resistent que la tova. Els sostres eren plans, arquitravats i saguantaven per enormes columnes. tenien una avinguda rodejada desfinx, esttues que protegien el temple amb cos de lle坦 i cap hum. Tot seguit, hi havia el pil坦, on davant es situaven 2 obeliscs, que simbolitzaven el pas del cel a la terra. Un pati sense sostre amb moltes columnes gravades. La sala hip嘆stila, que era l炭nica sala coberta. I per 炭ltim, el santuari, on es guardava lesttua. Era lhabitaci坦 sagrada, nom辿s hi podien entrar el fara坦 i sacerdots.
21. Al llarg de lhist嘆ria hi va haver tres tipus de tombes esg鱈pcies: Mastaba: era una tomba de forma trapezoidal, rectangular amb les parets inclinades. La cambra funerria estava enterrada i shi accedia per un passad鱈s que despr辿s samagava parcialment. Hi havia un sarc嘆fag i els tresors del fara坦. Hipogeus: eren tombes subterrnies amb galeries i passadissos que es situaven a linterior de la muntanya, per aix嘆 eren les m辿s complicades de trobar. Aquestes tombes es troben a la Vall dels Reis i a la Vall de les reines. Pirmides: eren les m辿s vistoses i les m辿s conegudes tombes eg鱈pcies. Eren de forma piramidal i estaven plenes de passadissos enganyosos i trampes letals. Es van construir durant lImperi Antic. Les civilitzacions es concentraven a la zona oriental, la zona dels vius i la necr坦polis, a loccidental.
23. Les obres egipcies tenien una utilitat i un sentit mgic i religi坦s. La majoria de les obres dart representaven els faraons i els d辿us. Els personatges o fets m辿s importants eren m辿s grans. Els artistes sels considerava artesans tot i el seu paper. Lart no va evolucionar gaire a causa dels 4 principis importants: Les figures shavien de representar sense perspectiva, com si f坦ssin plans. Es mostraven sempre frontalment; lull i les espatlles de cara, per嘆 el rostre i les extremitats de perfil. Tots els element shavien de representar bells i atractius. Les obres es mantenien imm嘆bils i sense moviment.
24. Osiris governava la terra, per嘆 Seth que era el seu germ i governava el desert lenvejava. Per desfer-se dell, va fabricar un sarc嘆fag dor de la mida dOsiris. Quan va haver acabat, va celebrar una cerim嘆nia i va declarar que aquell sarc嘆fag seria per la persona que li vingu辿s b辿. Quan Osiris sel va emprovar, Seth el va tancar a dins i el va llan巽ar al riu Nil. Finalment, Osiris va arribar a Biblos, L鱈ban. Isis la seva germana i esposa, despr辿s de donar llum a un nen, Horus, el va anar a buscar. Quan va trobar el sarc嘆fag a Biblos, va explicar-li al rei dall la seva hist嘆ria i es va emportar el seu germ. Isis va amagar Osiris a la riba del riu, i va anar a buscar Seth; per嘆 en Seth, va trobar el sarc嘆fag i va tallar el cos en catorze trocets que va repartir pertot Egipte. Isis, en adonar-se de locorregut va posar-se a buscar els trossos del seu marit. Al final, els va trobar tots menys un, el penis, i despr辿s dajuntar-los va fabricar un penis de fang. Al acabar, va resucitar-lo ajudada per Anubis.
