2. CONTEXT HIST?RIC
MONARQUIA >> 753-510 aC
? Formaci¨® de la ciutat de Roma sota el domini
dels etruscos (618-510)
? Pen¨ªnsula It¨¤lica dividida: etruscos a la zona
septentrional; llatins, sabins¡
? L¡¯aristocr¨¤cia romana acaba amb la monarquia
etrusca i s¡¯inicia¡
3. CONTEXT HIST?RIC
REP?BLICA >> 510 aC ¨C 27 dC
Roma es converteix en un estat fort i pr¨°sper
Poder exercit pel Senat
Expansi¨® cap a nous territoris:
?Domini del Mare Nostrum
?Guerres p¨²niques (Roma ¨Cvs- Cartago)
4. CONTEXT HIST?RIC
IMPERI >> 27 dC ¨C 476 dC
Romanitzaci¨®: expansi¨® de les formes, el dret i la
llengua llatina per la totalitat de les terres conquerides.
Els per¨ªodes art¨ªstics es coneixeran per les Dinasties
que els van encarregar.
5. EXPLICACI? M?TICA DE L¡¯ORIGEN DE ROMA
? Despr¨¦s de la Guerra de Troia:
? Enees, Anquises i Ascani fugen cap a la Pen¨ªnsula It¨¤lica
? Ascani fund¨¤ la ciutat d¡¯Alba Longa, inici d¡¯una dinastia reial
que acab¨¤ quan Numitor fou derrocat per Amuglius
? Rea Silvia (filla de Numitor) s¡¯uneix a Mart i neixen dos
bessons: R¨°mul i Rem. Amuglius oblig¨¤ a abandonar els
bessons a les aig¨¹es del T¨ªber on foren recollits per una lloba
que els cri¨¤.
? Ja adults, R¨°mul i Rem ajuden a Numitor a recuperar el
poder i m¨¦s tard, fundaren Roma. Finalment, R¨°mul mat¨¤ el
seu germ¨¤ i es convert¨ª en rei de Roma.
6. CARACTER?STIQUES GENERALS DE LA
CULTURA ROMANA
? RELIGI? ROMANA
? Influ¨¨ncia d¡¯altres religions
? Gr¨¨cia: mitologia i formes de representaci¨® de
les divinitats
? Etrusca: culte privat als penates, lares i manes
? Divinitzaci¨® de l¡¯emperador
? Cap al final de l¡¯Imperi influ¨¨ncia de religions
orientals
7. CARACTER?STIQUES GENERALS DE LA
CULTURA ROMANA
? ROMANITZACI?
? Expansi¨® del llat¨ª arreu de l¡¯Imperi Rom¨¤
? Dret civil rom¨¤ vigent en alguns aspectes fins a
l¡¯actualitat
? Urbanisme
? Llegat literari
8. L¡¯ART ETRUSC
Durant el primer per¨ªode de la seva hist¨°ria , Roma
estava sota domini de la monarquia etrusca.
Aquesta ¨¨poca result¨¤ clau en la formaci¨® i definici¨®
de la cultura i el car¨¤cter rom¨¤.
9. L¡¯ART ETRUSC
1. ?s de la volta i l¡¯arc
2. Planificaci¨® urban¨ªstica (exemple Marza Botto)
1. ?s del sistema hipod¨¤mic o ortogonal heretat
dels campaments militars.
2. Delimitaci¨® dels eixos principals segons criteris
astron¨°mics: Pomerium.
De Nord a Sud: Cardo
D¡¯Est a Oest: Decumanus
Fortificaci¨® i abituallament de la ciutat
10. L¡¯ART ETRUSC
3. Culte als morts
? Necr¨°polis
? Pintura parietal amb la t¨¨cnica del fresc a
l¡¯interior de les tombes
? Representacions en aixovar funerari
11. PL?STICA ETRUSCA
? Art funerari
Tant les pintures murals que decoren les tombes com
els relleus que trobem als sarc¨°fags tenen el mateix
objectiu: glorificar el difunt i representar-lo en vida.
12. PL?STICA ETRUSCA
Pintura
Denota certa influ¨¨ncia grega pel que fa al
predomini de la l¨ªnia. Malgrat tot, no se segueix cap
convenci¨® pict¨°rica ni ordre en la composici¨®.
Apareixen escenes de caire funerari, de la vida
quotidiana i fins i tot hist¨°riques.
13. ESCULTURA ETRUSCA
? Escultura
?Arcaica i frontal. Hieratisme t¨ªpic del primer per¨ªode
grec.
? Materials: terracota policromada i bronze. Escassa
utilitzaci¨® de la pedra.
? Sorgeix el retrat com a g¨¨nere escult¨°ric
independent. El costum de fer m¨¤scares funer¨¤ries
ser¨¤ molt ben acollit per Roma, que l¡¯adoptar¨¤ de
seguida.
14. CARACTER?STIQUES GENERALS DE L¡¯ART ROM?
? Eclecticisme
? Anonimat dels artistes
MONARQUIA
? Austeritat
? Arcaisme
REP?BLICA
? Influ¨¨ncies: etrusques, gregues i hel¡¤len¨ªstiques
(Gr¨¨cia i ?sia Menor)
? Espoli sistem¨¤tic i tallers de copistes
? Rebuig del p¨²blic per les obres d¡¯art gregues ja
que no coincidien amb l¡¯austeritat pr¨°pia dels
romans.
15. CARACTER?STIQUES GENERALS DE L¡¯ART ROM?
IMPERI
?Amb August es renova i s¡¯embelleix la ciutat de
Roma: imatges amb funci¨® propagand¨ªstica i
program¨¤tica.
?Art com a manifestaci¨® d¡¯idees pol¨ªtiques, socials
i hist¨°riques.
?Art per enfortir l¡¯estat i sobretot, l¡¯emperador.
16. CARACTER?STIQUES GENERALS DE
L¡¯ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I
T?CNIQUES CONSTRUCTIVES
MATERIALS
?Predomini de la pedra fins ¨¨poca imperial
?Tuf local, Peper¨ª, travert¨ª
?Generalitzaci¨® del marbre en ¨¨poca imperial en
detriment de la pedra local (marbre blanc
majorit¨¤riament, per¨° tamb¨¦ de colors importat de
les canteres d¡¯?sia Menor)
17. CARACTER?STIQUES GENERALS DE
L¡¯ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I
T?CNIQUES CONSTRUCTIVES
?Maneres de construir els murs (opus siliceum, opus
cuadratum, opus caementicium, opus latericium, opus
spicatum).
OPUS SILICEUM OPUS OPUS OPUS OPUS
CUADRATUM INCERTUM RETICULATUM LATERICIUM
18. CARACTER?STIQUES GENERALS DE
L¡¯ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I
T?CNIQUES CONSTRUCTIVES
T?CNIQUES CONSTRUCTIVES
Gran eclecticisme: els romans sabien aprendre dels
territoris que conquerien. La seva arqutiectura n¡¯¨¦s
una mostra.
? ?s dels ordres arquitect¨°nics grecs. A partir d¡¯¨¨poca
imperial el d¨°ric o tosc¨¤ i el j¨°nic gaireb¨¦
desapareixen com a elements de suport. Es
generalitza l¡¯¨²s del corinti.
19. CARACTER?STIQUES GENERALS DE
L¡¯ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I
T?CNIQUES CONSTRUCTIVES
? s. I aC creaci¨® de l¡¯ordre corinti can¨°nic
? ?s dels tres ordres arquitect¨°nics alhora amb
finalitat decorativa
? ?s de l¡¯arc, la b¨°veda i la c¨²pula (conegut per
etruscos i grecs) que juntament amb l¡¯opus
caementicium va fer possible la construcci¨® d¡¯edificis
t¨¨cnicament molt complexos.
20. ARQUITECTURA P?BLICA RELIGIOSA
EL TEMPLE
Temple: templum espai sagrat
P¨°rtic profund
Elevat sobre podi amb escalinata
Import¨¤ncia de la fa?ana marcada per l¡¯escalinata
Planta rectangular o circular seguint el model del
tholos grec
21. ARQUITECTURA P?BLICA RELIGIOSA
EL TEMPLE
Tipus de temples:
1. Sobre podi amb columnes a la part
anterior (fa?ana) amb 3 cel¡¤les (tr¨ªada
capitolina: J¨²piter, Juno i Minerva) Les
parets laterals s¡¯allarguen fins a la
fa?ana.
2. Sobre podi. Les parets laterals
s¡¯allarguen des de la fa?ana fins a la part
posterior. Trobem dues columnes a
cadascun dels costats curts.
3. Sobre podi. Adaptaci¨® del peristil grec.
Mitjan?ant columnes exemptes o
columnes adossades.
24. ARQUITECTURA P?BLICA CIVIL
EDIFICIS L?DICS
EL TEATRE
?Deriva del teatre grec.
?No sempre es recolza a la falda d¡¯un tur¨®
?Usos del teatre:
? Representacions
? Actes de culte
25. ARQUITECTURA P?BLICA CIVIL
EDIFICIS L?DICS
L¡¯AMFITEATRE
?Espectacles cruents (lluita de gladiadors, gladiadors i feres i
naum¨¤quies)
?Edifici netament rom¨¤
? Caracter¨ªstiques:
?Arena ovalada (de vegades amb estances a sota)
? Arena separada de les graderies pel pulpitum
? Graderies construides mitjan?ant b¨°vedes, arcs i opus
caementicium
? Part superior amb p¨°rtic amb seients de fusta
? Consoles per col¡¤locar les velae
? Seients del pulpitum reservats pels arist¨°crates i
senadors: individuals i amb nom
27. ARQUITECTURA P?BLICA CIVIL
EDIFICIS L?DICS
CIRC
?Carreres de cavalls (bigues, quadrigues¡)
?Planta allargada amb curvatura pronunciada en un dels extrems
?PULMINAR zona on seien les autoritats
?Arena dividida en dos per l¡¯espina on es col¡¤locaven est¨¤tues de divinitats
o abituallament del circ
TERMES
? Costum del bany molt est¨¨s (procedent de Gr¨¨cia)
? ?s higi¨¨nic i l¨²dic
? Construcci¨® mitjan?ant l¡¯opus caementicium
? L¡¯aigua de les termes arribava pels dip¨°sits de la ciutat o b¨¦ mitjan?ant
els aq¨¹eductes.
28. MONUMENTS P?BLICS: FUNCI? PROGRAM?TICA I COMMEMORATIVA
SIMBIOSI ESTRUCTURES ARQUITECT?NIQUES I ESCULTURA
ARC
?Cobert de relleus
?Part superior coronada per est¨¤tues de divinitats o fam¨ªlia imperial.
En ¨¨poca republicana, general vencedor i fam¨ªlia.
?Tipologia m¨¦s coneguda ¨¦s l¡¯arc de triomf
? Commemora vict¨°ries militars per¨° tamb¨¦
? Commemorar noves vies
? L¨ªmit entre territoris
COLUMNA
? Coberta de relleus o no
? F¨°rum
? Coronada per escultura de l¡¯emperador o general vencedor
? Relleus hist¨°rics: representaci¨® de batalles
29. ESCULTURA
? Import¨¤ncia del relleu hist¨°ric, funerari i retrat
ESCULTURA IDEAL
? Divinitats, herois, atletes i tot tipus de figura mitol¨°gica
? C¨°pies romanes dels esquemes grecs
? Es troba en relleu i escultura exempta
? ?s del bronze, el marbre i la pedra
? Mides superiors al natural: les mides grans denoten
representaci¨® de la divinitat
30. ESCULTURA
ESCULTURA EXEMPTA
Materials diversos, els m¨¦s abundants bronze i marbre
Escultura policromada (cera sobre marbre i pigments als
Detalls fins s. II dC, despr¨¦s nom¨¦s es polia el marbre per
donar-li brillantor.
Escultura p¨²blica que s¡¯exhibia en llocs p¨²blics i tamb¨¦ privada.
31. ESCULTURA
RETRAT
? G¨¨nere caracter¨ªstic dels romans
? M¨¤scares dels difunts per tenir un record (de cera en ¨¨poca republicana i
de pedra o marbre en ¨¨poca imperial, depenent del poder adquisitiu del
comitent).
? ?mbit dom¨¨stic i funerari
? Categories de retrat
? Privat
? P¨²blic: la manera que l¡¯emperador fos conegut pel vast imperi
(moneda i retrats)
? Estils: Verista o helen¨ªstic. Retrat fision¨°mic, psicol¨°gic, sint¨¨tic, fictici-
retrospectiu¡
? Relleu i escultura exempta
32. ESCULTURA
RELLEU HIST?RIC
? Commemoraci¨® de les vict¨°ries
?En ¨¨poca republicana el comitent podia ser un general; en
¨¨poca imperial l¡¯emperador o la seva fam¨ªlia.
?Funci¨® propagand¨ªstica
? Es troba a:
? Arcs triomfals
? Columnes
? Ares o altars monumentalitzats
? Tem¨¤tica: exaltaci¨® de les virtuts de l¡¯emperador (apoteosi,
decursio, escenes de sacrifici, lluites, adventus i profectio
? Estil:
?Eclecticisme: gust per les formes cl¨¤ssiques
?A finals de l¡¯imperi destaca un estil medieval: simetria,
esquematisme i hieratisme
36. PINTURA
? Decoraci¨® de les parets interiors de les cases
? T¨¨cnica del fresc
Sobre la paret es disposa una capa d¡¯estuc (barreja de
guix i cal?). Sobre la capa encara humida s¡¯apliquen els
pigments barrejats amb aigua. Quan la capa preparat¨°ria
i els pigments s¡¯assequen s¡¯aplica una capa de pols de
marbre per donar brillantor i duresa a la pintura.
? Es conserva poca pintura
? Gr¨¤cies a les restes de pintura trobades a Pompeia (ciutat
devastada per l¡¯erupci¨® del Vesuvi), els historiadors de l¡¯art
han pogut establir una perioditzaci¨® o catalogaci¨® de la
pintura romana.
37. ELS QUATRE ESTILS POMPEIANS
? 1r Estil Pompei¨¤ o d¡¯incrustacions: Creaci¨® d¡¯una
arquitectura fict¨ªcia mitjan?ant plaques de marbre i
pilastres sobre l¡¯estuc que fins i tot, sobresurten de la
paret. S¡¯inclouen alguns detalls de vegetaci¨®.
? 2n Estil Pompei¨¤ o arquitect¨°nic: imitaci¨® d¡¯espais
arquitect¨°nics que permetien eixamplar l¡¯espai f¨ªsic.
L¡¯espai arquitect¨°nic es complementa amb detalls de
jardins i pintura figurativa.
38. ELS QUATRE ESTILS POMPEIANS
? 3r Estil Pompei¨¤ o ornamental:
Decoraci¨® lineal sobre fons
foscos. La decoraci¨® consta
d¡¯emmarcats de figures i
paisatges.
?4t Estil Pompei¨¤ o d¡¯il¡¤lusionisme
arquitect¨°nic: Eixamplament dels
espais arquitect¨°nics mitjan?ant
l¡¯il¡¤lusionisme arquitect¨°nic. La
figura humana pren m¨¤xim
protagonisme.
40. MOSAIC
? Decoraci¨® mitjan?ant l¡¯opus teselatum: peces de
marbre, pedra, cer¨¤mica o pasta de vidre d¡¯un cent¨ªmetre
quadrat aproximadament i de forma for?a regular i
policromades.
? T¨¨cnica origin¨¤ria de Gr¨¨cia
? El mosaics cobrien parets i paviments
? Les tessel¡¤les s¡¯inserien sobre una capa d¡¯estuc, cal? o
morter.