ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Inicis del catalanisme polític

•Download as PPTX, PDF•
•
Antonio Egea
Antonio Egea
1 of 10
Downloaded 26 times
La crítica al centralisme
A Catalunya no arrela la idea d’Estat liberal • Sectors progressistes • Dècada Moderada (1844- reclamen més poder a les 54) diputacions i als – Augment centralisme. ajuntaments. – Repressió a Catalunya • Demanant reformes – Estat de guerra a Cat. anticentralistes i federals: – Moderats catalans – Bullangues (1835-1843) reivindiquen particularisme català – Insurreció BCN 1842(Espartero ordena bombardejar BCN) – Jamància set-nov 1843 Jaume Balmes (teòleg) (Prim bombardeja BCN) Joan Mañé i Flaquer (director diari BCN) Manuel Duran i Bas (jurista)
• PRINCIPIS FEDERALS: Pi i Margall: Espanya havia de ser el resultat de FEDERALISME la unió voluntària dels diferents pobles o Abdó Terrades primer regions de la Península. (Ell fa política a referent 1840. Madrid: Reforma agrària, defensa treballadors, i defensa indep de Cuba). Partit Republicà Democràtic Pacte Federal de Tortosa : principi de sobirania Federal 1868. popular. Almirall, Clavé i representants •Francesc Pi i Margall territoris antiga corona Aragó fan document •Manuel Salmeron impuls Estat Federal. •Estanislau Figueres. Projecte de Constitució 1873 Primera República idea Estat federal amb 17 estats. SUPORT A CATALUNYA: Josep Mª Vallès i Ribot 1883 proposa redacció •Proletariat industrial Constitució de l’Estat català dins Federació •Petita burgesia Espanyola. Corts i governs catalans. •Medis urbans.
Valentí Almirall Va optar per trencar amb Pi i Margall i centrar-se en Catalunya. * Funda el Diari Català •Primer Congrés Catalanista (1880): superades les reivindicacions culturals i literàries, es passava a les polítiques. •Creació del CENTRE CATALÀ (1882): llengua, dret civil, divisió comarcal, proteccionisme econòmic. •Escriu Lo Catalanisme 1886: el seu ideari polític MEMORIAL DE GREUGES 1885 Reunits a la Llotja de Barcelona representats de la burgesia i d’entitats culturals catalanes van redactar un document presentat a Alfons XII denunciant centralisme i demanant: •Proteccionisme •Dret civil català
LLIGA DE CATALUNYA (1887) El projecte d’Almirall fracassa però apareix un nou partit més conservador i que compta amb el suport de la burgesia catalana. •Incorporen Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Prat de la Riba i Àngel Guimerà. •Reivindiquen: -Oficialitat llengua catalana -Defensa dret civil català. -Proteccionisme •Missatge a la reina regent (Mª Cristina) 1888 en qual demanen l’autonomia per Catalunya. •Aconsegueixen que es canviï la redacció del Codi Civil a les Corts de Madrid: primera victòria del catalanisme.
Catalanisme tradicionalista VIGATANS (finals XIX) UNIÓ CATALANISTA • Moviment cultural i intel·lectual • L’èxit de reforma Codi Civil impulsa a impulsat per clergues de Vic. unir esforços. • Bisbe de Vic Josep Torres i Bages • 1891 es funda UNIÓ CATALANISTA per unir totes les entitats catalanistes. defensa catalanisme d’arrels cristianes: família, propietat i • Més participació entitats comarcals per descentralitzar poder de BCN religió com la Catalunya ideal de l’Edat Mitjana. • Base social: Intel·lectuals, professionals liberals, comerciants i • Setmanari La veu de Montserrat. propietaris mitjans. Jaume Collell i Josep Morgades. • Defensaven autogovern per a Exigien que els bisbes fossin Catalunya, però dissensions entre catalans. participar o no en política.
BASES DE MANRESA CONSTITUCIÓ REGIONAL EVOLUCIÓ CATALANISME CATALANA • Unió Catalanista celebra a • CENTRE CATALÀ (1882) Manresa reunió de delegats Valentí i aproven programa polític. Almirall • Bases de Manresa: sobirania de Catalunya • LLIGA DE CATALUNYA (1887) expressada en 17 articles. Canvi Competències absolutes en: Codi justícia, educació, ordre Civil públic, moneda, etc. • Pacte amb la corona • UNIÓ CATALANISTA (1891) espanyola. Entitats culturals
La Lliga Regionalista Candidatura de 4 presidents Fundació de la Lliga R. • Desfeta de 1898 provoca crisi del • Triomf de la candidatura unitària: sistema i econòmica. unió dels dos grups en Un partit: • Tancament de caixes, per diferència Lliga Regionalista. entre impostos a Madrid i a BCN • La veu de Catalunya diari de difusió • Burgesia crea Unió Regionalista: idees. demana autonomia polit i admin. • Municipals 1901 ajuntament de BCN • Professionals liberals creen Centre 11 regidors+ 11 republicans+ 4 Nacional Català: Prat de la Riba, dinàstics. Cambó, Carner.. • Hegemonia de republicans i • Candidatura conjunta: Unió catalanistes a Catalunya R.+Centre N.: guanyen a BCN (1901) • Base social de la Lliga: industrials, els quatre regionalistes. comerciants, professionals i propietaris agraris.
ALTRES NACIONALISMES I REGIONALISMES El Nacionalisme basc El Galleguisme • Creixement industrial provoca forma • Estructura socials dominada per immigració: amenaça identitat basca noblesa i Esglesia. Burgesia feble. • Euskaros: moviment que defensa • Defensa de la llengua i les tradicions llengua, tradicions i cultura basca. identificada amb la pagesia i • Sabino de Arana : religió, furs i considerada com endarreriment. puresa raça basca. Enemics: • O Rexurdimento: llengua, literatura, industrials bascos i psoe. història i tradicions. Rosalia de • PNB: primers èxits electorals finals Castro. XIX, progrés fins inicis XX. • Principis XX plantejaments més • Arana abandona postulats polítics arrelen entre la població antiindustrials i independentistes, denunciant l’emigració gallega. Modera el seu ideari que esdevé • Vicente Risco i Alfonso Rodríguez autonomista. Castelao.
ALTRES NACIONALISMES I REGIONALISMES VALENCIANISME I ARAGONESISME ANDALUSISME • Valencianisme: Renaixença revindica • 1916 Blas Infante escriu El Ideal llengua i cultura pròpies. andaluz. • Primera Assemblea Regionalista • 1918 Assemblea regionalista de valenciana (1904) : aspiracions Ronda: s’estableixen les bases del polítiques amb creació de València particularisme andalús i es proposa Nova l’autonomia. • Aragó: Mitjans segle XIX seguint • Durant la Segona Rep. es va elaborar moda, burgesia difon passat medieval projecte d’estatut andalús, però idíl·lic. sense suport popular. El sentiment • Es defensa dret civil i recuperació andalusista no va arrelar fins a patrimoni històric i cultura. després del franquisme.

More Related Content

Inicis del catalanisme polític

  • 1. La crítica al centralisme
  • 2. A Catalunya no arrela la idea d’Estat liberal • Sectors progressistes • Dècada Moderada (1844- reclamen més poder a les 54) diputacions i als – Augment centralisme. ajuntaments. – Repressió a Catalunya • Demanant reformes – Estat de guerra a Cat. anticentralistes i federals: – Moderats catalans – Bullangues (1835-1843) reivindiquen particularisme català – Insurreció BCN 1842(Espartero ordena bombardejar BCN) – Jamància set-nov 1843 Jaume Balmes (teòleg) (Prim bombardeja BCN) Joan Mañé i Flaquer (director diari BCN) Manuel Duran i Bas (jurista)
  • 3. • PRINCIPIS FEDERALS: Pi i Margall: Espanya havia de ser el resultat de FEDERALISME la unió voluntària dels diferents pobles o Abdó Terrades primer regions de la Península. (Ell fa política a referent 1840. Madrid: Reforma agrària, defensa treballadors, i defensa indep de Cuba). Partit Republicà Democràtic Pacte Federal de Tortosa : principi de sobirania Federal 1868. popular. Almirall, Clavé i representants •Francesc Pi i Margall territoris antiga corona Aragó fan document •Manuel Salmeron impuls Estat Federal. •Estanislau Figueres. Projecte de Constitució 1873 Primera República idea Estat federal amb 17 estats. SUPORT A CATALUNYA: Josep Mª Vallès i Ribot 1883 proposa redacció •Proletariat industrial Constitució de l’Estat català dins Federació •Petita burgesia Espanyola. Corts i governs catalans. •Medis urbans.
  • 4. Valentí Almirall Va optar per trencar amb Pi i Margall i centrar-se en Catalunya. * Funda el Diari Català •Primer Congrés Catalanista (1880): superades les reivindicacions culturals i literàries, es passava a les polítiques. •Creació del CENTRE CATALÀ (1882): llengua, dret civil, divisió comarcal, proteccionisme econòmic. •Escriu Lo Catalanisme 1886: el seu ideari polític MEMORIAL DE GREUGES 1885 Reunits a la Llotja de Barcelona representats de la burgesia i d’entitats culturals catalanes van redactar un document presentat a Alfons XII denunciant centralisme i demanant: •Proteccionisme •Dret civil català
  • 5. LLIGA DE CATALUNYA (1887) El projecte d’Almirall fracassa però apareix un nou partit més conservador i que compta amb el suport de la burgesia catalana. •Incorporen Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Prat de la Riba i Àngel Guimerà. •Reivindiquen: -Oficialitat llengua catalana -Defensa dret civil català. -Proteccionisme •Missatge a la reina regent (Mª Cristina) 1888 en qual demanen l’autonomia per Catalunya. •Aconsegueixen que es canviï la redacció del Codi Civil a les Corts de Madrid: primera victòria del catalanisme.
  • 6. Catalanisme tradicionalista VIGATANS (finals XIX) UNIÓ CATALANISTA • Moviment cultural i intel·lectual • L’èxit de reforma Codi Civil impulsa a impulsat per clergues de Vic. unir esforços. • Bisbe de Vic Josep Torres i Bages • 1891 es funda UNIÓ CATALANISTA per unir totes les entitats catalanistes. defensa catalanisme d’arrels cristianes: família, propietat i • Més participació entitats comarcals per descentralitzar poder de BCN religió com la Catalunya ideal de l’Edat Mitjana. • Base social: Intel·lectuals, professionals liberals, comerciants i • Setmanari La veu de Montserrat. propietaris mitjans. Jaume Collell i Josep Morgades. • Defensaven autogovern per a Exigien que els bisbes fossin Catalunya, però dissensions entre catalans. participar o no en política.
  • 7. BASES DE MANRESA CONSTITUCIÓ REGIONAL EVOLUCIÓ CATALANISME CATALANA • Unió Catalanista celebra a • CENTRE CATALÀ (1882) Manresa reunió de delegats Valentí i aproven programa polític. Almirall • Bases de Manresa: sobirania de Catalunya • LLIGA DE CATALUNYA (1887) expressada en 17 articles. Canvi Competències absolutes en: Codi justícia, educació, ordre Civil públic, moneda, etc. • Pacte amb la corona • UNIÓ CATALANISTA (1891) espanyola. Entitats culturals
  • 8. La Lliga Regionalista Candidatura de 4 presidents Fundació de la Lliga R. • Desfeta de 1898 provoca crisi del • Triomf de la candidatura unitària: sistema i econòmica. unió dels dos grups en Un partit: • Tancament de caixes, per diferència Lliga Regionalista. entre impostos a Madrid i a BCN • La veu de Catalunya diari de difusió • Burgesia crea Unió Regionalista: idees. demana autonomia polit i admin. • Municipals 1901 ajuntament de BCN • Professionals liberals creen Centre 11 regidors+ 11 republicans+ 4 Nacional Català: Prat de la Riba, dinàstics. Cambó, Carner.. • Hegemonia de republicans i • Candidatura conjunta: Unió catalanistes a Catalunya R.+Centre N.: guanyen a BCN (1901) • Base social de la Lliga: industrials, els quatre regionalistes. comerciants, professionals i propietaris agraris.
  • 9. ALTRES NACIONALISMES I REGIONALISMES El Nacionalisme basc El Galleguisme • Creixement industrial provoca forma • Estructura socials dominada per immigració: amenaça identitat basca noblesa i Esglesia. Burgesia feble. • Euskaros: moviment que defensa • Defensa de la llengua i les tradicions llengua, tradicions i cultura basca. identificada amb la pagesia i • Sabino de Arana : religió, furs i considerada com endarreriment. puresa raça basca. Enemics: • O Rexurdimento: llengua, literatura, industrials bascos i psoe. història i tradicions. Rosalia de • PNB: primers èxits electorals finals Castro. XIX, progrés fins inicis XX. • Principis XX plantejaments més • Arana abandona postulats polítics arrelen entre la població antiindustrials i independentistes, denunciant l’emigració gallega. Modera el seu ideari que esdevé • Vicente Risco i Alfonso Rodríguez autonomista. Castelao.
  • 10. ALTRES NACIONALISMES I REGIONALISMES VALENCIANISME I ARAGONESISME ANDALUSISME • Valencianisme: Renaixença revindica • 1916 Blas Infante escriu El Ideal llengua i cultura pròpies. andaluz. • Primera Assemblea Regionalista • 1918 Assemblea regionalista de valenciana (1904) : aspiracions Ronda: s’estableixen les bases del polítiques amb creació de València particularisme andalús i es proposa Nova l’autonomia. • Aragó: Mitjans segle XIX seguint • Durant la Segona Rep. es va elaborar moda, burgesia difon passat medieval projecte d’estatut andalús, però idíl·lic. sense suport popular. El sentiment • Es defensa dret civil i recuperació andalusista no va arrelar fins a patrimoni històric i cultura. després del franquisme.