ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Història de la psicologia.

•Download as ODP, PDF•
•
Ferran Mistelera
Ferran Mistelera

Professor Ferran Polo.

1 of 46
Download to read offline
HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA Professor: Ferran Polo. COM MOLTES ALTRES CIÈNCIES FINS EL SEGLE XIX LA PSICOLOGIA ERA UNA BRANCA DE LA FILOSOFIA
Al temple de d'Apol·lo a Delfos estava gravada la màxima “coneix-te a tu mateix” Aquesta màxima va ser arreplegada per Sòcrates.
PLATÓ segle IV aC afirmava que l'ànima era eterna, que abans de nàixer vivia en el món de les idees i que el cos la limitava i li feia de presó. És el que coneixem com a concepció DUALISTA. És el que coneixem com a concepció DUALISTA.
La concepció dualista de Plató El cos intenta arrastrar a la persona cap a les passions i els vicis però l'ànima ha de predominar i dedicar la pròpia vida al servei del coneixement, la raó i el bé.
MOLTS GRECS NEGAVEN EL DUALISME PLATÒNIC ● Molts grecs afirmaven que l'ànima té un fonament material i biològic i que sense cos no es pot viure. ● Epicur deia que no hi ha que tindre-li por a la mort perquè quan ella està nosaltres no estem. La mort és la no percepció. ● Aristòtil deia que de totes maneres cal controlar-se, ser prudent i virtuós ja que així serem més feliços, dignes i respectats.
Hipòcrates metge s. IV aC materialista ● Les malalties en general tenen com a causa desordres en físics, en concret a desequilibris en els 4 líquids principals del cos. ● Les malalties psíquiques també tenen causes fisiològiques i anatòmiques.
Per a Sant Agustí d'Hipona (V d.C) i per a l'escolàstica medieval les malalties mentals són causades pels pecats i pel dimoni. ● De fet avui en dia l'església catòlica encara té sacerdots especialistes en fer exorcismes. ● Per a altres religions també són forces sobrenaturals les que produeixen els trastorns greus i temptacions.
LA CONCEPCIÓ DUALISTA ● Va ser heretada pels filòsofs cristians medievals i després per Descartes. ● Descartes s. XVII afirmava que la glàndula pineal és el punt d'unió entre el cos i l'ànima. ● La matèria està determinada, però l'ànima és lliure.
Els filòsofs empiristes Locke i Hume van estudiar l'enteniment humà, la percepció i els sentiments ● Per a ells el dolor i el plaer són mecanismes que la natura té per a indicar-nos les coses bones i les dolentes. ● Només coneixem mitjançant els sentits externs i interns.
Al segle XVII i XVIII es debat intensament sobre la natura humana. ● HOBBES DIUS QUE L'HOME ÉS LLOP PER A L'HOME I NOMÉS LES LLEIS LIMITEN ELS SEUS DESITJOS CRUELS. ● ROUSSEAU DIU QUE L'HOME ÉS BO PER NATURA I QUE LES LLEIS I EL PODER GENEREN INJUSTÍCIA I CORROMPEN LA NATURA HUMANA.
DEBAT SOBRE LA NATURA HUMANA ● Montaigne: els indígenes són salvatges, però bons, els europeus són civilitzats, però dolents. ● Locke i Spinoza: L'ésser humà som egoistes moderats i tots guanyem col·laborant.
DURANT EL SEGLE XVIII es popularitza el concepte de PSICOLOGIA, però l'entenien com una branca de la filosofia i de la teologia.
Alguns filòsofs il·lustrats i enciclopedistes XVIII comencen a posar en dubte la concepció dualista i es declaren ateus i materialistes ● Anteriorment posar en dubte la immortalitat de l'ànima i els dogmes cristians podia suposar problemes amb la inquisició.
Segona meitat XVIII i primera XIX ● Primers hospitals psiquiàtrics amb personal mèdic, ja no és només reclusió. ● Presons i “works houses” reeducar i modificar personalitat mitjançant el control, el premi i el càstig. ● Utilitarisme empirista és precedent del conductisme.
Durant el segle XIX apareixen els primers intents de fer de la psicologia una ciència empírica. ● Herbert Spencer, Francis Dalton i altres membres de la Royal Society anglesa mesuren conductes, cranis i característiques humanes de manera sistemàtica. ● Són funcionalistes ja que diuen que la ment té una funció adaptativa al servei de l'evolució.
Estaven influïts pel positivisme i pel darwinisme. Utilitzaren el mètode científic incorrectament per a justificar els seus prejudicis. Les conclusions que volien obtindre influïen en la manera d'observar. ● JUSTIFICAREN EL RACISME, EL CLASSISME, EL MASCLISME I LES INJUSTÍCIES SOCIALS.
A França Paul Broca Antropometria del crani, racista i masclista, però en els seus estudis descobreix que les lesions en una part del cervell (àrea de Broca) tenen com a conseqüència l’incapacitat per a parla i afirma que cada part del cervell té una funció.
A ITÀLIA CESARE LOMBROSO DESENVOLUPA LA CRIMINOLOGIA ● Segons Lombroso la forma del crani i les faccions de la cara indiquen la personalitat d'una persona i ens permet descobrir als criminals.
Per altra banda es popularitzen les presons panòptiques que pretenen reformar la personalitat dels individus i controlar la seua conducta.
Funcionalisme i pragmatisme: William James i Dewey. Psicologia és Cª vida mental. Organisme s'adapta a l'ambient, pragmatisme, utilitarisme i evolucionisme (influïts per Charles Darwin i Herbert Spencer). La conducta busca la consecució d'objectius que al mateix temps tenen un sentit per a l'individu, normalment relacionats amb les funcions que possibiliten la supervivència.
A principi de segle XX es popularitzen els test d'intel·ligència. ● Són inventats per Alfred Binet. ● Utilitzats per Yerkes (president APA) i Cyril Burt (president de l'associació britànica de psicòlegs) ambdós són membres de societats eugenèsiques.
Els test d'intel·ligència són aplicats a milions de soldats durant la I Guerra Mundial. També són aplicats a emigrants als EUA. Els resultats mostren que les dones són inferiors als homes i que els negres i els mediterranis són inferiors als anglesos i als alemanys.
Psiquiàtrics i eugenèsia. ● Tancament i esterilització dels col·lectius considerats inferiors. ● Polítiques d'intervenció social negatives. ● Alemanya nazi camps de concentració i treball. ● En Suècia esterilització de gitanes des de 1934 fins l'any 1974.
En Espanya amb franquisme. ● Polítiques d'exclusió social a homosexuals i dissidents polítics. ● Llei de “vagos y maleantes”. ● Pràctiques de robatoris de nadons des del 1936 fins els anys 90.
Malgrat que els inicis de la psicologia i de la psiquiatria tenen molta pseudociència ● També es fan avanços importants en neurociència Santiago Ramón y Cajal descobreix les neurones 1899 ● Cada vegada coneixem millor com funciona el sistema
Més progressos... ● Els tests d'intel·ligència d’Alfred Binet (1857- 1911) són utilitzats amb finalitats pedagògiques i no discriminatòries per a reforçar als alumnes que ho necessiten.
Més progressos Wilhelm Wundt (1832-1920) a Alemanya ● Laboratori experimental de psicologia. ● Estudia la percepció humana i els temps de reacció. ● Estructuralisme: divideix la ment i la personalitat en múltiples elements més fàcils d'estudiar.
Més progressos: finals segle XIX teràpies basades en el diàleg. La psicoanàlisi de Sigmund Freud va permetre tractar casos que fins eixe moment eren incurables.
Psicoanàlisi té influència social al trencar amb els tabús sexuals ● La sexualitat de les dones eix de l'armari i la repressió sexual puritana passa a ser vista negativament. ● Freud va afirmar que la religió és una esquizofrènia col·lectiva.
De totes maneres acusat de mètode poc rigorós i pseudocientífic. ● Té la tendència a reduir-ho tot a sexe i d'interpretar tots els problemes com a problemes de repressió sexual. ● Després de la primera guerra mundial inclou també pulsions sàdiques de violència i poder.
GESTALT (anys 20 i 30), ALEMANYA ● Estudien la percepció humana com a procés d'elaboració cognitiva. ● Estudien als grans simis i fan proves de resolució de problemes i d'intel·ligència.
Història de la psicologia.
Kurt Lewin i les dinàmiques de grup Estudia com funcionen els grups, els rols que es donen, els tipus d'organitzacions que hi ha i com millorar la relació entre els individus i les dinàmiques de grup. Kurt Lewin té plantejament pròxim a la Gestalt, però aplicat al grup i no tant a la percepció.
Més progressos... Pávlov. ● Estudia els estímuls, les resposta i els reflexes condicionats. ● Experiments amb mamífers. ● Guanya en 1905 el premi Nobel. ● Pare de la psicologia russa i soviètica.
Conductisme Watson 1913 ● Busca rigor metodològic. ● No conceptes mentals ni teories que no es basen completament en fets observables. ● Estudiar la conducta.
Conductisme: Skinner ● Les lleis de la conducta són iguals per animals que per a persones. ● Reforç positiu i negatiu. ● Condicionament operant: adquisició de conductes i extinció quan no es reforça.
Conductisme: Burrhus F. Skinner ● La conducta verbal també depèn de l’ambient, dels estímuls i dels reforços. El llenguatge es basa en l’ús públic. ● El pensament queda fora del camp d’estudi, encara que indirectament podem induir el que pensem, perquè depèn del que diem i del que fem.
Grans inversions de la CIA durant la “guerra freda” ● Millorar interrogatoris ● Fer als individus més resistents. ● Fer neteges de cervell. ● Fer guerra psicològica. ● Desmotivar a l'enemic I fomentar desercions.
Crítiques anys 60 i 70 ● Foucault: critica a la psicologia, a les presons, al sistema educatiu i a les presons com a mecanismes d'opressió. ● Contrapsicologia i antipsiquiatria (Laing I Cooper) critiquen pràctiques abusives I defensen els drets. ● La bogeria com a alienació social.
Anys 70 i 80 ● Tancament psiquiàtrics. ● Substituïts per centres de dia, unitats de psiquiatria en els hospitals i vivendes tutelades. ● Medicaments cada vegada més eficàcia. ● Continuen centres penitenciaris psiquiàtrics. ● Proliferació centres per a persones amb conductes addictives.
A partir dels anys 60 serveis socials i estat de benestar. ● Seguretat Social. ● Serveis socials i polítiques d'inclusió social. ● Ajudes econòmiques i socials. ● Equips interdisciplinaris amb treballadors socials, educadors socials i psicòlegs.
Psicologia humanista. Maslow (1908-1970) Critica als conductistes. Però no rebutja empirisme, ja que diu que l'experiència pot ser la de veure que pensen, quins valors tenen i com actuen els individus sans i prendre'ls de model.
VICTOR FRANKL (1905-1997) LA LOGOTERÀPIA ● Sobrevius als camps de concentració. ● Qui té objectius i projectes de futur resisteix millor. ● Vosté per què no es suïcida? ● Importància motivació ● Psiquiatria + filosofia. ● Anàlisi existencial.
Psicologia cognitiva. ● Estudiar com la ment processa la informació. ● Metàfora del sistema nerviós com un ordinador. ● Teràpies que tenen en compte la motivació, les idees i el diàleg a més de la conducta.
En els últims anys grans inversions en neurociència i importants avanços, gràcies a noves tecnologies d'observació de l'activitat del sistema nerviós. Projectes Brain UE I EUA
Història de la psicologia.

More Related Content

Història de la psicologia.

  • 1. HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA Professor: Ferran Polo. COM MOLTES ALTRES CIÈNCIES FINS EL SEGLE XIX LA PSICOLOGIA ERA UNA BRANCA DE LA FILOSOFIA
  • 2. Al temple de d'Apol·lo a Delfos estava gravada la màxima “coneix-te a tu mateix” Aquesta màxima va ser arreplegada per Sòcrates.
  • 3. PLATÓ segle IV aC afirmava que l'ànima era eterna, que abans de nàixer vivia en el món de les idees i que el cos la limitava i li feia de presó. És el que coneixem com a concepció DUALISTA. És el que coneixem com a concepció DUALISTA.
  • 4. La concepció dualista de Plató El cos intenta arrastrar a la persona cap a les passions i els vicis però l'ànima ha de predominar i dedicar la pròpia vida al servei del coneixement, la raó i el bé.
  • 5. MOLTS GRECS NEGAVEN EL DUALISME PLATÒNIC ● Molts grecs afirmaven que l'ànima té un fonament material i biològic i que sense cos no es pot viure. ● Epicur deia que no hi ha que tindre-li por a la mort perquè quan ella està nosaltres no estem. La mort és la no percepció. ● Aristòtil deia que de totes maneres cal controlar-se, ser prudent i virtuós ja que així serem més feliços, dignes i respectats.
  • 6. Hipòcrates metge s. IV aC materialista ● Les malalties en general tenen com a causa desordres en físics, en concret a desequilibris en els 4 líquids principals del cos. ● Les malalties psíquiques també tenen causes fisiològiques i anatòmiques.
  • 7. Per a Sant Agustí d'Hipona (V d.C) i per a l'escolàstica medieval les malalties mentals són causades pels pecats i pel dimoni. ● De fet avui en dia l'església catòlica encara té sacerdots especialistes en fer exorcismes. ● Per a altres religions també són forces sobrenaturals les que produeixen els trastorns greus i temptacions.
  • 8. LA CONCEPCIÓ DUALISTA ● Va ser heretada pels filòsofs cristians medievals i després per Descartes. ● Descartes s. XVII afirmava que la glàndula pineal és el punt d'unió entre el cos i l'ànima. ● La matèria està determinada, però l'ànima és lliure.
  • 9. Els filòsofs empiristes Locke i Hume van estudiar l'enteniment humà, la percepció i els sentiments ● Per a ells el dolor i el plaer són mecanismes que la natura té per a indicar-nos les coses bones i les dolentes. ● Només coneixem mitjançant els sentits externs i interns.
  • 10. Al segle XVII i XVIII es debat intensament sobre la natura humana. ● HOBBES DIUS QUE L'HOME ÉS LLOP PER A L'HOME I NOMÉS LES LLEIS LIMITEN ELS SEUS DESITJOS CRUELS. ● ROUSSEAU DIU QUE L'HOME ÉS BO PER NATURA I QUE LES LLEIS I EL PODER GENEREN INJUSTÍCIA I CORROMPEN LA NATURA HUMANA.
  • 11. DEBAT SOBRE LA NATURA HUMANA ● Montaigne: els indígenes són salvatges, però bons, els europeus són civilitzats, però dolents. ● Locke i Spinoza: L'ésser humà som egoistes moderats i tots guanyem col·laborant.
  • 12. DURANT EL SEGLE XVIII es popularitza el concepte de PSICOLOGIA, però l'entenien com una branca de la filosofia i de la teologia.
  • 13. Alguns filòsofs il·lustrats i enciclopedistes XVIII comencen a posar en dubte la concepció dualista i es declaren ateus i materialistes ● Anteriorment posar en dubte la immortalitat de l'ànima i els dogmes cristians podia suposar problemes amb la inquisició.
  • 14. Segona meitat XVIII i primera XIX ● Primers hospitals psiquiàtrics amb personal mèdic, ja no és només reclusió. ● Presons i “works houses” reeducar i modificar personalitat mitjançant el control, el premi i el càstig. ● Utilitarisme empirista és precedent del conductisme.
  • 15. Durant el segle XIX apareixen els primers intents de fer de la psicologia una ciència empírica. ● Herbert Spencer, Francis Dalton i altres membres de la Royal Society anglesa mesuren conductes, cranis i característiques humanes de manera sistemàtica. ● Són funcionalistes ja que diuen que la ment té una funció adaptativa al servei de l'evolució.
  • 16. Estaven influïts pel positivisme i pel darwinisme. Utilitzaren el mètode científic incorrectament per a justificar els seus prejudicis. Les conclusions que volien obtindre influïen en la manera d'observar. ● JUSTIFICAREN EL RACISME, EL CLASSISME, EL MASCLISME I LES INJUSTÍCIES SOCIALS.
  • 17. A França Paul Broca Antropometria del crani, racista i masclista, però en els seus estudis descobreix que les lesions en una part del cervell (àrea de Broca) tenen com a conseqüència l’incapacitat per a parla i afirma que cada part del cervell té una funció.
  • 18. A ITÀLIA CESARE LOMBROSO DESENVOLUPA LA CRIMINOLOGIA ● Segons Lombroso la forma del crani i les faccions de la cara indiquen la personalitat d'una persona i ens permet descobrir als criminals.
  • 19. Per altra banda es popularitzen les presons panòptiques que pretenen reformar la personalitat dels individus i controlar la seua conducta.
  • 20. Funcionalisme i pragmatisme: William James i Dewey. Psicologia és Cª vida mental. Organisme s'adapta a l'ambient, pragmatisme, utilitarisme i evolucionisme (influïts per Charles Darwin i Herbert Spencer). La conducta busca la consecució d'objectius que al mateix temps tenen un sentit per a l'individu, normalment relacionats amb les funcions que possibiliten la supervivència.
  • 21. A principi de segle XX es popularitzen els test d'intel·ligència. ● Són inventats per Alfred Binet. ● Utilitzats per Yerkes (president APA) i Cyril Burt (president de l'associació britànica de psicòlegs) ambdós són membres de societats eugenèsiques.
  • 22. Els test d'intel·ligència són aplicats a milions de soldats durant la I Guerra Mundial. També són aplicats a emigrants als EUA. Els resultats mostren que les dones són inferiors als homes i que els negres i els mediterranis són inferiors als anglesos i als alemanys.
  • 23. Psiquiàtrics i eugenèsia. ● Tancament i esterilització dels col·lectius considerats inferiors. ● Polítiques d'intervenció social negatives. ● Alemanya nazi camps de concentració i treball. ● En Suècia esterilització de gitanes des de 1934 fins l'any 1974.
  • 24. En Espanya amb franquisme. ● Polítiques d'exclusió social a homosexuals i dissidents polítics. ● Llei de “vagos y maleantes”. ● Pràctiques de robatoris de nadons des del 1936 fins els anys 90.
  • 25. Malgrat que els inicis de la psicologia i de la psiquiatria tenen molta pseudociència ● També es fan avanços importants en neurociència Santiago Ramón y Cajal descobreix les neurones 1899 ● Cada vegada coneixem millor com funciona el sistema
  • 26. Més progressos... ● Els tests d'intel·ligència d’Alfred Binet (1857- 1911) són utilitzats amb finalitats pedagògiques i no discriminatòries per a reforçar als alumnes que ho necessiten.
  • 27. Més progressos Wilhelm Wundt (1832-1920) a Alemanya ● Laboratori experimental de psicologia. ● Estudia la percepció humana i els temps de reacció. ● Estructuralisme: divideix la ment i la personalitat en múltiples elements més fàcils d'estudiar.
  • 28. Més progressos: finals segle XIX teràpies basades en el diàleg. La psicoanàlisi de Sigmund Freud va permetre tractar casos que fins eixe moment eren incurables.
  • 29. Psicoanàlisi té influència social al trencar amb els tabús sexuals ● La sexualitat de les dones eix de l'armari i la repressió sexual puritana passa a ser vista negativament. ● Freud va afirmar que la religió és una esquizofrènia col·lectiva.
  • 30. De totes maneres acusat de mètode poc rigorós i pseudocientífic. ● Té la tendència a reduir-ho tot a sexe i d'interpretar tots els problemes com a problemes de repressió sexual. ● Després de la primera guerra mundial inclou també pulsions sàdiques de violència i poder.
  • 31. GESTALT (anys 20 i 30), ALEMANYA ● Estudien la percepció humana com a procés d'elaboració cognitiva. ● Estudien als grans simis i fan proves de resolució de problemes i d'intel·ligència.
  • 33. Kurt Lewin i les dinàmiques de grup Estudia com funcionen els grups, els rols que es donen, els tipus d'organitzacions que hi ha i com millorar la relació entre els individus i les dinàmiques de grup. Kurt Lewin té plantejament pròxim a la Gestalt, però aplicat al grup i no tant a la percepció.
  • 34. Més progressos... Pávlov. ● Estudia els estímuls, les resposta i els reflexes condicionats. ● Experiments amb mamífers. ● Guanya en 1905 el premi Nobel. ● Pare de la psicologia russa i soviètica.
  • 35. Conductisme Watson 1913 ● Busca rigor metodològic. ● No conceptes mentals ni teories que no es basen completament en fets observables. ● Estudiar la conducta.
  • 36. Conductisme: Skinner ● Les lleis de la conducta són iguals per animals que per a persones. ● Reforç positiu i negatiu. ● Condicionament operant: adquisició de conductes i extinció quan no es reforça.
  • 37. Conductisme: Burrhus F. Skinner ● La conducta verbal també depèn de l’ambient, dels estímuls i dels reforços. El llenguatge es basa en l’ús públic. ● El pensament queda fora del camp d’estudi, encara que indirectament podem induir el que pensem, perquè depèn del que diem i del que fem.
  • 38. Grans inversions de la CIA durant la “guerra freda” ● Millorar interrogatoris ● Fer als individus més resistents. ● Fer neteges de cervell. ● Fer guerra psicològica. ● Desmotivar a l'enemic I fomentar desercions.
  • 39. Crítiques anys 60 i 70 ● Foucault: critica a la psicologia, a les presons, al sistema educatiu i a les presons com a mecanismes d'opressió. ● Contrapsicologia i antipsiquiatria (Laing I Cooper) critiquen pràctiques abusives I defensen els drets. ● La bogeria com a alienació social.
  • 40. Anys 70 i 80 ● Tancament psiquiàtrics. ● Substituïts per centres de dia, unitats de psiquiatria en els hospitals i vivendes tutelades. ● Medicaments cada vegada més eficàcia. ● Continuen centres penitenciaris psiquiàtrics. ● Proliferació centres per a persones amb conductes addictives.
  • 41. A partir dels anys 60 serveis socials i estat de benestar. ● Seguretat Social. ● Serveis socials i polítiques d'inclusió social. ● Ajudes econòmiques i socials. ● Equips interdisciplinaris amb treballadors socials, educadors socials i psicòlegs.
  • 42. Psicologia humanista. Maslow (1908-1970) Critica als conductistes. Però no rebutja empirisme, ja que diu que l'experiència pot ser la de veure que pensen, quins valors tenen i com actuen els individus sans i prendre'ls de model.
  • 43. VICTOR FRANKL (1905-1997) LA LOGOTERÀPIA ● Sobrevius als camps de concentració. ● Qui té objectius i projectes de futur resisteix millor. ● Vosté per què no es suïcida? ● Importància motivació ● Psiquiatria + filosofia. ● Anàlisi existencial.
  • 44. Psicologia cognitiva. ● Estudiar com la ment processa la informació. ● Metàfora del sistema nerviós com un ordinador. ● Teràpies que tenen en compte la motivació, les idees i el diàleg a més de la conducta.
  • 45. En els últims anys grans inversions en neurociència i importants avanços, gràcies a noves tecnologies d'observació de l'activitat del sistema nerviós. Projectes Brain UE I EUA