2. Va apar竪ixer fa 5.000 anys al nord-est de lAfric al voltant del riu nil. La vida sorganitzava a la riba del riu. El dividien en dos terres: Terres negres :les aig端es del nil deixaven fang f竪rtil de color fosc. Terres vermelles (desert): no hi havia animals ni plantes. Era una oasis que facilitava la defensar.
3. La vida del egipcis estava regulada pel ritme de les aig端es del riu Nil. Es desbordava i inundava les ribes . Quan les aig端es descendien era l竪poca de sembrar. Consideraven el riu el creador de les terres f竪rtils on vivien
4. 3.100 aC. El rei Menes va unificar sota el seu comandament tots els territoris que estaven al voltant del Nil. 31 aC la civilitzaci坦 de lantic Egipte va durar uns 3.000 anys. Va estar governat per reis anomenats faraons. El fara坦 concentrava a les seves mans tots els poders. Quan el fara坦 moria, el succe誰a el seu fill, es van formal aut竪ntiques dinasties, va haver 31. Creien que els faraons eren d辿us, segenollaven davant seu, no podien mirar-los a la cara ni tocar-los. Creien que tenien poders mgics.
5. La societat eg鱈pcia es dividia en dos grups: la minoria que eren les fam鱈lies mes riques i la majoria formada per la poblaci坦. PRIVILEGIATS El fara坦 que era el mxim representant Els nobles eren els membres de la fam鱈lia del fara坦 i altres fam鱈lies que el fara坦 havia recompensat. Els sacerdots dirigien els ritus religiosos Els escribes redactaven els documents dels impostos reals i de les mercaderies. Aquest ofici no podia ser considerats privilegiats per嘆 tenien un gran prestigi i una bona posici坦 econ嘆mica. Nom辿s ells, els sacerdots i alguns nobles sabien llegir i escriure .
6. POBLACI Pagesos eren el grup m辿s nombr坦s. Vivien de manera modesta, salimentaven del que conreaven. Tamb辿 havien de pagar els tributs del fara坦, nobles i sacerdots. Els artesans feien escultures i cermiques, elaboraven el papir sobre del qual sescrivia i el lli per fer vestits, i fabricaven objectes de metall. Els comerciants compraven fusta, metalls i perfums en terres llunyanes i ho venien a Egipte. Els servents eren persones lliures que feien feines per a un senyor a canvi dun petit salari. Els esclaus generalment eren persones de guerra. No tenien drets i la majoria eren propietat del fara坦. Els utilitzaven per treballar a les obres p炭bliques, les mines i lex竪rcit.
7. DONES Les dones tenien drets i llibertats. Podien heretar i tenir propietats , vendre i comprar b辿ns i divorciar-se. La majoria de les eg鱈pcies es dedicaven a cuidar la casa i els fills. Altres feines que podien fer eren: fabricar teixits, elaboraven pa, ajudaven en les tasques del camp i feien de servents a les cases m辿s riques. Les dones quasi mai van alts crrecs del govern. Van haver dos excepcions en el cas de Hatsepsut i Cle嘆patra. Elles van arribar al poder sense la presencia dun membre mascul鱈 .
8. Va durar 1.000anys aproximadament. Es van establir les bases de lestat i de la societat Egipte. El fara坦 era considerat un d辿u i tenia a les mans el poder pol鱈tic i religi坦s. Els faraons m辿s destacats van ser kheops, kefren i Micer鱈. lany 2200 a comen巽ar una 竪poca de crisi va provocar la caiguda de lImperi Antic. Aven巽os amb lart, larquitectura i la tecnologia. Increment de la productivitat agr鱈cola,feta possible per una desenvolupaci坦 dalimentaci坦. Sota la direcci坦 del visir, ofici originalment persa, designa un alt crrec pol鱈tic. Van establir un sistema judicial per mantenir la pau i lordre. Van haver-hi sequeres entre el 2.200 i el2.150 aC. el pa鱈s va entra en un per鱈ode de 140 anys de gana.
10. La capital de limperi Mitj era Tebes va durar 300 anys aproximadament. Augmentar el poder del fara坦. Gran expansi坦 cap al sud , lany 1800 aC Egipte va ser enva誰t per pobles estrangers. Faraons de limperi van restaurar la prosperitat i estabilitat del pa鱈s. Ressorgiment de lart, literatura i construcci坦 de monuments. 1985 aC constru誰ren una estructura defensiva al Delta Oriental, anomenades Muralles del Legislador
12. 1600 aC va comen巽ar limperi nou, va durar 500 anys. poca desplendor .Van destacar els faraons Tuthmisis I , Amenofis III, Tutankamon i Rams竪s II. Egipte va conquerir L鱈bia i S鱈ria . A partir de lany 1100 aC va ser enva誰t per pobles estrangers, com els assiris, perses, grecs i romans. Van formar les primeres dinasties. Tuthmisis I i el seu n辿t Tuthmisis III estendre la influencia dels faraons dins de S鱈ria i N炭bia . Construccions a gran escala, van construir monuments per commemorar glorificar els seus propis 竪xits.
14. Els homes portaven una faldilla que arribava fins als genolls . Els homes que treballaven anaven amb el cos nu o portaven un tros de roba lleuger. Duien el pit cobert amb una t炭nica amb obertures als costats per treure els bra巽os i el cap , algunes tenien manig端es. Les dones portaven un vestit ajustat del pit fins els turmells tot i que tamb辿 hi havia alguns que eren amples i amb manig端es. A limperi nou els vestits ajustats el duien com a roba interior amb adoracions.
15. Portaven una perruca feta de cabells naturals i fibra vegetal. Els egipcis safaitaven tot el cos utilitzant navalles o pinces. No els hi agradaven els cabells per aix嘆 safaitaven. Utilitzaven oli per evitar irritacions o altres dolencies a la pell. Es ficaven perfums fets de fruits,llavors de flors i flors. Al 4.000 aC les dones comen巽aven a pintar-se els ulls de color verd i negre. La l鱈nea dels ulls tenia la funci坦 de protegir dels rajos del sol .Algunes es pintaven els llavis i galtes de colo ocre vermell坦s. Shan trobat miralls de bronze molt polits.A m辿s servia per al oficis religiosos i funeraris. Tamb辿 shan tobat joies com collarets, brasalets,etc.
16. Una civilitzaci坦 bsicament rural , hi va haver grans ciutats com Memfis, Tebes, Al-Amarna o Edifu . All hi vivien el fara坦,nobles, sacerdots, artesans, comerciants i escribes. Habitatges urbans generalment de tova, edificis que havien de durar aquests eren constru誰ts de pedra. Les cases dels m辿s rics tenien moltes habitacions,decorades amb pintures .Alguns tenien jard鱈. A les ciutats destacaven dos tipus dedificis:palaus on vivia el fara坦 i grans nobles i els temples immensos. Ciutats al costat del riu, tenien un port on atracaven vaixells de vela. Contenien tallers dels artesans com terrisaires, assanadors, orfebres o ebenistes. Als mercats a laire lliure anaven els pagesos, artesans i comerciants a vendre els seus productes, utilitzaven la permuta, es canviaven uns productes per uns altres.
18. Vivien en petits poblats. Les cases estaven constru誰des amb tova, dun sol pis i la coberta planta, servia de magatzem i terrassa. Tenien pocs mobles. Els pagesos salimentaven del que conreaven. Com pa,coques , hortalisses, verdures i fruites. Amb el ra誰m elaboraven el vi,ordi, cervesa. Tamb辿 domesticaven animals, dells obtenien ous, llet , carn i pells. Les fam鱈lies eg鱈pcies estaven formades generalment per un matrimoni i un fill. Els homes llauraven, les dones sembraven i els nens i nenes ajudaven en el que podien des de ben petits. Les eines eren:fal巽 de pedra ,fusta o bronze i arades i aixades estirades per els bous. Durant la temporada de crescuda del Nil el fara坦 reclutava els camperols per fer-los participar en la construcci坦 de pirmides i altres edificis.
19. Creien en la vida despr辿s de la mort. Per aix嘆 els mortificaven , assecaven els cossos dels morts i els embolicaven amb els bens. Despr辿s, els guardaven en un sarc嘆fag de fusta i or i els enterraven en tombes, la residencia dels difunts. Sarc嘆fag senvoltava dun aixovar. Les tombes plenes de passadissos per impedir que alg炭 rob辿s .
21. Mastabes Tombes m辿s antigues. Des de lexterior sassemblaven a un rectangle amb les parets inclinades. A linterior hi havia una cambra funenrria.
22. Eren enormes tombes de forma piramidal es van utilitzar per enterrar els faraons de limperi Antic. Xarxa de passadissos.
23. Eren tombes subterrnies que sexcavava a linterior duna muntanya. El forat servia dentrada es tapava. Des de lexterior no es veia res.
24. Egipcis eren politeistes . Creien principalment amb el Sol anomenat Ra, Amon o Aton. Per嘆 nhi havia daltres com Isis, Osiris i Horus. Adoraven als animals, elements de la natura i a persones com el fara坦. Creien amb els ritus religosos era necessari per mantenir un equilibri en el univers. Cada d辿u disposava dun temple all hi practicaven el culte religi坦s i guardaven la seva esttua. Cada temple tenia un cos de sacerdots. Netejaven i vestien lesttua i practicaven els ritus. Cada dia anaven en process坦 fins al santuari i els i portaven ofrenes
25. Egipcis constru誰en els seus temples servien dhabitatge als d辿us. Pensaven que eren immortals ,utilitzar la pedra com a material de construcci坦. Larquitectura eg鱈pcia no utilitzaven arc ni voltes , amb cobertes arquitravades. Els sostres plans que els sostenia unes columnes enormes. Els temples tenien dimensions colossals. Formada per: -Llarga avinguda condu誰a a la porta. Estava decorada amb esfinxs (figures amb cos de lle坦 i cap de hum). -Per entrar al temple calia travessar una portalada massissa era el pil坦 .Davant hi havia lobelisc, que representava el cam鱈 que unia la terra amb el cel. -Pati envoltat de columnes enormes. -A continuaci坦 saccedia a la sala hip嘆stila, estava coberta i plena de columnes. -Santuari on es conservava lesttua del d辿u
27. La majoria dobres dart egipci tenien una utilitat i un sentiment mgic i religi坦s. Van edificar temples perqu竪 fossin els habitatges dels D辿us i tombes per els difunts. Altres obres dart tenien un sentit pol鱈tic. Elaboraven esttues enormes i pintures dels faraons per demostrar el seu poder. Els artistes eren funcionaris. Treballaven en equip i no existia la figura de lartista 炭nic i creador. Van haver-hi excepcions no van passar a la posteritat, sels considerava com artesans. Lart
28. Va canviar molt poc durant els 3.000 anys que va durar la civilitzaci坦. No podien innovar. Falta de perspectiva : les figures es representaven sense sentit de profunditat. Frontalitat : Els objectes es mostraven sempre de cara. Les figures humanes, cada part del cos es disposaven duna manera: lull i les espatlles es dibuixaven de cara, per嘆 el rostre, els bra巽os i les cames de perfil. La idealitzaci坦 : Representaven persones amb aspecte jove i atractiu. El cos hum es mostrava com hauria de ser, no com era en realitat. La immobilitzaci坦 i la rigidesa : s坦n esttiques, amb una sensaci坦 de perman竪ncia. Es conserven moltes obres en perfecte estat, grcies al clima sec i que es mantenien amagades durant mil揃lenis a linterior de les tombes.
29. Les arts decoratives Ull dHorus era un amulet que els egipcis utilitzaven per protegir-se del mal dull. Escarabat es feia servir com a protecci坦 contra qualsevol mal visible o invisible.
