ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo

Guerra civil 1936 1939

•Download as PPT, PDF•
•
Marcel Duran
Marcel Duran
1 of 24
Downloaded 12 times
La II República espanyola (1931-36) i la Guerra Civil (1936-39) LA PREPARACIÓ DEL COP D'ESTAT •Les tensions van desencadenar un clima d'enfrontament, que va provocar l'assassinat del diputat monàrquic José Calvo Sotelo, en represàlia per la mort del tinent José Castillo, militant socialista, abatut a trets en un carrer de Madrid. •El 17 de juliol del 1936 a les Canàries i a algunes ciutats africanes (Melilla, Ceuta, Tetuan), i el 18 de juliol a la Península, un sector important de l'exèrcit (els generals Franco, Mola, Sanjurjo, Queipo de Llano…) van protagonitzar un cop d'Estat.
La II República espanyola (1931-36) i la Guerra Civil (1936-39) LA PREPARACIÓ DEL COP D'ESTAT
La Guerra Civil (1936-39) La Guerra Civil va durar prop de trenta- tres mesos, durant els quals l'exèrcit rebel, més ben organitzat i equipat, va portar la iniciativa gairebé sempre. Els republicans, mancats d'una estratègia militar eficaç i de suports exteriors, van actuar preferentment a la defensiva, intentant frenar el progrés de l'exèrcit franquista.
La Guerra Civil (1936-39) El 17 de juliol del 1936 a les Canàries i a algunes ciutats africanes (Melilla, Ceuta, Tetuan), i el 18 de juliol a la Península, un sector important de l'exèrcit (els generals Franco, Mola, Sanjurjo, Queipo de Llano…) van protagonitzar un cop d'Estat.
La Guerra Civil (1936-39) Sector Nacional: La insurrecció militar va comptar amb el suport dels grups socials que s'havien oposat a les reformes republicanes i de les organitzacions polítiques antirepublicanes (falangistes, tradicionalistes, monàrquics…).
La Guerra Civil (1936-39) Sector Republicà: Es van mantenir fidels al govern republicà alguns nuclis de l'exèrcit i de la Guàrdia Civil, la majoria de la Guàrdia d'Assalt, les classes populars i part de les classes mitjanes.
La Guerra Civil (1936-39) On va triomfar l’alçament? L'alçament va triomfar a les zones agrícoles i va fracassar a les grans ciutats i a les regions industrials. Així, a la darreria de juliol del 1936, els insurrectes controlaven les Canàries, part d'Andalusia, Castella i Lleó, Navarra, Galícia, les Balears (excepte Menorca) i part d'Aragó i d'Extremadura mentre la República mantenia sota el seu control Cantàbria, Astúries, Catalunya, tot el Llevant, Madrid, Castella-la Manxa i la major part del País Basc i d'Andalusia.
La Guerra Civil (1936-39)
La Guerra Civil (1936-39) La internacionalització del conflicte. Des del primer moment, la guerra a Espanya va ser vista com una confrontació entre les forces democràtiques, i en part revolucionàries, i els règims feixistes. Espanya va ser el primer escenari en què es van enfrontar les forces que van acabar combatent en la Segona Guerra Mundial.
La Guerra Civil (1936-39) La internacionalització del conflicte. Els Nacionals van comptar des del primer moment amb ajuda alemanya i italiana. La dels alemanys va ser especialment important en aviació (Legió Còndor), artilleria, tancs i equips de transmissions, i la dels italians hi va aportar soldats i material de guerra. De Portugal van arribar voluntaris que es van unir als insurrectes.
La Guerra Civil (1936-39) La internacionalització del conflicte. La "no-intervenció" va perjudicar la República, que es va trobar sense l'ajuda de les democràcies europees, perquè França va tancar la seva frontera i la Gran Bretanya va decretar un embargament total a la República. Davant d'aquesta situació, l'URSS es va convertir en l'únic suport del govern republicà, al qual va proporcionar armes i assessors militars.
La Guerra Civil (1936-39) La internacionalització del conflicte. La República va rebre la solidaritat de milers de voluntaris d'altres països, que van arribar a Espanya per combatre els insurrectes. Les Brigades Internacionals van ser molt importants en la defensa de Madrid, encara que van lluitar en molts fronts fins al setembre del 1938, moment en què van iniciar la retirada.
La Guerra Civil (1936-39)
La Guerra Civil (1936-39) La zona republicana: la revolució social. El fet que la defensa de la República estigués, en gran part, en mans dels militants dels partits i dels sindicats d'esquerra va provocar una situació revolucionària i el col·lapse de l'Estat republicà.
La Guerra Civil (1936-39) La zona republicana: la revolució social. .
La Guerra Civil (1936-39) La zona republicana: la revolució social. Les forces obreres, especialment la CNT i els grups activistes de la FAI van voler imposar un nou ordre revolucionari, i van crear comitès obrers integrats per representants de les forces antifeixistes per dirigir l'esforç bèl·lic i la vida civil a la rereguarda. .
La Guerra Civil (1936-39) La zona republicana: la revolució social. Els fets de Maig del 1937 i el govern de Negrín Els fracassos militars van aprofundir la divisió de les forces republicanes. Republicans, socialistes i comunistes defensaven la necessitat de frenar la revolució per donar prioritat a l'esforç bèl·lic i guanyar la guerra. .
La Guerra Civil (1936-39) La zona republicana: la revolució social. Els fets de Maig del 1937 i el govern de Negrín El socialista Juan Negrín va formar un nou govern amb una forta influència comunista. Les noves autoritats es van imposar sobre els comitès, van controlar les col·lectivitzacions i van dedicar els seus esforços a defensar la legalitat de la República, en un moment en què l'evolució bèl·lica ja era clarament desfavorable.
La Guerra Civil (1936-39) La zona insurrecta: La dictadura militar. A la zona controlada pels rebels, tots els esforços estaven dirigits a donar suport a l'exèrcit per guanyar la guerra. Amb aquesta finalitat, es va establir un poder militar únic, que agrupava totes les forces polítiques que lluitaven contra la República.
La Guerra Civil (1936-39) La zona insurrecta: La dictadura militar.
La Guerra Civil (1936-39) La zona insurrecta: La dictadura militar. El primer òrgan de govern dels insurrectes va ser la Junta de Defensa que, l'octubre del 1936, va nomenar Franco generalíssim i cap de govern, alhora que li atorgava plens poders. L'abril del 1937, es va decretar la unificació de falangistes i tradicionalistes en un partit únic (FET y de las JONS), sota la direcció de Franco. Un any després, es va crear el primer govern a Burgos.
La Guerra Civil (1936-39) La zona insurrecta: La dictadura militar. El nou Estat, que volia posar fi a la democràcia, s'inspirava en el feixisme: obediència cega al cabdill, menyspreu envers el liberalisme i el parlamentarisme, exaltació de la violència, anticomunisme…
La Guerra Civil (1936-39) La zona insurrecta: La dictadura militar. A les zones dominades pels franquistes, es va institucionalitzar la persecució contra els partits i sindicats del Front Popular i contra els sospitosos de simpatitzar amb la causa republicana. Aquesta repressió formava part de les directrius fixades pels dirigents de l'alçament i buscava tant l'anihilació de l'esquerra com atemorir la població per impedir qualsevol dissidència o l'oposició al nou Estat.
La Guerra Civil (1936-39) Estudiar l’últim apartat del llibre digital: 10. L'evolució bèl·lica (1936-1939). Per repassar, teniu tot el tema penjat a la plataforma. Tema 10. La crisi de la Restauració, la República i la Guerra Civil.

More Related Content

Guerra civil 1936 1939

  • 1. La II República espanyola (1931-36) i la Guerra Civil (1936-39) LA PREPARACIÓ DEL COP D'ESTAT •Les tensions van desencadenar un clima d'enfrontament, que va provocar l'assassinat del diputat monàrquic José Calvo Sotelo, en represàlia per la mort del tinent José Castillo, militant socialista, abatut a trets en un carrer de Madrid. •El 17 de juliol del 1936 a les Canàries i a algunes ciutats africanes (Melilla, Ceuta, Tetuan), i el 18 de juliol a la Península, un sector important de l'exèrcit (els generals Franco, Mola, Sanjurjo, Queipo de Llano…) van protagonitzar un cop d'Estat.
  • 2. La II República espanyola (1931-36) i la Guerra Civil (1936-39) LA PREPARACIÓ DEL COP D'ESTAT
  • 3. La Guerra Civil (1936-39) La Guerra Civil va durar prop de trenta- tres mesos, durant els quals l'exèrcit rebel, més ben organitzat i equipat, va portar la iniciativa gairebé sempre. Els republicans, mancats d'una estratègia militar eficaç i de suports exteriors, van actuar preferentment a la defensiva, intentant frenar el progrés de l'exèrcit franquista.
  • 4. La Guerra Civil (1936-39) El 17 de juliol del 1936 a les Canàries i a algunes ciutats africanes (Melilla, Ceuta, Tetuan), i el 18 de juliol a la Península, un sector important de l'exèrcit (els generals Franco, Mola, Sanjurjo, Queipo de Llano…) van protagonitzar un cop d'Estat.
  • 5. La Guerra Civil (1936-39) Sector Nacional: La insurrecció militar va comptar amb el suport dels grups socials que s'havien oposat a les reformes republicanes i de les organitzacions polítiques antirepublicanes (falangistes, tradicionalistes, monàrquics…).
  • 6. La Guerra Civil (1936-39) Sector Republicà: Es van mantenir fidels al govern republicà alguns nuclis de l'exèrcit i de la Guàrdia Civil, la majoria de la Guàrdia d'Assalt, les classes populars i part de les classes mitjanes.
  • 7. La Guerra Civil (1936-39) On va triomfar l’alçament? L'alçament va triomfar a les zones agrícoles i va fracassar a les grans ciutats i a les regions industrials. Així, a la darreria de juliol del 1936, els insurrectes controlaven les Canàries, part d'Andalusia, Castella i Lleó, Navarra, Galícia, les Balears (excepte Menorca) i part d'Aragó i d'Extremadura mentre la República mantenia sota el seu control Cantàbria, Astúries, Catalunya, tot el Llevant, Madrid, Castella-la Manxa i la major part del País Basc i d'Andalusia.
  • 8. La Guerra Civil (1936-39)
  • 9. La Guerra Civil (1936-39) La internacionalització del conflicte. Des del primer moment, la guerra a Espanya va ser vista com una confrontació entre les forces democràtiques, i en part revolucionàries, i els règims feixistes. Espanya va ser el primer escenari en què es van enfrontar les forces que van acabar combatent en la Segona Guerra Mundial.
  • 10. La Guerra Civil (1936-39) La internacionalització del conflicte. Els Nacionals van comptar des del primer moment amb ajuda alemanya i italiana. La dels alemanys va ser especialment important en aviació (Legió Còndor), artilleria, tancs i equips de transmissions, i la dels italians hi va aportar soldats i material de guerra. De Portugal van arribar voluntaris que es van unir als insurrectes.
  • 11. La Guerra Civil (1936-39) La internacionalització del conflicte. La "no-intervenció" va perjudicar la República, que es va trobar sense l'ajuda de les democràcies europees, perquè França va tancar la seva frontera i la Gran Bretanya va decretar un embargament total a la República. Davant d'aquesta situació, l'URSS es va convertir en l'únic suport del govern republicà, al qual va proporcionar armes i assessors militars.
  • 12. La Guerra Civil (1936-39) La internacionalització del conflicte. La República va rebre la solidaritat de milers de voluntaris d'altres països, que van arribar a Espanya per combatre els insurrectes. Les Brigades Internacionals van ser molt importants en la defensa de Madrid, encara que van lluitar en molts fronts fins al setembre del 1938, moment en què van iniciar la retirada.
  • 13. La Guerra Civil (1936-39)
  • 14. La Guerra Civil (1936-39) La zona republicana: la revolució social. El fet que la defensa de la República estigués, en gran part, en mans dels militants dels partits i dels sindicats d'esquerra va provocar una situació revolucionària i el col·lapse de l'Estat republicà.
  • 15. La Guerra Civil (1936-39) La zona republicana: la revolució social. .
  • 16. La Guerra Civil (1936-39) La zona republicana: la revolució social. Les forces obreres, especialment la CNT i els grups activistes de la FAI van voler imposar un nou ordre revolucionari, i van crear comitès obrers integrats per representants de les forces antifeixistes per dirigir l'esforç bèl·lic i la vida civil a la rereguarda. .
  • 17. La Guerra Civil (1936-39) La zona republicana: la revolució social. Els fets de Maig del 1937 i el govern de Negrín Els fracassos militars van aprofundir la divisió de les forces republicanes. Republicans, socialistes i comunistes defensaven la necessitat de frenar la revolució per donar prioritat a l'esforç bèl·lic i guanyar la guerra. .
  • 18. La Guerra Civil (1936-39) La zona republicana: la revolució social. Els fets de Maig del 1937 i el govern de Negrín El socialista Juan Negrín va formar un nou govern amb una forta influència comunista. Les noves autoritats es van imposar sobre els comitès, van controlar les col·lectivitzacions i van dedicar els seus esforços a defensar la legalitat de la República, en un moment en què l'evolució bèl·lica ja era clarament desfavorable.
  • 19. La Guerra Civil (1936-39) La zona insurrecta: La dictadura militar. A la zona controlada pels rebels, tots els esforços estaven dirigits a donar suport a l'exèrcit per guanyar la guerra. Amb aquesta finalitat, es va establir un poder militar únic, que agrupava totes les forces polítiques que lluitaven contra la República.
  • 20. La Guerra Civil (1936-39) La zona insurrecta: La dictadura militar.
  • 21. La Guerra Civil (1936-39) La zona insurrecta: La dictadura militar. El primer òrgan de govern dels insurrectes va ser la Junta de Defensa que, l'octubre del 1936, va nomenar Franco generalíssim i cap de govern, alhora que li atorgava plens poders. L'abril del 1937, es va decretar la unificació de falangistes i tradicionalistes en un partit únic (FET y de las JONS), sota la direcció de Franco. Un any després, es va crear el primer govern a Burgos.
  • 22. La Guerra Civil (1936-39) La zona insurrecta: La dictadura militar. El nou Estat, que volia posar fi a la democràcia, s'inspirava en el feixisme: obediència cega al cabdill, menyspreu envers el liberalisme i el parlamentarisme, exaltació de la violència, anticomunisme…
  • 23. La Guerra Civil (1936-39) La zona insurrecta: La dictadura militar. A les zones dominades pels franquistes, es va institucionalitzar la persecució contra els partits i sindicats del Front Popular i contra els sospitosos de simpatitzar amb la causa republicana. Aquesta repressió formava part de les directrius fixades pels dirigents de l'alçament i buscava tant l'anihilació de l'esquerra com atemorir la població per impedir qualsevol dissidència o l'oposició al nou Estat.
  • 24. La Guerra Civil (1936-39) Estudiar l’últim apartat del llibre digital: 10. L'evolució bèl·lica (1936-1939). Per repassar, teniu tot el tema penjat a la plataforma. Tema 10. La crisi de la Restauració, la República i la Guerra Civil.