�ݺ�ߣ

La història del CFA Jacint Verdaguer

Tot i que existeix la figura del
mestre des dels inicis, l’escola
no va començar a funcionar
fins gairebé un any després de
la inauguració del centre, a
l’any 1905.

Hi assistien els penats menors
de 45 anys que no tenien
estudis; rebien ensenyaments
elementals i coneixements de
moral, higiene, francès i
música a nivell superior.

http://www.xtec.cat/centres/a8064611/index.html


En el primer reglament, La
Presó Cel·lular de Barcelona,
es fixava com a principal
objectiu del nou centre la
regeneració del delinqüent en
l’aïllament (i silenci), la
pràctica religiosa i la
instrucció”.

Malgrat aquesta definició, el
treball a les aules s’orientava
més a l’educació que a la
instrucció i estava compartit
pel capellà i el mestre que
tenien com a un dels seus
objectius la neteja dels
alumnes i la lluita contra la
blasfèmia.



En 1913 hi assistien uns dos-
cents cinquanta presos. Hi
havia un mestre i un vigilant.
Un contractat pel centre feia
classes de música i el mestre
en feia de moral, higiene,
gramàtica i aritmètica.

Aquesta estructura de
personal es manté al llarg dels
anys i malgrat les carències
pressupostàries ens consta,
segons referències del curs
1962-63,que el nivell educatiu
dels interns, tot i ser baix,
augmentava amb els anys.

Pots veure més sobre nosaltres al nostre web i al nostre bloc


No va ser fins al 1984, amb
l’assumpció de competències en
matèria penitenciària per part de
la Generalitat, que els recursos i
les condicions canvien.

Progressivament es guanyen
espais destinats a l’educació, el
personal s’incrementa (passen de
dos a tres), es regulen els estudis
i s’aborden altres àrees formatives
cercant la formació integral de la
persona ja que és un objectiu
general de l’educació d’adults.

El curs 1984-85 es rehabiliten les
antigues dutxes del centre,
construïdes al 1946, i passen a
convertir-se en les actuals aules
de l’escola.



El 26 de novembre de 1986, a a través d’un conveni dels Departaments
d’Ensenyament i Justícia, es reconeixen les aules de formació d’adults als
centres penitenciaris.
La nostra escola rep el nom d’Aula de Formació Permanent d’Adults “Jacint
Verdaguer”; d’aquesta manera els estudis dels interns gaudiran en
endavant d’una titulació oficial.
Aquest intent de normalització de l’escola es veu complementat al 1987
amb la signatura d’un conveni entre els Departaments d’Ensenyament i
Justícia.



Al 1986 ja hi havia 6 mestres;
se’n triplicà el nombre i
continuà augmentant fins al
1991 quan s’estabilitzà amb 15
mestres –14 mestres i 1
director docent (des del
1989)– i un bibliotecari. A
aquest nombre de
professionals hem d’afegir-hi
professorat voluntari i
professors de català, en un
principi voluntaris i després
dependents del Consorci per a
la Normalització Lingüística.



Al 1998 es convoquen les primeres
oposicions a “Professor d’E.G.B.
d’Institucions Penitenciàries de
Catalunya” des de que es van asumir
les competències al any 1984. S’inicia
una etapa de consolidació.

Al curs 2004-05 s’incorporen els
professors de Secundària. També
passem a ser Centre de Formació de
Persones Adultes “Jacint Verdaguer”.

Al curs 2006-07 es produeixen molts
canvis a nivell organitzatiu i de
funcionament: es crea l’equip directiu; el
consell escolar; la figura dels
coordinadors d’ensenyaments i
s’adequa l’oferta educativa.

Al gener de 2008, tot el personal docent
s’integra definitivament al Departament
d'Educació.


Fonts d’informació:
- La model: cent anys i 1 dia d’històries. Barcelona: CPHB; SECE;
Departament de justícia,2004

- Solé i Sabaté, Josep M. (dir.). Història de la presó Model de Barcelona
Barcelona: Pagès editors, 2000

- La documentació aportada a partir de 1986 està corroborada pels mestres
que actualment formen part de la plantilla.


�ݺ�ߣ

Historia escola

More Related Content

Historia escola