Historia conceptes previs.pdf
- 2. 1.- Qu竪 es la Hist嘆ria ? 2.- Etapes hist嘆riques ndex 3.- Elements que configuren una societat 3.1.- Economia 3.2.- Pol鱈tica 3.3.- Organitzaci坦 Social 3.4.- Cultura 4.- Concepte de Revoluci坦: La Dinmica de la Hist嘆ria
- 3. La hist嘆ria 辿s la ci竪ncia que ens explica com han viscut els essers humans en societat des de la seva aparici坦, ara fa aproximadament 2,5 milions danys, fins avui. QU S LA HISTRIA ? 1.- QU S LA HISTRIA Al llarg daquest temps els essers humans han desenvolupat diferents formes de societat: s坦n les anomenades etapes hist嘆riques PREHISTRIA Paleol鱈tic i Neol鱈tic MN ANTIC Les Grans Civilitzacions Fluvials MN CLSSIC Gr竪cia i Roma EDAT MITJANA EDAT MODERNA MN CONTEMPORANI M坦n Cristi / M坦n Musulm El Descobriments Geogrfics El Nostre M坦n.
- 4. LA PREHISTRIA PALEOLTIC NEOLTIC Depredadors.... N嘆mades... Productors.... Sedentaris... La Prehist嘆ria 辿s el per鱈ode m辿s llarg de la hist嘆ria de la humanitat. S'inicia amb laparici坦 del primers hom鱈nids, fa un 2,5 milions danys fins laparici坦 de lescriptura i les primeres civilitzacions cap el 3000 aC. Durant aquest llarg per鱈ode de temps podem diferenciar dues etapes: 2.- ETAPES HISTRIQUES
- 5. EL MN ANTIC El m坦n antic s'inicia amb laparici坦 de lescriptura i el desenvolupament de les primeres grans civilitzacions fluvials: Egipte, Mesopotmia i Xina. s desenvolupa aproximadament entre el 3000 aC i el segle VIII aC Durant aquest per鱈ode de temps apareixen les primeres formes dEstat, la diferenciaci坦 social (privilegiats i no privilegiats) lescriptura i les primeres lleis. 2.- ETAPES HISTRIQUES
- 6. EL MN CLSSIC El m坦n clssic el formen dues grans civilitzacions que es desenvolupen del segle VIII aC al 476 dC entorn de la mar Mediterrnia: GRCIA ROMA S坦n civilitzacions esclavistes que desenvoluparen aspectes com la democrcia, el dret o el pensament racional ... i que constitueixen la base del m坦n occidental. 2.- ETAPES HISTRIQUES
- 7. LEDAT MITJANA LEdat Mitjana s'est辿n del 476 (caiguda de limperi rom doccident) al 1492, any en que Col坦n descobr鱈 Am竪rica. Durant aquest per鱈ode es desenvolupen dues civilitzacions amb caracter鱈stiques molt diferents per嘆 que tenen en com炭 el desenvolupament de religions monoteistes que condicionen la vida social i cultural daquest per鱈ode. L EUROPA CRISTIANA (FEUDAL) EL MN MUSULM ( LISLAM) 2.- ETAPES HISTRIQUES
- 8. LEDAT MODERNA LEdat Moderna sinicia al 1492 amb el descobriment dAm竪rica.. 2.- ETAPES HISTRIQUES s una 竪poca caracteritzada pels grans descobriments geogrfics, les monarquies absolutes i el progressiu desenvolupament duna nova classe social: La burgesia.
- 9. LEDAT CONTEMPORANIA S'inicia al 1789 amb lesclat de la Revoluci坦 Francesa i arriba fins els nostres dies. Al llarg daquest per鱈ode el m坦n pateix grans transformacions pol鱈tiques, econ嘆miques, socials i culturals i la humanitat assolir un nivells de progr辿s i destrucci坦 com no shavien conegut mai. 2.- ETAPES HISTRIQUES
- 10. 3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT 3.- ELEMENTS QUE CONFIUREN UNA SOCIETAT Totes les societats humanes, presents o passades tenen quatre elements que les configuren o les caracteritzen SOCIETAT ( Paleol鱈tica, eg鱈pcia, romana, medieval, moderna, ... ECONOMIA POLTICA ORG. SOCIAL CULTURA
- 11. s la manera com una societat satisf les seves necessitats: Alimentaci坦, vestimenta, aixopluc.... Leconomia de les societats humanes han estat depredadores o productores.... Economia Depredadora: quan no es produeix res, sols es consumeix (Econ嘆mia pr嘆pia del paleol鱈tic... Ca巽adors i recol揃lectors Economia Productora: quan la societat 辿s capa巽 de produir all嘆 que els essers humans necessiten... (a partir del neol鱈tic) Segons el sector productiu que predomina podem parlar de: - Economia AGRARIA Quan lactivitat principal dels membres de la societat 辿s la producci坦 daliments (agricultura i ramaderia) - Economia INDUSTRIAL Quan lactivitat principal dels membres de la societat 辿s la producci坦 en la industria o fabriques - Economia DE MERCAT O SERVEIS Quan lactivitat principal dels membres de la societat ja no es la producci坦, (aliments o bens ) sino lintercanvi de productes o la prestaci坦 de serveis. 3.1- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (ECONOMIA) L ECONOMIA
- 12. 3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT ECONOMIA AGRARIA ECONOMIA INDUSTRIAL ECONOMIA DE MERCAT I SERVEIS
- 13. 3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT ELSISTEMES ECONMICS Per produir all嘆 que necessita tota societat necessita MITJANS DE PRODUCCI MITJ DE PRODUCCI s tot all嘆 capa巽 de produir o generar riquesa ( Un Terreny, una industria, una empresa... ) En funci坦 de qui t辿 la propietat dels mitjans de producci坦 podem diferenciar dos sistemes econ嘆mics: EL CAPITALISTA Quan els mitjans de producci坦 s坦n propietat privada duna minoria. EL SOCIALISTA O COMUNISTA Quan els mitjans de producci坦 s坦n propietat de tota la societat.
- 14. 3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT SITEMA ECONMIC CAPITALISTA s aquell sistema en el que els mitjans de producci坦 s坦n propietat privada duna minoria de la societat. En aquest sistema la producci坦 i distribuci坦 de bens es gestionen des de la iniciativa privada. La major part del benefici o riquesa que generen els mitjans de producci坦 s坦n pels propietaris del mitj de producci坦
- 15. 3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT SISTEMA ECONMIC SOCIALISTA O COMUNISTA s aquell en que el mitjans de producci坦 estan socialitzats, 辿s a dir s坦n propietat de tota la comunitat. s el sistema econ嘆mic propi de les societats prehist嘆riques o primitives actuals. En aquest sistema la producci坦 es gestiona de manera col揃lectiva i la riquesa o benefici obtingut es reparteix de manera equitativa entre tots els membres de la societat. En el mon contemporani aquest sistema es va posar en prctica durant el segle XX, en els anomenats pa誰sos de lEst amb la URSS com a principal referent. En aquest cas, la producci坦, distribuci坦 i consum de bens va ser dirigida des de lEstat, per tal de satisfer les necessitats de tota la societat. (No iniciativa privada)
- 16. 3.2- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (POLTICA) LA POLTICA s la forma com es governa una societat. Segons qui ostenta el poder i segons lorigen daquest poder podem diferenciar diferents sistemes pol鱈tics. MONARQUIA Mana una sola persona (el rei) que tot el poder, el qual lha obtingut per designaci坦 divina o her竪ncia. (fills o descendents dun rei) s una de les formes de govern m辿s antigues que es coneixen i es persones que formen part dun regne s坦n s炭bdits, 辿s a dir no tenen drets, per嘆 si obligacions. Amb el temps aquestes forma de govern ha evolucionat cap a les anomenades monarquia parlamentaria o constitucional, en les quals el rei representa a la naci坦 per嘆 no governa.
- 17. OLIGARQUIA Forma de govern en la qual el poder 辿s ex竪rcit per un grup petit de la societat, normalment els m辿s rics o poderosos. els quals governen generalment en benefici propi i no de tots els membres de la societat. 3.2- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (POLTICA)
- 18. DEMOCRACIA Forma de govern en la que els governants s坦n triats mitjan巽ant el vot pel conjunt de la societat. En aquesta forma de govern, tots els membres de la societat participen en l'elecci坦 dels governants, els quals exerceixen el poden en nom dels que els han triat. En aquest sistema el poder legislatiu recau sobre un parlament o assemblea on els representats de la societat elaboren les lleis en benefici de tota la societat. 3.2- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (POLTICA)
- 19. DICTADURA Forma de govern en la qual el poder 辿s exercit per una sola persona ( El Dictador) i que lha aconseguit normalment mitjan巽ant l'炭s de la for巽a i la viol竪ncia. El poder 辿s exercit de manera arbitraria sense tenir en compte els interessos de la societat, i normalment sols en benefici daquells que recolzen al dictador. Tamb辿 es caracteritza per labs竪ncia de llibertat i drets dels ciutadans, i per una gran repressi坦 sobre aquells que s'oposen al dictador. 3.2- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (POLTICA)
- 20. ANARQUIA Forma de govern que rebutja lexist竪ncia de lEstat perqu竪 considera que aquest limita la llibertat dels individus i que lexercici del poder corromp als que ho exerceixen. Parteix de la base de que no cal dirigents, doncs considera que tots els individus que integren la societat s坦n responsables; i que les seves actuacions dins de la comunitat aniran dirigides a aconseguir el be com炭. ( Abs竪ncia de poder ) 3.2- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (POLTICA)
- 21. L ORGANITZACI SOCIAL 3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (ORG. SOCIAL) Lorganitzaci坦 social 辿s la manera que tenen els individus duna societat de relacionar-se entre ells Segons la manera de relacionar-se al llarg de la Hist嘆ria hi trobem diferents tipus de societats: SOCIETAT IGUALITARIA Tots els individus s坦n considerats iguals, no es considera que hi hagi uns m辿s important que altres. (relaci坦 digualtat) SOC. JERARQUITZADA Uns individus s坦n considerats m辿s importants o superiors que els altres. Hi ha una relaci坦 de desigualtat que potser jur鱈dica o econ嘆mica SOC. ESTAMENTAL SOC. DE CLASSES
- 22. 3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (ORG. SOCIAL) SOCIETATS IGUALITARIES Aquest tipus de societat es van donar preferentment durant la Prehist嘆ria, tant durant el Paleol鱈tic com al Neol鱈tic. Tot i que els el individus realitzessin diferents tasques, tots tenien la mateixa consideraci坦, doncs tots col揃laboraven al benestar del grup. Tamb辿 辿s el model propi de les tribus primitives actuals.
- 23. 3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (ORG. SOCIAL) SOCIETAT ESTAMENTAL S坦n societats en les quals podem diferenciar dos grups: El grup dels PRIVILEGIATS: Individus amb privilegis (minoria) El grup dels NO PRIVILEGIATS: Individus sense privilegis (majoria) Aquests dos grups solen tenir una condici坦 jur鱈dica (lleis), una funci坦 (tasques) i unes condicions de vida molt diferents. El pertnyer a grup o altre ve determinat pel naixement i 辿s prcticament impossible canviar de grup. (la teva posici坦 social la determina el naixement) Aquestes societats 辿s solen organitzar en estaments ESTAMENT: Grup social tancat, al que correspon una determinada tasca social i al qual es pertany per naixement
- 24. 3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (ORG. SOCIAL) Aquests societats apareixen amb el desenvolupament de les primeres civilitzacions (Egipte, Mesopotmia...) i continuaran durant el M坦n Clssic, i tindran el seu mxim desenvolupament durant lEdat Mitjana A lEdat Mitjana sota la creen巽a de que la societat havia estat creada per la divinitat, la societat sorganitza en tres Estaments cada un dells amb una funci坦 social diferenciada 1- Els Nobles Protegir la societat dels enemics ( 3-4 %) 2- El Clergat Pregar per assegurart la protecci坦 divina (1 %) 3-El Tercer Estat: Produir tots els bens materials que la societat necessita (90-95 %) La societat estamental 辿s mantindran fins a linici del m坦n contemporani, on ser substitu誰da per la societat de classes.
- 25. 3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (ORG. SOCIAL) SOCIETAT DE CLASSES S坦n societats en les qual 辿s dona la igualtat civil, 辿s a dir, tots el individus tenen els mateixos drets i s坦n iguals davant la llei. No obstant , continuar havent-hi desigualtat entre els membres de la societat per q端estions econ嘆miques apareixen les anomenades classes socials. Aquestes societats s坦n les pr嘆pies del M坦n Contemporani i presenten com a caracter鱈stica principal la permeabilitat del grups socials: 辿s a dir , es pot canviar de grup i el lloc que ocupa un individu a la societat no ve determinat pel seu naixement.
- 26. 3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (CULTURA ) LA CULTURA s laspecte extern que mostra una societat i el conjunt de creences, costums i pensament i maneres de fer que la caracteritza. La cultura en una societat sorgeix moltes vegades com a resultat de la influ竪ncia dels altres tres elements que configuren la societat , 辿s a dir de leconomia, la pol鱈tica i lorganitzaci坦 social que tingui aquella societat.
- 27. 4.- CONCEPTE DE REVOLUCI: LA DINMICA DE LA HISTRIA REVOLUCI CONCEPTE DE REVOLUCI CANVI O TRANSFORMACI Una Revoluci坦 辿s una transformaci坦 o canvi profund duna situaci坦 anterior Les revolucions poden ser : Rev. PARCIALS Rev. TOTALS Quan no m辿s afecten a un dels aspectes que configuren la societat: Leconomia, la Pol鱈tica , lOrganitzaci坦 Social o la Cultura. Quan afecten a tots els aspectes que configuren la societat . En aquest darrer cas, quan la revoluci坦 辿s total, observem que la societat, ha canviat totalment, que ja no te res a veure amb la societat anterior... Que 辿s una societat nova...en definitiva que sha produ誰t, doncs un canvi detapa hist嘆rica.
- 28. La Revoluci坦 Industrial 辿s un exemple de revoluci坦 parcial de carcter econ嘆mic La Revoluci坦 Francesa 辿s un exemple de revoluci坦 parcial de carcter pol鱈tic 4.- CONCEPTE DE REVOLUCI: LA DINMICA DE LA HISTRIA
- 29. SOCIETAT ECONOMIA POLTICA ORG. SOCIAL CULTURA LA TRASFORMACI HISTRICA Tots els elements que configuren una societat presenten una estreta relaci坦 entre ells La seva relaci坦 辿s tan estreta que si es modifica o canvia un dells (Revoluci坦 Parcial), aquest canvi afecta als altres, produint en ells modificacions i transformant-los... Aix鱈, amb els transcurs del temps el que havia comen巽at com una revoluci坦 parcial , acabar transformant-se en una revoluci坦 total, 辿s a dir donar lloc a laparici坦 duna nova societat diferent de lanterior. 4.- CONCEPTE DE REVOLUCI: LA DINMICA DE LA HISTRIA