Instrumental cirurgia
- 1. INTRUMENTAL QUIRÚRGIC GENERAL L´equip d´instrumental general, sol ser el paquet bàsic destinat a qualsevol cirurgia de teixits tous. Aquests instruments, generalment, estan fabricats en acer inoxidable (hi han diferents qualitats); fet que permet la seva esterilització en autoclau. La composició aconsellable en un equip de cirurgia general, és la que es detalla a continuació, si bé pot variar en funció del tipus de cirurgia a realitzar: Pinces de camp: 6 Pinces de dissecció amb dents: 1 Pinces de dissecció sense dents: 1 Pinces Adson amb dents: 1 Pinces Adson sense dents: 1 Tisores Mayo rectes: 1 Tisores Mayo corves: 1 Tisores Metzenbaum rectes: 1 Tisores Metzenbaum corves: 1 Portaagulles: 1 Pinces Halsted (mosquits) rectes: 4 Pinces Halsted (mosquits) corves: 4 Pinces Kocher rectes: 3 Pinces Kocher corves: 2 Pinces Allis: 4 Separadors manuals Farabeuf: 2 Sonda acanalada: 1 Pinces hemostàtiques tipus clamp rectes: 2 Pinça hemostàtica Pean: 1 Mànec de bisturí, nº 4: 1
- 2. Portaagulles El més emprat, sol ser el de Portaagulles Mayo-Hegar. Pot tenir diferentes mides, en funcíó del tipus de cirurgia a realitzar (generalment, 15-20cm). Es dels instruments més utilitzats durant la cirurgia, i el fet de contactar constantment amb l´agulla, fa que presenti més desgast que els altres: és important assegurar-nos de la seva qualitat. Els portaagulles, nomès s´han d´emprar per a agafar l´agulla; si bé existeix una variant (portaagulles Olsen-Hegar), que incorpora una tisora.
- 3. Tisores Les més utilitzades, són les de Mayo i les de Metzenbaum. Les tisores de Mayo, són més gruixudes, amb zona de tall més ample i destinades a la dissecció poc precissa: pell, teixit conjuntiu, fàscies, grans masses musculars; així com a tallar els fils de sutura. Les tisores de Metzenbaum, estan pensades per a una dissecció més minuciosa i concreta i mai s´han d´emprar per tallar pell o sutures. La seva zona de tall és més curta (generalment, menor a 1/3 de la longt. total de la peça) i les dues branques de la mandíbula, són més primes i de punta més fina si les comparem amb les Mayo.
- 4. Pinces de camp Les pinces de camp permeten fixar les talles a la pell de l´animal, per tal de configurar el camp quirúrgic. També es poden emprar per a subjectar altres estris al camp i evitar que caiguin al terra, trencant la cadena d´esterilitat (línies de suero estèrils, cable del bisturí elèctric, tub d´aspiració…). Bàsicament, s´utilitzen 2 models: - Backhaus: presenten 2 anelles per a agafar-les amb els dits, com si es tractés d´unes tisores o d´un portaagulles. - Shädel: no presenten anelles. S´obren fent pressió sobre els 2 braços. Col.loquialment, es poden anomenar (els dos models), “crancs”.
- 5. Pinces de dissecció Les pinces de dissecció, també s´anomenen pinces de ma. Serveixen per a agafar els teixits en la dissecció quirúrgica. Poden presentar diferentes longituds i gruixàries i tenir o no dents. Són més llargues i d´extrem més gruixut que les Adson. Pinces d´Adson Les pinces d´Adson, són les que s´empren en la dissecció més acurada. Permeten agafar estructures més delicades que les pinces de dissecció. En la zona on s´apliquen els dits, són força amples, però s´estrenyen en direcció a la punta. Poden presentar també dents.
- 6. Pinces hemostàtiques Halsted Les pinces hemostàtiques Halsted, també solen anomenar-se “mosquits”. Són les pinces hemostàtiques més emprades. Permeten control.lar l´hemorràgia vascular, agafant amb precissió els vasos. Poden ser corves o rectes. Pinces hemostàtiques Kocher Les pinces hemostàtiques Kocher, són pinces més grans i resistents que les Halsted. Permeten un ús més agressiu: comprimir grans paquets vasculars, masses musculars… Cal tenir present la lesió que poden produir en els teixits, aconsellant-se nomès la seva aplicació en teixits que pateixin exèresi.
- 7. Pinces Allis Les pinces Allis, solen emprar-se per a agafar i enretirar teixits, exposant millor l´àrea a disseccionar. La pinça s´eixample a la punta i presenta dents en xarxa, que permeten una aprensió segura dels teixits. No es recomana el seu ús en vísceres. Separadors manuals Farabeuf Els separadors Farabeuf, tenen forma d´U, amb base ample i puntes romes. Cal que siguin emprats per l´ajudant per a exposar al cirurgià plànols més profonds. No malmeten els teixits.
- 8. Sonda acanalada La sonda acanalada, permet dur a terme la dissecció segura de plànols tissulars sense sobrepassar l´estructura que volem incidir. S´hi recolza la fulla de bisturí sense perill de lesionar estructures més internes. Clamps intestinals Els clamps intestinals, permeten realitzar la aprensió dels teixits sense lesionar- los. Deuen el seu nom a la seva funció original: evitar el pas de contingut intestinal durant el transcurs d´una intervenció a intestí. De totes maneres, cal anar amb compte, doncs si apliquem una pressió excessiva al tancar el clamp, sí es poden produir lesions irreversibles. Permeten dur alhora, una hemostàsia preventiva.
- 9. Pinça hemostàtica Pean Les pinces hemostàtiques Pean, presenten la zona que aplica l´hemostàsia, més curta que en la pinça Kocher, però mès ample i de forma el.lipsoidal. Mànec de bisturí Els mànecs de bisturí, permeten montar´hi fulles d´un sol ús. Els més emprats són del nº 3 (per les fulles del nº 10, 11, 12 i 15) i del nº4 (per les fulles del nº 20, 21 i 22).
- 10. METODES CORRECTES DE SUBJECCIÓ DE L´INSTRUMENTAL QUIRURGIC