2. El naixement de Roma La civilitzaci坦 romana es va desenvolupar al voltant del mar Mediterrani , ells lanomenaven Mare Nostrum (el nostre mar). Roma va ser el bressol daquesta civilitzaci坦, situada al riu T鱈ber, a la pen鱈nsula Itlica, estaven situats en un lloc estrat竪gic, justament al mig del Mediterrani.
3. Tots els llocs que Roma conqueria eren sotmesos a la seva autoritat, tot i que a vegades establien pactes. Adquirien la llengua (llat鱈), les seves lleis (dret rom) i la seva manera de viure. En canvi els que shi resistien passaven a ser esclaus. Limperi es dividia en prov鱈ncies, les quals pagaven impostos a Roma i estaven sota lautoritat dun governador.
4. La llegenda diu que la ciutat de Roma va ser fundada per dos germans bessons anomenats R嘆mul i Rem , que van ser criats per una lloba.R嘆mul i Rem eren descendents d Enees , un heroi de Troia. R嘆mul, segons la mateixa llegenda , va ser el primer rei de Roma.
6. Les etapes de la hist嘆ria Segons la llegenda, Roma va ser fundada l any 753aC. Dos dels pobles m辿s importants eren els etruscos , al nord , i els llatins , al centre. Van construir diversos poblats en una zona coneguda com els set turons , de la uni坦 dels quals va sorgir la ciutat de Roma. La hist嘆ria de Roma va tenir tres etapes: la monarquia , la rep炭blica i l imperi.
7. La monarquia (753aC-509aC) Roma va ser governada per un rei escollit pels representants de les fam鱈lies m辿s importants de les ciutats : els patricis . El rei era auxiliat pel senat , una assemblea formada pels senadors , que eren els caps de cada una de les fam鱈lies principals. En el segle VI aC. Els etruscos van conquerir Roma. Els pobladors de Roma no van acceptar mai lautoritat etrusca. Per aix嘆 es van enfrontar amb els etruscos fins que els van guanyar. Lany 509 aC, el darrer rei etrusc, Tarquini el Superb , va ser destronat per una revolta. Els reis de la monarquia van ser: R嘆mul, Numa Pompili, Tul揃li Hostili,Sevi Tul揃li, Luci Tarquini Prisco i Luci Tarquini el Superb.
8. La rep炭blica (509aC.-27aC.) La rep炭blica tenia tres institucions principals: -Els comicis , assemblees en que es reunien els ciutadans romans per votar les lleis i triar els magistrats. -Les magistratures , els diferents crrecs de govern. Els magistrats m辿s importants eren els dos c嘆nsols , que dirigien el govern i lex竪rcit. -El senat , la instituci坦 m辿s important de la rep炭blica.Establia les lleis, dirigia la pol鱈tica exterior i donava normes dactuaci坦 als magistrats. Les seves decisions eren acutades sense discussi坦 possible. En la rep炭blica va haver tres problemes: les batalles entre patricis i plebeus , les guerres p炭niques i les guerres maced嘆niques .
9. - Patricis i plebeus En la rep炭blica la societat es dividia en dos grans grups: els patricis, minoria formada per les fam鱈lies m辿s riques i poderoses, i que deien que descendien dels fundadors de la ciutat, i els plebeus, que eren la resta. Els patricis tenien tots els drets pol鱈tics(ser magistrat i formar part del senat). Els plebeus van lluitar per igualar la situaci坦. En el segle V aC van aconseguir que un representant, el trib炭 de la plebs defens辿s els seus interessos al senat. Les difer竪ncies entre patricis i plebeus van anar desapareixent, fins que en el segle IV aC els plebeus ja podien ser magistrats i senadors.
10. - Les guerres p炭niques Durant la rep炭blica , Roma va conquerir molts territoris . La conquesta del sud d Itlia va fer que els interessos de Roma entressin en conflicte amb els de Cartago, una potencia del nord de lfrica , als territoris de lactual Tun鱈sia. Hi va haver tres guerrres entre romans i cartaginesos , conegudes amb el nom de guerres p炭niques , les quals van durar m辿s de 100 anys (264aC-146aC). La m辿s important va ser la Segona Guerra P炭nica , en la qual es van enfrontar el general cartagin竪s Ann鱈bal i el rom Publi Corneli Escipi坦 . Ann鱈bal va estar a punt de conquerir Roma , per嘆 al final les legions romanes el van v竪ncer. Despr辿s de la vict嘆ria, Roma va estendre el seu poder per les dues ribes del Mediterrani.
11. Les guerres Maced嘆niques Les guerres Maced嘆niques van transcorre entre el segles III i II aC, enfrontant a Roma amb Maced嘆nia . Aix鱈 intervenint en les guerres p炭niques. Roma va aconseguir un pacte de pau amb Maced嘆nia per poder-se centrar en les guerres p炭niques contra Cartago.
12. - La crisi de la rep炭blica En el segle I aC va comen巽ar un per鱈ode de corrupci坦, lluites i enfrontaments interns en la rep炭blica romana . Es van produir diverses revoltes populars i fins i tot una rebel揃li坦 desclaus dirigida per Esprtac . El poder dels militars va anar augmentant i per aturar el desordre van formar triumvirats , aliances de tres homes que compartien el poder durant un per鱈ode de temps. A roma i va haver dos triumvirats: El primer triumvirat format per Juli C竪sar, Cras i Pompeu . Lentesa entre tots tres es va trencar ben aviat i, despr辿s duna guerra civil, es va imposar Juli C竪sar. C竪sar va ser proclamat dictador perpetu i va assolir els mxims poders. El 44 aC va ser assassinat . - El segon triumvirat va ser format per Marc Antoni, L竪pid i Octavi , els tres, partidaris de C竪sar. Despr辿s dun seguit de guerres, Octavi va aconseguir el control.
13. L imperi (27aC.-235dC.) Lany 27aC, Octavi va rebre el t鱈tol d August ( escollit pels deus ). La primera cosa que va fer va ser liquidar els seus enemics i pacificar la situaci坦. Nom辿s aleshores es va atrevir a iniciar una nova forma de govern:limperi. Octavi August va ser el primer emperador de Roma . Lemperador acumulava tots els poders: presidia el senat; era el cap suprem de l'ex竪rcit i el pont鱈fex; dirigia la pol鱈tica exterior, dictava les lleis i decidia els tributs. Els emperadors disposaven del seu crrec per tota la vida i designava la persona que els havia de succeir. El senat va continuar existint, per嘆 es limitava a ratificar les decisions de lemperador. En els segles I i II dC., el m坦n rom va assolir el mxim esplendor i poder , amb emperadors com August, Claudi, Vespasi, Traj i Marc Aureli. Aquest per鱈ode es coneix amb el nom de pax romana ( pau romana). Roma i la resta de ciutats es van omplir de grans construccions i obres p炭bliques. A m辿s hi va haver un desenvolupament econ嘆mic molt fort grcies al gran creixement del comer巽.
14. La crisi del segle III i la recuperaci坦 del segleIV El principi del segle III lImperi rom va entrar en crisi. Es van produir revoltes socials . Pagesos i militars van estendre lanarquia. Les ciutats van ser saquejades i van provocar el col揃lapse del comer巽, els emperadors van anar perdent el poder. Els germnics van envair les fronteres romanes i els pressionaven per lest. Quan Diocleci va arribar a ser emperador, va iniciar un per鱈ode de reformes destinades a superar la crisi. Els canvis van aconseguir sanejar leconomia. Lemperador Constant鱈 va tolerar el cristianisme, va traslladar la capital a Constantinoble i va enfortir la burocrcia. Lany 375 dC els huns van penetrar en el territori dels germnics, que van fugir i van travessar les fronteres de lImperi. Des daquell moment , els germnics van ser inparables. Lany 395 dC lImperi es va dividir en dos per facilitar-ne la defensa: lImperi rom dOccident , amb capital a Roma, i el dOrient , amb capital a Constantinoble.
15. La fi de lImperi rom LImperi dOccident va desapar竪ixer lany 476 a causa de la debilitat dels seus emperadors. En canvi el dOrient va durar 1000 anys m辿s, per嘆 va passar a dir-se Imperi Bizant鱈
19. Les ciutats Les ciutats eren els centres principals de lImperi. Tenien planta rectangular amb carrers paral揃lels organitzats al voltant dels dos eixos principals: el cardo , que anava de nord a sud i el decumanus , que anava dest a oest. A la cru誰lla daquests dos eixos , shi situava el f嘆rum , una pla巽a central en que tenia lloc la vida pol鱈tica, cultural i social.
21. Grans constructors i enginyers - Innovacions t竪cniques Els romans eren uns constructors excel揃lents. Els edificis romans eren molt s嘆lids. Estaven constru誰ts amb dos materials nous: el ciment i el formig坦. Al principi els edificis es tancaven amb cobertes planes de fusta o de pedra. Despr辿s, es va estendre l炭s de larc, la volta i la c炭pula. Els romans decoraven les parets amb pintures i cobrien els terres amb mosaics. Els mosaics selaboraven amb petites peces de colors que sincrustaven en guix fresc.
22. - construccions principals Les obres arquitect嘆niques romanes tenien un sentit prctic, 辿s a dir, es destinaven a satisfer les necesitats de la poblaci坦. Solien ser monumentals, 辿s a dir, molt grans, perqu竪 els que veiesin els edificis sentissin que els romans eren molt poderosos. Els edificis importants es concentraven al f嘆rum ( temples i bas鱈liques ). Hi havia edificis per a loci, com ara els amfiteatres, teatres, circs i termes. Hi havia monuments commemoratius, que servien per recordar fets importants i grans vict嘆ries ( arcs de triomf i les columnes ). Tot limperi estava ple de vies de comunicaci坦, com ara cal巽ades, ponts i aq端eductes
23. La vida quotidiana - Els aliments La majoria dels romans feien una dieta molt senzilla en que destacaven productes bsics com ara el pa , les verdures , la fruita i el peix . Amanien els plats amb oli doliva i la beguda preferida era el vi . - El vestit La vestimenta m辿s comuna dels romans era la t炭nica fins als genolls de mniga curta. La t炭nica se cenyia a la cintura amb un cintur坦 de cuir o cnem. La toga era una pe巽a gran de roba que tan sols podien dur els ciutadans romans i que es ficava a sobre de la toga. Les dones duien una estola , t炭nica fins als peus. Sobre lestola duien un mantell i al cap un vel .
24. -Treball i oci Els romans es llevaven aviat. Despr辿s de rentar-se i esmorzar, comen巽aven a treballar. Al migdia acabaven la jornada laboral i, despr辿s de dinar, dedicaven el seu temps a loci.
25. -Les domus Les fam鱈lies m辿s riques vivien en cases unifamiliars , generalment duna sola planta, anomenades domus. Les finestres daquestes cases no donvem al carrer, sin坦 que les habitacions sorganitzaven al voltant dun pati central pel qual entrava la llum.
26. -Les insulae Les insulaes, eren uns edificis de diversos pisos formats per petits habitatges gaireb辿 sense finestres. La majoria pertanyien a un sol propietari que les llogava a persones mes humils. Es constru誰en en fusta i maons i , generalment, eren de molt mala qualitat. Una 炭nica escala portava a totes les depend竪ncies i no tenien aigua corrent. En cas dincendi eren unes aut竪ntiques rateres.
27. - Les vil揃les Les viles eren grans explotacions agr鱈coles que pertanyien a un sol propietari. A dins hi havia una gran casa , semblant a una domus, on vivien els propietaris. Tamb辿 hi havia habitacions per als pagesos i els esclaus, magatzems, bodegues, corrals, cavalleries. etc. A les vil揃les hi havia algunes mquines. Els cereals es molien amb molins moguts per la for巽a de rucs o esclaus i el ra誰m i les olives es transformaven en vi i oli a les premses .
30. Les creences (Religi坦) Els romans eren politeistes i creien principalment en tres d辿us: J炭piter, Juno i Minerva , als quals es coneixia com tr鱈ada capitolina. Van construir temples per fer els ritus religiosos. El capitoli era el temple dedicat a la tr鱈ada capitolina. Els romans tenien un petit altar a casa on retien culte als lars , penats i els manes . En temps de lemperador August i els seus successors els emperadors eren considerats d辿us. Els romans, tamb辿 retien culte als d辿us dels pobles conquerits. Els sacerdots eren els encarregats de fer el culte religi坦s en els temples, generalment consistia en sacrificis danimals.
31. El cristianisme En el segle I dC va n辿ixer una nova religi坦, el cristianisme, fundat per Jes炭s de Natzaret. La base del cristianisme la constitueixen tres idees: - Hi ha un sol D辿u i totes les persones s坦n iguals davant seu. Els 辿ssers humans han destimar-se i perdonar-se . Els que es comportin dacord amb aquest ideal tindran com a premi la vida eterna despr辿s de la mort . Aquest missatge va preocupar els dirigents jueus, que veien perillar el seu poder. Van acusar Jes炭s i el van lliurar al governador rom Pon巽 Pilat , que el va condemnar a morir a la creu. Jes炭s va ressucitar al tercer dia.
32. - El cristianisme religi坦 oficial La situaci坦 dels cristians va canviar quan lany 313 lemperador Constant鱈 els va concedir llibertat religiosa i els va permetre fer els seus ritus en p炭blic. Es van construir les primeres bas鱈liques . Lany 380 Teodosi va declarar el cristianisme l炭nica religi坦 oficial de lImperi rom . Es van prohibir la resta de les religions i els que adoraven altres d辿us van ser perseguits. Es va organitzar lesgl辿sia. El papa va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians i dell depenien la resta de bisbes. Els bisbes es reunien en concilis per definir i precisar els aspectes principals de la doctrina cristiana.
33. - La persecuci坦 Despr辿s de la mort de Jes炭s, els postols van continuar estenent el seu missatge. Les primeres comunitats cristianes es van agrupar en esgl辿sies dirigides per un bisbe i enterraven els seus morts en catacumbes , que eren galries subterrnies. Els cristians van ser perseguits pels romans perqu竪 rebutjaven el culte a lemperador i perqu竪 barrejaven a les esgl辿sies pobres i rics, romans i brbars.
35. Ibers, celtes i colonitzadors En el primer mil揃lenni aC, la pen鱈nsula Ib竪rica estava dominada per dues culturs diferents: la celta i la ibera. A m辿s hi havia col嘆nies fen鱈cies i gregues a la costa mediterrnia. Els ibers sestenien pel sud i lest de la pen鱈nsulades del segle VIII aC. Els celtes havien entrat a la pen鱈nsula a trav辿s dels Pirineus i shavien establert a la Meseta i a la costa atlntica.
36. - La manera de viure dels ibers Vivien en poblats emmurallats situats en zones elevades. Sorganitzaven en tribus , governades per un rei o reiet坦 . Hi havia nobles , guerrers , pagesos, comerciants, artesans i esclaus. Economia: -Agricultura, ramaderia, mineria, artesania, comer巽. Adoraven divinitats principalment femenines .Cultes en els temples o santuaris . Incineraven els morts i nintrodu誰en les cendres en urnes .
37. - La manera de viure dels celtes Vivien en castres , pobles emmurallats i elevats. Sorganitzaven en tribus , formada per clans , formats per fam鱈lies . L economia era autosuficient (agricultura, pasturatge, ca巽a, metal揃l炭rgia...) No coneixien lescriptura i feien poques manifestacions art鱈stiques . Els sacerdots sanomenaven druides . Incineraven els morts.
38. Cartaginesos i romans En el segle VII aC els cartaginesos van dominar les col嘆nies fen鱈cies i van fundar col嘆nies a la pen鱈nsula. Lexpansi坦 dels cartaginesos va topar en el segleIII aC amb el poder de roma, i es van enfrontar en les guerres p炭niques . En la segona, va passar en part a la pen鱈nsula Ib竪rica.
39. La conquesta romana Un cop derrotats els cartaginesos, els romans, interessats en les riqueses de la Pen鱈nsula, van decidir ocupar-la. Les zones que havien mantingut contactes amb els pobles colonitzadors no van oferir dificultats, per嘆 els pobles del centre, de loest i del nord peninsular shi van resistir. La conquesta es va dur a terme en tres fases: En una primera fase, entre els anys 210 i 170 aC, els romans van conquerir la costa mediterrnia i les valls de lEbre i del Guadalquivir . Entre els anys 154 i 133 aC, es va emprendre la conquesta de la Meseta , que va ser llarga, per loposici坦 dels lusitans (ven巽uts lany 139 aC) i els celtibers (van resistir a la ciutat de Numncia fins que els romans la van arrasar el 133 aC. Entre els anys 29 i 19 aC, es va emprendre la conquesta del nord peninsular . Els galaics, els cntabres i els sturs van ser derrotats per lemperador Octavi August , per嘆 van quedar pobles sense sotmetre, com els vascons. Lany 19 aC, lemperador August va donar per acabada la conquesta d Hispnia , que 辿s com els romans van anomenar aquestes terres.
40. - Les prov鱈ncies Per controlar millor la pen鱈nsula Ib竪rica, els romans van dividir Hispnia en diverses prov鱈ncies i al capdavant de cadascuna hi van posar un governador . El nombre de prov鱈ncies va cr辿ixer a mesura que augmentava el control rom del territori. Al final del segle III shavien creat cinc prov鱈ncies: B竪tica , Lusitnia , Tarraconense , Gal揃l竪cia i Cartaginense.
41. La societat hispanoromana Es dividia en homes lliures i esclaus. Entre els homes lliures, les fam鱈lies procedents de Roma i les persones relacionades amb els patricis tenien grans extensions de terra i riqueses enormes. Despr辿s hi havia les principals fam鱈lies ind鱈genes , que ocupaven crrecs de govern importants a la Pen鱈nsula. Per sota dels grups anteriors hi havia la plebs, formada per artesans, botiguers, petits propietaris agr鱈coles, etc. Els esclaus eren els habitants de les ciutats ind鱈genes que shavien revoltat contra els romans i que com a cstig van ser esclavitzats.
42. Leconomia Roma va aprofitar al mxim els recursos naturals dHispnia. L agricultura , amb el blat , la vinya i l olivera com a conreus principals, es va perfeccionar amb la introducci坦 del guaret , larada romana i el regadiu . Els correus es generaven en grans latifundis treballats per esclaus. La principal riquesa que els romans van explotar a Hispnia van ser els metalls , especialment lor, la plata, el coure, el ferro, el plom i el mercuri. La ind炭stria es basava en la producci坦 dmfores, oli, vi, lli, espart i sala坦 de peix. El comer巽 es va desenvolupar grcies a la creaci坦 duna xarxa de comunicacions molt densa i a la circulaci坦 de monedes romanes. Hispnia exportava blat, oli, salaons, lli, metalls i esclaus, i importava productes de luxe.
43. La romanitzaci坦 Els pobles que habitaven la Pen鱈nsula abans de la conquesta de Roma van acabar assimilant la cultura romana. Aquest proc辿s rep el nom de romanitzaci坦 i Hispania va ser una de les prov鱈ncies m辿s romanitzades de lImperi. El llat鱈 es va imposar sobre les lleng端es ind鱈genes, de les quals nom辿s es van conservar algunes paraules. Es van implantar les lleis de Roma: el fam坦s dret rom . La religi坦 tamb辿 van canviar. La major part dHispnia adorava els d辿us romans i a partir del segle II es va comen巽ar a estendre el cristianisme. Les ciutats van ser centres dexpansi坦 de la manera de viure i la cultura romanes. Tamb辿 van construir una xarxa molt densa de cal巽ades per comunicar-les. L art va florir: teatres de M竪rida i Sagunt; amfiteatres de Tarragona, M竪rida i Itlica; pont dAlc叩ntara; i aq端eductes de Seg嘆via i Tarragona. Les legions van expandir la cultura romana.
