Història bloc IV: El final de l'Antic Règim. El segle XVIII.
•
2 likes•4,352 views
Presentació del Bloc IV del temari d'Història per a les proves d'accés a la universitat per a majors de 25 anys.
Història bloc IV: El final de l'Antic Règim. El segle XVIII.
- 1. Curs d'accés a la Universitat per a majors de 25 anys/ HISTÒRIA Bloc IV. El final de l'Antic Règim. El segle XVIII.
- 2. 1). Trets generals de la societat d'Antic Règim.
- 4. ANTIC RÈGIM És el nom amb que es coneix el conjunt de trets polítics, socials, jurídics i econòmics de l'Europa dels segles XVII i XVIII. En general s'identifica amb l'absolutisme monarquic en termes politics, amb una societat estamental social i jurídicament desigual amb una economia agraria de baix rendiment en quant a l'economia.
- 5. Característiques de l'Antic Règim • Demografia amb escàs creixement vegetatiu amb una elevada natalitat compensada per una mortalitat catastròfica. • Economia de subsistència de caràcter agrícola amb eventuals i períodes de crisi, (males collites, fam, malalties... ). • El sector primari, (el camp), aglutina les 3/4 parts de la població activa. • Escassa indústria de tipus artesanal, poc productiva, amb poc nivell d'especialització i amb poques innovaciones per implementar i millorar els processos de producció. • Comerç poc desenvolupat basat fonamentalment amb l'intrcanvi amb les colònies • Poc desenvolupament de les ciutats. • Estructura de la propietat encara de caràcter senyorial.
- 6. La societat estamental • Organitzada i dividida en estaments impermeables entre sí als que es pertany per naixement. • Minima mobilitat social, és una societat estàtica. • La divisió social es corresponia amb una divisió jurídica que privilegiava uns estaments en detriment dels altres. • És doncs una societat desigual en la que la noblesa i el clergat ostentaven uns privilegis jurídics.
- 10. La noblesa • Élite social privilegiada. • Eren una minoria, però posseien la major part de la terra. • Vivien de rendes i a més tenien importants exempcions fiscals. • Ocupaven els alts càrrecs polítics, militars i en l'administració. • Ostentaven privilegis jurídics per la seva condició i origen.
- 11. El clergat • L'alt clergat compartia els privilegis de la noblesa. • Igual que la noblesa, posseïa un gran patrimoni i terres. • Rebien elevades rendes i seguien cobrant el delme. • Tenien el control ideològic, moral i educatiu de la societat.
- 19. 2). Característiques generals de la Il.lustració.
- 21. Conceptes fonamentals del pensament Il.lustrat • Confiança en la Raó • Naturalesa com a model • Llibertat • Progrès • Felicitat • Optimisme
- 24. 3). Autors més importants de la Il.lustració. Rousseau, Voltaire, Montesquieu, Beccaria, Adam Smith
- 25. Jean Jacques Rousseau • Defensa la bondat natural de l'ésser humà. • Defensa la sobirania nacional que ha de recaure en el poble. • És el principal teòric del contractualisme social.
- 27. Voltaire • Molt crític amb el poder i l'església. • Utilitza la ironia per qüestionar l'autoritat.
- 29. Montesquieu • Elabora la teoria de la separació de poders iniciada per Locke. • Planteja una visió crítica de la societat.
- 31. Cesare Beccaria • Proposa una revisió dels codis penals entenent el delicte com una violació del contracte social. • Exigeix el reconeixement del dret a la defensa de qualsevol acusat. •Crea el concepte proporcionalitat de la pena. de • S'oposa frontalment a la pena de mort en la mjoria de delictes. • Igualment, planteja l'abolició de la tortura i de l'arbitri judicial.
- 33. Adam Smith • És considerat el pare del liberalisme econòmic. • Segons ell, l'Estat no ha d'intervenir en les relacions dels agents econòmics. • El mercat i l'economia es regulen sols en funció de les lleis de l'oferta i la demanda.
- 36. 5). El despotisme Il.lustrat
- 37. Despotisme Il.lustrat • En la segona part del segle XVIII, la majoria dels monarques europeus tractaran de fer compatibles les noves idees il.lustrades amb l'absolutisme. • Iniciaran una sèrie de reformes, (educatives, socials, infraestructurals), per tractar de millorar el nivell cultural i la qualitat de vida del poble pla, però sense modificar les estructures polítiques d'Antic Règim. • Aquestes reformes es feien però, sense comptar amb el poble ni les seves demandes. • En general, les reformes suposaran un intent de modernització d'Europa, però fracasaran per no atrevir-se a modificar profundament les estructures legislatives i jurídiques en les que es basava la societat d'Antic Règim.
- 42. 4). La revolució nord-americana i la creació dels Estats Units d'Amèrica.
- 50. 6). Causes i conseqüències de la Revolució Francesa La revolució entesa com una revolució burgesa
- 64. Conseqüències de la Revolució Francesa • Va ser la primera revolució burgesa basada en els principis il.lustrats a Europa • Va acabar amb l'absolutisme i va suposar la implantació del liberalisme. • S'implanta un model polític basat en la sobirania nacional, la divisió de poders i el reconeixement de les llibertats individuals. • Es modifica el tipus d'estructura de la propietat agrícola, els grans latifundis es converteixen en explotacions més petites. • La revolució es converteix eun referent polític i ideològic a tot el continent europeu, inspirant les revolucions liberals de la primera meitat del segle XIX i al continent americà, inspirant els processos d'independència de les colònies.