Hume.pdf
- 2. Qu竪 辿s la Il揃lustraci坦? Kant
- 3. Hem estat menors 糸e糸温岳...
- 4. El segle de les LLUMS
- 6. Franklin Franklin i Watt Watt
- 8. La divulgaci坦 del coneixement Rousseau DAlembert Diderot
- 12. Els anys de joventut The Edinburgh College David Hume
- 13. Les primeres obres La Fl竪che El 1r volum del Tractat de la Naturalesa Humana
- 14. Retorn a Edinburgh La Universitat dEdinburgh El general Saint Claire
- 15. Les seves obres, a lINDEX
- 16. Hume bibliotecari Biblioteca de la Unviersitat dEdinburgh Hist嘆ria de la Gran Bretanya
- 17. Hume a Par鱈s La Comtessa de Boufflers Tert炭lia dil.lustrats, presidida per Voltaire Tert炭lia darist嘆crates
- 18. Retrat de 1766 Retrat de 1770
- 19. La tomba de Hume a Edinburgh
- 20. La teoria del coneixement (Experi竪ncia: participaci坦 dels sentits en el proc辿s de coneixement.) Tot coneixement comen巽a sempre amb lexperi竪ncia: si no hi ha experi竪ncia, no hi ha coneixement. poma Lebron James Papaia
- 21. La teoria del coneixement 1. Impressions, molt vives i intenses, que poden ser: Impressions de sensaci坦 Impressions de reflexi坦 2. Idees, m辿s d竪bils i fosques. Per a Plat坦 i els racionalistes: impressi坦 IDEA Per a Hume i els empiristes: IMPRESSI idea
- 22. La teoria del coneixement Impressions i idees poden ser simples o complexes: Impressi坦 simple > idea simple Combinaci坦 didees simples > idea complexa Lleis dAssociaci坦 didees simples, per crear-ne de complexes: De semblan巽a De causa-efecte De contig端itat
- 23. La teoria del coneixement Importncia de lhbit emp鱈ric en el proc辿s de coneixement: - hbit: quelcom que fem repetidament, per costum - emp鱈ric: percebut amb els sentits Tot el que coneixem, percebem i entenem a cada moment 辿s grcies a un hbit emp鱈ric.
- 24. La teoria del coneixement Si el coneixement comen巽a sempre amb lexperi竪ncia i lexperi竪ncia sensitiva 辿s pr嘆pia i, per tant, diferent per a cada persona, aleshores el coneixement tamb辿 辿s propi i, per tant, diferent per a cada persona. Conclusi坦: no hi ha una 炭nica veritat, res no es pot con竪ixer i afirmar amb seguretat (daix嘆 sen diu ESCEPTICISME)
- 25. La teoria del coneixement
- 26. La teoria del coneixement Els objectes de coneixement poden ser de dos tipus: a) Relacions didees: s坦n universals, invariables, veritats indiscutibles. Coneixements matemtics o l嘆gics. Per exemple: La negaci坦 duna frase vertadera 辿s sempre falsa, i la negaci坦 duna frase falsa 辿s sempre vertadera. b) Q端estions de fet: no s坦n universals, ni invariables, s坦n veritats locals o provisionals. Ci竪ncies f鱈siques. Per exemple:
- 27. La Cr鱈tica al Principi de Causalitat
- 28. La Cr鱈tica al Principi de Causalitat Segons Arist嘆til, tot all嘆 que passa i que existeix t辿 una causa. De fet, en t辿 m辿s duna. Causa: principi a partir del qual una cosa sesdev辿, es produeix. All嘆 que fa que una cosa sigui, i que sigui aix鱈 com 辿s. El savi 辿s aquell que coneix no les coses sin坦 les seves causes. Causa material: el bronze. Causa final: Causa formal: Causa eficient: la idea que lescultor en t辿 al cap abans de posar-shi. lescultor homenatjar els caiguts a la Batalla de les Term嘆piles (480 aC).
- 29. La Cr鱈tica al Principi de Causalitat Principi de Causalitat: tot t辿 una causa. Segur? Hume ho nega: causa i efecte s坦n dos fets diferents i independents. S坦c jo qui els associo dins la meva ment per algun motiu. Els meus hbits emp鱈rics majuden a relacionar aquests fets que he percebut i a establir que, per a mi, A 辿s causa de B.
- 30. La Cr鱈tica al Principi de Causalitat Que fins ara A hagi estat causa de B, no demostra que en el futur torni a passar. Puc esperar, creure (believe) que passar, per嘆 mai no en podr辿 estar segur. Els coneixements, tamb辿 els cient鱈fics, passen a ser provisionals. Fins ara a partir dara, esperem el mateix, per嘆 no es pot demostrar