ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Immigració i sistema educatiu

•Download as PPTX, PDF•
•
J
Jordi Janariz

Dades i algunes reflexions sobre el tractament de l'alumnat nouvingut. Xerrada a la facultat d'Educació Social i Treball Social, de la Universitat Ramon Llull

1 of 28
Download to read offline
Obstacle o repte? Notes des de la perspectiva d’un centre de secundària JJP Escola i immigració
 Radiografia d’un institut (VP, 2006): ◦ 450 alumnes d’ESO ◦ 24 nacionalitats ◦ 51 equatorians ◦ 23 marroquins ◦ ... Multiplicació de les “maneres acostumades”...
A Catalunya, les persones que hi han arribat recentment representaven el 15’91% de la població total (2009), i els seus fills eren, el curs passat, el 12’9% dels estudiants dels nostres centres educatius no universitaris, on hi ha alumnat procedent de 170 estats i on tenim parlants de més de 250 llengües. Segons un estudi de la lingüista Carme Junyent, actualment hi ha més de 40 llengües procedents de la nova immigració que tenen més de 2000 parlants. Moltes d’aquestes llengües es parlen igual o més que l’occità d’Aran, la tercera de les llengües oficials de Catalunya (que té uns 7000 parlants). (Pere MAYANS: El pols de la llengua als Països Catalans)
Immigració i sistema educatiu
 1998: 1,5%  2002: 4,7%  2005: 8,5%  2008: 11,4%  2011: 12,1%  2012: 12,0%
◦ 1996: 538.000 persones estrangeres (de qualsevol procedència) ◦ 2002: 1.234.000 persones estrangeres
Immigració i sistema educatiu
 Gestionar la complexitat a l’aula és un repte.  La distribució desigual de la complexitat és un obstacle.  On es manifesta la desigualtat? ◦ Al territori ◦ En la procedència ◦ Entre els nivells educatius ◦ Segons la xarxa d’escolarització ◦ Dintre de l’aula
 Madrid: 23,4%  Barcelona: 17,5%  Alacant, Màlaga, Balears, Las Palmas: 5% Font: INE//La Caixa (gràfic)
 Any 2011 ◦ Alacant: 20,52% ◦ Girona: 20,28% ◦ Illes Balears: 20,18% ◦ Almeria: 19,92% ◦ Lleida: 17,63% ◦ Tarragona: 17,49% ◦ (…) ◦ Madrid: 14,72% ◦ Barcelona: 13,72% Font: INE//La Caixa (gràfic)
Immigració i sistema educatiu
Tendència 1991/92-2001/02: Disminució de la població escolar (ensenyaments obligatoris) Curs 1991-1992: 8.200.000 alumnes Curs 2001-2002: 6.630.000 alumnes -19,2% Alumnat estranger (no universitari): 36.000 (1991)  201.500 (2001)  +450%
Tendència 2001/02-2011/12: Augment de la població escolar (ensenyaments obligatoris a Espanya) Curs 2001-2002: 6.630.000 alumnes. Curs 2011-2012: 7.928.000 alumnes.  + 19,6 % (Catalunya +25,2%) Alumnat estranger (no universitari): 201.500 (2001)  739.500 (2011)  +266%
 Període 2001/02-2011/12: Canvis en la legislació educativa (ensenyaments obligatoris i batxillerat) Fins 1990-1991: LGE. Any 1991: LOGSE (implantació de l’ESO). Any 2002: LOCE (govern Aznar). Any 2006: LOE (govern Zapatero). Any 2009: LEC (govern de la Generalitat –consensuada) Any 2013: LOMCE (govern Rajoy).
 A) No es pot pretendre que les polítiques educatives substitueixin les polítiques socials, sanitàries...  B) Els canvis en la política educativa no poden ser només canvis en el discurs educatiu.
 Educació primària: ◦ 418.366 alumnes ◦ Estrangers: 63.139 (15,1%)  ESO: ◦ 271.443 alumnes ◦ Estrangers: 47.485 (17,5%)  Batxillerat: ◦ 84.026 alumnes ◦ Estrangers: 6.210 (7,3%)
 ESO: ◦ Alumnes estrangers: 47.485 ◦ Marroquins: 10.518; 22,1% (3,9% del total)  Batxillerat: ◦ Alumnes estrangers: 6.210 ◦ Marroquins: 523; 8,4% (0,6% del total)
Immigració i sistema educatiu
 Distribució total de l’alumnat (dades 2009)  ESO (Catalunya). ◦ Total: 271.443 alumnes ◦ C. públics: 163.338 alumnes (60,2 %) ◦ C. privats: 108.105 alumnes (39,8 %)  Distribució de l’alumnat estranger  ESO (Catalunya). ◦ Total: 47.485 alumnes estrangers ◦ C. públics: 38.376 alumnes (80,9 %) ◦ C. privats: 9.109 alumnes (19,1 %)
 Alumnat estranger sobre el total de l’alumnat (dades 2009)  ESO (Catalunya): 47.485/271.443 (17,5%) ◦ C. públics: 38.376 /163.338 alumnes (23,5 %) ◦ C. privats: 9.109 / 108.105 alumnes (8,4 %)  Alumnat marroquí. ESO (Catalunya). ◦ Total: 10.518 alumnes estrangers ◦ C. públics: 8.946 alumnes (5,4% del total d’alumnes; 85% del total de marroquins) ◦ C. privats: 1.572 alumnes (1,46 % del total d’alumnes; 15% del total de marroquins)
 Abans “Comissions d’Escolarització”  Organismes locals o subcomarcals  Composició mixta: administració local; Departament d’Ensenyament; Associacions de Pares i Mares d’Alumnes.  Garanteixen la “netedat” del procés de preinscripció, però no poden interferir-hi.  Només poden intervenir “activament” sobre la “matrícula viva”
 Absència quasi total de legislació específica.  Instrument col·lectiu. AULES D’ACOLLIDA.  Reben l’alumnat NISE.  Composició: 1 mestre per aula.  Voluntat compensatòria de les dificultats lingüístiques.  Grup ordinari i presència a l’AC a temps parcial.  Mateixa aula per alumnat de llengua romànica i alumnat de llengua no-romànica  Incorporació progressiva a l’horari general. Objectiu: 2 cursos (rom); 4 cursos (no-rom).  Altres: Convalidacions i exempcions (LC).  Altres: Plans Individualitzats de Treball (Totes les àrees)
Inexistència d’un “MODEL” d’incorporació dels nouvinguts..  No pot haver-hi un model escolar.  Situacions molt diverses.  Població autòctona d’origen castellà  Població nouvinguda de parla espanyola.  Població nouvinguda de parla no hispana.  La resposta davant la immersió és molt diferent (no hi ha estudis)
 “Per què aprova si sap molt menys que jo?”  “Per què li deixen portar el mocador si a mi no em deixen dur gorra?”  Per què “ells” sempre obtenen la plaça en el centre que demanen?”  “A mi no m’han preparat per ensenyar la meva matèria a gent que amb prou feines entén la meva llengua.”
 No hi ha un model consensuat.  S’oscil·la entre dos extrems:  Model “assimilador” (“francès”). “Els nouvinguts han de fer i comportar-se en tot com nosaltres. Assumir la nostra llengua, els nostres costums i la nostra forma de viure”  Model “integrador” (“britànic”). “Hem de ser capaços d’incorporar uns nouvinguts facilitant el manteniment de la seva llengua i els seus usos en el nostre entorn” Rebel·lió? “Banlieues ” Exclusió? “Gheto”
 Entre dos pols: a) Prohibició “com qualsevol altre gorra, barret, casc...”. b) Acceptació sense pegues “com qualsevol altra indumentària”  Cal considerar; 1. També en això hi ha diversitat: xador, nicab, hijab, burca... Podem tenir la mateixa postura? 2. És dubtós que acceptem “qualsevol indumentària” I, si ho fem, és bo? 3. La càrrega simbòlica de les altres indumentàries no és la mateixa. 4. És molt difícil avaluar la voluntarietat de la indumentària.
 Ramadà i Educació Física  Unitats docents que poden ser matèria d“objecció de consciència”  Activitats “obligatòries no curriculars”  natació  Sortides extraescolars: colònies, viatges de final de curs.  Visionat de pel·lícules, obres de teatre, etc. lligades a determinats continguts...
Immigració i sistema educatiu

More Related Content

Immigració i sistema educatiu

  • 1. Obstacle o repte? Notes des de la perspectiva d’un centre de secundària JJP Escola i immigració
  • 2.  Radiografia d’un institut (VP, 2006): ◦ 450 alumnes d’ESO ◦ 24 nacionalitats ◦ 51 equatorians ◦ 23 marroquins ◦ ... Multiplicació de les “maneres acostumades”...
  • 3. A Catalunya, les persones que hi han arribat recentment representaven el 15’91% de la població total (2009), i els seus fills eren, el curs passat, el 12’9% dels estudiants dels nostres centres educatius no universitaris, on hi ha alumnat procedent de 170 estats i on tenim parlants de més de 250 llengües. Segons un estudi de la lingüista Carme Junyent, actualment hi ha més de 40 llengües procedents de la nova immigració que tenen més de 2000 parlants. Moltes d’aquestes llengües es parlen igual o més que l’occità d’Aran, la tercera de les llengües oficials de Catalunya (que té uns 7000 parlants). (Pere MAYANS: El pols de la llengua als Països Catalans)
  • 5.  1998: 1,5%  2002: 4,7%  2005: 8,5%  2008: 11,4%  2011: 12,1%  2012: 12,0%
  • 6. ◦ 1996: 538.000 persones estrangeres (de qualsevol procedència) ◦ 2002: 1.234.000 persones estrangeres
  • 8.  Gestionar la complexitat a l’aula és un repte.  La distribució desigual de la complexitat és un obstacle.  On es manifesta la desigualtat? ◦ Al territori ◦ En la procedència ◦ Entre els nivells educatius ◦ Segons la xarxa d’escolarització ◦ Dintre de l’aula
  • 9.  Madrid: 23,4%  Barcelona: 17,5%  Alacant, Màlaga, Balears, Las Palmas: 5% Font: INE//La Caixa (gràfic)
  • 10.  Any 2011 ◦ Alacant: 20,52% ◦ Girona: 20,28% ◦ Illes Balears: 20,18% ◦ Almeria: 19,92% ◦ Lleida: 17,63% ◦ Tarragona: 17,49% ◦ (…) ◦ Madrid: 14,72% ◦ Barcelona: 13,72% Font: INE//La Caixa (gràfic)
  • 12. Tendència 1991/92-2001/02: Disminució de la població escolar (ensenyaments obligatoris) Curs 1991-1992: 8.200.000 alumnes Curs 2001-2002: 6.630.000 alumnes -19,2% Alumnat estranger (no universitari): 36.000 (1991)  201.500 (2001)  +450%
  • 13. Tendència 2001/02-2011/12: Augment de la població escolar (ensenyaments obligatoris a Espanya) Curs 2001-2002: 6.630.000 alumnes. Curs 2011-2012: 7.928.000 alumnes.  + 19,6 % (Catalunya +25,2%) Alumnat estranger (no universitari): 201.500 (2001)  739.500 (2011)  +266%
  • 14.  Període 2001/02-2011/12: Canvis en la legislació educativa (ensenyaments obligatoris i batxillerat) Fins 1990-1991: LGE. Any 1991: LOGSE (implantació de l’ESO). Any 2002: LOCE (govern Aznar). Any 2006: LOE (govern Zapatero). Any 2009: LEC (govern de la Generalitat –consensuada) Any 2013: LOMCE (govern Rajoy).
  • 15.  A) No es pot pretendre que les polítiques educatives substitueixin les polítiques socials, sanitàries...  B) Els canvis en la política educativa no poden ser només canvis en el discurs educatiu.
  • 16.  Educació primària: ◦ 418.366 alumnes ◦ Estrangers: 63.139 (15,1%)  ESO: ◦ 271.443 alumnes ◦ Estrangers: 47.485 (17,5%)  Batxillerat: ◦ 84.026 alumnes ◦ Estrangers: 6.210 (7,3%)
  • 17.  ESO: ◦ Alumnes estrangers: 47.485 ◦ Marroquins: 10.518; 22,1% (3,9% del total)  Batxillerat: ◦ Alumnes estrangers: 6.210 ◦ Marroquins: 523; 8,4% (0,6% del total)
  • 19.  Distribució total de l’alumnat (dades 2009)  ESO (Catalunya). ◦ Total: 271.443 alumnes ◦ C. públics: 163.338 alumnes (60,2 %) ◦ C. privats: 108.105 alumnes (39,8 %)  Distribució de l’alumnat estranger  ESO (Catalunya). ◦ Total: 47.485 alumnes estrangers ◦ C. públics: 38.376 alumnes (80,9 %) ◦ C. privats: 9.109 alumnes (19,1 %)
  • 20.  Alumnat estranger sobre el total de l’alumnat (dades 2009)  ESO (Catalunya): 47.485/271.443 (17,5%) ◦ C. públics: 38.376 /163.338 alumnes (23,5 %) ◦ C. privats: 9.109 / 108.105 alumnes (8,4 %)  Alumnat marroquí. ESO (Catalunya). ◦ Total: 10.518 alumnes estrangers ◦ C. públics: 8.946 alumnes (5,4% del total d’alumnes; 85% del total de marroquins) ◦ C. privats: 1.572 alumnes (1,46 % del total d’alumnes; 15% del total de marroquins)
  • 21.  Abans “Comissions d’Escolarització”  Organismes locals o subcomarcals  Composició mixta: administració local; Departament d’Ensenyament; Associacions de Pares i Mares d’Alumnes.  Garanteixen la “netedat” del procés de preinscripció, però no poden interferir-hi.  Només poden intervenir “activament” sobre la “matrícula viva”
  • 22.  Absència quasi total de legislació específica.  Instrument col·lectiu. AULES D’ACOLLIDA.  Reben l’alumnat NISE.  Composició: 1 mestre per aula.  Voluntat compensatòria de les dificultats lingüístiques.  Grup ordinari i presència a l’AC a temps parcial.  Mateixa aula per alumnat de llengua romànica i alumnat de llengua no-romànica  Incorporació progressiva a l’horari general. Objectiu: 2 cursos (rom); 4 cursos (no-rom).  Altres: Convalidacions i exempcions (LC).  Altres: Plans Individualitzats de Treball (Totes les àrees)
  • 23. Inexistència d’un “MODEL” d’incorporació dels nouvinguts..  No pot haver-hi un model escolar.  Situacions molt diverses.  Població autòctona d’origen castellà  Població nouvinguda de parla espanyola.  Població nouvinguda de parla no hispana.  La resposta davant la immersió és molt diferent (no hi ha estudis)
  • 24.  “Per què aprova si sap molt menys que jo?”  “Per què li deixen portar el mocador si a mi no em deixen dur gorra?”  Per què “ells” sempre obtenen la plaça en el centre que demanen?”  “A mi no m’han preparat per ensenyar la meva matèria a gent que amb prou feines entén la meva llengua.”
  • 25.  No hi ha un model consensuat.  S’oscil·la entre dos extrems:  Model “assimilador” (“francès”). “Els nouvinguts han de fer i comportar-se en tot com nosaltres. Assumir la nostra llengua, els nostres costums i la nostra forma de viure”  Model “integrador” (“britànic”). “Hem de ser capaços d’incorporar uns nouvinguts facilitant el manteniment de la seva llengua i els seus usos en el nostre entorn” Rebel·lió? “Banlieues ” Exclusió? “Gheto”
  • 26.  Entre dos pols: a) Prohibició “com qualsevol altre gorra, barret, casc...”. b) Acceptació sense pegues “com qualsevol altra indumentària”  Cal considerar; 1. També en això hi ha diversitat: xador, nicab, hijab, burca... Podem tenir la mateixa postura? 2. És dubtós que acceptem “qualsevol indumentària” I, si ho fem, és bo? 3. La càrrega simbòlica de les altres indumentàries no és la mateixa. 4. És molt difícil avaluar la voluntarietat de la indumentària.
  • 27.  Ramadà i Educació Física  Unitats docents que poden ser matèria d“objecció de consciència”  Activitats “obligatòries no curriculars”  natació  Sortides extraescolars: colònies, viatges de final de curs.  Visionat de pel·lícules, obres de teatre, etc. lligades a determinats continguts...