際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Guia de Camp del Riu Polop

ProjecteRiuPolopAlcoi
ProjecteRiuPolopAlcoi
1 of 18
Download to read offline
Guia de Camp del Riu Polop
Guia de Camp del Riu Polop
1 GUIA DE CAMP DEL RIU POLOP En aquest viatge que ara iniciareu pels rius, us convidem a esdevenir investigadors, explo- radors de la biodiversitat i del patrimoni dAlcoi. Analitzareu lestat de salut del vostre riu i buscareu animals i plantes que viuen al seu voltant, per entendrel millor. Al final daquest recorregut, amb les ferramentes que us donarem, haureu conegut millor aquests espais naturals, us haureu fet una imatge dels problemes i de les potencialitats del vostre riu i, a m辿s, us convidarem a fer un treball didentificaci坦 dactuacions, per tal de millorar el vostre tram de riu. En aquest sentit: INVESTIGAREM LA FAUNA OCULTA DEL RIU PER MITJ DE LES PISTES QUE ENS DEIXEN (EXCREMENTS, PETJADES, ETC.). PENSAREM POSSIBLES SOLUCIONS PER AL NOSTRE RIU I FAREM UN PLA DE TREBALL AMB ACCIONS DE MILLORA. DETERMINAREM LESTAT DE SALUT DEL NOSTRE RIU PER MITJ DE LESTUDI DELS INSECTES QUE EN VIUEN DINS.
2 FUNCIONS DEL BOSC DE RIBERA Per嘆 tots els rius s坦n iguals? No, no ho s坦n. Volem que eixa siga la vostra reflexi坦 inicial: quin tipus de riu teniu? ALCOI CIUTAT DELS RIUS La ciutat dAlcoi est travessada pels rius Riquer (format pel rius Barxell i Polop), Benis- said坦 i Molinar, afluents de poc cabal per嘆 continu del Serpis, motiu pel qual a Alcoi sel coneix com La ciutat dels tres rius o la ciutat dels ponts pels molts ponts que t辿 per a salvar-los. JACIMENT PREHISTRIC, LA POBLACI LLIGADA AL RIU El terme municipal dAlcoi 辿s excepcionalment ric en jaciments prehist嘆rics. Aquests ja- ciments estan estretament vinculats a la pres竪ncia i laprofitament dels diferents recur- sos naturals, com s坦n laigua ja siga de manera directa (beure, regar, fabricar uten- silis...) com indirecta (pres竪ncia danimals dom竪stics o salvatges, comunitats vegetals comestibles, com a font denergia per a moure molins...), i el s嘆l (terrenys de conreu i ca巽a, font de mat竪ria primera per a la construcci坦 pedreres, forns de cal巽, argiles, llocs adequats per viure-hi, defensar-se...). Laigua i la fecunditat del s嘆l, com a recursos de subsist竪ncia, tenen gran importncia per a desenvolupar la vida. Per tant, 辿s fcil en- tendre la predilecci坦 que demostraven els grups humans prehist嘆rics per determinats espais f竪rtils i irrigats de la nostra geografia. La vegetaci坦 dels rius, que coneixem amb el nom de bosc de ribera, 辿s molt important, ja que ens aporta moltes funcions beneficioses, entre les quals podem destacar: Augmentar la retenci坦 d'aigua per a nodrir els nostres aq端鱈fers. Garantir l'hbitat dels organismes: s坦n corredors biol嘆gics. Autodepurar el riu i captaci坦 dels nutrients. Fixar els marges i les lleres dels barrancs per a evitar lerosi坦 del s嘆l. Disminuir els efectes de les avingudes d'aigua.
3 IDENTIFICACI DEL CURS FLUVIAL Centre educau: Dia: Hora dinici: Hora de 鍖nalitzaci坦: Conca hidrogr鍖ca: Nom del riu / rambla / barranc: Naixement: Desembocadura: Poblacions per on passa (dos dabans, dos de darrere): Terme municipal on es realitza la inspecci坦: Tram (500 m). Coordenades UTM inici: Coordenades UTM 鍖nal: DADES METEOROLGIQUES (fa 48h | avui) DADES CLIMTIQUES TEMPERATURA 属C aire 属C aigua A B C D FE
4 A D B E C F DESCRIPCI DE LESPAI ASSIGNAT 1. Acc辿s (indicar per on sha danar i amb quins mitjans s'hi pot arribar): 2. Marqueu en quin estat es troba el vostre riu i feu-ne una breu descripci坦.
5 PRESES/ASSUTS ABOCADORS IL揃LEGALS EXTRACCI D'RIDS TIPUS DE DEIXALLES 1. Plscs 2. Vidres 3. Metalls/llandes 4. Cartr坦 - paper 5. Fusta 6. Pneumcs 7. Bosses de brossa 8. Electrodom竪scs 9. Runes 10. Roba/sabates 11. Altres ...A LES VORES DEL RIU? S NO ...DINS DEL LLIT DEL RIU? NOS 3. Hi observeu deixalles... 4. Quins pus de deixalles trobeu al vostre riu? Indiqueu amb un (1) si 辿s poc, amb un (2) si 辿s regular i amb un (3) si 辿s molt. 5. Quines daquestes situacions observeu? Marqueu-les. 6. Agrupeu eixes situacions segons considereu que s坦n negaves o posives. CONTAMINACI AGRCOLA CONTAMINACI URBANA ABS EN LS RECREATIU EXCS DE CONSUM D'AIGUA CONTAMINACI INDUSTRIAL CONSTRUCCIONS EXPLOTACIONS RAMADERES INCENDIS/TALES
6 INSPECCI BSICA DEL RIU A. Laigua del riu 鍖ueix? 1. S 2. NO B. Quins mesos hi circula aigua? Indica amb un (1) si 辿s poc, amb un (2) si 辿s regular i amb un (3) si 辿s molt. C. Hi ha basses daigua estancada en el riu? 1. S 2. NO D. Quin 辿s el color de laigua? F. Quina olor fa laigua? 1. Gener 2. Febrer 3. Mar巽 4. Abril 5. Maig 6. Juny 7. Juliol 8. Agost 9. Setembre 10. Octubre 11. Novembre 12. Desembre 1. No fa olor 2. Peixos 3. Ous podrits 4. Benzina, petroli 5. Claveguera 6. Amon鱈ac 7. Purins 8. Altres 1. Transparent 2. T竪rbol 3. Fang坦s 4. Blanquin坦s 5. Gris 6. Altres
7 TIPUS DE VEGETACI UBICACI Llit Llera Zona ribera ESTUDI DE LA VIDA AL RIU 1. Quina 辿s la vegetaci坦 que observeu al vostre tram? CANYS SALZE XOP BLANC SALAMEROSA XOP CAROL SARGA
8 2. Feu fotogra鍖es de la vegetaci坦 que trobeu al camp i iden鍖queu-la. Podeu fer servir guies especialitzades o herbaris virtuals: hp://herbarivirtual.uib.es/cas-uv/index.html 3. Hi ha connu誰tat entre la vegetaci坦 del riu i el bosc de ribera? O hi ha conreus o infraestruc- tures? Com creieu que hi poden afectar les diferents comunitats del riu i del bosc de ribera? 4. s bo que hi haja plantes invasores? Quins problemes poden causar? 5. Encara que hui dia molta gent no ho sap, moltes plantes shan usat des de languitat per fer medecines, cistells, per donar sabor al menjar, etc. Mireu la llista de plantes que heu trobat i busqueu per Internet els usos deixes plantes. Tamb辿 podeu preguntar a la gent major del po- ble, que, de segur, us en pot donar molta informaci坦! PLANTES USOS
9 FAUNA UBICACI Llit Llera Zona ribera Macroinvertebrats Aus Peixos R竪pls Am鍖bis Mam鱈fers 6. Quina 辿s la fauna que observeu al vostre tram de riu? Indiqueu lanimal i on lheu vist. Us recomanem, tamb辿, intentar iden鍖car el seu comportament. Indiqueu, al costat del nom, qu竪 est fent, sempre que a巽嘆 siga possible. COMPORTAMENT
10 ROSSINYOL BORD CANT POTENT I FCIL DE RECONIXER. ES TRACTA DUNA EXPLOSIVA SUCCESSI DE NOTES METL揃LIQUES, CUX-CUX-CUX. TOTESTIU CANT MOLT MELODIS: "XIXIPAN-XIXIPAN" VIU ALS ARBRES GRANOTA COMUNA PELL LLISA I TIMP VISIBLE. ACTIVITAT DIRNA, FREQENT ALS RIUS. CANT: "CROAK-CROAK O BRE-EEK BRE-EEK GRIPAU CORREDOR LI DIUEN CORREDOR, PERQU NO POT BOTAR I, QUAN SE SENT AMENAAT, CORRE I EMET UN LLARG I SONOR: GGRRRR-RIIIIGGRRRRR-RIIII A continuaci坦, us indiquem algunes pgines web que poden ajudar-vos a con竪ixer les aus i els amfibis del vostre tram: http://www.ugr.es/~jadelmo/aves1.htm http://www.birdwatchinginspain.com/trino/index.php/es/aves http://tuatera.com/foro/reptiles-anfibios-autoctonos/identificar-anfibios-ibericos-guia-vi- sual-de-identificacion-de-anfibios/ CULLERETES: SN LES LARVES DE GRANOTES I GRIPAUS. LES TROBAREM AL NOSTRE RIU O A LES BASSES PROPERES A AQUEST AGR BLAU FA DORMIDERS PROP DELS RIUS I DE LES ZONES HUMIDES. S UN GRAN PESCADOR. EMET UN GRALL MOLT FORT: "FRAAAAAANK"
11 QUALITAT DE L'AIGUA Els macroinvertebrats s坦n xicotetes larves dinsectes, caragols i altra fauna que viu al riu i la pres竪ncia o labs竪ncia dels quals ens indica lestat de salut del nostre tram de riu. La qualitat del nostre tram de riu la fixa el nivell de qualitat m辿s alt observat en els ma- croinvertebrats. Partint da巽嘆, determineu el nivell de qualitat que considereu que corres- pon al vostre tram. QUALITAT MOLT BONA PLECPTER (2 CUES) TRICPTER AMB ESTOIG LARVES DE PAROTETS QUALITAT BONA QUALITAT MODERADA TRICPTER SENSE ESTOIG GAMMRID
12 Intenteu identificar els macroinvertebrats directament al camp. Si no podeu fer-ho, agar- reu mostres per analitzar-les al laboratori del centre. El mostreig sha de realitzar passant la xarxa a contracorrent per filtrar els organismes en tots els hbitats possibles existents al tram (fons de pedres, sediments tous, rees amb vegetaci坦, fullaraca). Una vegada recollides les mostres, cal abocar el contingut en safes blanques amb un poc daigua i observar. QUALITAT RONA SABATER BARQUER EFEMERPTER (3 CUES) CARAGOLS D'AIGUA ESCORP D'AIGUA CARRANC DE RIU AMERIC QUIRONMIDS SIMLID (ESPCIE INVASORA) QUALITAT MOLT RONA
13 RASTRES Per identificar la fauna que tenim al nostre voltant no fa falta observar directament els ani- mals, ja que ens deixen moltes pistes en forma de rastres. S坦n rastres, per exemple, les petjades, els excrements, les restes dhaver menjat, els nius, les egagr嘆piles, etc. En aquest apartat intentarem donar-vos algunes pistes per tal que in- vestigueu la fauna oculta del vostre riu. Feu fotografies dels rastres que trobeu al camp i identifique-los. Podeu fer servir guies es- pecialitzades o pgines web: http://www.barbastella.org/mastozoologia/rastros_mamiferos.htm http://rastrosmamiferos.blogspot.com/ http://rastrosmamiferosii.blogspot.com/ http://huellasaves.blogspot.com/ http://rastroszorro.blogspot.com/ EXCREMENTS PORC SENGLAR: EXCREMENT GRAN, FOSC, FORMAT PER LAGLOMERACI DELEMENTS CIRCULARS I APLANATS QUE SE SEPAREN FCILMENT. RABOSA: EXCREMENT EN FORMA DEMBOTIT, FORMAT PER 2-3 FRAGMENTS I ACABAT EN PUNTA. SERVEIXEN DE MARCA TERRITORIAL. FAGINA: EXCREMENT EN FORMA DE LLETRES GREGUES. OLOR DOLA. SERVEIXEN DE MARCA TERRITORIAL. CONILL: EXCREMENTS XICOTETS EN FORMA DE BOLES.
14 Anoteu a continuaci坦 els rastres que heu identificat al vostre tram de riu: PETJADES ALTRES RASTRES ESTA PETJADA PODRIA SER DE FAGINA O DE VIS AMERIC (INVASORA). PER DECIDIR SI S DE LUN O DE LALTRE, BUSCAREM EXCREMENTS PER LA ZONA. ELS DE FAGINA FAN UNA OLOR DOLA I ELS DE VIS MOLTA PUDOR. PORC SENGLAR RABOSA (ESQUERRA) I GOS (DRETA). LA DE RABOSA S MS XICOTETA I PODEM FER UNA CREU ENTRE ELS COIXINETS SENSE TOCAR-LOS. PLOMA ATACADA PER RAPINYAIRE (SENYALS DEL BEC, PER FOLLICLE INTACTE). PLOMA ATACADA PER CARNVOR, QUE LA TALLA AMB LES DENTS. EGAGRPILES: SN BOLES DE PL, PLOMES I OSSOS QUE ELS RAPINYAIRES NO PODEN DIGERIR I REGURGITEN PER LA BOCA. PINYA ROSEGADA PER ESQUIROL O RATOL. ELS RATOLINS SE LES AMAGUEN I LES TREBALLEN MS; PER AIX QUEDEN PROU LLISES.
15 RESTES PATRIMONIALS Els rius s坦n una font de vida; per aix嘆, l辿sser hum sempre els ha buscat. Laigua com a font denergia, condiciona lempla巽ament de la fbrica en el territori, ja que la localitzaci坦 dels ancs molins fariners va estar afavorit i condicionat per lexist竪ncia dun cabal permanent i pels forts desnivells. La nostra relaci坦 amb aquests ha canviat molt. Hui en dia els vincles que sestablei- xen amb els rius no s坦n els mateixos que els que tenien els nostres avantpassats. Observeu el vostre tram i determineu, si 辿s procedent, quines restes patrimonials heu vist: Altres: Feu fotogra鍖es de les restes patrimonials i invesgueu a lArxiu Municipal la seua hist嘆ria. Tam- b辿 podeu parlar amb la gent major del poble o familiars i documentar-vos sobre com es rela- cionaven ells amb el riu. USOS DELS MARGES DEL RIU Quins s坦n els usos que se'n fan? Altres: L炭s que es fa de laigua 辿s el correcte? Re鍖exioneu sobre a巽嘆, feu un xicotet debat i proposeu mesures destalvi. Ponts S辿quies Molins Aljubs Fonts Llavadors Assuts S竪nies Pous Mas o masia Ermites Dep嘆sits Industrial Zona protegida Recreau Abocadors Agricultura Ramaderia Infraestructures Aparcaments
16 PROJECTE DINVESTIGACI Per a facilitar-vos el treball diden鍖caci坦 dactuacions, podeu realitzar un Projecte dinvesga- ci坦 a laula per abordar un per un els problemes que heu observat, despr辿s de la visita al riu, i aix鱈 de鍖nir m辿s adequadament el vostre Pla de Treball. 1. Indiqueu la problemca que plantejareu: 2. Com planegeu estudiar la problemca detectada? Podeu indicar objecus, connguts, ac- vitats a realitzar, metodologia que cal seguir... 3. Quin 辿s lorigen daquesta problemca? 4. Quins s坦n els efectes m辿s evidents que ha produ誰t? 5. Com a resultat daquest estudi, quines actuacions proposeu per tal de corregir el problema? 6. Daquestes propostes, quines penseu que s坦n viables per a dur-les a terme vosaltres mateixos?

More Related Content

Guia de Camp del Riu Polop

  • 3. 1 GUIA DE CAMP DEL RIU POLOP En aquest viatge que ara iniciareu pels rius, us convidem a esdevenir investigadors, explo- radors de la biodiversitat i del patrimoni dAlcoi. Analitzareu lestat de salut del vostre riu i buscareu animals i plantes que viuen al seu voltant, per entendrel millor. Al final daquest recorregut, amb les ferramentes que us donarem, haureu conegut millor aquests espais naturals, us haureu fet una imatge dels problemes i de les potencialitats del vostre riu i, a m辿s, us convidarem a fer un treball didentificaci坦 dactuacions, per tal de millorar el vostre tram de riu. En aquest sentit: INVESTIGAREM LA FAUNA OCULTA DEL RIU PER MITJ DE LES PISTES QUE ENS DEIXEN (EXCREMENTS, PETJADES, ETC.). PENSAREM POSSIBLES SOLUCIONS PER AL NOSTRE RIU I FAREM UN PLA DE TREBALL AMB ACCIONS DE MILLORA. DETERMINAREM LESTAT DE SALUT DEL NOSTRE RIU PER MITJ DE LESTUDI DELS INSECTES QUE EN VIUEN DINS.
  • 4. 2 FUNCIONS DEL BOSC DE RIBERA Per嘆 tots els rius s坦n iguals? No, no ho s坦n. Volem que eixa siga la vostra reflexi坦 inicial: quin tipus de riu teniu? ALCOI CIUTAT DELS RIUS La ciutat dAlcoi est travessada pels rius Riquer (format pel rius Barxell i Polop), Benis- said坦 i Molinar, afluents de poc cabal per嘆 continu del Serpis, motiu pel qual a Alcoi sel coneix com La ciutat dels tres rius o la ciutat dels ponts pels molts ponts que t辿 per a salvar-los. JACIMENT PREHISTRIC, LA POBLACI LLIGADA AL RIU El terme municipal dAlcoi 辿s excepcionalment ric en jaciments prehist嘆rics. Aquests ja- ciments estan estretament vinculats a la pres竪ncia i laprofitament dels diferents recur- sos naturals, com s坦n laigua ja siga de manera directa (beure, regar, fabricar uten- silis...) com indirecta (pres竪ncia danimals dom竪stics o salvatges, comunitats vegetals comestibles, com a font denergia per a moure molins...), i el s嘆l (terrenys de conreu i ca巽a, font de mat竪ria primera per a la construcci坦 pedreres, forns de cal巽, argiles, llocs adequats per viure-hi, defensar-se...). Laigua i la fecunditat del s嘆l, com a recursos de subsist竪ncia, tenen gran importncia per a desenvolupar la vida. Per tant, 辿s fcil en- tendre la predilecci坦 que demostraven els grups humans prehist嘆rics per determinats espais f竪rtils i irrigats de la nostra geografia. La vegetaci坦 dels rius, que coneixem amb el nom de bosc de ribera, 辿s molt important, ja que ens aporta moltes funcions beneficioses, entre les quals podem destacar: Augmentar la retenci坦 d'aigua per a nodrir els nostres aq端鱈fers. Garantir l'hbitat dels organismes: s坦n corredors biol嘆gics. Autodepurar el riu i captaci坦 dels nutrients. Fixar els marges i les lleres dels barrancs per a evitar lerosi坦 del s嘆l. Disminuir els efectes de les avingudes d'aigua.
  • 5. 3 IDENTIFICACI DEL CURS FLUVIAL Centre educau: Dia: Hora dinici: Hora de 鍖nalitzaci坦: Conca hidrogr鍖ca: Nom del riu / rambla / barranc: Naixement: Desembocadura: Poblacions per on passa (dos dabans, dos de darrere): Terme municipal on es realitza la inspecci坦: Tram (500 m). Coordenades UTM inici: Coordenades UTM 鍖nal: DADES METEOROLGIQUES (fa 48h | avui) DADES CLIMTIQUES TEMPERATURA 属C aire 属C aigua A B C D FE
  • 6. 4 A D B E C F DESCRIPCI DE LESPAI ASSIGNAT 1. Acc辿s (indicar per on sha danar i amb quins mitjans s'hi pot arribar): 2. Marqueu en quin estat es troba el vostre riu i feu-ne una breu descripci坦.
  • 7. 5 PRESES/ASSUTS ABOCADORS IL揃LEGALS EXTRACCI D'RIDS TIPUS DE DEIXALLES 1. Plscs 2. Vidres 3. Metalls/llandes 4. Cartr坦 - paper 5. Fusta 6. Pneumcs 7. Bosses de brossa 8. Electrodom竪scs 9. Runes 10. Roba/sabates 11. Altres ...A LES VORES DEL RIU? S NO ...DINS DEL LLIT DEL RIU? NOS 3. Hi observeu deixalles... 4. Quins pus de deixalles trobeu al vostre riu? Indiqueu amb un (1) si 辿s poc, amb un (2) si 辿s regular i amb un (3) si 辿s molt. 5. Quines daquestes situacions observeu? Marqueu-les. 6. Agrupeu eixes situacions segons considereu que s坦n negaves o posives. CONTAMINACI AGRCOLA CONTAMINACI URBANA ABS EN LS RECREATIU EXCS DE CONSUM D'AIGUA CONTAMINACI INDUSTRIAL CONSTRUCCIONS EXPLOTACIONS RAMADERES INCENDIS/TALES
  • 8. 6 INSPECCI BSICA DEL RIU A. Laigua del riu 鍖ueix? 1. S 2. NO B. Quins mesos hi circula aigua? Indica amb un (1) si 辿s poc, amb un (2) si 辿s regular i amb un (3) si 辿s molt. C. Hi ha basses daigua estancada en el riu? 1. S 2. NO D. Quin 辿s el color de laigua? F. Quina olor fa laigua? 1. Gener 2. Febrer 3. Mar巽 4. Abril 5. Maig 6. Juny 7. Juliol 8. Agost 9. Setembre 10. Octubre 11. Novembre 12. Desembre 1. No fa olor 2. Peixos 3. Ous podrits 4. Benzina, petroli 5. Claveguera 6. Amon鱈ac 7. Purins 8. Altres 1. Transparent 2. T竪rbol 3. Fang坦s 4. Blanquin坦s 5. Gris 6. Altres
  • 9. 7 TIPUS DE VEGETACI UBICACI Llit Llera Zona ribera ESTUDI DE LA VIDA AL RIU 1. Quina 辿s la vegetaci坦 que observeu al vostre tram? CANYS SALZE XOP BLANC SALAMEROSA XOP CAROL SARGA
  • 10. 8 2. Feu fotogra鍖es de la vegetaci坦 que trobeu al camp i iden鍖queu-la. Podeu fer servir guies especialitzades o herbaris virtuals: hp://herbarivirtual.uib.es/cas-uv/index.html 3. Hi ha connu誰tat entre la vegetaci坦 del riu i el bosc de ribera? O hi ha conreus o infraestruc- tures? Com creieu que hi poden afectar les diferents comunitats del riu i del bosc de ribera? 4. s bo que hi haja plantes invasores? Quins problemes poden causar? 5. Encara que hui dia molta gent no ho sap, moltes plantes shan usat des de languitat per fer medecines, cistells, per donar sabor al menjar, etc. Mireu la llista de plantes que heu trobat i busqueu per Internet els usos deixes plantes. Tamb辿 podeu preguntar a la gent major del po- ble, que, de segur, us en pot donar molta informaci坦! PLANTES USOS
  • 11. 9 FAUNA UBICACI Llit Llera Zona ribera Macroinvertebrats Aus Peixos R竪pls Am鍖bis Mam鱈fers 6. Quina 辿s la fauna que observeu al vostre tram de riu? Indiqueu lanimal i on lheu vist. Us recomanem, tamb辿, intentar iden鍖car el seu comportament. Indiqueu, al costat del nom, qu竪 est fent, sempre que a巽嘆 siga possible. COMPORTAMENT
  • 12. 10 ROSSINYOL BORD CANT POTENT I FCIL DE RECONIXER. ES TRACTA DUNA EXPLOSIVA SUCCESSI DE NOTES METL揃LIQUES, CUX-CUX-CUX. TOTESTIU CANT MOLT MELODIS: "XIXIPAN-XIXIPAN" VIU ALS ARBRES GRANOTA COMUNA PELL LLISA I TIMP VISIBLE. ACTIVITAT DIRNA, FREQENT ALS RIUS. CANT: "CROAK-CROAK O BRE-EEK BRE-EEK GRIPAU CORREDOR LI DIUEN CORREDOR, PERQU NO POT BOTAR I, QUAN SE SENT AMENAAT, CORRE I EMET UN LLARG I SONOR: GGRRRR-RIIIIGGRRRRR-RIIII A continuaci坦, us indiquem algunes pgines web que poden ajudar-vos a con竪ixer les aus i els amfibis del vostre tram: http://www.ugr.es/~jadelmo/aves1.htm http://www.birdwatchinginspain.com/trino/index.php/es/aves http://tuatera.com/foro/reptiles-anfibios-autoctonos/identificar-anfibios-ibericos-guia-vi- sual-de-identificacion-de-anfibios/ CULLERETES: SN LES LARVES DE GRANOTES I GRIPAUS. LES TROBAREM AL NOSTRE RIU O A LES BASSES PROPERES A AQUEST AGR BLAU FA DORMIDERS PROP DELS RIUS I DE LES ZONES HUMIDES. S UN GRAN PESCADOR. EMET UN GRALL MOLT FORT: "FRAAAAAANK"
  • 13. 11 QUALITAT DE L'AIGUA Els macroinvertebrats s坦n xicotetes larves dinsectes, caragols i altra fauna que viu al riu i la pres竪ncia o labs竪ncia dels quals ens indica lestat de salut del nostre tram de riu. La qualitat del nostre tram de riu la fixa el nivell de qualitat m辿s alt observat en els ma- croinvertebrats. Partint da巽嘆, determineu el nivell de qualitat que considereu que corres- pon al vostre tram. QUALITAT MOLT BONA PLECPTER (2 CUES) TRICPTER AMB ESTOIG LARVES DE PAROTETS QUALITAT BONA QUALITAT MODERADA TRICPTER SENSE ESTOIG GAMMRID
  • 14. 12 Intenteu identificar els macroinvertebrats directament al camp. Si no podeu fer-ho, agar- reu mostres per analitzar-les al laboratori del centre. El mostreig sha de realitzar passant la xarxa a contracorrent per filtrar els organismes en tots els hbitats possibles existents al tram (fons de pedres, sediments tous, rees amb vegetaci坦, fullaraca). Una vegada recollides les mostres, cal abocar el contingut en safes blanques amb un poc daigua i observar. QUALITAT RONA SABATER BARQUER EFEMERPTER (3 CUES) CARAGOLS D'AIGUA ESCORP D'AIGUA CARRANC DE RIU AMERIC QUIRONMIDS SIMLID (ESPCIE INVASORA) QUALITAT MOLT RONA
  • 15. 13 RASTRES Per identificar la fauna que tenim al nostre voltant no fa falta observar directament els ani- mals, ja que ens deixen moltes pistes en forma de rastres. S坦n rastres, per exemple, les petjades, els excrements, les restes dhaver menjat, els nius, les egagr嘆piles, etc. En aquest apartat intentarem donar-vos algunes pistes per tal que in- vestigueu la fauna oculta del vostre riu. Feu fotografies dels rastres que trobeu al camp i identifique-los. Podeu fer servir guies es- pecialitzades o pgines web: http://www.barbastella.org/mastozoologia/rastros_mamiferos.htm http://rastrosmamiferos.blogspot.com/ http://rastrosmamiferosii.blogspot.com/ http://huellasaves.blogspot.com/ http://rastroszorro.blogspot.com/ EXCREMENTS PORC SENGLAR: EXCREMENT GRAN, FOSC, FORMAT PER LAGLOMERACI DELEMENTS CIRCULARS I APLANATS QUE SE SEPAREN FCILMENT. RABOSA: EXCREMENT EN FORMA DEMBOTIT, FORMAT PER 2-3 FRAGMENTS I ACABAT EN PUNTA. SERVEIXEN DE MARCA TERRITORIAL. FAGINA: EXCREMENT EN FORMA DE LLETRES GREGUES. OLOR DOLA. SERVEIXEN DE MARCA TERRITORIAL. CONILL: EXCREMENTS XICOTETS EN FORMA DE BOLES.
  • 16. 14 Anoteu a continuaci坦 els rastres que heu identificat al vostre tram de riu: PETJADES ALTRES RASTRES ESTA PETJADA PODRIA SER DE FAGINA O DE VIS AMERIC (INVASORA). PER DECIDIR SI S DE LUN O DE LALTRE, BUSCAREM EXCREMENTS PER LA ZONA. ELS DE FAGINA FAN UNA OLOR DOLA I ELS DE VIS MOLTA PUDOR. PORC SENGLAR RABOSA (ESQUERRA) I GOS (DRETA). LA DE RABOSA S MS XICOTETA I PODEM FER UNA CREU ENTRE ELS COIXINETS SENSE TOCAR-LOS. PLOMA ATACADA PER RAPINYAIRE (SENYALS DEL BEC, PER FOLLICLE INTACTE). PLOMA ATACADA PER CARNVOR, QUE LA TALLA AMB LES DENTS. EGAGRPILES: SN BOLES DE PL, PLOMES I OSSOS QUE ELS RAPINYAIRES NO PODEN DIGERIR I REGURGITEN PER LA BOCA. PINYA ROSEGADA PER ESQUIROL O RATOL. ELS RATOLINS SE LES AMAGUEN I LES TREBALLEN MS; PER AIX QUEDEN PROU LLISES.
  • 17. 15 RESTES PATRIMONIALS Els rius s坦n una font de vida; per aix嘆, l辿sser hum sempre els ha buscat. Laigua com a font denergia, condiciona lempla巽ament de la fbrica en el territori, ja que la localitzaci坦 dels ancs molins fariners va estar afavorit i condicionat per lexist竪ncia dun cabal permanent i pels forts desnivells. La nostra relaci坦 amb aquests ha canviat molt. Hui en dia els vincles que sestablei- xen amb els rius no s坦n els mateixos que els que tenien els nostres avantpassats. Observeu el vostre tram i determineu, si 辿s procedent, quines restes patrimonials heu vist: Altres: Feu fotogra鍖es de les restes patrimonials i invesgueu a lArxiu Municipal la seua hist嘆ria. Tam- b辿 podeu parlar amb la gent major del poble o familiars i documentar-vos sobre com es rela- cionaven ells amb el riu. USOS DELS MARGES DEL RIU Quins s坦n els usos que se'n fan? Altres: L炭s que es fa de laigua 辿s el correcte? Re鍖exioneu sobre a巽嘆, feu un xicotet debat i proposeu mesures destalvi. Ponts S辿quies Molins Aljubs Fonts Llavadors Assuts S竪nies Pous Mas o masia Ermites Dep嘆sits Industrial Zona protegida Recreau Abocadors Agricultura Ramaderia Infraestructures Aparcaments
  • 18. 16 PROJECTE DINVESTIGACI Per a facilitar-vos el treball diden鍖caci坦 dactuacions, podeu realitzar un Projecte dinvesga- ci坦 a laula per abordar un per un els problemes que heu observat, despr辿s de la visita al riu, i aix鱈 de鍖nir m辿s adequadament el vostre Pla de Treball. 1. Indiqueu la problemca que plantejareu: 2. Com planegeu estudiar la problemca detectada? Podeu indicar objecus, connguts, ac- vitats a realitzar, metodologia que cal seguir... 3. Quin 辿s lorigen daquesta problemca? 4. Quins s坦n els efectes m辿s evidents que ha produ誰t? 5. Com a resultat daquest estudi, quines actuacions proposeu per tal de corregir el problema? 6. Daquestes propostes, quines penseu que s坦n viables per a dur-les a terme vosaltres mateixos?