Dades i algunes reflexions sobre el tractament de l'alumnat nouvingut.
Xerrada a la facultat d'Educació Social i Treball Social, de la Universitat Ramon Llull
1 of 28
Download to read offline
More Related Content
Immigració i sistema educatiu
1. Obstacle o repte?
Notes des de la perspectiva d’un centre de secundària
JJP
Escola i immigració
2. Radiografia d’un institut (VP, 2006):
◦ 450 alumnes d’ESO
◦ 24 nacionalitats
◦ 51 equatorians
◦ 23 marroquins
◦ ...
Multiplicació de les “maneres acostumades”...
3. A Catalunya, les persones que hi han arribat recentment
representaven el 15’91% de la població total (2009), i els seus
fills eren, el curs passat, el 12’9% dels estudiants dels nostres
centres educatius no universitaris, on hi ha alumnat procedent de
170 estats i on tenim parlants de més de 250 llengües. Segons
un estudi de la lingüista Carme Junyent, actualment hi ha més
de 40 llengües procedents de la nova immigració que tenen més
de 2000 parlants. Moltes d’aquestes llengües es parlen igual o
més que l’occità d’Aran, la tercera de les llengües oficials de
Catalunya (que té uns 7000 parlants).
(Pere MAYANS: El pols de la llengua als Països Catalans)
6. ◦ 1996: 538.000
persones estrangeres
(de qualsevol
procedència)
◦ 2002: 1.234.000
persones estrangeres
8. Gestionar la
complexitat a l’aula
és un repte.
La distribució
desigual de la
complexitat és un
obstacle.
On es manifesta la
desigualtat?
◦ Al territori
◦ En la procedència
◦ Entre els nivells
educatius
◦ Segons la xarxa
d’escolarització
◦ Dintre de l’aula
12. Tendència 1991/92-2001/02:
Disminució de la població escolar
(ensenyaments obligatoris)
Curs 1991-1992: 8.200.000
alumnes
Curs 2001-2002: 6.630.000
alumnes
-19,2%
Alumnat estranger (no universitari): 36.000
(1991) 201.500 (2001)
+450%
13. Tendència 2001/02-2011/12:
Augment de la població escolar
(ensenyaments obligatoris a Espanya)
Curs 2001-2002: 6.630.000
alumnes.
Curs 2011-2012: 7.928.000
alumnes.
+ 19,6 % (Catalunya
+25,2%)
Alumnat estranger (no universitari): 201.500
(2001) 739.500 (2011)
+266%
14. Període 2001/02-2011/12:
Canvis en la legislació educativa (ensenyaments
obligatoris i batxillerat)
Fins 1990-1991: LGE.
Any 1991: LOGSE (implantació de
l’ESO).
Any 2002: LOCE (govern Aznar).
Any 2006: LOE (govern Zapatero).
Any 2009: LEC (govern de la
Generalitat –consensuada)
Any 2013: LOMCE (govern Rajoy).
15. A) No es pot pretendre que les polítiques
educatives substitueixin les polítiques socials,
sanitàries...
B) Els canvis en la política educativa no poden
ser només canvis en el discurs educatiu.
19. Distribució total de l’alumnat (dades 2009)
ESO (Catalunya).
◦ Total: 271.443 alumnes
◦ C. públics: 163.338 alumnes (60,2 %)
◦ C. privats: 108.105 alumnes (39,8 %)
Distribució de l’alumnat estranger
ESO (Catalunya).
◦ Total: 47.485 alumnes estrangers
◦ C. públics: 38.376 alumnes (80,9 %)
◦ C. privats: 9.109 alumnes (19,1 %)
20. Alumnat estranger sobre el total de l’alumnat
(dades 2009)
ESO (Catalunya): 47.485/271.443 (17,5%)
◦ C. públics: 38.376 /163.338 alumnes (23,5 %)
◦ C. privats: 9.109 / 108.105 alumnes (8,4 %)
Alumnat marroquí. ESO (Catalunya).
◦ Total: 10.518 alumnes estrangers
◦ C. públics: 8.946 alumnes (5,4% del total
d’alumnes; 85% del total de marroquins)
◦ C. privats: 1.572 alumnes (1,46 % del total
d’alumnes; 15% del total de marroquins)
21. Abans “Comissions d’Escolarització”
Organismes locals o subcomarcals
Composició mixta: administració local;
Departament d’Ensenyament; Associacions de
Pares i Mares d’Alumnes.
Garanteixen la “netedat” del procés de
preinscripció, però no poden interferir-hi.
Només poden intervenir “activament” sobre la
“matrícula viva”
22. Absència quasi total de legislació específica.
Instrument col·lectiu. AULES D’ACOLLIDA.
Reben l’alumnat NISE.
Composició: 1 mestre per aula.
Voluntat compensatòria de les dificultats lingüístiques.
Grup ordinari i presència a l’AC a temps parcial.
Mateixa aula per alumnat de llengua romànica i alumnat de
llengua no-romànica
Incorporació progressiva a l’horari general. Objectiu: 2
cursos (rom); 4 cursos (no-rom).
Altres: Convalidacions i exempcions (LC).
Altres: Plans Individualitzats de Treball (Totes
les àrees)
23. Inexistència d’un “MODEL” d’incorporació
dels nouvinguts..
No pot haver-hi un model escolar.
Situacions molt diverses.
Població autòctona d’origen castellà
Població nouvinguda de parla espanyola.
Població nouvinguda de parla no hispana.
La resposta davant la immersió és molt
diferent (no hi ha estudis)
24. “Per què aprova si sap molt menys que jo?”
“Per què li deixen portar el mocador si a mi
no em deixen dur gorra?”
Per què “ells” sempre obtenen la plaça en el
centre que demanen?”
“A mi no m’han preparat per ensenyar la
meva matèria a gent que amb prou feines
entén la meva llengua.”
25. No hi ha un model consensuat.
S’oscil·la entre dos extrems:
Model
“assimilador”
(“francès”).
“Els nouvinguts han de
fer i comportar-se en tot
com nosaltres. Assumir
la nostra llengua, els
nostres costums i la
nostra forma de viure”
Model “integrador”
(“britànic”).
“Hem de ser capaços
d’incorporar uns
nouvinguts facilitant el
manteniment de la seva
llengua i els seus usos
en el nostre entorn”
Rebel·lió?
“Banlieues
”
Exclusió?
“Gheto”
26. Entre dos pols:
a) Prohibició “com
qualsevol altre
gorra, barret,
casc...”.
b) Acceptació sense
pegues “com
qualsevol altra
indumentària”
Cal considerar;
1. També en això hi ha
diversitat: xador, nicab,
hijab, burca... Podem
tenir la mateixa postura?
2. És dubtós que acceptem
“qualsevol indumentària”
I, si ho fem, és bo?
3. La càrrega simbòlica de
les altres indumentàries
no és la mateixa.
4. És molt difícil avaluar la
voluntarietat de la
indumentària.
27. Ramadà i Educació Física
Unitats docents que poden
ser matèria d“objecció de
consciència”
Activitats “obligatòries no
curriculars” natació
Sortides extraescolars:
colònies, viatges de final
de curs.
Visionat de pel·lícules,
obres de teatre, etc.
lligades a determinats
continguts...