Inteligencia Emocional Jordi Bermudez2
- 1. LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL A L’EDUCACIÓJordi Bermúdez Martos
- 2. INTRODUCCIÓDIMENSIÓ COHERENT AMB L’ENFOCAMENT COMPETENCIAL DEL NOU CURRÍCULUM
- 4. GESTIÓ DE LES EMOCIONS COM A BASE DE L’ADAPTACIÓ EN SOCIETAT I PER MILLORAR-LAPer quèésimportantl’IEEl preu de la modernitat
- 5. La IE com a factor d’èxit a la vida davant el QI
- 6. Els avenços científics : el cervell emocional
- 7. Genètica vs plasticitat del cervell: educació emocionalANTECEDENTS“...La IE és la capacitat de controlar i regular les emocions d’un mateix per resoldre els problemes de manera pacífica, obtenint un benestar per a un mateix i pels altres...” ( Peter Saalovey i Jhon Mayer, 1990)
- 8. Segons Howard Gardner, la intel.ligència té un caràcter multifactorial (1996)ANTECEDENTS
- 9. Daniel Goleman Recolza la seva teoria en aquest caràcter múltiple de la intel·ligència proposat per H. Gardner.ANTECEDENTS
- 10. Daniel GolemanLa Intel.ligència emocional és la capacitat per:Motivar-nos a nosaltres mateixos.
- 11. Perseverar en la tasca tot i les frustracions.
- 12. Regular els nostres estats d’ànim.
- 13. Evitar que l’angoixa interfereixi en les facultats racionals.
- 15. Diferir les gratificacions
- 16. Empatitzar i confiar en els altres.Quan la passió domina la raóDe què depenen les nostres decisions ?passió raó EQUILIBRISEGREST EMOCIONAL
- 17. Processament de les percepcionssensorialsPart pensantSistema límbicRegió més primitivaLòbul olfactiuTall encefàlic
- 18. Quan la passió desborda la raóEl mapa cerebral de l’emocióAquest sistema emocional de reacció instantània, gairebé reflex, que sembla imposar-se a la nostra voluntat conscient, està ben guardat en les capes més profundes del cervell. La seva base d'operacions es troba en el que els neuròlegs coneixen com sistema límbic, format per l’amígdala, que es podria definir com el seient de tota passió, i el hipocamp. Allà sorgeixen les emocions de plaer, disgust, ira, por, i es guarden els "records emocionals" associats amb ells. Emociones BàsiquesIra , Por, Felicitat, Amor, Sorpresa, Disgust, Tristesa
- 19. El centinela emocional (Ledoux)PercepcióHipocamp: dadesprecategòriquesAmígdala:Determina la càrrega emocional de les dadesNeocòrtexMagatzem de records:Emocionalment intensos
- 20. Respostes pròpies i dels altresSEGREST NEURONAL: Respostaprecognitiva de l’amígdalaMemòria emocional
- 21. La memòria emocionalL’amígdala, magatzem de memòria emocionalRespostes precognitives ràpides, crucials per l’evolució però perilloses per a les relacionsLa infància: la interacció amb els cuidadors esdevé un autèntic aprenentatge emocional (respostes per tota la vida)
- 22. EL GESTOR D’EMOCIONSCÒRTEX PREFRONTALÉs un modulador de les respostes proporcionades per l’amígdala Permeten una resposta més analítica i proporcionadaLÒBUL PREFRONTAL ESQUERREInterruptor que apaga l’emoció pertorbadoraLÒBUL PREFRONTAL DRETSeu dels sentiments negatius
- 23. Q.I. VSINTEL.LIGÈNCIA EMOCIONALCONCEPTE DE NEN INTEL.LIGENT:
- 24. Anys 1940-1950 Conductisme (B.F.Skinner): Conducta com a única faceta psicològica observable.
- 25. 1970 Revolució cognitiva : QI com a referent del nen intel·ligent (habilitats lingüístiques i matemàtiques)
- 26. Psicologia actual Conflicte: un QI alt no garanteix l’èxit. Consideració de les emocions a la nostra vida mental.NATURALESA DE LA IEGoleman
- 27. AutoconeixementCapacitat de coneixement d’un mateix, de les pròpies emocions
- 28. Capacitat de reconèixer un sentiment en el moment d’aparèixer
- 29. Activació de les àrees del llenguatge al neocòrtex
- 30. AlexitímiaSensacions viscerals: indicadors emocionals que ens fan més competents(Psicoanàlisi)Discriminació de sentiments negatiusEmoció subconscientEmoció conscientNeocòrtex
- 31. AutoregulacióÉs la capacitat d’aprendre a gestionar les emocions arran de la reflexió de les experiències viscudes
- 32. Ens permet controlar els nostres sentiments i adequar-los al moment.
- 33. Objectiu: equilibri emocional ( no repressió)
- 34. Enuig
- 35. Ansietat
- 37. Tristesa
- 38. DepresióEnuigPercepció detonantSentir-se amenaçat (resposta del s. límbic)Estrès (irritació adreno-cortical)Enuig (Incapacitat cognitiva per acció del s. límbic)
- 39. EnuigCom apagar l’enuigConsiderar els 1rs pensaments causants Missatges mitigants de queixa (en casos moderats)Refredament (apaga l’excitació fisiològica)Catàrsis (Utilitat relativa)
- 40. AnsietatPreocupacióés un assaig per considerar respostes per mitigar l’ansietat davant una situació amenaçadoraPreocupació crònicaAnsietatCom frenar l’ansietat moderadaAtenció i escepticisme davant el motiu que ens preocupaBorkovec
- 41. TristesaRefugi reflexiu davant les ocupacions quotidianesAnsietat persistentSeqüeles intel·lectuals (confusió, concentració, memòria)Correlacions físiques ( insomni, apatia, neguit)Depressió subclínicaApaivagar la depressió DistraccionsActivitat físicaPlaers sensorialsSituacions d’èxitReestructuració cognitivaOrientacions trascendentals
- 42. Els repressors de l’emocióNens impassibles, que esborren el rastre emocional del seu camp de consciènciaImpassibilitat circumstancial: estratègia positiva d’autoregulació emocionalImpassibilitat crònica: excés de funcionament neural del lòbul prefrontal esquerre Causes: Supervivència transmissió conductual paterna
- 43. És la capacitat de trobar una motivació interna independent del context
- 44. Les Persones amb aquesta capacitat, són més productives i eficaces en les empreses que porten a terme, i gestionen millor les frustracionsAutomotivacióÉs l’actitud mestra de la IE, i influeix profundament en la resta de facultatsFacilita l’entrada a l’estat de flux, un estat lliure de soroll emocional en el qual els circuits neurals tenen un funcionament òptim
- 45. EmpatiaHabilitat per reconèixer les emocions dels altres
- 46. Les Persones que dominen aquesta habilitat, sintonitzen amb les senyals subtils que indiquen les necessitats i sentiments dels altres.Missatges no verbals, captats de manera inconscient (sintonització)Arrels de l’empatiaLa pròpia consciènciaDes del mateix naixementPaper crucial de l’educació dels paresEls sociòpates, una vida sense empatiaL’empatia condiciona els judicis morals
- 47. Control de les relacionsÉs la capacitat de relacionar-se efectivament amb els altres .
- 48. Les Persones amb aquesta capacitat gaudeixen de popularitat, lideratge i eficàcia interpersonalLideratge: organització de grupsMediació: negociació de solucionsINTELIGÈNCIA INTERPERSONALConnexions personals (empatia)Anàlisi social (intuició)
- 49. UNA PORTA OBERTA A L’ OPORTUNITATVida familiar: 1ª escola d’aprenentatge emocionalEl tracte que donen els paresEl model que ofereixen
- 50. TRACTES FAMILIARS INADEQUATSIgnorar els sentiments
- 51. Laissez-faire
- 52. No respectar els sentimentsCAPACITATS QUE POTENCIEN “APRENDRE A APRENDRE”Confiança
- 53. Curiositat
- 54. Intencionalitat
- 55. Autocontrol
- 56. ó
- 57. dzܲԾó
- 58. ǴDZóҷÈձ䴡 VS EDUCACIÓ EMOCIONALPredisposició genèticaLliçons emocionals que aporten al nen respostes emocionalment intel.ligentsConducta Experiències adequadesEnriquiment de la memòria emocionalProcés de “ poda “: modelació del cervell emocionalPrivació de l’oportunitat d’aprendreEls circuits prefrontals no aprenen respostes alternatives Sobreprotecció
- 59. MOMENTS CLAUEtapa fetal i primers mesos: àrees sensorials10-18 mesos: connexions còrtex prefrontalsistema límbic (interruptor de l’ansietat)Sistema límbic: a la pubertatLòbuls frontals i “nervi vago”: fins l’adolescència
- 60. PROCÉS DE MADURACIÓ EMOCIONALAprenentatge intens als 3-4 anys. S’activen:Sensació de seguretatSensació d’eficàciaGrau de dependència
- 61. TRAUMA I REEDUCACIÓ EMOCIONALEl TEPT gira entorn al record d’una situació violentaQueda gravat a l’amígdala i esdevé un detonant emocional hipersensibleEls maltractaments minven la tendència natural a l’empatiaLes seqüeles biològiques esdevenen permanents.Els nens que han patit un TEPT han de rebre tractament psicològic
- 62. ANALFABETISME EMOCIONALImportància de la infància
- 63. üپDzԲDZòܱ
- 64. ԴڱèԳܱٳܰ
- 65. Teràpia per evitar l’analfabetisme emocional:
- 66. dzèԳdzDzԲ
- 67. dzèԳDzԾپ
- 68. Competències de conductaFACTORS QUE AFECTEN AL DESENVOLUPAMENT DE LES EMOCIONS A LA INFÀNCIAPoca influència de les diferències genètiques
- 69. Condicions ambientals a l’etapa prenatal
- 70. Patrons dependents de ’e岹
- 71. Estat físic del nen
- 73. SexeLA INTEL.LIGÈNCIA EMOCIONAL A L’ESC0LAAlfabetització emocionalEINES:Ús efectiu del llenguatge
- 74. Treball empàtic i en equip
- 76. Creativitat
- 78. Servei productiuEnsenya al nen a modular les seves emocions
- 79. OBJECTIUS DE L’IMPLANTACIÓ DE LA IE A L’ESCOLADetectar ús pobre en l’àrea emocional
- 80. Conèixer les emocions i reconèixer-les en els altres
- 81. Classificar sentiments i estats d’ànim
- 82. Modular i gestionar ’edzDzԲٲ
- 83. Desenvolupar la tolerància a les frustracions diàries
- 84. Prevenir els factors de risc (ex: consum de drogues)
- 85. Adoptar una actitud positiva davant la vida
- 87. Millorar la qualitat de vida escolar, familiar i comunitàriaFUNCIONS DEL MESTRE COM A TRANSMISSOR DE VALORS PER DESENVOLUPAR LA IEOrientador familiar
- 88. Percepció de necessitats, interessos i problemes dels nens i del seu entorn immediat i mediat
- 89. Oferir un clima emocional positiu
- 90. Ajudar els nens a establir-se projectes personals de vida
- 91. Facilitar els processos de presa de decisions i responsabilitat personal
- 92. Orientació personal del nen que procuri el seu desenvolupament emocionalFACTORS QUE AFAVORIRAN UN BON RENDIMENT ESCOLARConfiança en si mateix i en les seves capacitatsCuriositat per descobrirSolució de problemes familiars i escolarsIntencionalitat, lligat a sentir-se capaç i eficaçAutocontroló amb el grup d’igualsCapacitat de comunicarCooperar amb els altres i treballar en equip
- 93. PRINCIPI FONAMENTALPer una educació emocionalment intel.ligent, serà primordial un bon model d’IE en la figura dels educadors(J.B.M)