ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Impacte dels canvis en l’habitatge en la salut en població vulnerable

•
•
sophieproject
sophieproject

Impacte dels canvis en l’habitatge en la salut en població vulnerable, per Fernando Díaz Alpuente. Jornada Planificació urbana, habitatge i desigualtats en salut. Agència de Salut Pública de Barcelona, 8 d'octubre del 2015.

1 of 16
Impacte dels canvis en l’habitatge en la salut en població vulnerable Fernando Díaz Alpuente Planificació urbana, habitatge i desigualtats en salut Agència de Salut Pública de Barcelona Dijous 8 d’Octubre de 2015
Justificació i objectius L’accés a un habitatge digne és un problema de gran rellevància social a Catalunya i un important determinant en la salut de la població en risc d’exclusió social més afectada per la crisi econòmica. Objectius: Avaluar l’efecte del reallotjament mitjançant programes socials de Càritas Diocesana de Barcelona en determinants de la salut i en la salut. Analitzar els efectes en la salut dels canvis de les condicions de vida i habitatge Càritas Diocesana de Barcelona (CDB) intenta donar una llar a famílies en situació d’infrahabitatge, bé ajudant-les econòmicament per tal que puguin assumir-ne el cost, bé reallotjant-les en lloguer social. No hi ha gaires estudis sobre els efectes en salut d’aquests tipus d’intervencions.
Mètodes, disseny i fonts Població d’estudi: Persones adultes, què contestaven tres qüestionaris (llar, individual i menor, si s’escau). – Ateses pels Equips d’Atenció Directa (EAD) de Càritas i en situació d’infrahabitatge. – Ateses pel Servei de Mediació en Habitatge (SMH) de Càritas, i en risc de pèrdua de l’habitatge principal. Entrevistes: Dues entrevistes individuals a les oficines de Càritas. – Estudi basal. 320 persones (175 dels EAD i 145 del SMH) entre setembre 2012 i gener 2013. – Estudi de seguiment, 232 persones (140 dels EAD i 92 del SMH) entre octubre 2013 i gener 2014.
Informes publicats Desembre de 2013 Octubre de 2015 www.caritasbcn.org/ca/informes_propis
Evolució comparada (EAD i SMH) de característiques sociodemogràfiques Característiques demogràfiques i situació socioeconòmica
Tipus, condicions de l’habitatge, barri i comunitat Evolució comparada (EAD i SMH) d’algunes característiques de l’habitatge
Tipus, condicions de l’habitatge, barri i comunitat Proporció de millora d’algunes característiques de l’habitatge segons reallotjament
Estat de salut Evolució comparada (EAD i SMH) dels principals indicadors de salut
Estat de salut Proporció de persones que milloren la seva situació de salut
Relació entre els canvis en les condicions de vida i salut Millora d’indicadors de salut segons canvi en l’assequibilitat de l’habitatge
Relació entre els canvis en les condicions de vida i salut Puntuació de salut mental (més alta indica millor salut) segons canvi en el risc de perdre l’habitatge
Relació entre els canvis en les condicions de vida i salut Puntuació de salut mental segons canvi en els ingressos familiars
Conclusions Evolució de les condicions de vida i salut de les persones entrevistades -Situació laboral i econòmica dolenta, sense canvis sensibles, tot i les millores generals en les condicions d’habitatge. - Indicadors de salut milloren en totes les persones entrevistades. Diferències segons reallotjament -Millores substancials en les condicions d’habitatge per a les persones reallotjades per CDB. -Millores en indicadors de salut, tant de les persones reallotjades com de les que van seguir percebent ajuts econòmics de CDB.
Conclusions Efectes en salut dels canvis en les condicions de vida i habitatge -Millora dels indicadors de salut, especialment de salut mental, en les persones que van millorar la situació d’habitatge. Sigui perquè van rebre ajudes específiques, com per ajudes econòmiques no específiques. -La salut general percebuda ha millorat en aquelles persones que havien trobat feina o millorat l’assequibilitat de l’habitatge.
Implicacions i recomanacions -La millora de la situació econòmica o en l’accés a habitatges assequibles i adequats pot derivar en millores de la salut. -Necessitat de garantir uns ingressos mínims, assegurar l’autonomia i la seguretat, a l’hora que l’estabilitat econòmica, alimentària i d’habitatge. Especialment en llars on hi ha infants. -Augmentar el parc d’habitatges de lloguer social i establir una moratòria en els desnonaments. -Reforçar la xarxa d’atenció en salut mental, especialment la infantil i juvenil. -Establir condicions de seguretat i estabilitat en la vida de les persones que pateixen situacions de pobresa i exclusió social.
ҰàҰà

More Related Content

Impacte dels canvis en l’habitatge en la salut en població vulnerable

  • 1. Impacte dels canvis en l’habitatge en la salut en població vulnerable Fernando Díaz Alpuente Planificació urbana, habitatge i desigualtats en salut Agència de Salut Pública de Barcelona Dijous 8 d’Octubre de 2015
  • 2. Justificació i objectius L’accés a un habitatge digne és un problema de gran rellevància social a Catalunya i un important determinant en la salut de la població en risc d’exclusió social més afectada per la crisi econòmica. Objectius: Avaluar l’efecte del reallotjament mitjançant programes socials de Càritas Diocesana de Barcelona en determinants de la salut i en la salut. Analitzar els efectes en la salut dels canvis de les condicions de vida i habitatge Càritas Diocesana de Barcelona (CDB) intenta donar una llar a famílies en situació d’infrahabitatge, bé ajudant-les econòmicament per tal que puguin assumir-ne el cost, bé reallotjant-les en lloguer social. No hi ha gaires estudis sobre els efectes en salut d’aquests tipus d’intervencions.
  • 3. Mètodes, disseny i fonts Població d’estudi: Persones adultes, què contestaven tres qüestionaris (llar, individual i menor, si s’escau). – Ateses pels Equips d’Atenció Directa (EAD) de Càritas i en situació d’infrahabitatge. – Ateses pel Servei de Mediació en Habitatge (SMH) de Càritas, i en risc de pèrdua de l’habitatge principal. Entrevistes: Dues entrevistes individuals a les oficines de Càritas. – Estudi basal. 320 persones (175 dels EAD i 145 del SMH) entre setembre 2012 i gener 2013. – Estudi de seguiment, 232 persones (140 dels EAD i 92 del SMH) entre octubre 2013 i gener 2014.
  • 4. Informes publicats Desembre de 2013 Octubre de 2015 www.caritasbcn.org/ca/informes_propis
  • 5. Evolució comparada (EAD i SMH) de característiques sociodemogràfiques Característiques demogràfiques i situació socioeconòmica
  • 6. Tipus, condicions de l’habitatge, barri i comunitat Evolució comparada (EAD i SMH) d’algunes característiques de l’habitatge
  • 7. Tipus, condicions de l’habitatge, barri i comunitat Proporció de millora d’algunes característiques de l’habitatge segons reallotjament
  • 8. Estat de salut Evolució comparada (EAD i SMH) dels principals indicadors de salut
  • 9. Estat de salut Proporció de persones que milloren la seva situació de salut
  • 10. Relació entre els canvis en les condicions de vida i salut Millora d’indicadors de salut segons canvi en l’assequibilitat de l’habitatge
  • 11. Relació entre els canvis en les condicions de vida i salut Puntuació de salut mental (més alta indica millor salut) segons canvi en el risc de perdre l’habitatge
  • 12. Relació entre els canvis en les condicions de vida i salut Puntuació de salut mental segons canvi en els ingressos familiars
  • 13. Conclusions Evolució de les condicions de vida i salut de les persones entrevistades -Situació laboral i econòmica dolenta, sense canvis sensibles, tot i les millores generals en les condicions d’habitatge. - Indicadors de salut milloren en totes les persones entrevistades. Diferències segons reallotjament -Millores substancials en les condicions d’habitatge per a les persones reallotjades per CDB. -Millores en indicadors de salut, tant de les persones reallotjades com de les que van seguir percebent ajuts econòmics de CDB.
  • 14. Conclusions Efectes en salut dels canvis en les condicions de vida i habitatge -Millora dels indicadors de salut, especialment de salut mental, en les persones que van millorar la situació d’habitatge. Sigui perquè van rebre ajudes específiques, com per ajudes econòmiques no específiques. -La salut general percebuda ha millorat en aquelles persones que havien trobat feina o millorat l’assequibilitat de l’habitatge.
  • 15. Implicacions i recomanacions -La millora de la situació econòmica o en l’accés a habitatges assequibles i adequats pot derivar en millores de la salut. -Necessitat de garantir uns ingressos mínims, assegurar l’autonomia i la seguretat, a l’hora que l’estabilitat econòmica, alimentària i d’habitatge. Especialment en llars on hi ha infants. -Augmentar el parc d’habitatges de lloguer social i establir una moratòria en els desnonaments. -Reforçar la xarxa d’atenció en salut mental, especialment la infantil i juvenil. -Establir condicions de seguretat i estabilitat en la vida de les persones que pateixen situacions de pobresa i exclusió social.