ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo
ART ROM?
CONTEXT HIST?RIC




MONARQUIA >> 753-510 aC
? Formaci¨® de la ciutat de Roma sota el domini
dels etruscos (618-510)
? Pen¨ªnsula It¨¤lica dividida: etruscos a la zona
septentrional; llatins, sabins¡­
? L¡¯aristocr¨¤cia romana acaba amb la monarquia
etrusca i s¡¯inicia¡­
CONTEXT HIST?RIC




REP?BLICA >> 510 aC ¨C 27 dC
Roma es converteix en un estat fort i pr¨°sper
Poder exercit pel Senat
Expansi¨® cap a nous territoris:
  ?Domini del Mare Nostrum
  ?Guerres p¨²niques (Roma ¨Cvs- Cartago)
CONTEXT HIST?RIC




IMPERI >> 27 dC ¨C 476 dC
 Romanitzaci¨®: expansi¨® de les formes, el dret i la
llengua llatina per la totalitat de les terres conquerides.
Els per¨ªodes art¨ªstics es coneixeran per les Dinasties
que els van encarregar.
EXPLICACI? M?TICA DE L¡¯ORIGEN DE ROMA
? Despr¨¦s de la Guerra de Troia:

? Enees, Anquises i Ascani fugen cap a la Pen¨ªnsula It¨¤lica
? Ascani fund¨¤ la ciutat d¡¯Alba Longa, inici d¡¯una dinastia reial
que acab¨¤ quan Numitor fou derrocat per Amuglius
? Rea Silvia (filla de Numitor) s¡¯uneix a Mart i neixen dos
bessons: R¨°mul i Rem. Amuglius oblig¨¤ a abandonar els
bessons a les aig¨¹es del T¨ªber on foren recollits per una lloba
que els cri¨¤.
? Ja adults, R¨°mul i Rem ajuden a Numitor a recuperar el
poder i m¨¦s tard, fundaren Roma. Finalment, R¨°mul mat¨¤ el
seu germ¨¤ i es convert¨ª en rei de Roma.
CARACTER?STIQUES GENERALS DE LA
                 CULTURA ROMANA




? RELIGI? ROMANA
   ? Influ¨¨ncia d¡¯altres religions
      ? Gr¨¨cia: mitologia i formes de representaci¨® de
      les divinitats
      ? Etrusca: culte privat als penates, lares i manes
      ? Divinitzaci¨® de l¡¯emperador
      ? Cap al final de l¡¯Imperi influ¨¨ncia de religions
      orientals
CARACTER?STIQUES GENERALS DE LA
                CULTURA ROMANA




? ROMANITZACI?
   ? Expansi¨® del llat¨ª arreu de l¡¯Imperi Rom¨¤
   ? Dret civil rom¨¤ vigent en alguns aspectes fins a
   l¡¯actualitat
   ? Urbanisme
   ? Llegat literari
L¡¯ART ETRUSC




Durant el primer per¨ªode de la seva hist¨°ria , Roma
estava sota domini de la monarquia etrusca.
Aquesta ¨¨poca result¨¤ clau en la formaci¨® i definici¨®
de la cultura i el car¨¤cter rom¨¤.
L¡¯ART ETRUSC


1. ?s de la volta i l¡¯arc

2. Planificaci¨® urban¨ªstica (exemple Marza Botto)

  1. ?s del sistema hipod¨¤mic o ortogonal heretat
     dels campaments militars.
  2. Delimitaci¨® dels eixos principals segons criteris
     astron¨°mics: Pomerium.
     De Nord a Sud: Cardo
     D¡¯Est a Oest: Decumanus
     Fortificaci¨® i abituallament de la ciutat
L¡¯ART ETRUSC




3. Culte als morts

  ? Necr¨°polis
  ? Pintura parietal amb la t¨¨cnica del fresc a
    l¡¯interior de les tombes
  ? Representacions en aixovar funerari
PL?STICA ETRUSCA

? Art funerari
Tant les pintures murals que decoren les tombes com
els relleus que trobem als sarc¨°fags tenen el mateix
objectiu: glorificar el difunt i representar-lo en vida.
PL?STICA ETRUSCA
 Pintura
Denota certa influ¨¨ncia grega pel que fa al
predomini de la l¨ªnia. Malgrat tot, no se segueix cap
convenci¨® pict¨°rica ni ordre en la composici¨®.

Apareixen escenes de caire funerari, de la vida
quotidiana i fins i tot hist¨°riques.
ESCULTURA ETRUSCA
? Escultura
?Arcaica i frontal. Hieratisme t¨ªpic del primer per¨ªode
grec.
? Materials: terracota policromada i bronze. Escassa
utilitzaci¨® de la pedra.
? Sorgeix el retrat com a g¨¨nere escult¨°ric
independent. El costum de fer m¨¤scares funer¨¤ries
ser¨¤ molt ben acollit per Roma, que l¡¯adoptar¨¤ de
seguida.
CARACTER?STIQUES GENERALS DE L¡¯ART ROM?
? Eclecticisme
? Anonimat dels artistes

MONARQUIA
  ? Austeritat
  ? Arcaisme

REP?BLICA
  ? Influ¨¨ncies: etrusques, gregues i hel¡¤len¨ªstiques
  (Gr¨¨cia i ?sia Menor)
  ? Espoli sistem¨¤tic i tallers de copistes
  ? Rebuig del p¨²blic per les obres d¡¯art gregues ja
  que no coincidien amb l¡¯austeritat pr¨°pia dels
  romans.
CARACTER?STIQUES GENERALS DE L¡¯ART ROM?

IMPERI

  ?Amb August es renova i s¡¯embelleix la ciutat de
  Roma: imatges amb funci¨® propagand¨ªstica i
  program¨¤tica.

  ?Art com a manifestaci¨® d¡¯idees pol¨ªtiques, socials
  i hist¨°riques.

  ?Art per enfortir l¡¯estat i sobretot, l¡¯emperador.
CARACTER?STIQUES GENERALS DE
      L¡¯ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I
           T?CNIQUES CONSTRUCTIVES

MATERIALS

?Predomini de la pedra fins ¨¨poca imperial
  ?Tuf local, Peper¨ª, travert¨ª

?Generalitzaci¨® del marbre en ¨¨poca imperial en
detriment de la pedra local (marbre blanc
majorit¨¤riament, per¨° tamb¨¦ de colors importat de
les canteres d¡¯?sia Menor)
CARACTER?STIQUES GENERALS DE
           L¡¯ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I
                T?CNIQUES CONSTRUCTIVES


?Maneres de construir els murs (opus siliceum, opus
cuadratum, opus caementicium, opus latericium, opus
spicatum).




OPUS SILICEUM     OPUS        OPUS        OPUS          OPUS
                CUADRATUM   INCERTUM   RETICULATUM   LATERICIUM
CARACTER?STIQUES GENERALS DE
       L¡¯ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I
            T?CNIQUES CONSTRUCTIVES

T?CNIQUES CONSTRUCTIVES
Gran eclecticisme: els romans sabien aprendre dels
territoris que conquerien. La seva arqutiectura n¡¯¨¦s
una mostra.

? ?s dels ordres arquitect¨°nics grecs. A partir d¡¯¨¨poca
imperial el d¨°ric o tosc¨¤ i el j¨°nic gaireb¨¦
desapareixen com a elements de suport. Es
generalitza l¡¯¨²s del corinti.
CARACTER?STIQUES GENERALS DE
        L¡¯ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I
             T?CNIQUES CONSTRUCTIVES


? s. I aC creaci¨® de l¡¯ordre corinti can¨°nic

? ?s dels tres ordres arquitect¨°nics alhora amb
finalitat decorativa

? ?s de l¡¯arc, la b¨°veda i la c¨²pula (conegut per
etruscos i grecs) que juntament amb l¡¯opus
caementicium va fer possible la construcci¨® d¡¯edificis
t¨¨cnicament molt complexos.
ARQUITECTURA P?BLICA RELIGIOSA
               EL TEMPLE

Temple: templum espai sagrat
P¨°rtic profund
Elevat sobre podi amb escalinata
Import¨¤ncia de la fa?ana marcada per l¡¯escalinata
Planta rectangular o circular seguint el model del
   tholos grec
ARQUITECTURA P?BLICA RELIGIOSA
                  EL TEMPLE
Tipus de temples:
   1. Sobre podi amb columnes a la part
      anterior (fa?ana) amb 3 cel¡¤les (tr¨ªada
      capitolina: J¨²piter, Juno i Minerva) Les
      parets laterals s¡¯allarguen fins a la
      fa?ana.

  2. Sobre     podi.   Les    parets    laterals
     s¡¯allarguen des de la fa?ana fins a la part
     posterior.   Trobem dues columnes a
     cadascun dels costats curts.

  3. Sobre podi. Adaptaci¨® del peristil grec.
     Mitjan?ant   columnes    exemptes      o
     columnes adossades.
PANTE?, Roma
MAISON CARR?E, Nimes
ARQUITECTURA P?BLICA CIVIL
                 EDIFICIS L?DICS




EL TEATRE
?Deriva del teatre grec.
?No sempre es recolza a la falda d¡¯un tur¨®
?Usos del teatre:
   ? Representacions
   ? Actes de culte
ARQUITECTURA P?BLICA CIVIL
                   EDIFICIS L?DICS
L¡¯AMFITEATRE

?Espectacles cruents (lluita de gladiadors, gladiadors i feres i
naum¨¤quies)
?Edifici netament rom¨¤
? Caracter¨ªstiques:
   ?Arena ovalada (de vegades amb estances a sota)
   ? Arena separada de les graderies pel pulpitum
   ? Graderies construides mitjan?ant b¨°vedes, arcs i opus
   caementicium
   ? Part superior amb p¨°rtic amb seients de fusta
   ? Consoles per col¡¤locar les velae
   ? Seients del pulpitum reservats pels arist¨°crates i
   senadors: individuals i amb nom
COLOSSEU, Roma
ARQUITECTURA P?BLICA CIVIL
            EDIFICIS L?DICS
CIRC
?Carreres de cavalls (bigues, quadrigues¡­)
?Planta allargada amb curvatura pronunciada en un dels extrems
?PULMINAR zona on seien les autoritats
?Arena dividida en dos per l¡¯espina on es col¡¤locaven est¨¤tues de divinitats
o abituallament del circ




TERMES
? Costum del bany molt est¨¨s (procedent de Gr¨¨cia)
? ?s higi¨¨nic i l¨²dic
? Construcci¨® mitjan?ant l¡¯opus caementicium
? L¡¯aigua de les termes arribava pels dip¨°sits de la ciutat o b¨¦ mitjan?ant
els aq¨¹eductes.
MONUMENTS P?BLICS: FUNCI? PROGRAM?TICA I COMMEMORATIVA
         SIMBIOSI ESTRUCTURES ARQUITECT?NIQUES I ESCULTURA


ARC
?Cobert de relleus
?Part superior coronada per est¨¤tues de divinitats o fam¨ªlia imperial.
En ¨¨poca republicana, general vencedor i fam¨ªlia.
?Tipologia m¨¦s coneguda ¨¦s l¡¯arc de triomf
    ? Commemora vict¨°ries militars per¨° tamb¨¦
    ? Commemorar noves vies
    ? L¨ªmit entre territoris


COLUMNA
? Coberta de relleus o no
? F¨°rum
? Coronada per escultura de l¡¯emperador o general vencedor
? Relleus hist¨°rics: representaci¨® de batalles
ESCULTURA




? Import¨¤ncia del relleu hist¨°ric, funerari i retrat

ESCULTURA IDEAL
? Divinitats, herois, atletes i tot tipus de figura mitol¨°gica
? C¨°pies romanes dels esquemes grecs
? Es troba en relleu i escultura exempta
? ?s del bronze, el marbre i la pedra
? Mides superiors al natural: les mides grans denoten
representaci¨® de la divinitat
ESCULTURA




ESCULTURA EXEMPTA
Materials diversos, els m¨¦s abundants bronze i marbre
Escultura policromada (cera sobre marbre i pigments als
Detalls fins s. II dC, despr¨¦s nom¨¦s es polia el marbre per
donar-li brillantor.
Escultura p¨²blica que s¡¯exhibia en llocs p¨²blics i tamb¨¦ privada.
ESCULTURA




RETRAT
? G¨¨nere caracter¨ªstic dels romans
? M¨¤scares dels difunts per tenir un record (de cera en ¨¨poca republicana i
de pedra o marbre en ¨¨poca imperial, depenent del poder adquisitiu del
comitent).
? ?mbit dom¨¨stic i funerari
? Categories de retrat
    ? Privat
    ? P¨²blic: la manera que l¡¯emperador fos conegut pel vast imperi
    (moneda i retrats)
? Estils: Verista o helen¨ªstic. Retrat fision¨°mic, psicol¨°gic, sint¨¨tic, fictici-
retrospectiu¡­
? Relleu i escultura exempta
ESCULTURA


RELLEU HIST?RIC
? Commemoraci¨® de les vict¨°ries
?En ¨¨poca republicana el comitent podia ser un general; en
¨¨poca imperial l¡¯emperador o la seva fam¨ªlia.
?Funci¨® propagand¨ªstica
? Es troba a:
   ? Arcs triomfals
   ? Columnes
   ? Ares o altars monumentalitzats
? Tem¨¤tica: exaltaci¨® de les virtuts de l¡¯emperador (apoteosi,
decursio, escenes de sacrifici, lluites, adventus i profectio
? Estil:
   ?Eclecticisme: gust per les formes cl¨¤ssiques
   ?A finals de l¡¯imperi destaca un estil medieval: simetria,
   esquematisme i hieratisme
COLUMNA TRAJANA
ARA PACIS AUGUSTAE
ARA PACIS AUGUSTAE
PINTURA




? Decoraci¨® de les parets interiors de les cases
? T¨¨cnica del fresc
   Sobre la paret es disposa una capa d¡¯estuc (barreja de
   guix i cal?). Sobre la capa encara humida s¡¯apliquen els
   pigments barrejats amb aigua. Quan la capa preparat¨°ria
   i els pigments s¡¯assequen s¡¯aplica una capa de pols de
   marbre per donar brillantor i duresa a la pintura.
? Es conserva poca pintura
? Gr¨¤cies a les restes de pintura trobades a Pompeia (ciutat
devastada per l¡¯erupci¨® del Vesuvi), els historiadors de l¡¯art
han pogut establir una perioditzaci¨® o catalogaci¨® de la
pintura romana.
ELS QUATRE ESTILS POMPEIANS

? 1r Estil Pompei¨¤ o d¡¯incrustacions: Creaci¨® d¡¯una
arquitectura fict¨ªcia mitjan?ant plaques de marbre i
pilastres sobre l¡¯estuc que fins i tot, sobresurten de la
paret. S¡¯inclouen alguns detalls de vegetaci¨®.
? 2n Estil Pompei¨¤ o arquitect¨°nic: imitaci¨® d¡¯espais
arquitect¨°nics que permetien eixamplar l¡¯espai f¨ªsic.
L¡¯espai arquitect¨°nic es complementa amb detalls de
jardins i pintura figurativa.
ELS QUATRE ESTILS POMPEIANS



? 3r Estil Pompei¨¤ o ornamental:
Decoraci¨®     lineal   sobre     fons
foscos.    La    decoraci¨®    consta
d¡¯emmarcats       de     figures    i
paisatges.

?4t Estil Pompei¨¤ o d¡¯il¡¤lusionisme
arquitect¨°nic: Eixamplament dels
espais arquitect¨°nics mitjan?ant
l¡¯il¡¤lusionisme arquitect¨°nic. La
figura     humana   pren     m¨¤xim
protagonisme.
PINTURES DE LA VIL¡¤LA L?VIA
     2n Estil Pompei¨¤
MOSAIC

? Decoraci¨® mitjan?ant l¡¯opus teselatum: peces de
marbre, pedra, cer¨¤mica o pasta de vidre d¡¯un cent¨ªmetre
quadrat aproximadament i de forma for?a regular i
policromades.
? T¨¨cnica origin¨¤ria de Gr¨¨cia
? El mosaics cobrien parets i paviments
? Les tessel¡¤les s¡¯inserien sobre una capa d¡¯estuc, cal? o
morter.
SACRIFICI D¡¯IFIG?NIA

More Related Content

Historia roma

  • 2. CONTEXT HIST?RIC MONARQUIA >> 753-510 aC ? Formaci¨® de la ciutat de Roma sota el domini dels etruscos (618-510) ? Pen¨ªnsula It¨¤lica dividida: etruscos a la zona septentrional; llatins, sabins¡­ ? L¡¯aristocr¨¤cia romana acaba amb la monarquia etrusca i s¡¯inicia¡­
  • 3. CONTEXT HIST?RIC REP?BLICA >> 510 aC ¨C 27 dC Roma es converteix en un estat fort i pr¨°sper Poder exercit pel Senat Expansi¨® cap a nous territoris: ?Domini del Mare Nostrum ?Guerres p¨²niques (Roma ¨Cvs- Cartago)
  • 4. CONTEXT HIST?RIC IMPERI >> 27 dC ¨C 476 dC Romanitzaci¨®: expansi¨® de les formes, el dret i la llengua llatina per la totalitat de les terres conquerides. Els per¨ªodes art¨ªstics es coneixeran per les Dinasties que els van encarregar.
  • 5. EXPLICACI? M?TICA DE L¡¯ORIGEN DE ROMA ? Despr¨¦s de la Guerra de Troia: ? Enees, Anquises i Ascani fugen cap a la Pen¨ªnsula It¨¤lica ? Ascani fund¨¤ la ciutat d¡¯Alba Longa, inici d¡¯una dinastia reial que acab¨¤ quan Numitor fou derrocat per Amuglius ? Rea Silvia (filla de Numitor) s¡¯uneix a Mart i neixen dos bessons: R¨°mul i Rem. Amuglius oblig¨¤ a abandonar els bessons a les aig¨¹es del T¨ªber on foren recollits per una lloba que els cri¨¤. ? Ja adults, R¨°mul i Rem ajuden a Numitor a recuperar el poder i m¨¦s tard, fundaren Roma. Finalment, R¨°mul mat¨¤ el seu germ¨¤ i es convert¨ª en rei de Roma.
  • 6. CARACTER?STIQUES GENERALS DE LA CULTURA ROMANA ? RELIGI? ROMANA ? Influ¨¨ncia d¡¯altres religions ? Gr¨¨cia: mitologia i formes de representaci¨® de les divinitats ? Etrusca: culte privat als penates, lares i manes ? Divinitzaci¨® de l¡¯emperador ? Cap al final de l¡¯Imperi influ¨¨ncia de religions orientals
  • 7. CARACTER?STIQUES GENERALS DE LA CULTURA ROMANA ? ROMANITZACI? ? Expansi¨® del llat¨ª arreu de l¡¯Imperi Rom¨¤ ? Dret civil rom¨¤ vigent en alguns aspectes fins a l¡¯actualitat ? Urbanisme ? Llegat literari
  • 8. L¡¯ART ETRUSC Durant el primer per¨ªode de la seva hist¨°ria , Roma estava sota domini de la monarquia etrusca. Aquesta ¨¨poca result¨¤ clau en la formaci¨® i definici¨® de la cultura i el car¨¤cter rom¨¤.
  • 9. L¡¯ART ETRUSC 1. ?s de la volta i l¡¯arc 2. Planificaci¨® urban¨ªstica (exemple Marza Botto) 1. ?s del sistema hipod¨¤mic o ortogonal heretat dels campaments militars. 2. Delimitaci¨® dels eixos principals segons criteris astron¨°mics: Pomerium. De Nord a Sud: Cardo D¡¯Est a Oest: Decumanus Fortificaci¨® i abituallament de la ciutat
  • 10. L¡¯ART ETRUSC 3. Culte als morts ? Necr¨°polis ? Pintura parietal amb la t¨¨cnica del fresc a l¡¯interior de les tombes ? Representacions en aixovar funerari
  • 11. PL?STICA ETRUSCA ? Art funerari Tant les pintures murals que decoren les tombes com els relleus que trobem als sarc¨°fags tenen el mateix objectiu: glorificar el difunt i representar-lo en vida.
  • 12. PL?STICA ETRUSCA Pintura Denota certa influ¨¨ncia grega pel que fa al predomini de la l¨ªnia. Malgrat tot, no se segueix cap convenci¨® pict¨°rica ni ordre en la composici¨®. Apareixen escenes de caire funerari, de la vida quotidiana i fins i tot hist¨°riques.
  • 13. ESCULTURA ETRUSCA ? Escultura ?Arcaica i frontal. Hieratisme t¨ªpic del primer per¨ªode grec. ? Materials: terracota policromada i bronze. Escassa utilitzaci¨® de la pedra. ? Sorgeix el retrat com a g¨¨nere escult¨°ric independent. El costum de fer m¨¤scares funer¨¤ries ser¨¤ molt ben acollit per Roma, que l¡¯adoptar¨¤ de seguida.
  • 14. CARACTER?STIQUES GENERALS DE L¡¯ART ROM? ? Eclecticisme ? Anonimat dels artistes MONARQUIA ? Austeritat ? Arcaisme REP?BLICA ? Influ¨¨ncies: etrusques, gregues i hel¡¤len¨ªstiques (Gr¨¨cia i ?sia Menor) ? Espoli sistem¨¤tic i tallers de copistes ? Rebuig del p¨²blic per les obres d¡¯art gregues ja que no coincidien amb l¡¯austeritat pr¨°pia dels romans.
  • 15. CARACTER?STIQUES GENERALS DE L¡¯ART ROM? IMPERI ?Amb August es renova i s¡¯embelleix la ciutat de Roma: imatges amb funci¨® propagand¨ªstica i program¨¤tica. ?Art com a manifestaci¨® d¡¯idees pol¨ªtiques, socials i hist¨°riques. ?Art per enfortir l¡¯estat i sobretot, l¡¯emperador.
  • 16. CARACTER?STIQUES GENERALS DE L¡¯ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I T?CNIQUES CONSTRUCTIVES MATERIALS ?Predomini de la pedra fins ¨¨poca imperial ?Tuf local, Peper¨ª, travert¨ª ?Generalitzaci¨® del marbre en ¨¨poca imperial en detriment de la pedra local (marbre blanc majorit¨¤riament, per¨° tamb¨¦ de colors importat de les canteres d¡¯?sia Menor)
  • 17. CARACTER?STIQUES GENERALS DE L¡¯ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I T?CNIQUES CONSTRUCTIVES ?Maneres de construir els murs (opus siliceum, opus cuadratum, opus caementicium, opus latericium, opus spicatum). OPUS SILICEUM OPUS OPUS OPUS OPUS CUADRATUM INCERTUM RETICULATUM LATERICIUM
  • 18. CARACTER?STIQUES GENERALS DE L¡¯ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I T?CNIQUES CONSTRUCTIVES T?CNIQUES CONSTRUCTIVES Gran eclecticisme: els romans sabien aprendre dels territoris que conquerien. La seva arqutiectura n¡¯¨¦s una mostra. ? ?s dels ordres arquitect¨°nics grecs. A partir d¡¯¨¨poca imperial el d¨°ric o tosc¨¤ i el j¨°nic gaireb¨¦ desapareixen com a elements de suport. Es generalitza l¡¯¨²s del corinti.
  • 19. CARACTER?STIQUES GENERALS DE L¡¯ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I T?CNIQUES CONSTRUCTIVES ? s. I aC creaci¨® de l¡¯ordre corinti can¨°nic ? ?s dels tres ordres arquitect¨°nics alhora amb finalitat decorativa ? ?s de l¡¯arc, la b¨°veda i la c¨²pula (conegut per etruscos i grecs) que juntament amb l¡¯opus caementicium va fer possible la construcci¨® d¡¯edificis t¨¨cnicament molt complexos.
  • 20. ARQUITECTURA P?BLICA RELIGIOSA EL TEMPLE Temple: templum espai sagrat P¨°rtic profund Elevat sobre podi amb escalinata Import¨¤ncia de la fa?ana marcada per l¡¯escalinata Planta rectangular o circular seguint el model del tholos grec
  • 21. ARQUITECTURA P?BLICA RELIGIOSA EL TEMPLE Tipus de temples: 1. Sobre podi amb columnes a la part anterior (fa?ana) amb 3 cel¡¤les (tr¨ªada capitolina: J¨²piter, Juno i Minerva) Les parets laterals s¡¯allarguen fins a la fa?ana. 2. Sobre podi. Les parets laterals s¡¯allarguen des de la fa?ana fins a la part posterior. Trobem dues columnes a cadascun dels costats curts. 3. Sobre podi. Adaptaci¨® del peristil grec. Mitjan?ant columnes exemptes o columnes adossades.
  • 24. ARQUITECTURA P?BLICA CIVIL EDIFICIS L?DICS EL TEATRE ?Deriva del teatre grec. ?No sempre es recolza a la falda d¡¯un tur¨® ?Usos del teatre: ? Representacions ? Actes de culte
  • 25. ARQUITECTURA P?BLICA CIVIL EDIFICIS L?DICS L¡¯AMFITEATRE ?Espectacles cruents (lluita de gladiadors, gladiadors i feres i naum¨¤quies) ?Edifici netament rom¨¤ ? Caracter¨ªstiques: ?Arena ovalada (de vegades amb estances a sota) ? Arena separada de les graderies pel pulpitum ? Graderies construides mitjan?ant b¨°vedes, arcs i opus caementicium ? Part superior amb p¨°rtic amb seients de fusta ? Consoles per col¡¤locar les velae ? Seients del pulpitum reservats pels arist¨°crates i senadors: individuals i amb nom
  • 27. ARQUITECTURA P?BLICA CIVIL EDIFICIS L?DICS CIRC ?Carreres de cavalls (bigues, quadrigues¡­) ?Planta allargada amb curvatura pronunciada en un dels extrems ?PULMINAR zona on seien les autoritats ?Arena dividida en dos per l¡¯espina on es col¡¤locaven est¨¤tues de divinitats o abituallament del circ TERMES ? Costum del bany molt est¨¨s (procedent de Gr¨¨cia) ? ?s higi¨¨nic i l¨²dic ? Construcci¨® mitjan?ant l¡¯opus caementicium ? L¡¯aigua de les termes arribava pels dip¨°sits de la ciutat o b¨¦ mitjan?ant els aq¨¹eductes.
  • 28. MONUMENTS P?BLICS: FUNCI? PROGRAM?TICA I COMMEMORATIVA SIMBIOSI ESTRUCTURES ARQUITECT?NIQUES I ESCULTURA ARC ?Cobert de relleus ?Part superior coronada per est¨¤tues de divinitats o fam¨ªlia imperial. En ¨¨poca republicana, general vencedor i fam¨ªlia. ?Tipologia m¨¦s coneguda ¨¦s l¡¯arc de triomf ? Commemora vict¨°ries militars per¨° tamb¨¦ ? Commemorar noves vies ? L¨ªmit entre territoris COLUMNA ? Coberta de relleus o no ? F¨°rum ? Coronada per escultura de l¡¯emperador o general vencedor ? Relleus hist¨°rics: representaci¨® de batalles
  • 29. ESCULTURA ? Import¨¤ncia del relleu hist¨°ric, funerari i retrat ESCULTURA IDEAL ? Divinitats, herois, atletes i tot tipus de figura mitol¨°gica ? C¨°pies romanes dels esquemes grecs ? Es troba en relleu i escultura exempta ? ?s del bronze, el marbre i la pedra ? Mides superiors al natural: les mides grans denoten representaci¨® de la divinitat
  • 30. ESCULTURA ESCULTURA EXEMPTA Materials diversos, els m¨¦s abundants bronze i marbre Escultura policromada (cera sobre marbre i pigments als Detalls fins s. II dC, despr¨¦s nom¨¦s es polia el marbre per donar-li brillantor. Escultura p¨²blica que s¡¯exhibia en llocs p¨²blics i tamb¨¦ privada.
  • 31. ESCULTURA RETRAT ? G¨¨nere caracter¨ªstic dels romans ? M¨¤scares dels difunts per tenir un record (de cera en ¨¨poca republicana i de pedra o marbre en ¨¨poca imperial, depenent del poder adquisitiu del comitent). ? ?mbit dom¨¨stic i funerari ? Categories de retrat ? Privat ? P¨²blic: la manera que l¡¯emperador fos conegut pel vast imperi (moneda i retrats) ? Estils: Verista o helen¨ªstic. Retrat fision¨°mic, psicol¨°gic, sint¨¨tic, fictici- retrospectiu¡­ ? Relleu i escultura exempta
  • 32. ESCULTURA RELLEU HIST?RIC ? Commemoraci¨® de les vict¨°ries ?En ¨¨poca republicana el comitent podia ser un general; en ¨¨poca imperial l¡¯emperador o la seva fam¨ªlia. ?Funci¨® propagand¨ªstica ? Es troba a: ? Arcs triomfals ? Columnes ? Ares o altars monumentalitzats ? Tem¨¤tica: exaltaci¨® de les virtuts de l¡¯emperador (apoteosi, decursio, escenes de sacrifici, lluites, adventus i profectio ? Estil: ?Eclecticisme: gust per les formes cl¨¤ssiques ?A finals de l¡¯imperi destaca un estil medieval: simetria, esquematisme i hieratisme
  • 36. PINTURA ? Decoraci¨® de les parets interiors de les cases ? T¨¨cnica del fresc Sobre la paret es disposa una capa d¡¯estuc (barreja de guix i cal?). Sobre la capa encara humida s¡¯apliquen els pigments barrejats amb aigua. Quan la capa preparat¨°ria i els pigments s¡¯assequen s¡¯aplica una capa de pols de marbre per donar brillantor i duresa a la pintura. ? Es conserva poca pintura ? Gr¨¤cies a les restes de pintura trobades a Pompeia (ciutat devastada per l¡¯erupci¨® del Vesuvi), els historiadors de l¡¯art han pogut establir una perioditzaci¨® o catalogaci¨® de la pintura romana.
  • 37. ELS QUATRE ESTILS POMPEIANS ? 1r Estil Pompei¨¤ o d¡¯incrustacions: Creaci¨® d¡¯una arquitectura fict¨ªcia mitjan?ant plaques de marbre i pilastres sobre l¡¯estuc que fins i tot, sobresurten de la paret. S¡¯inclouen alguns detalls de vegetaci¨®. ? 2n Estil Pompei¨¤ o arquitect¨°nic: imitaci¨® d¡¯espais arquitect¨°nics que permetien eixamplar l¡¯espai f¨ªsic. L¡¯espai arquitect¨°nic es complementa amb detalls de jardins i pintura figurativa.
  • 38. ELS QUATRE ESTILS POMPEIANS ? 3r Estil Pompei¨¤ o ornamental: Decoraci¨® lineal sobre fons foscos. La decoraci¨® consta d¡¯emmarcats de figures i paisatges. ?4t Estil Pompei¨¤ o d¡¯il¡¤lusionisme arquitect¨°nic: Eixamplament dels espais arquitect¨°nics mitjan?ant l¡¯il¡¤lusionisme arquitect¨°nic. La figura humana pren m¨¤xim protagonisme.
  • 39. PINTURES DE LA VIL¡¤LA L?VIA 2n Estil Pompei¨¤
  • 40. MOSAIC ? Decoraci¨® mitjan?ant l¡¯opus teselatum: peces de marbre, pedra, cer¨¤mica o pasta de vidre d¡¯un cent¨ªmetre quadrat aproximadament i de forma for?a regular i policromades. ? T¨¨cnica origin¨¤ria de Gr¨¨cia ? El mosaics cobrien parets i paviments ? Les tessel¡¤les s¡¯inserien sobre una capa d¡¯estuc, cal? o morter.