際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Habitants De La Fageda Nens

Download as PPT, PDF
J
jbigas

The document describes various animals and plants found in La Fageda d'en Jord forest in Catalonia. It provides details about their physical characteristics, diets, and habitats. Some of the species mentioned include mice, deer, foxes, blue tits, mushrooms, moss, ivy, and various trees such as holly and boxwood.

1 of 24
Downloaded 14 times
ELS HABITANTS DE LA FAGEDA
ELS ANIMALS El ratol鱈 El cabirol La guineu El pit-roig El conill Lesparver La mallerenga La merla El pica-soques blau El pins El porc senglar La serp verda El talp El tud坦
EL RATOL COM S EL RATOL S UN ANIMAL MAMFER. S PETIT. EL SEU COS EST COBERT DE PLS. ES DE COLOR MARRONS AMB TONS GROCS I VERMELLOSOS. T POTES, T PEUS, T DITS, T ORELLES UNA MICA GRANS, T BIGOTIS, T UN NAS PUNXEGUT... LA SEVA CUA S MOLT LLARGA, TANT COM EL COS. ELS SEUS ULLS SN NEGRES I S卒HI VEU B A LA NIT. QU MENJA ELS RATOLINS MENGEN DE TOT: FORMATGE, PA, FRUITS ,ARRELS ,RESTES DE MENJAR ... TAMB MENJA LLAVORS I FRUITS DEL BOSC AMB LES POTES DE DAVANT. ON VIU VIUEN EN FORATS, ALS CAMPS , ALS PRATS, ALS BOSCOS... NABILA, AISSA, KEVIN, KARIMA,MOHAMED
EL CABIROL COM S S UN MAMFER. S DE LA FAMLIA DELS CRVIDS UNGULATS. T QUATRE POTES, CUA I PL. T BANYES DRETES I FORCADES DE LA PUNTA. TENEN EL ZEL AL JULIOL I LES CRIES NEIXEN A LABRIL. QUAN SESPANTEN FAN UN LLADRUC SEMBLANT A UN GOS PETIT. QU MENJA MENJA HERBA. PASTURA ALS PRATS I ALS BOSCOS. ON VIU VIU A LA MUNTANYA I AL BOSC, EN PETITS RAMATS FAMILIARS. HUGO I OUSSAMA
LA GUINEU COM S S UN MAMFER DE LA FAMLIA DELS GOSSOS. T QUATRE POTES FORTES I UNA CUA MOLT LLARGA. T PL DE COLOR VERMELL-MARR, AMB EL VENTRE BLANC I LES PUNTES DE LES ORELLES I LES POTES NEGRES. LA CACEN PER FER ABRICS AMB LA SEVA PELL. QU MENJA MENJA CARN DELS ANIMALS QUE CAA. ON VIU VIU EN PRATS I BOSCOS ON HI FA CAUS. JOAQUIM, GERARD I HICHAM
EL PIT-ROIG COM S S UN OCELL RODANX. FA UNS 14 CM D卒ALT.PESA DE 16 A 22 GRAMS I VIU UNS 13 ANYS.T DUES POTES. T DUES ALES CURTES. T PLOMES, CUA I BEC. T EL COLL CURT. PON OUS. HI VEU AMB MOLT POCA LLUM. T EL PIT I EL FRONT DE COLOR TARONJA . EL COS EL T GRIS. ES MOLT SOCIABLE AMB LES PERSONES. QU MENJA MENJA INSECTES COM CARGOLS I ARANYES , BAIES I PETITS FRUITS. ON VIU VIU EN JARDINS, PARCS I BOSCOS AMB EL SOTABOSC MOLT DENS. FA NIUS ALS FORATS DELS ARBRES I PARETS. GAL揃LA T. I CARLES
EL CONILL COM S EL CONILL S UN MAMFER. T EL PL SUAU. T QUATRE POTES . LES POTES DEL DARRERA LI SERVEIXEN PER SALTAR .EL CONILL T LA CUA CURTA I PETITA.T DUES ORELLES LLARGUES, T EL CAP OVALAT , T BIGOTIS I ELS ULLS GRANS.EL CONILL S UN ROSEGADOR. QU MENJA MENJA HERBA , FRUITA I FRUITS DEL BOSC. AL CONILL LI AGRADA MOLT MENJAR PASTANAGA. ON VIU VIU EN CAUS PROFUNDS , EN UNA LLORIGUERA. JLIA I ANNA
LESPARVER COM S S UN OCELL. T EL CAP PETIT I UN BEC CURT. LES POTES SN DE COLOR GROC I T URPES MOLT FORTES. T ALES CURTES I ARRODONIDES. LA SEVA CUA S BASTANT LLARGA.PER SOBRE T UN COLOR GRISENC I PER SOTA T EL PIT BLANC AMB TAQUES. QU MENJA MENJA OCELLS PETITS: PARDALS I ESTORNELLS; TALPS, RATOLINS I INSECTES. ON VIU VIU EN BOSCOS HUMITS. FA EL NIU EN ARBRES, A TERRA EN CAMPS DE CONREU. HIVERNA A CATALUNYA. LDIA, AYOUBE I FIKRI
LA MALLERENGA COM S S UN OCELL PETIT. T CUA, T POTES, T PLOMES, T DUES ALES , T UN BEC PETIT I PUNXAGUT. LES PLOMES DE LES ALES, LA CUA I EL CAP SN BLAVES , LES GALTES BLANQUES, L卒ESQUENA VERDOSA-GRISA I LA PART DE SOTA GROGA. HI HA MOLTS TIPUS DE MALLERENGUES. QU MENJA MENJA CUCS, LLAVORS , GRANES, INSECTES, FRUITS. ON VIU FA ELS NIUS ALS ARBRES. VIU ALS BOSCOS, PARCS I JARDINS. DOUNIA I NRIA
LA MERLA COM S S UN OCELL. T DUES POTES I DUES ALES PER VOLAR. T LES PLOMES NEGRES I EL BEC I VOLTANT DELS ULLS DUN GROC VIU. T LA CUA MOLT LLARGA I LES PLOMES DEL COS CURTES.PON OUS PER TENIR MERLES PETITES. UNA MERLA POT VIURE TRES O QUATRE ANYS.T UN CANT BELLSSIM. QU MENJA SALIMENTA DINSECTES, CUCS, FRUITS, GRA I LLAVORS. ON VIU FA NIUS ALS MATOLLS I ALS ARBUSTOS.VIU A TOTA EUROPA. AIDA, NIL I MARIONA
EL PICA-SOQUES BLAU COM S S UN OCELL.T UN BEC P UNXAGUT,AFINAT I LLARG .T LES PLOMES DE MOLTS COLORS. T UNA LNIA NEGRA QUE COMENA AL BEC I ACABA A LA NUCA. T UNES UNGLES MOLT FORTES PER PODER PUJAR ALS TRONCS. QU MENJA A L ESTIU MENJA INSECTES I A L卒HIVERN FRUITS DEL BOSC ( GLANS, AVELLANES ). ON VIU PER FER EL SEU NIU FA SERVIR EL FORAT D卒UN ARBRE FET PER UN PICOT. SLVIA I MARC
EL PINS COM S S UN OCELL. PESA ENTRE 18 I 25 GRAMS T BEC. T DUES ALES I MOLTES PLOMES . EL MASCLE T MS COLORS. VOLA ALT I RPID. S UN OCELL MOLT ELEGANT. CANTEN MOLT I TENEN UN CANT MOLT BONIC.PONEN DE 3 A 5 OUS. FAN ELS NIUS MOLT BEN FETS. QU MENJA EL PINS MENJA GRA I LLAVORS. A VEGADES MENJA INSECTES, BROTS I BAIES. ON VIU VIU ON HI HA ARBRES. VIU A TOTA EUROPA. ROGER, NGRID I GIDEON
EL PORC SENGLAR COM S S UN MAMFER. T UN CAP GROS I ALLARGAT I UN MORRO AMB ULLALS. T QUATRE POTES MOLT CURTES. EL SEU PL S GRUIXUT, DE COLOR MARR GRISS.PESA ENTRE VUITANTA (80) I CENT (100) QUILOS I FA UN METRE I VINT CENTMETRES DE LLARG. POT TENIR SIS CRIES. LI AGRADA REVOLCAR-SE AL FANG. QU MENJA MENJA DE TOT. S HERBVOR PER TAMB MENJA CARN. ON VIU VIU AL BOSC I A LA MUNTANYA AIDA, MARC I DAN
LA SERP VERDA COM S S UN RPTIL. NO T POTES I SARROSSEGA PER TERRA. POT ARRIBAR A FER DOS METRES DE LLARGADA I S GRUIXUDA. LA SEVA PELL EST COBERTA DESCATES.S DUN COLOR VERD-GRISS, AMB TAQUES NEGRES. PER SOTA S UNA MICA GROGA. QUAN VEU UN PERILL BUFA, XIULA I FA MOLT SOROLL. LI AGRADA LESCALFOR DEL SOL. QU MENJA MENJA ALTRES ANIMALS PETITS: SARGANTANES, RATOLINS... ON VIU VIU EN LLOCS ON HI HA PEDRES, PROP DELS BOSCOS I EN CAMPS. MHAMED, FAISSAL, WASSIM,FARAH I MARIAM
EL TALP IKRAM, ANIOL I NIL COM S S UN ANIMAL MAMFER. T QUATRE POTES. T MUSELL I CUA. NO TENEN COLL. ESTAN COBERTS DE PELL . TENEN POC PL. TENEN ELS ULLS PETITS I LES ORELLES NO ES VEUEN. TENEN LES POTES CURTES. MEDEIXEN UNS 17 CENTMETRES. PESEN ENTRE 1 I 5 QUILOS. QU MENJA MENGEN CUCS DE TERRA I ALTRES ANIMALS SENSE OSSOS. MENJA MOLT. ON VIU VIU A SOTA TERRA EN UNA XARXA DE TNELS I GALERIES. CAVEN FORATS ALS PRATS , JARDINS I BOSCOS.
EL TUD COM S S UN OCELL. S LOCELL MS GRAN DE LA FAMLIA DELS COLOMS. T UN PLOMATGE GRIS TIRANT A BLAU I S MS CLAR DEL PIT.T EL BEC ATARONJAT, LES POTES VERMELLES I TAQUES BLANQUES AL COLL.T LA CUA ACABADA AMB UNA BANDA NEGRA. QU MENJA SALIMENTA DE LLAVORS (PINYONS, GLANS, GRA). A LHIVERN MENJA BORRONS. ON VIU FA NIUS SENZILLS FETS DE BRANQUILLONS SECS ENTRELLAATS. VIU EN BOSCOS DEUROPA I FRICA DEL NORD. ELOI I HELENA
LES PLANTES Boix gr竪vol Boix Buixol Molsa Heura Bolets
EL BOIX GRVOL COM S S UN ARBUST PER POT ARRIBAR A SER UN ARBRE. T LES FULLES VERDES I PUNXEGUDES. A LA TARDOR NO LI CAUEN LES FULLES. FLOREIX A LA PRIMAVERA I A LA TARDOR, I A LHVERN T ELS FRUITS: UNES BOLETES DE COLOR VERMELL. ON VIU VIU ALS BOSCOS, SOBRETOT EN LLOCS HUMITS. NRIA I HOUDA
EL BOIX LAIA I LIA COM S EL BOIX S UN ARBUST QUE POT ARRIBAR A SER UN ARBRE. EL TRONC S VERD . LES SEVES FULLES SN PETITES , OVADES I D卒UN VERD FOSC TOT L卒ANY ( A L卒HIVERN SN MS VERMELLOSES). LES FLORS SN MOLT PETITES I DE COLOR BLANC-GROC. MOLT DECORATIU PER JARDINERIA. LA FUSTA DEL BOIX S MOLT UTILITZADA PER FER MOBLES. ON VIU A TOTS ELS BOSCOS DE LA ZONA SUBMEDITERRNIA.
EL BUIXOL COM S S UNA PLANTA. S UNA HERBA DE LA FAMLIA DE LES RANUNCULCIES. T UNA TIJA RECTA. LES FULLES SN DE COLOR VERD FOSC. LES FLORS SN DE COLOR BLANC. TENEN DE CINC A VUIT TPALS I MOLTS ESTAMS. SN FLORS FORA GRANS, DE DIA MIREN AMUNT, I DE NIT MIREN CAP A TERRA. ES FA SERVIR PER HOMEOPATIA. ON VIU VIU EN BOSCOS HUMITS, COM LES FAGEDES. IMAN I GAL揃LA M.
LA MOLSA ESTEL I RABAB COM S LA MOLSA S UNA PLANTA. S PETITA I SUAU. NO FA FLORS. ES R EPRODUEIXEN PER MITJ D卒ESPORES. LA MOLSA S BASTANT FORTA I RESISTENT. S UNA ESPCIE PROTEGIDA. S DE COLOR VERDS I QUAN S SECA S DE COLOR GROGS. LA FEM SERVIR PER FER EL PESSEBRE DE NADAL. ON VIU VIU EN LLOCS HUMITS , EN AMBIENT FRESC I A L卒OMBRA.
LHEURA COM S S UNA PLANTA ENFILADISSA, SENFILA PER LES ROQUES I PELS TRONCS EN LLOCS ON NO HI TOCA EL SOL. LES BRANQUES I LES FULLES SN DE COLOR VERD O ROIG. LES FLORS SURTEN EN GRUPS DE 12 A 20 I ELS FRUITS SN BAIES PETITES DE COLOR NEGRE O VERD FOSC. ON VIU CREIX EN LLOCS HUMITS, COM LA FAGEDA DEN JORD. GEMMA I LAURA
ELS BOLETS GERARD I SGRID COM SN ELS BOLETS SN DE MIDES I DE FORMES DIFERENTS.TENEN COM UN BARRET. ALGUNS SEMBLEN UN PARAIGUA, UN EMBUT I TAMB COM UN BOT O UNA PILOTA. TENEN UN PEU QUE POT SER PRIM O GRUIXUT. ELS COLORS SN MOLT VARIATS. FAN BONA OLOR. ON VIUEN VIU AL BOSC ( PINEDES, FAGEDES...) , EN LLOCS HUMITS , ALS MARGES O ALS PRATS.
Treball realitzat pels nens i nenes de Primer A i B de lescola Pompeu Fabra a partir duna sortida a La fageda den Jord (Olot) Curs 09-10

More Related Content

Habitants De La Fageda Nens

  • 1. ELS HABITANTS DE LA FAGEDA
  • 2. ELS ANIMALS El ratol鱈 El cabirol La guineu El pit-roig El conill Lesparver La mallerenga La merla El pica-soques blau El pins El porc senglar La serp verda El talp El tud坦
  • 3. EL RATOL COM S EL RATOL S UN ANIMAL MAMFER. S PETIT. EL SEU COS EST COBERT DE PLS. ES DE COLOR MARRONS AMB TONS GROCS I VERMELLOSOS. T POTES, T PEUS, T DITS, T ORELLES UNA MICA GRANS, T BIGOTIS, T UN NAS PUNXEGUT... LA SEVA CUA S MOLT LLARGA, TANT COM EL COS. ELS SEUS ULLS SN NEGRES I S卒HI VEU B A LA NIT. QU MENJA ELS RATOLINS MENGEN DE TOT: FORMATGE, PA, FRUITS ,ARRELS ,RESTES DE MENJAR ... TAMB MENJA LLAVORS I FRUITS DEL BOSC AMB LES POTES DE DAVANT. ON VIU VIUEN EN FORATS, ALS CAMPS , ALS PRATS, ALS BOSCOS... NABILA, AISSA, KEVIN, KARIMA,MOHAMED
  • 4. EL CABIROL COM S S UN MAMFER. S DE LA FAMLIA DELS CRVIDS UNGULATS. T QUATRE POTES, CUA I PL. T BANYES DRETES I FORCADES DE LA PUNTA. TENEN EL ZEL AL JULIOL I LES CRIES NEIXEN A LABRIL. QUAN SESPANTEN FAN UN LLADRUC SEMBLANT A UN GOS PETIT. QU MENJA MENJA HERBA. PASTURA ALS PRATS I ALS BOSCOS. ON VIU VIU A LA MUNTANYA I AL BOSC, EN PETITS RAMATS FAMILIARS. HUGO I OUSSAMA
  • 5. LA GUINEU COM S S UN MAMFER DE LA FAMLIA DELS GOSSOS. T QUATRE POTES FORTES I UNA CUA MOLT LLARGA. T PL DE COLOR VERMELL-MARR, AMB EL VENTRE BLANC I LES PUNTES DE LES ORELLES I LES POTES NEGRES. LA CACEN PER FER ABRICS AMB LA SEVA PELL. QU MENJA MENJA CARN DELS ANIMALS QUE CAA. ON VIU VIU EN PRATS I BOSCOS ON HI FA CAUS. JOAQUIM, GERARD I HICHAM
  • 6. EL PIT-ROIG COM S S UN OCELL RODANX. FA UNS 14 CM D卒ALT.PESA DE 16 A 22 GRAMS I VIU UNS 13 ANYS.T DUES POTES. T DUES ALES CURTES. T PLOMES, CUA I BEC. T EL COLL CURT. PON OUS. HI VEU AMB MOLT POCA LLUM. T EL PIT I EL FRONT DE COLOR TARONJA . EL COS EL T GRIS. ES MOLT SOCIABLE AMB LES PERSONES. QU MENJA MENJA INSECTES COM CARGOLS I ARANYES , BAIES I PETITS FRUITS. ON VIU VIU EN JARDINS, PARCS I BOSCOS AMB EL SOTABOSC MOLT DENS. FA NIUS ALS FORATS DELS ARBRES I PARETS. GAL揃LA T. I CARLES
  • 7. EL CONILL COM S EL CONILL S UN MAMFER. T EL PL SUAU. T QUATRE POTES . LES POTES DEL DARRERA LI SERVEIXEN PER SALTAR .EL CONILL T LA CUA CURTA I PETITA.T DUES ORELLES LLARGUES, T EL CAP OVALAT , T BIGOTIS I ELS ULLS GRANS.EL CONILL S UN ROSEGADOR. QU MENJA MENJA HERBA , FRUITA I FRUITS DEL BOSC. AL CONILL LI AGRADA MOLT MENJAR PASTANAGA. ON VIU VIU EN CAUS PROFUNDS , EN UNA LLORIGUERA. JLIA I ANNA
  • 8. LESPARVER COM S S UN OCELL. T EL CAP PETIT I UN BEC CURT. LES POTES SN DE COLOR GROC I T URPES MOLT FORTES. T ALES CURTES I ARRODONIDES. LA SEVA CUA S BASTANT LLARGA.PER SOBRE T UN COLOR GRISENC I PER SOTA T EL PIT BLANC AMB TAQUES. QU MENJA MENJA OCELLS PETITS: PARDALS I ESTORNELLS; TALPS, RATOLINS I INSECTES. ON VIU VIU EN BOSCOS HUMITS. FA EL NIU EN ARBRES, A TERRA EN CAMPS DE CONREU. HIVERNA A CATALUNYA. LDIA, AYOUBE I FIKRI
  • 9. LA MALLERENGA COM S S UN OCELL PETIT. T CUA, T POTES, T PLOMES, T DUES ALES , T UN BEC PETIT I PUNXAGUT. LES PLOMES DE LES ALES, LA CUA I EL CAP SN BLAVES , LES GALTES BLANQUES, L卒ESQUENA VERDOSA-GRISA I LA PART DE SOTA GROGA. HI HA MOLTS TIPUS DE MALLERENGUES. QU MENJA MENJA CUCS, LLAVORS , GRANES, INSECTES, FRUITS. ON VIU FA ELS NIUS ALS ARBRES. VIU ALS BOSCOS, PARCS I JARDINS. DOUNIA I NRIA
  • 10. LA MERLA COM S S UN OCELL. T DUES POTES I DUES ALES PER VOLAR. T LES PLOMES NEGRES I EL BEC I VOLTANT DELS ULLS DUN GROC VIU. T LA CUA MOLT LLARGA I LES PLOMES DEL COS CURTES.PON OUS PER TENIR MERLES PETITES. UNA MERLA POT VIURE TRES O QUATRE ANYS.T UN CANT BELLSSIM. QU MENJA SALIMENTA DINSECTES, CUCS, FRUITS, GRA I LLAVORS. ON VIU FA NIUS ALS MATOLLS I ALS ARBUSTOS.VIU A TOTA EUROPA. AIDA, NIL I MARIONA
  • 11. EL PICA-SOQUES BLAU COM S S UN OCELL.T UN BEC P UNXAGUT,AFINAT I LLARG .T LES PLOMES DE MOLTS COLORS. T UNA LNIA NEGRA QUE COMENA AL BEC I ACABA A LA NUCA. T UNES UNGLES MOLT FORTES PER PODER PUJAR ALS TRONCS. QU MENJA A L ESTIU MENJA INSECTES I A L卒HIVERN FRUITS DEL BOSC ( GLANS, AVELLANES ). ON VIU PER FER EL SEU NIU FA SERVIR EL FORAT D卒UN ARBRE FET PER UN PICOT. SLVIA I MARC
  • 12. EL PINS COM S S UN OCELL. PESA ENTRE 18 I 25 GRAMS T BEC. T DUES ALES I MOLTES PLOMES . EL MASCLE T MS COLORS. VOLA ALT I RPID. S UN OCELL MOLT ELEGANT. CANTEN MOLT I TENEN UN CANT MOLT BONIC.PONEN DE 3 A 5 OUS. FAN ELS NIUS MOLT BEN FETS. QU MENJA EL PINS MENJA GRA I LLAVORS. A VEGADES MENJA INSECTES, BROTS I BAIES. ON VIU VIU ON HI HA ARBRES. VIU A TOTA EUROPA. ROGER, NGRID I GIDEON
  • 13. EL PORC SENGLAR COM S S UN MAMFER. T UN CAP GROS I ALLARGAT I UN MORRO AMB ULLALS. T QUATRE POTES MOLT CURTES. EL SEU PL S GRUIXUT, DE COLOR MARR GRISS.PESA ENTRE VUITANTA (80) I CENT (100) QUILOS I FA UN METRE I VINT CENTMETRES DE LLARG. POT TENIR SIS CRIES. LI AGRADA REVOLCAR-SE AL FANG. QU MENJA MENJA DE TOT. S HERBVOR PER TAMB MENJA CARN. ON VIU VIU AL BOSC I A LA MUNTANYA AIDA, MARC I DAN
  • 14. LA SERP VERDA COM S S UN RPTIL. NO T POTES I SARROSSEGA PER TERRA. POT ARRIBAR A FER DOS METRES DE LLARGADA I S GRUIXUDA. LA SEVA PELL EST COBERTA DESCATES.S DUN COLOR VERD-GRISS, AMB TAQUES NEGRES. PER SOTA S UNA MICA GROGA. QUAN VEU UN PERILL BUFA, XIULA I FA MOLT SOROLL. LI AGRADA LESCALFOR DEL SOL. QU MENJA MENJA ALTRES ANIMALS PETITS: SARGANTANES, RATOLINS... ON VIU VIU EN LLOCS ON HI HA PEDRES, PROP DELS BOSCOS I EN CAMPS. MHAMED, FAISSAL, WASSIM,FARAH I MARIAM
  • 15. EL TALP IKRAM, ANIOL I NIL COM S S UN ANIMAL MAMFER. T QUATRE POTES. T MUSELL I CUA. NO TENEN COLL. ESTAN COBERTS DE PELL . TENEN POC PL. TENEN ELS ULLS PETITS I LES ORELLES NO ES VEUEN. TENEN LES POTES CURTES. MEDEIXEN UNS 17 CENTMETRES. PESEN ENTRE 1 I 5 QUILOS. QU MENJA MENGEN CUCS DE TERRA I ALTRES ANIMALS SENSE OSSOS. MENJA MOLT. ON VIU VIU A SOTA TERRA EN UNA XARXA DE TNELS I GALERIES. CAVEN FORATS ALS PRATS , JARDINS I BOSCOS.
  • 16. EL TUD COM S S UN OCELL. S LOCELL MS GRAN DE LA FAMLIA DELS COLOMS. T UN PLOMATGE GRIS TIRANT A BLAU I S MS CLAR DEL PIT.T EL BEC ATARONJAT, LES POTES VERMELLES I TAQUES BLANQUES AL COLL.T LA CUA ACABADA AMB UNA BANDA NEGRA. QU MENJA SALIMENTA DE LLAVORS (PINYONS, GLANS, GRA). A LHIVERN MENJA BORRONS. ON VIU FA NIUS SENZILLS FETS DE BRANQUILLONS SECS ENTRELLAATS. VIU EN BOSCOS DEUROPA I FRICA DEL NORD. ELOI I HELENA
  • 17. LES PLANTES Boix gr竪vol Boix Buixol Molsa Heura Bolets
  • 18. EL BOIX GRVOL COM S S UN ARBUST PER POT ARRIBAR A SER UN ARBRE. T LES FULLES VERDES I PUNXEGUDES. A LA TARDOR NO LI CAUEN LES FULLES. FLOREIX A LA PRIMAVERA I A LA TARDOR, I A LHVERN T ELS FRUITS: UNES BOLETES DE COLOR VERMELL. ON VIU VIU ALS BOSCOS, SOBRETOT EN LLOCS HUMITS. NRIA I HOUDA
  • 19. EL BOIX LAIA I LIA COM S EL BOIX S UN ARBUST QUE POT ARRIBAR A SER UN ARBRE. EL TRONC S VERD . LES SEVES FULLES SN PETITES , OVADES I D卒UN VERD FOSC TOT L卒ANY ( A L卒HIVERN SN MS VERMELLOSES). LES FLORS SN MOLT PETITES I DE COLOR BLANC-GROC. MOLT DECORATIU PER JARDINERIA. LA FUSTA DEL BOIX S MOLT UTILITZADA PER FER MOBLES. ON VIU A TOTS ELS BOSCOS DE LA ZONA SUBMEDITERRNIA.
  • 20. EL BUIXOL COM S S UNA PLANTA. S UNA HERBA DE LA FAMLIA DE LES RANUNCULCIES. T UNA TIJA RECTA. LES FULLES SN DE COLOR VERD FOSC. LES FLORS SN DE COLOR BLANC. TENEN DE CINC A VUIT TPALS I MOLTS ESTAMS. SN FLORS FORA GRANS, DE DIA MIREN AMUNT, I DE NIT MIREN CAP A TERRA. ES FA SERVIR PER HOMEOPATIA. ON VIU VIU EN BOSCOS HUMITS, COM LES FAGEDES. IMAN I GAL揃LA M.
  • 21. LA MOLSA ESTEL I RABAB COM S LA MOLSA S UNA PLANTA. S PETITA I SUAU. NO FA FLORS. ES R EPRODUEIXEN PER MITJ D卒ESPORES. LA MOLSA S BASTANT FORTA I RESISTENT. S UNA ESPCIE PROTEGIDA. S DE COLOR VERDS I QUAN S SECA S DE COLOR GROGS. LA FEM SERVIR PER FER EL PESSEBRE DE NADAL. ON VIU VIU EN LLOCS HUMITS , EN AMBIENT FRESC I A L卒OMBRA.
  • 22. LHEURA COM S S UNA PLANTA ENFILADISSA, SENFILA PER LES ROQUES I PELS TRONCS EN LLOCS ON NO HI TOCA EL SOL. LES BRANQUES I LES FULLES SN DE COLOR VERD O ROIG. LES FLORS SURTEN EN GRUPS DE 12 A 20 I ELS FRUITS SN BAIES PETITES DE COLOR NEGRE O VERD FOSC. ON VIU CREIX EN LLOCS HUMITS, COM LA FAGEDA DEN JORD. GEMMA I LAURA
  • 23. ELS BOLETS GERARD I SGRID COM SN ELS BOLETS SN DE MIDES I DE FORMES DIFERENTS.TENEN COM UN BARRET. ALGUNS SEMBLEN UN PARAIGUA, UN EMBUT I TAMB COM UN BOT O UNA PILOTA. TENEN UN PEU QUE POT SER PRIM O GRUIXUT. ELS COLORS SN MOLT VARIATS. FAN BONA OLOR. ON VIUEN VIU AL BOSC ( PINEDES, FAGEDES...) , EN LLOCS HUMITS , ALS MARGES O ALS PRATS.
  • 24. Treball realitzat pels nens i nenes de Primer A i B de lescola Pompeu Fabra a partir duna sortida a La fageda den Jord (Olot) Curs 09-10