2. Va apar¨¨ixer fa 5.000 anys al nord-est de l¡¯Afric¨¤ al voltant del riu nil. La vida s¡¯organitzava a la riba del riu. El dividien en dos terres: Terres negres :les aig¨¹es del nil deixaven fang f¨¨rtil de color fosc. Terres vermelles (desert): no hi havia animals ni plantes. Era una oasis que facilitava la defensar.
3. La vida del egipcis estava regulada pel ritme de les aig¨¹es del riu Nil. Es desbordava i inundava les ribes . Quan les aig¨¹es descendien era l¡¯¨¨poca de sembrar. Consideraven el riu el creador de les terres f¨¨rtils on vivien
4. 3.100 aC. El rei Menes va unificar sota el seu comandament tots els territoris que estaven al voltant del Nil. 31 aC la civilitzaci¨® de l¡¯antic Egipte va durar uns 3.000 anys. Va estar governat per reis anomenats faraons. El fara¨® concentrava a les seves mans tots els poders. Quan el fara¨® moria, el succe?a el seu fill, es van formal aut¨¨ntiques dinasties, va haver 31. Creien que els faraons eren d¨¦us, s¡¯egenollaven davant seu, no podien mirar-los a la cara ni tocar-los. Creien que tenien poders m¨¤gics.
5. La societat eg¨ªpcia es dividia en dos grups: la minoria que eren les fam¨ªlies mes riques i la majoria formada per la poblaci¨®. PRIVILEGIATS El fara¨® que era el m¨¤xim representant Els nobles eren els membres de la fam¨ªlia del fara¨® i altres fam¨ªlies que el fara¨® havia recompensat. Els sacerdots dirigien els ritus religiosos Els escribes redactaven els documents dels impostos reals i de les mercaderies. Aquest ofici no podia ser considerats privilegiats per¨° tenien un gran prestigi i una bona posici¨® econ¨°mica. Nom¨¦s ells, els sacerdots i alguns nobles sabien llegir i escriure .
6. POBLACI? Pagesos eren el grup m¨¦s nombr¨®s. Vivien de manera modesta, s¡¯alimentaven del que conreaven. Tamb¨¦ havien de pagar els tributs del fara¨®, nobles i sacerdots. Els artesans feien escultures i cer¨¤miques, elaboraven el papir sobre del qual s¡¯escrivia i el lli per fer vestits, i fabricaven objectes de metall. Els comerciants compraven fusta, metalls i perfums en terres llunyanes i ho venien a Egipte. Els servents eren persones lliures que feien feines per a un senyor a canvi d¡¯un petit salari. Els esclaus generalment eren persones de guerra. No tenien drets i la majoria eren propietat del fara¨®. Els utilitzaven per treballar a les obres p¨²bliques, les mines i l¡¯ex¨¨rcit.
7. DONES Les dones tenien drets i llibertats. Podien heretar i tenir propietats , vendre i comprar b¨¦ns i divorciar-se. La majoria de les eg¨ªpcies es dedicaven a cuidar la casa i els fills. Altres feines que podien fer eren: fabricar teixits, elaboraven pa, ajudaven en les tasques del camp i feien de servents a les cases m¨¦s riques. Les dones quasi mai van alts c¨¤rrecs del govern. Van haver dos excepcions en el cas de Hatsepsut i Cle¨°patra. Elles van arribar al poder sense la presencia d¡¯un membre mascul¨ª .
8. Va durar 1.000anys aproximadament. Es van establir les bases de l¡¯estat i de la societat Egipte. El fara¨® era considerat un d¨¦u i tenia a les mans el poder pol¨ªtic i religi¨®s. Els faraons m¨¦s destacats van ser kheops, kefren i Micer¨ª. l¡¯any 2200 a comen?ar una ¨¨poca de crisi va provocar la caiguda de l¡¯Imperi Antic. Aven?os amb l¡¯art, l¡¯arquitectura i la tecnologia. Increment de la productivitat agr¨ªcola,feta possible per una desenvolupaci¨® d¡¯alimentaci¨®. Sota la direcci¨® del visir, ofici originalment persa, designa un alt c¨¤rrec pol¨ªtic. Van establir un sistema judicial per mantenir la pau i l¡¯ordre. Van haver-hi sequeres entre el 2.200 i el2.150 aC. el pa¨ªs va entra en un per¨ªode de 140 anys de gana.
10. La capital de l¡¯imperi Mitj¨¤ era Tebes va durar 300 anys aproximadament. Augmentar el poder del fara¨®. Gran expansi¨® cap al sud , l¡¯any 1800 aC Egipte va ser enva?t per pobles estrangers. Faraons de l¡¯imperi van restaurar la prosperitat i estabilitat del pa¨ªs. Ressorgiment de l¡¯art, literatura i construcci¨® de monuments. 1985 aC constru?ren una estructura defensiva al Delta Oriental, anomenades ¡°Muralles del Legislador¡±
12. 1600 aC va comen?ar l¡¯imperi nou, va durar 500 anys. ?poca d¡¯esplendor .Van destacar els faraons Tuthmisis I , Amenofis III, Tutankamon i Rams¨¨s II. Egipte va conquerir L¨ªbia i S¨ªria . A partir de l¡¯any 1100 aC va ser enva?t per pobles estrangers, com els assiris, perses, grecs i romans. Van formar les primeres dinasties. Tuthmisis I i el seu n¨¦t Tuthmisis III estendre la influencia dels faraons dins de S¨ªria i N¨²bia . Construccions a gran escala, van construir monuments per commemorar glorificar els seus propis ¨¨xits.
14. Els homes portaven una faldilla que arribava fins als genolls . Els homes que treballaven anaven amb el cos nu o portaven un tros de roba lleuger. Duien el pit cobert amb una t¨²nica amb obertures als costats per treure els bra?os i el cap , algunes tenien manig¨¹es. Les dones portaven un vestit ajustat del pit fins els turmells tot i que tamb¨¦ hi havia alguns que eren amples i amb manig¨¹es. A l¡¯imperi nou els vestits ajustats el duien com a roba interior amb adoracions.
15. Portaven una perruca feta de cabells naturals i fibra vegetal. Els egipcis s¡¯afaitaven tot el cos utilitzant navalles o pinces. No els hi agradaven els cabells per aix¨° s¡¯afaitaven. Utilitzaven oli per evitar irritacions o altres dolencies a la pell. Es ficaven perfums fets de fruits,llavors de flors i flors. Al 4.000 aC les dones comen?aven a pintar-se els ulls de color verd i negre. La l¨ªnea dels ulls tenia la funci¨® de protegir dels rajos del sol .Algunes es pintaven els llavis i galtes de colo ocre vermell¨®s. S¡¯han trobat miralls de bronze molt polits.A m¨¦s servia per al oficis religiosos i funeraris. Tamb¨¦ s¡¯han tobat joies com collarets, brasalets,etc.
16. Una civilitzaci¨® b¨¤sicament rural , hi va haver grans ciutats com Memfis, Tebes, Al-Amarna o Edifu . All¨¤ hi vivien el fara¨®,nobles, sacerdots, artesans, comerciants i escribes. Habitatges urbans generalment de tova, edificis que havien de durar aquests eren constru?ts de pedra. Les cases dels m¨¦s rics tenien moltes habitacions,decorades amb pintures .Alguns tenien jard¨ª. A les ciutats destacaven dos tipus d¡¯edificis:palaus on vivia el fara¨® i grans nobles i els temples immensos. Ciutats al costat del riu, tenien un port on atracaven vaixells de vela. Contenien tallers dels artesans com terrisaires, assanadors, orfebres o ebenistes. Als mercats a l¡¯aire lliure anaven els pagesos, artesans i comerciants a vendre els seus productes, utilitzaven la permuta, es canviaven uns productes per uns altres.
18. Vivien en petits poblats. Les cases estaven constru?des amb tova, d¡¯un sol pis i la coberta planta, servia de magatzem i terrassa. Tenien pocs mobles. Els pagesos s¡¯alimentaven del que conreaven. Com pa,coques , hortalisses, verdures i fruites. Amb el ra?m elaboraven el vi,ordi, cervesa. Tamb¨¦ domesticaven animals, d¡¯ells obtenien ous, llet , carn i pells. Les fam¨ªlies eg¨ªpcies estaven formades generalment per un matrimoni i un fill. Els homes llauraven, les dones sembraven i els nens i nenes ajudaven en el que podien des de ben petits. Les eines eren:fal? de pedra ,fusta o bronze i arades i aixades estirades per els bous. Durant la temporada de crescuda del Nil el fara¨® reclutava els camperols per fer-los participar en la construcci¨® de pir¨¤mides i altres edificis.
19. Creien en la vida despr¨¦s de la mort. Per aix¨° els mortificaven , assecaven els cossos dels morts i els embolicaven amb els bens. Despr¨¦s, els guardaven en un sarc¨°fag de fusta i or i els enterraven en tombes, la residencia dels difunts. Sarc¨°fag s¡¯envoltava d¡¯un aixovar. Les tombes plenes de passadissos per impedir que alg¨² rob¨¦s .
21. Mastabes Tombes m¨¦s antigues. Des de l¡¯exterior s¡¯assemblaven a un rectangle amb les parets inclinades. A l¡¯interior hi havia una cambra funenr¨¤ria.
22. Eren enormes tombes de forma piramidal es van utilitzar per enterrar els faraons de l¡¯imperi Antic. Xarxa de passadissos.
23. Eren tombes subterr¨¤nies que s¡¯excavava a l¡¯interior d¡¯una muntanya. El forat servia d¡¯entrada es tapava. Des de l¡¯exterior no es veia res.
24. Egipcis eren politeistes . Creien principalment amb el Sol anomenat Ra, Amon o Aton. Per¨° n¡¯hi havia d¡¯altres com Isis, Osiris i Horus. Adoraven als animals, elements de la natura i a persones com el fara¨®. Creien amb els ritus religosos era necessari per mantenir un equilibri en el univers. Cada d¨¦u disposava d¡¯un temple all¨¤ hi practicaven el culte religi¨®s i guardaven la seva est¨¤tua. Cada temple tenia un cos de sacerdots. Netejaven i vestien l¡¯est¨¤tua i practicaven els ritus. Cada dia anaven en process¨® fins al santuari i els i portaven ofrenes
25. Egipcis constru?en els seus temples servien d¡¯habitatge als d¨¦us. Pensaven que eren immortals ,utilitzar la pedra com a material de construcci¨®. L¡¯arquitectura eg¨ªpcia no utilitzaven arc ni voltes , amb cobertes arquitravades. Els sostres plans que els sostenia unes columnes enormes. Els temples tenien dimensions colossals. Formada per: -Llarga avinguda condu?a a la porta. Estava decorada amb esfinxs (figures amb cos de lle¨® i cap de hum¨¤). -Per entrar al temple calia travessar una portalada massissa era el pil¨® .Davant hi havia l¡¯obelisc, que representava el cam¨ª que unia la terra amb el cel. -Pati envoltat de columnes enormes. -A continuaci¨® s¡¯accedia a la sala hip¨°stila, estava coberta i plena de columnes. -Santuari on es conservava l¡¯est¨¤tua del d¨¦u
27. La majoria d¡¯obres d¡¯art egipci tenien una utilitat i un sentiment m¨¤gic i religi¨®s. Van edificar temples perqu¨¨ fossin els habitatges dels D¨¦us i tombes per els difunts. Altres obres d¡¯art tenien un sentit pol¨ªtic. Elaboraven est¨¤tues enormes i pintures dels faraons per demostrar el seu poder. Els artistes eren funcionaris. Treballaven en equip i no existia la figura de l¡¯artista ¨²nic i creador. Van haver-hi excepcions no van passar a la posteritat, se¡¯ls considerava com artesans. L¡¯art
28. Va canviar molt poc durant els 3.000 anys que va durar la civilitzaci¨®. No podien innovar. Falta de perspectiva : les figures es representaven sense sentit de profunditat. Frontalitat : Els objectes es mostraven sempre de cara. Les figures humanes, cada part del cos es disposaven d¡¯una manera: l¡¯ull i les espatlles es dibuixaven de cara, per¨° el rostre, els bra?os i les cames de perfil. La idealitzaci¨® : Representaven persones amb aspecte jove i atractiu. El cos hum¨¤ es mostrava com hauria de ser, no com era en realitat. La immobilitzaci¨® i la rigidesa : s¨®n est¨¤tiques, amb una sensaci¨® de perman¨¨ncia. Es conserven moltes obres en perfecte estat, gr¨¤cies al clima sec i que es mantenien amagades durant mil¡¤lenis a l¡¯interior de les tombes.
29. Les arts decoratives Ull d¡¯Horus ¨C era un amulet que els egipcis utilitzaven per protegir-se del mal d¡¯ull. Escarabat ¨C es feia servir com a protecci¨® contra qualsevol mal visible o invisible.
