Idees del treball de fotografia
?Download as DOCX, PDF?
0 likes?170 views
Primers esquemes
Idees del treball de fotografia
- 1. TREBALL GRUPAL ¨C FOTOGRAFIA A. I¡¯M DESEPERATE, GILLIAN WEARING Informaci¨® extra sobre l¡¯autor i la seva obra: El primer trabajo importante de la artista brit¨¢nica fue un proyecto fotogr¨¢fico al que denomin¨® Signs that Say What You Want Them to Say and Not Signs that Say What Someone Else Wants You to Say 1992¨C3 (Letreros que dicen lo que quieres decir y no letreros que dicen lo que alguien m¨¢s quieren que t¨² digas), conocido m¨¢s brevemente como Signs (letreros). El concepto consisti¨® en acercarse a personas en la calle, invitarlas al proyecto de escribir algo en un papel y luego ser fotografiados. El resultado sorprendi¨® a los ingleses, quienes encontraron a un polic¨ªa pidiendo ayuda o a un impasible yuppie clamando su desesperaci¨®n. Si bien a primera vista parece una interacci¨®n entre los sistemas de cifrado visuales y literarios (haciendo eco de alg¨²n modo a Barbara Kruger) en realidad se trata m¨¢s bien del entrecruce de lo p¨²blico y lo privado. ¡°En su obra, Gillian Wearing se ha enfocado repetidamente en las expresiones del ser de las personas en situaciones construidas. Se interesa por el comportamiento y perspectiva de la gente desde las m¨¢s variadas avenidas de la existencia: desde los desarraigados a los pensionados o los ni?os en edad escolar. Este an¨¢lisis tan c¨¢ndido como circunspecto produce retratos que reflejan un Imatge que forma part de la s¨¨rie fotogr¨¤fica Signs that say what you want them to say and not Signs that say what someone else wants you to say (1992-3). L¡¯artista va parar persones an¨°nimes pel carrer per demanar si participarien en el projecte escrivint en un cartell com se senten en aquell moment. Wearing pret¨¦n que les persones diguin realment com se senten, sense preocupar-se per l¡¯entorn: ni comportaments socials acceptats,ni les aparences. Fotografia l¡¯interior de les persones. A m¨¦s a m¨¦s, resulta un retrat objectiu per part de la fot¨°grafa. Aspectes destacats a treballar: ? TRENCAR AMB APARENCES / MOSTRAR INTERIOR DE LA PERSONA ? TREBALL AMB PERSONES DESCONEGUDES A classe es parla, precisament, de les aparences. Hi ha bastanta gent a qui no li quadra el missatge escrit amb l¡¯aspecte de l¡¯home (ben vestit, aparentment). Es mostren els estereotips que tenim. Tamb¨¦ hi ha gent a qui li inquieta la discordan?a que veuen entre el missatge i el gest de l¡¯home, el qual sembla que esbossi mig somriure.
- 2. fr¨¢gil equilibrio entre la auto-conciencia y la imagen percibida, las esferas p¨²blica y privada, la veracidad y la proyecci¨®n.¡± Wearing se interesa en esa brecha entre la realidad y la ficci¨®n, el observador y el artista, lo notorio y lo ¨ªntimo. ¡°Su trabajo investiga los terrenos de la confesi¨®n personal, la fantas¨ªa privada y el trauma individual.¡± (http://oscarenfotos.com/2013/04/14/gillian-wearing-viaje-al-fondo-de-la-identidad/) ? hi ha explicades m¨¦s obres relacionades amb aquesta primera. B.COPYSHOP (1999), THOMAS DEMAND Informaci¨® extra sobre l¡¯autor i la seva obra: Simulacros de una realidad previamente representada. Y es que no es f¨¢cil definir la obra de este fot¨®grafo alem¨¢n, que toma como base fotograf¨ªas aparecidas en prensa relacionadas con alg¨²n acontecimiento, y que luego reproduce a tama?o real en cart¨®n o papel, escena de la que a continuaci¨®n toma sus propias fotograf¨ªas, en una suerte de juego de miradas fotogr¨¢ficas. Espacios que vac¨ªa de la presencia humana y que ilumina con una luz que en alguna ocasi¨®n se ha comparado con las luces de un ascensor, lo que contribuye a¨²n m¨¢s a esa atm¨®sfera irreal, extra?a, enigm¨¢tica en unos espacios atemporales y de esterilidad casi de quir¨®fano. Lugares que han visto asesinatos, antiguas salas en las que se fotografiaba a presos en el centro penitenciario de Gera en una sala equipada con Rayos X causante de numerosas muertes por leucemia, el Sal¨®n Oval del presidente norteamericano¡ Escenarios reales que se convierten en otra cosa, en lugares probablemente m¨¢s inquietantes que el que dio origen a la fotograf¨ªa primigenia. Parlant a classe, sorgeixen diferents idees i sentiments, la majoria encaminats cap a: - Sensaci¨® agobiant. Oficina deserta per¨° pensem en la feina que es duu a terme all¨¤: repetitiva, avorrida, gris, sistem¨¤tica¡ - Sensaci¨® de fredor. No hi ha rastre de vida. Tot impol¡¤lut ? Hi ha quelcom que inquieta, que no acaba de quadrar. - Hip¨°tesi: l¡¯artista pret¨¦n transmetre els moments que s¡¯han viscut en aquest lloc. Demand recrea espais amb cartolines i despr¨¦s els fotografia. Per tant, no ¨¦s un espai recreat per¨° que existeix a la realitat. Demand es centra en els anomenats ¡°no espais¡±: espais contemporanis, universals i de pas (no habitats) que s¨®n cada cop m¨¦s importants en el nostre dia a dia actual. Aspectes destacats a treballar: ? ESPAIS DE PAS (O CENTRAR EL TREBALL EN UNA ALTRE TIPOLOGIA D¡¯ESPAIS QUE NO SIGUIN T?PICS DE FOTOGRAFIAR). ? RECREACIONS ? JOC REALITAT/FICCI? o AMBIGU?TAT ¡°PARECE PERO NO ES¡±
- 3. (http://lavidanoimitaalarte.blogspot.com.es/2011/02/thomas-demand-munich-1964.html) P¨¤gina web oficial:http://www.thomasdemand.info/ Si fueran naturalezas estar¨ªan muertas. De hecho, una vez Demand hizo la maqueta de un follaje; vista de cerca la fotograf¨ªa parec¨ªa emanar ese olor penetrante de las flores podridas en un jarr¨®n. Porque si algo falta en sus fotograf¨ªas, es algo como un signo de vida. Est¨¢n los rastros de las personas, una taza de caf¨¦, el paquete de cigarrillos, pero no mucho m¨¢s, o lo que es peor: el problema no es la soledad de la escena (eso ser¨ªa, en todo caso, lo de menos), el problema es el anonimato opresivo. No hay rastros de huellas digitales, no hay singularidades, no hay efectos del tiempo sobre las cosas, no hay aquella opacidad dada a los objetos por la suciedad del tacto, el desgaste, esa impregnaci¨®n grasienta que dejan las manos sobre las superficies. En efecto, lo que hay es un lustre que de tan fr¨ªo se vuelve asqueroso. Evoca algo entre la leve estetizaci¨®n de los dise?os de posguerra de Dieter Rams y la ultra higiene de un consultorio de dentista. (http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/radar/9-2544-2005-10-05.html) C. CENTAURUS NEANDERTALENSIS (1987), JOAN FONTCUBERTA Informaci¨® extra sobre l¡¯autor i la seva obra: Para Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955), el ¨²nico sincero que existe en esta vida es el que sabe c¨®mo mentir. Las im¨¢genes siempre mienten porque est¨¢ en su naturaleza interpretar lo que muestran. Con esa m¨¢xima de fondo, el catal¨¢n ha desarrollado un peculiar estilo fotogr¨¢fico presente en gran parte de su colecci¨®n. (¡) En la primera sala, titulada ?Fauna? (1987), el fil¨®sofo de la fotograf¨ªa cuestiona la veracidad el discurso cient¨ªfico, que com¨²nmente se impone como una verdad absoluta al espectador. (¡) Fontcuberta explic¨® que eligi¨® la fotograf¨ªa como modo de expresi¨®n art¨ªstica porque ?a diferencia de lo que mucha gente piensa, no es una ventana abierta y transparente en el mundo?. Para el artista, ?cada vez que Aquesta fotografia ens sorpr¨¨n, no acabem d¡¯entendre qu¨¨ hi ha representat: ¨¦s un efecte ¨°ptic, ¨¦s un fotomuntatge? Fontcuberta ¨¦s el fot¨°graf contemporani m¨¦s important de Catalunya. T¨¦ una obra molt peculiar on sempre posa en dubte el concepte de veracitat en la fotografia. Tal i com es veu a la imatge, ho posa en dubte mitjan?ant fotocollages. La fotografia pertany a una s¨¨rie d¡¯animals imaginaris mitjan?ant la uni¨® de m¨¦s d¡¯una fotografia. Aspectes destacats a treballar: ? REALITAT / FICCI? o ELEMENT T?PIC I TRANSGREDIR-LO ? FOTOMUNTATGES
- 4. pulsamos el disparador de una c¨¢mara? creamos una mirada ?influida por una cultura tecnocient¨ªfica del siglo XIX? que est¨¢ ?obsesionada con la verdad, la memoria, el archivo, la fragmentaci¨®n?. (http://www.abc.es/cultura/arte/20140723/abci-fontcuberta-londres-201407221908.html) P¨¤gina web oficial:http://www.fontcuberta.com/ D. ¡°CADENA DE PRODUCCI?¡±, ANDREAS GURSKY Informaci¨® extra sobre l¡¯autor i la seva obra: Se dice que la fotograf¨ªa documental pretende registrar e informar acerca de las formas y las condiciones de vida. Adreas Gursky, fot¨®grafo alem¨¢n contempor¨¢neo, parte de la tradici¨®n documental para retratar a la humanidad desde un enfoque diferente. Las fotograf¨ªas de Gursky buscan una representaci¨®n de la era de la globalizaci¨®n y capitalismo, de la forma de vida en masa y de la manera de consumir y producir en el mundo contempor¨¢neo. Es por eso que las perspectivas que elige el fot¨®grafo buscan encuadrar un campo amplio que capture la inmensidad del entorno en contraste con la peque?ez del humano. Asimismo, la repetici¨®n juega un papel importante en su obra, muchas de sus fotograf¨ªas se realizan al interior de f¨¢bricas, supermercados, complejos de edificios, bolsas de valores, y otros lugares en donde la repetici¨®n parece no tener fin. Aspectes destacats a treballar: ? CONSUMISME I CAPITALISME o EL SISTEMA EN S? ? PRODUIR I CONSUMIR ? ?TICA o ARTIFICIALITAT (ACCI? DE L¡¯HOME) ? ESPAIS DE MASSES ? ORDRE / SIMETRIA (COM UN ¡°CAOS ORDENAT¡± ?s una imatge real d¡¯una cadena de muntatge (sector alimentari). La composici¨® ¨¦s bonica per¨° la tem¨¤tica d¨®na mal rotllo. Sentiments sorgits durant la classe: ? Sembla un escorxador hum¨¤. ? Esclavitud ? Sentiment de culpabilitat Andreas Gursky mostra a trav¨¦s de les seves obres el m¨®n globalitzat, occidental i capitalista. Societat contempor¨¤nia: produir i consumir, una gran cadena que no s¡¯atura.
- 5. La obra de Adreas Gursky muestra la visi¨®n personal del autor acerca del mundo actual y nos recuerda que somos parte de una sociedad en la que solamente formamos parte de un estructura, como abejas en un panal. E. TECLA, AMSTERDAM, NETHERLANDS (1994) RINEKE DIJKSTRA Informaci¨® extra sobre l¡¯autor i la seva obra: Rineke Dijkstra is a photographer and video artist. In her work she looks for specific characteristics of individuals in group contexts. The paradox between identity and uniformity. Her subjects are often people in a transitional state. Adolescents between childhood and adulthood. She manages to convey the vulnerable side of her subjects, caught at a decisive moment of transition in their lives. Her work is almost like an antidote. We¡¯re so overwhelmed by images, not only of celebrities but of people trying to posture as celebrities or self-market, that having representations where that is really not what it¡¯s about¡ªpersonally I find the imagesvery attractive for that reason. ¨C Jennifer Blessing, senior photography curator at the Guggenheim Museum. (http://lostinpublications.com/rineke-dijkstra/) Sentiments que van sorgir a classe: ? La imatge xoca a la majoria. No ¨¦s la imatge que tenim al cap. Hi ha gent que exclama ¡°no hauria de ser aix¨ª¡± ? Fredor. ? Sembla que la mare no est¨¤ feli? ? El lloc on est¨¤ presa la fotografia no acompanya l¡¯escena fotografiada Rineke Dijkstra va fotografiar tres mares joves despr¨¦s d¡¯haver donat a llum, sense donar cap mena de glamour a l¡¯escena. Una mare va ser fotografiada una hora despr¨¦s del part, un altre fotografiada un dia despr¨¦s, i la tercera una setmana despr¨¦s (la foto que vam veure). Dijkstra mostra dones amb els seus fills nounats, trenca amb l¡¯estereotip i d¨®na una imatge m¨¦s realista de qu¨¨ ¨¦s aquest moment en la vida d¡¯una dona. La fotografia atorga la visi¨® de la dona, la que pareix. No pas una visi¨® de la maternitat des del punt de vista que sempre veiem (masculina). Aspectes destacats a treballar: ? VISI? REAL DE LA DONA o TRENCAMENT ESTEREOTIP ? MOSTRAR LA REALITAT (NO EDULCORADA)
- 6. Idees per al treball fotogr¨¤fic 1. TRENCAR AMB ELS ESTEREOTIPS 1.1 Rols de g¨¨nere Fotografiar escenes sobre aquesta tem¨¤tica. A continuaci¨®, idees de format per fer-ho: ? ?s de la natura com a ¡°met¨¤fora¡± del concepte de naturalitat envers les situacions que es plantegen a la fotografia. ?s a dir, l¡¯espai natural seria el tal¨® de fons (el complement) i el protagonisme seria l¡¯escena retratada. ? Composici¨® amb doble pla: per una banda, l¡¯estereotip (exemple: conte princesa) i, per altra banda, la realitat (exemple: parella no acaba junta) ? Mostrar les escenes com si es tract¨¦s d¡¯una l¨ªnia de vida, ¨¦s a dir, amb ordre cronol¨°gic (imatges de infant, jove, adult, vell) ? ¡°El que hauria de ser¡± (estereotip) representar-ho artificialment i que aix¨° intenti ocultar la realitat. (per exemple: una imatge en un cementiri amb alg¨² somrient i un altre persona reprimint aquesta conducta donant-li una careta trista) ? Una foto ¡°t¨ªpica¡± amb un objecte que, segons l¡¯estereotip, sobti (exemple: vibrador) ? Col¡¤laboraci¨® persones (an¨°nimes o no): digues una situaci¨® en que els rols de g¨¨nere/patriarcat t¡¯afecti. Exemple: noia a una tenda de roba davant dels pantalons de talles min¨²scules. A la noia li surt una etiqueta del bra? (com si fos un producte) amb informaci¨®, o una frase... ? Fotografiar reacciones de persones de diferents generacions davant d¡¯un mateix objecte. Per exemple: reacci¨® d¡¯un nen, d¡¯una nena, d¡¯un adolescent, jove adult i vell/a amb una barbie ? Un mateix fenomen vist des de perspectives o punts de vista diferents segons el g¨¨nere (seria com un experiment, per veure si sorgeixen estereotips o no) 1.2 Llocs / Objectes ? Fer quelcom que no es fa en aquest lloc. Per exemple: cuinar en un aeroport ? Objectes que, aparentment,no quadren en el context on els posem. 2. CAPITALISME ? Com afecta el capitalisme a la natura o Objecte en un espai no natural (per exemple: una rentadora en un riu en mig de la muntanya) ? Consumisme o Roba. Per exemple: fotografiar a persones amb la llista del que han comprat 3. INTERIOR DE LES PERSONES ? Secrets / Arrepentiments / Somnis no complerts / Canvis f¨ªsics que voldries o Idea per a ¡°Canvis f¨ªsics que voldries¡±: enganxar retalls de revista damunt del que vols canviar amb la imatge del que t¡¯agradaria tenir.
- 7. TRIEM EL TEMA DEFINITIU: Trencar estereotips ? Repressi¨® social per comportaments dels individus Idees per a fotografies: ? Cementiri ¨C Persona somrient i un secundarili d¨®na una careta trista ? Esgl¨¨sia - Casament homosexual i un convidat posa a un dels homes tetes i vagina ? Sexe ¨C De nit, al llit, un de la parella dorm mentre l¡¯altre es masturba ? Infants o Infant dalt d¡¯un arbre i un secundari posa un llit el¨¤stic o Nen pintant-se les ungles ? Cos dona: o Dona a la platja - Aixelles peludes i alg¨² d¨®na una cuxilla o Ballarines de ballet ? Educaci¨® o Universitat ¨C Tots nois i una sola noia que d¨®na perruques als nois o La mateixa idea per¨° al rev¨¦s en un taller mec¨¤nic o Escola ¨C Infants a la natura (bosc) que ¨¦s l¡¯escola i un cartell que posi ¡°parc¡± intentant tapar el cartell de ¡°escola¡± o Escola ¨C Infant explicant davant de companys i professor o Escola ¨C Uniforme: sortida d¡¯escola, tots els nens amb uniforme menys un o Educaci¨® secund¨¤ria representada m¨¦s semblant a EI (exemple: fent teatre i un cartell amb un examen tipu test) ? Tribu urbana amb alg¨² que desentoni ? Vida a la natura o Acampada lliure / foc de camp... ? Platja ¨C Tots nus i un amb banyador ? Adult jugant amb joguines ? ?rab vestida sense vel i alg¨² tapant-la ? Dona arreglada amb motxilla o xiruques ? Botell¨®n i una persona amb 1L d¡¯aigua ? Tattoo / Piercing ? prejudici per accedir a feines de cara alp¨²blic (secretari,mestre,metgessa...) PEL PROPER DIVENDRES: 1. Acabar pluja d¡¯idees (portar pensades,si es pot, de casa) 2. Centrar-nos ja en seleccionar idees 3. Portar ordinador (!) REFLEXI? TUTORIA AMB LA PROFE Risc: Imatge pamflet¨¤ria / Justificar el trencament d¡¯estereotip amb un altre estereotip ? Posa en dubte que hagin de ser de f¨¤cil lectura. ?s a dir, han de xocar per¨° tamb¨¦ fer aturar a l¡¯espectador per pensar. Ajuda ? ens proposa que agafem 1 exemple i el posem en pr¨¤ctica,provem de fotografiar-lo.