2. Qui van ser els romans? Els romans van ser una civilitzaci坦 i una gran pot竪ncia a l'Edat Antiga que va estar dempeus m辿s de 1000 anys, i va arribar a dominar tot el Mediterrani. La capital romana era Roma i 辿s ara l'actual capital d'Itlia situada a la pen鱈nsula Itlica.
3. La creaci坦 de la ciutat de Roma Segons la llegenda Roma va ser formada per dos germans bessons, R嘆mul i Rem. Els dos bessons van ser cuidats per una lloba. Despr竪s a l'any 753 aC van fundar la ciutat de Roma.
4. Les etapes de la hist嘆ria Monarquia 753aC-509aC Rep炭blica 509aC-27aC Imperi 27aC-476dC En aquella 竪poca a Itlia hi vivien un gran nombre d'etruscos el poble m辿s important a part dels llatins Les etapes de la hist嘆ria de Roma es divideixen en:
5. La monarquia (753aC-509aC) Hi havia un rei escollit per les families m辿s importants, els PATRICIS El senat auxiliava el rei, l'ajudava a prendre las decisions importants. El senat estava format pel cap de cada fam鱈lia de patricis. Al segle VI aC els etruscos van conquerir Roma. Per嘆 els seus habitants mai van arribar a acceptar l'autoritat dels etruscos i s'hi van enfrontar fins a guanyar-los. Els reis de Roma van ser: els reis llatino sabins, R嘆mul (753-716 aC), va haver un per鱈ode de interregne (716-715 aC), Numa Pompili (715-673 aC), Tul揃li Hostili (673-642 aC), Ancus Marci (642-617 aC), i els reis etruscos, Tarquini Prisc (616-579 aC), Servi Tul揃li (578-535 aC) i Tarquini el Superb (578-509 aC). Tarquini el superb va acabar el seu regnat en una revolta i va ser destronat. s la fi de la monarquia.
6. La rep炭blica (509aC-27aC) Despr辿s de l'expulsi坦 dels etruscos van iniciar una nova forma de govern: la Rep炭blica. La rep炭blica tenia tres institucions principals. Els comicis: eren assamblees en qu竪 es reunien els ciutadants romans per votar lleis i els magistrats. Els magistrats: eren els diferents crrecs del govern i estaven elegits cada any pels comicis. Els magistrats m辿s importants eren els dos c嘆nsol s, que dirigien el govern i l'exercit. El senat: era la instituci坦 m辿s important de la rep炭blica. Establia lleis, dirigia la pol鱈tica exterior i donava ordres d'actuaci坦 als magistrats.
7. Lluites entre patricis i plebeus A la rep炭blica, els habitants de Roma no tenien els mateixos drets. Hi havien: els PATRICIS (fam鱈lies privilegiades) i els PLEBEUS (fam鱈lies desafavorides), que eren la majoria. Al principi nom辿s els patricis tenien drets pol鱈tics i els plebeus van lluitar per igualar la situaci坦. Al segle V竪 aC van aconseguir que un representant, el trib炭 de la plebe defenses els interessos dels plebeus als sindicats. Al segle IV aC ja podien ser tots els plebeus magistrats i senadors, 辿s a dir que aquestes dos classes socials van anar desapareixent.
8. Les guerres p炭niques Durant la rep炭blica Roma va conquerir el sud d'Itlia, hi van entrar en conflicte amb Cartago. Hi van haver tres guerres entre Cartago i Roma, les anomenades guerres P炭niques que van durar m辿s de cent anys (264 aC-146 aC). La m辿s important de totes tres va ser la segona guerra P炭nica, en que es van enfrontar el rei cartagin竪s Ann鱈bal i el rom Publi Corneli Escipi坦. Ann鱈bal va estar a punt de conquerir Roma, per坦 al final les legions romanes el van vencer.
9. La crisi de la rep炭blica Al segle 1 aC va comen巽ar un per鱈ode de corrupci坦, lluites i enfrontaments interns a la rep炭blica. El poder dels militars va augmentar i es van formar els primers TRIUMVIRATS El primer triumvirat va ser establert per Juli C竪sar, Cras i Pompeu. Per嘆 al cap de poc temps ja no es va trencar el triumvirat, i despr辿s d'una guerra civil, Juli C竪sar es va autoproclamar dictador. Un grup de partidaris de la rep炭blica i uns senadors el van assassinar al 44 aC. El segon triumvirat va ser Marc Antoni, L竪pid i Octavi. Despr竪s d'un seguit de guerres, Octavi va aconseguir el control i el 27 aC el senat li va concedir els mxims poders.
10. L'auge de l'imperi (27 aC-235 dC) L'any 27 aC, Octavi va rebre el t鱈tol d'August, que significava escollit pels d辿us. Va liquidar els seus enemics i va pacificar la situaci坦, llavors va iniciar una nova forma de govern, l'imperi. Octavi August va ser el primer emperador rom. L'emperador acumulava tots els poders, presidia el senat, era el cap suprem de l'exercit i el pont鱈fex mxim, dirigia la pol鱈tica exterior, dictava les lleis i decidia els tributs. Els emperadors disposaven del seu crrec per tota la vida i designaven a la persona que els substituiria. El senat encara existia per嘆 ja nom辿s feia petites coses. Als segles I i II Roma va assolir el seu mxim poder.
12. La crisi del segle III i la recuperaci坦 del segle IV Al principi del segle III, l'imperi rom va entrar en crisi. Es van produir revoltes socials, es va estendre l'anarquia. Les ciutats van ser saquejades i la poblaci坦 es va refugiar al camp. Hi va haver un col揃lapse del comer巽 i els emperadors van anar perdent poder. Pel nord els germnics, van aprofitar la debilitat per envair-ne les fronteres, i per l'est pressionaven els perses. L'emperador Diocleci es va iniciar un per鱈ode de reformes. Aquells canvis van sanejar l'economia i refor巽ar les fronteres. L'emperador Constant鱈 tamb辿 va introduir-hi canvis i es va traslladar a Constantinoble. L'any 375 els huns van penetrar al territoris germnics i van fugir travessant les fronteres de l'imperi. L'empenta dels germnics va ser impagable. Despr竪s de la mort de Teodosi l'any 395, l'imperi es va dividir en dos: l'imperi rom d'occident amb capital a Roma i l'imperi rom d'orient amb capital a Constantinoble.
13. La fi de l'imperi rom L'imperi rom d'occident tenia uns emperadors molt febles que no van ser capacos de frenar els germnics. L'any 476 els pobles invasors van fer caure l炭ltim emperador rom d'occident, aix嘆 es el que dona fi a l'imperi rom. Pel que fa l'imperi rom d'orient va durar mil anys m辿s, tot i que es va anomenar imperi bizant鱈.
14. La societat romana, amb molta desigualtat! Societat romana Ciutadants: Gaudien de tots els drets No ciutadants Homes lliures: No tenien drets pol鱈tics Esclaus: pertanyien a una altra persona Dones: sempre sota la tutela d'un home Lliberts: Quan la persona a la que pertanys creu que has fet b辿 la teva feina i et deixa lliure.
15. L'economia romana L'economia romana es basava principalment en: L'agricultura, es conreaven les terres en petites parcel揃les, tot i que hi havien grans extensions agr鱈coles treballadades par esclaus. S'hi cultivava blat, vinya i olivera. L'artesania, es desenvolupava en ciutats, on hi tenien els tallers. Als tallers tamb辿 tenien una petita botiga on venien els seus productes. La mineria, es centrava en l'explotaci坦 d'or, plata, ferro,coure,estany, plom, mercuri. A la costa del Mediterrani tamb辿 hi explotaven sal. El comer巽, els romans van establir un comer巽 intens fora del imperi. Part de l'oli i el blat era exportat de la pen鱈nsula Ib竪rica, o del mar Bltic pells, especies, seda i cot坦 de la Xina o esclaus d'frica. Els romans van aconseguir tenir un comer巽 tant extens grcies a la seva xarxa de cal巽ades i ponts.
16. Les ciutats Els romans van fundar moltes ciutats i totes eren iguals. Roma era la capital de l'imperi i la ciutat m辿s gran de tot el territori rom. Va arribar a tenir un mili坦 d'habitants. Les ciutats romanes sempre tenien el mateix model. Tenien dos carrers principals: un de nord a sud anomenar Cardo i un altre de est a oest anomenat D ecumanus, a la cru誰lla hi havia el f嘆rum, que era on hi havien els edificis m辿s importants i on es centrava la vida pol鱈tica i social. Els edificis del f嘆rum eren el capitoli que eren els tres temples de la triada capitolina, la c炭ria on es reunia el govern de la ciutat i la bas鱈lica on s'aplicava la justicia i hi tenien lloc intercanvis comercials.
17. Les inovacions t竪cniques Els romans tenien unes construcci坦ns excel揃ents hi van crear t竪cniques que encara fem servir avui en dia. Els edificis eren molt s坦lids i van ser construits amb dos nous materials, el ciment i el formig坦 . Tenien elements de construcci坦 nous, l'arc, la volta de can坦 i l'arc de mig punt. l parets amb pintures i els terres amb mosaics i dibuixaven ocells, plantes, retrats...
18. Construccions principals Els romans van fer grans obres arquitect嘆niques. Els edificis m辿s importants es consentraven al f嘆rum. Hi havien temples, dedicats a les divinitats i la bas鱈lica. Els edificis d'oci eren els mes nombrosos, hi havien els amfiteatres on hi havien combats de gladiadors, els teatres on hi havien reperesentacions teatrals, circs on s'hi celebraven curses de cuadrigues de caballs, i le termes o banys p炭bics. Els monuments condecoraius servien per recordar fets importants o vict嘆ries, com els arcs de triomf i les columnes.
19. Alimentaci坦 Els romans tenien una dieta molt senzilla en que menjaven productes bsics com el pa, les verdures, la fruita i el peix. Amanien els aliments amb oli d'oliva i la veguda preferida era el vi.
20. El vestit Els romans feien servir com a vestimenta comuna una t炭nica , es cenyia a la cintura amb un cintur坦 de cuir. Utilitzaven sabates de pell. Els ciutadans romans podien dur sobre la t炭nica una toga . La toga s'enrotllava al voltant del cos i s'aguantava sense utilitzar fermalls. Les dones vestien una t炭nica fins als peus anomenada estola . Sobre l'estola portaven un mantell que els hi cobria el cap i les espatlles, se'n diu vel. Les dones prestaven atenci坦 als pentinats, com m辿s complicats eren, volien dir que estava en millor posici坦 econ嘆mica.
21. El treball i l'oci Els romans es llevaven aviat. Despr辿s de rentar-se i esmorzar comen巽aven a treballar. Al migdia acabaven la jornada, dinaven i llavors dedicaven el seu temps lliure al seu temps d'oci, anaven a les termes i a espectacles p炭blics com el teatre, curses de cavalls o combats de gladiadors.
22. Les domus Eren les cases de les fam鱈lies riques i vivien en cases unifamiliars, eren d'una sola planta i les finestres no donaven al carrer i les habitacions estaven al voltant d'un pati central .
23. Les insulae La poblaci坦 majoritaria vivia en insulae, tenien diversos pisos, amb petits habitatges gaireb辿 sense finestres. Eren d'un sol propietari i les llogava. Eren fetes de fusta i maons, tenien una sola escala i no tenien aigua corrent. Quan hi havien incendis era molt dif鱈cil escapar.
24. Les vil揃les Eren grans explotacions agr鱈coles. Tenien una gran casa semblant a una domus, all vivien els propietaris i els pagesos i els esclaus, i hi havien magatzems, bodegues, corrals, cavallerisses... Els cereals es molien en molins moguts per la for巽a de rucs o esclaus.
25. Les creences Els romans eren politeistes i creien principalment en J炭piter, Juno i Minerva, i tots tres formaven la triada capitolina . Van construir temples i els temples dedicats a la triada capitolina que se'n deia capitoli i estava al f嘆rum. El lars eren els genis protectors de la llar; els penats eren els d辿us que asseguraven l'abastament de la casa, i els manes els esperits dels avantpassats. En el temps d'August els emperadors eren considerats d辿us. Els romans eren molt tolerants i van agafar els d辿us grecs. Els sacerdots eren els encarregats de fer el culte religi坦s en els temples.
26. DU GREC Afrodita Apol揃lo Ares Artemis Atena Dem竪ter Dion鱈s Hades Hefest Hera Hermes Hestia Posid坦 Zeus Correspond竪ncia entre d辿us grecs i romans DU ROM Venus Febus Mart Diana Minerva Ceres Bacus Plut坦 Vulc Juno Mercuri Vesta Nept炭 J炭piter
27. El cristianisme En el segle I dC va n辿ixer una nova religi坦, el cristianisme. Jes炭s va n辿ixer en temps de l'emperador August a Palestina. La religi坦 tenia un missatge nou: - Hi ha un sol d辿u i totes les persones s坦n iguals davant seu . - Els 辿ssers humans han d'estimar-se i perdonar-se . - Els que es comportin d'acord amb aquest ideal tindran com a premi la vida despr竪s de la mort . El missatge va tenir preocupats als dirigents jueus, que el van acusar i el van lliurar a Pon巽 Pilar, que el va condemnar a morir a la creu. Al tercer dia va ressuscitar.
28. La persecuci坦 Despr辿s de la mort de Jes炭s els ap嘆stols van continuar predicant. Les primeres comunitats cristianes es van agrupar en esgl辿sies . Els cristians van ser perseguits perqu竪 rebutjaven el culte de l'emperador i barrejaven diferents classes socials. El cristianisme com a religi坦 oficial La situaci坦 dels cristians va canviar a l'any 313 quan l'emperador Constant鱈 va concedir la llibertat religiosa. Llavors a l'any 380 Teodosi va declarar el cristianisme com a 炭nica religi坦 oficial de l'imperi rom.
