2. A Catalunya no arrela la idea d’Estat
liberal
• Sectors progressistes • Dècada Moderada (1844-
reclamen més poder a les 54)
diputacions i als – Augment centralisme.
ajuntaments. – Repressió a Catalunya
• Demanant reformes – Estat de guerra a Cat.
anticentralistes i federals: – Moderats catalans
– Bullangues (1835-1843) reivindiquen particularisme
català
– Insurreció BCN
1842(Espartero ordena
bombardejar BCN)
– Jamància set-nov 1843 Jaume Balmes (teòleg)
(Prim bombardeja BCN) Joan Mañé i Flaquer (director
diari BCN)
Manuel Duran i Bas (jurista)
3. • PRINCIPIS FEDERALS:
Pi i Margall: Espanya havia de ser el resultat de
FEDERALISME la unió voluntària dels diferents pobles o
Abdó Terrades primer regions de la Península. (Ell fa política a
referent 1840. Madrid: Reforma agrària, defensa
treballadors, i defensa indep de Cuba).
Partit Republicà Democràtic Pacte Federal de Tortosa : principi de sobirania
Federal 1868. popular. Almirall, Clavé i representants
•Francesc Pi i Margall territoris antiga corona Aragó fan document
•Manuel Salmeron impuls Estat Federal.
•Estanislau Figueres. Projecte de Constitució 1873 Primera República
idea Estat federal amb 17 estats.
SUPORT A CATALUNYA: Josep Mª Vallès i Ribot 1883 proposa redacció
•Proletariat industrial Constitució de l’Estat català dins Federació
•Petita burgesia Espanyola. Corts i governs catalans.
•Medis urbans.
4. Valentí Almirall
Va optar per trencar amb Pi i Margall i centrar-se en Catalunya.
* Funda el Diari Català
•Primer Congrés Catalanista (1880): superades les reivindicacions
culturals i literàries, es passava a les polítiques.
•Creació del CENTRE CATALÀ (1882): llengua, dret civil, divisió
comarcal, proteccionisme econòmic.
•Escriu Lo Catalanisme 1886: el seu ideari polític
MEMORIAL DE GREUGES 1885
Reunits a la Llotja de Barcelona representats de la burgesia i d’entitats culturals
catalanes van redactar un document presentat a Alfons XII denunciant
centralisme i demanant:
•Proteccionisme
•Dret civil català
5. LLIGA DE CATALUNYA (1887)
El projecte d’Almirall fracassa però apareix un nou
partit més conservador i que compta amb el
suport de la burgesia catalana.
•Incorporen Domènech i Montaner, Puig i
Cadafalch, Prat de la Riba i Àngel Guimerà.
•Reivindiquen:
-Oficialitat llengua catalana
-Defensa dret civil català.
-Proteccionisme
•Missatge a la reina regent (Mª Cristina) 1888 en
qual demanen l’autonomia per Catalunya.
•Aconsegueixen que es canviï la redacció del Codi
Civil a les Corts de Madrid: primera victòria del
catalanisme.
6. Catalanisme tradicionalista
VIGATANS (finals XIX) UNIÓ CATALANISTA
• Moviment cultural i intel·lectual • L’èxit de reforma Codi Civil impulsa a
impulsat per clergues de Vic. unir esforços.
• Bisbe de Vic Josep Torres i Bages • 1891 es funda UNIÓ CATALANISTA per
unir totes les entitats catalanistes.
defensa catalanisme d’arrels
cristianes: família, propietat i • Més participació entitats comarcals
per descentralitzar poder de BCN
religió com la Catalunya ideal de
l’Edat Mitjana. • Base social: Intel·lectuals,
professionals liberals, comerciants i
• Setmanari La veu de Montserrat. propietaris mitjans.
Jaume Collell i Josep Morgades. • Defensaven autogovern per a
Exigien que els bisbes fossin Catalunya, però dissensions entre
catalans. participar o no en política.
7. BASES DE MANRESA
CONSTITUCIÓ REGIONAL EVOLUCIÓ CATALANISME
CATALANA
• Unió Catalanista celebra a • CENTRE CATALÀ (1882)
Manresa reunió de delegats
Valentí
i aproven programa polític. Almirall
• Bases de Manresa:
sobirania de Catalunya • LLIGA DE CATALUNYA (1887)
expressada en 17 articles. Canvi
Competències absolutes en: Codi
justícia, educació, ordre Civil
públic, moneda, etc.
• Pacte amb la corona • UNIÓ CATALANISTA (1891)
espanyola. Entitats
culturals
8. La Lliga Regionalista
Candidatura de 4 presidents Fundació de la Lliga R.
• Desfeta de 1898 provoca crisi del • Triomf de la candidatura unitària:
sistema i econòmica. unió dels dos grups en Un partit:
• Tancament de caixes, per diferència Lliga Regionalista.
entre impostos a Madrid i a BCN • La veu de Catalunya diari de difusió
• Burgesia crea Unió Regionalista: idees.
demana autonomia polit i admin. • Municipals 1901 ajuntament de BCN
• Professionals liberals creen Centre 11 regidors+ 11 republicans+ 4
Nacional Català: Prat de la Riba, dinàstics.
Cambó, Carner.. • Hegemonia de republicans i
• Candidatura conjunta: Unió catalanistes a Catalunya
R.+Centre N.: guanyen a BCN (1901) • Base social de la Lliga: industrials,
els quatre regionalistes. comerciants, professionals i
propietaris agraris.
9. ALTRES NACIONALISMES I
REGIONALISMES
El Nacionalisme basc El Galleguisme
• Creixement industrial provoca forma • Estructura socials dominada per
immigració: amenaça identitat basca noblesa i Esglesia. Burgesia feble.
• Euskaros: moviment que defensa • Defensa de la llengua i les tradicions
llengua, tradicions i cultura basca. identificada amb la pagesia i
• Sabino de Arana : religió, furs i considerada com endarreriment.
puresa raça basca. Enemics: • O Rexurdimento: llengua, literatura,
industrials bascos i psoe. història i tradicions. Rosalia de
• PNB: primers èxits electorals finals Castro.
XIX, progrés fins inicis XX. • Principis XX plantejaments més
• Arana abandona postulats polítics arrelen entre la població
antiindustrials i independentistes, denunciant l’emigració gallega.
Modera el seu ideari que esdevé • Vicente Risco i Alfonso Rodríguez
autonomista. Castelao.
10. ALTRES NACIONALISMES I
REGIONALISMES
VALENCIANISME I
ARAGONESISME ANDALUSISME
• Valencianisme: Renaixença revindica • 1916 Blas Infante escriu El Ideal
llengua i cultura pròpies. andaluz.
• Primera Assemblea Regionalista • 1918 Assemblea regionalista de
valenciana (1904) : aspiracions Ronda: s’estableixen les bases del
polítiques amb creació de València particularisme andalús i es proposa
Nova l’autonomia.
• Aragó: Mitjans segle XIX seguint • Durant la Segona Rep. es va elaborar
moda, burgesia difon passat medieval projecte d’estatut andalús, però
idíl·lic. sense suport popular. El sentiment
• Es defensa dret civil i recuperació andalusista no va arrelar fins a
patrimoni històric i cultura. després del franquisme.