Presentació de Jordi Blay a les 1s Jornades d'Innovació en l'ensenyament de les ciències socials i experimentals, http://blocs.xtec.cat/georecursos
1 of 15
Download to read offline
More Related Content
Innovació i metodologies didàctiques en els nous graus
1. Innovació i metodologies
didàctiques en els nous graus de la
URV. El cas de Geografia
Jordi Blay
Departament de Geografia URV
Is Jornades d’innovació en l’ensenyament
de les ciències socials i experimentals,
Tarragona, 9-16/05/2012
2. Innovació i metodologies didàctiques en els nous graus de la URV.
El cas de Geografia
Metodologies docents als graus de la URV
El cas del Grau de Geografia i OdT
Alguns exemples d’assignatures
Valoració breu
3. Innovació i metodologies didàctiques en els nous graus de la URV.
El cas de Geografia
Metodologies docents als graus de la URV
L’adaptació dels estudis universitaris a les determinacions del Pla Bolonya ha
comportat com a un dels elements més importants la consideració de les
metodologies didàctiques com a element a tenir en compte en els documents
previs a qualsevol implantació de nous graus i també com a informació bàsica a
oferir a l’alumnat.
Les memòries a aprovar pel Ministeri havien de donar informació sobre les
diferents metodologies a utilitzar per matèries –i en algun cas també es
demanava les hores de cadascuna-.
S’ha fet un esforç per diversificar les metodologies docents a la universitat,
adaptant en general l’avaluació contínua en la majoria d’ensenyaments.
D’altra banda, no només s’avaluen els continguts específics de cada
ensenyament, sinó que també es pretén avaluar altres competències genèriques,
entre les que n’hi ha força de tipus pràctic.
De cara a la informació de cada assignatura, cal omplir una guia docent (a través
de l’aplicatiu DOCNET) on s’informa no només dels continguts teòrics de
l’assignatura sinó també de la seva programació en termes de temps dedicat a
les diferents activitats docents.
4. Innovació i metodologies didàctiques en els nous graus de la URV.
El cas de Geografia
Metodologies docents als graus de la URV
DOCNET
5. Innovació i metodologies didàctiques en els nous graus de la URV.
El cas de Geografia
Metodologies docents als graus de la URV
DOCNET
6. Innovació i metodologies didàctiques en els nous graus de la URV.
El cas de Geografia
Metodologies docents als graus de la URV
Moodle i Pla de Treball
Les guies docents es complementen amb l’ús de Moodle com a eina de
suport a la docència. Pràcticament tots els professors usen aquesta
plataforma almenys per a penjar materials i informació d’interès, d’una
banda, i per a obtenir els documents-activitats avaluatives que realitzen
els alumnes. La capacitat d’emmagatzematge és alta de forma que
Moodle permet incloure links a pàgines web d’interès, vídeos o altres
productes multimèdia, documents de suport en pdf, exercicis
d’autoavaluació o altres.
D’altra banda, a través de Moodle també es pot accedir al pla de treball,
que desenvolupa els continguts de la guia docent en el sentit d’incorporar
detalls sobre les activitats avaluatives concretes que es desenvoluparan
al llarg del curs.
7. Innovació i metodologies didàctiques en els nous graus de la URV.
El cas de Geografia
Metodologies docents als graus de la URV
Moodle i Pla de Treball
8. Innovació i metodologies didàctiques en els nous graus de la URV.
El cas de Geografia
Metodologies docents als graus de la URV
Moodle i Pla de Treball
9. Innovació i metodologies didàctiques en els nous graus de la URV.
El cas de Geografia
El Grau de Geografia i Ordenació del Territori
Per a dissenyar el grau es va tenir en compte el Llibre Blanc de la Geografia, que
proposava dues possibilitats per al grau de Geografia: Geografia, d’una banda, i
Geografia i Ordenació del Territori, de l’altra.
La segona opció anava més encaminada a la professionalització fora de
l’ensenyament, amb l’OdT com a element principal. En aquest sentit, es donava
més importància als coneixements aplicats i pràctics que a la llicenciatura
anterior, de tipus més teòric.
D’aquesta manera, les assignatures del nostre grau es poden agrupar en:
-les més teòriques que introdueixen conceptes bàsics de Geografia o d’altres
matèries de ciències socials.
-les de tècniques aplicades a la geografia (estadístiques i tècniques qualitatives,
d’una banda, i les vinculades a cartografia i SIG, de l’altra).
-les d’Ordenació del Territori, amb part teòrica i part aplicada (coneixement de
documents i elaboració de treballs aplicats).
-les de canvi Climàtic, amb part teòrica i part aplicada (obtenció i elaboració de
dades amb treball estadístic).
-Practiques externes i treball de final de grau.
10. Innovació i metodologies didàctiques en els nous graus de la URV.
El cas de Geografia
El Grau de Geografia i Ordenació del Territori
11. Innovació i metodologies didàctiques en els nous graus de la URV.
El cas de Geografia
El Grau de Geografia i Ordenació del Territori
El nombre de crèdits de cada assignatura marca el nombre d’hores
presencials. Una de 6 crèdits equival a 60 hores presencials (a les que
cal afegir 90 de treball autònom de l’alumne). Les més tècniques o
pràctiques són de 30 hores de teoria i 30 de pràctica i les més teòriques,
de 40 i 20.
Com s’ha dit, les hores de teoria en general són de classe magistral –tot i
que hi ha marge d’actuació, en aquest sentit, i es poden fer més
participatives si convé-. Les hores pràctiques poden ser de treball de
camp, de pràctiques a l’aula normal (seminaris, debats, problemes, etc.),
a l’aula d’informàtica o al labotatori de Geografia Física. El treball
autònom rep el suport de la tutorització per part del professor. Se sol
respectar bastant el treball pràctic que marca l’estructura de cada
assignatura.
12. Innovació i metodologies didàctiques en els nous graus de la URV.
El cas de Geografia
Alguns exemples
Les assignatures “Anàlisi i disseny de propostes en OdT” (part física i part
socioeconòmica) s’imparteixen de forma coordinada i pretenen que l’alumne
s’acosti a les metodologies d’elaboració de documents d’ordenació del territori en
general.
Es planteja l’ordenació d’un espai de diversos municipis. Els alumnes han de fer:
-l’anàlisi territorial (medi físic, assentaments í dinàmica de població, activitats
econòmiques i la seva ubicació, infraestructures actuals i previstes, plans
existents, etc.).
-el diagnòstic territorial.
-el disseny d’objectius, estratègies i propostes territorials (des de la zonificació
fins a la determinació de la ubicació d’infrastructures i àrees de creixement).
La dinàmica de la classe combina treball teòric (estructura d’un pla d’ordenació
territorial, presentació d’alguns plans territorials com a exemples) amb treball
pràctic en l’aula d’informàtica (recerca d’informació en bases territorials tant
cartogràfiques com estadístiques, creació d’un SIG amb diferents nivells
d’informació) o a l’aula normal (debats, disseny i realització de matrius
territorials), sortides de treball per conèixer la zona o treballar-la, etc.
L’avaluació es fa continuadament avaluant el treball de cadascú en cadascuna de
les fases del procés.
13. Innovació i metodologies didàctiques en els nous graus de la URV.
El cas de Geografia
Alguns exemples
Les assignatures “Tècniques d’informació geogràfica i turística”, “Sistemes
d’informació geogràfica” i “Tècniques d’anàlisi espacial” introdueixen l’alumne en
els conceptes bàsics de cartografia i progressivament en la teoria i la pràctica de
la cartografia informatitzada i l’ús de Sistemes d’Informació Geogràfica.
Es donen a conèixer diferents programes de cartografia informatitzada i SIG, des
de MapViewer (cartografia temàtica) fins a ArcGis. Es treballa també amb
MiraMon per la facilitat d’obtenir el programa i especialment les capes
d’informació.
Tenen una part teòrica i una pràctica que ocupen el 50% de les sessions
presencials. En el primer cas es donen els conceptes bàsics sobre cartografia o
sobre GIS a més de les principals accions que cal conèixer per a realitzar
cartografia o anàlisi territorial. En el segon cas les classes s’articulen al voltant de
pràctiques que fan treballar una o diverses d’aquestes accions. S’inicien a l’aula
de SIG o d’informàtica i s’acaben a casa. En el cas de SIG i Tècniques d’Anàlisi
Espacial la part final de l’assignatura és el desenvolupament d’un projecte de SIG
per a un problema i territori concret, amb tutorització i treball autònom de l’alumne
a l’aula de SIG o a casa.
14. Innovació i metodologies didàctiques en els nous graus de la URV.
El cas de Geografia
Alguns exemples
Una part important de les assignatures combina les 40 hores de teoria amb 20 de
pràctiques per a abordar els principals continguts de la Geografia. Se solen
combinar diferents tipus de pràctiques: sortides, treball a l’aula d’informàtica i a
l’aula normal. Poden introduir-se noves tècniques o coneixements pràctics o
aplicar els que s’obtenen en altres assignatures. Generalment impliquen la
necessitat de fer recerca informàtica, consulta bibliogràfica i elaboració de
cartografia.
Per exemple, a Espais i Societats es treballa:
-el comentari de textos geogràfics a classe.
-l’anàlisi de paisatges.
-la cartografia temàtica de països del món (iniciació al MapViewer).
-el debat i comentari de temes introduïts a partir de lectures o visionat de vídeos
informatius.
-l’elaboració i comentari d’índexs específics referits a països.
-la recerca de dades estadístiques sobre països del món i recerca bibliogràfica
relacionada.
15. Innovació i metodologies didàctiques en els nous graus de la URV.
El cas de Geografia
Valoració
Dels anys que portem impartint la carrera com a ensenyament adaptat al Pla Bolonya es
poden extreure algunes valoracions, que de tota manera no es poden donar per
definitives (encara no s’ha arribat a implantar el quart curs).
1. Primer, cal dir que creiem molt positiu el fet de la diversificació metodològica a les
classes. Algunes ja es feien així abans, però ni molt menys la majoria de les
assignatures. És clar que no totes les assignatures tenen les mateixes opcions de
diversificació i això explica el fet que hi hagi variacions en les propostes docents segons
matèries. Per la banda dels professors, sempre n’hi ha de més proclius a la classe
magistral i treballs diguem-ne clàssics, però creiem que al nostre ensenyament s’han
assumit les noves tècniques amb molt major grau que no pas en altres, on encara pot
predominar una visió més clàssica. Creiem que això dóna una riquesa de coneixements
que l’alumne ha d’agrair –almenys al futur...-.
2. Per altra banda, és cert que de vegades costa d’implantar el sistema a causa, per
exemple, de la dificultat en mesurar correctament els temps de dedicació a cada treball
pràctic (tant per part del profesor com per part del treball autònom de l’alumne). També
és més difícil d’implantar la diversitat metodològica en cursos amb un nombre molt alt
de matriculats, tot i que això depèn també del tipus de pràctica.
3. Finalment, un altre element que cal considerar és la necessitat d’entendre el treball
pràctic com a part dels continguts de l’assignatura i no tant com a l’aplicació que reforça
uns continguts donats en les sessions teòriques, cosa que evita la necessitat d’un
temps excessiu de docència per assolir els continguts.