4. La infantesa
Separaci坦 Arpanet = MILNET (militar)
Es crea el protocol TCP/IP
Es crea el sistema de DNS
Es popularitza l炭s del correu electr嘆nic
5. Ladolesc竪ncia
Es crea la WWW (WordWideWeb)
Es crea Mosaic Nestcape
Programes gratu誰ts per a crear servidors
webs
Es comencen a utilitzar els m嘆dems
telef嘆nics
Augment dordinadors personals
El 95.8% de lalumnat de la UIB disposa dacc辿s a Internet
des de casa seva.
9. Direcci坦 IP
N炭mero identificatiu del nostre ordinador.
T辿 forma num竪rica
Consta de 4 n炭meros de l1 al 255
Els n炭meros estan separats per punts
Per exemple: 193.144.23.35
S坦n 炭niques
10. Dominis
Sistema DNS: tradueix la direcci坦 IP en
un nom m辿s fcil de recordar.
Exemple: www.uib.es
Domini Domini Domini
3r nivell 2n nivell 1r nivell
Dep辿n de lorganitzaci坦 propietria Dominis gen竪rics
del domini Tipus dinstituci坦 o pais
Ex. campusextens.uib.es
11. Dominis
.com Empreses comercials .es Espanya
.edu Educaci坦 .uk Regne Unit
(Universitats, escoles). .fr Fran巽a
.org Organizacions de fins .gi Gibraltar (amb protestes
no lucratiu. per part d'Espanya )
.net Xarxes dordinadors .va Vatic
independents per嘆 connectats
a Internet
.int Internacional.
.gov Organismes oficials
USA
.mil Organismes militars
USA
20. WWW (World Wide Web)
Sorgeix a la d竪cada dels 90
Incorporaci坦 dinformaci坦 multim竪dia
Programa que sha dutilitzar:
navegador
Elements que la formen:
Hipertext
Hipervincles o hiperenlla巽os
22. WWW (World Wide Web)
HTTP (HiperText Transfer Protocol)
M竪tode estndard de publicaci坦
dinformaci坦 hipertextual a Internet
23. WWW (World Wide Web)
URL (Uniform Resource Locutor o
Universal Resource Locutor)
Representa la manera despecificar
la situaci坦 duna informaci坦
disponible p炭blicament a Internet
Protocol Domini Ruta dacc辿s a la pgina
24. WWW (World Wide Web)
HTML (HyperText Markup Lenguaje)
Llenguatge de programaci坦 utilitzat
per crear pgines web amb
informaci坦 en format hipertextual
25. WWW (World Wide Web)
Hipertext
ES TRACTA DE PRESENTAR LA INFORMACI
EN UNA ESTRUCTURA DE XARXA, EN LLOC
DUNA ESTRUCTURA LINEAL. AQUESTA
INFORMACI ES REPRESENTA
TEXTUALMENT I EST DIVIDIDA EN NODES I
CONNECTATS ENTRE SI A TRAVS
DENLLAOS.
26. WWW (World Wide Web)
Hipertext
En inform叩tica, es el nombre que recibe el texto que
en la pantalla de un dispositivo electr坦nico, permite
conducir a otros textos relacionados, pulsando con el
rat坦n o el teclado en ciertas zonas sensibles y
destacadas. (Wikipedia)
Un exemple: prctiques Marcadors socials
Un altre exemple: Gabriella infinita (novel揃la hipertextual)
27. Correu electr嘆nic
Servei m辿s senzill i utilitzat
Possibilitat d'enviar, rebre, guardar,
redirigir i respondre missatges de manera
rpida i perdurable
Permet la comunicaci坦 individual i en
grup
Direccions 炭niques: usuari@dominio.es
28. Llistes de distribuci坦
Objectiu: compartir informaci坦 o idees
sobre un tema espec鱈fic
Els missatges senvien a una adre巽a i
aquesta el reenvia a tots els membres
Llistes moderades o lliures
http://www.rediris.es/list/
29. FTP (File Transfer Protocol)
Sutilitza per transferir arxius dun
ordinador a un altre (carregar i
descarregar)
Implica connexi坦 a un ordinador remot
Acc辿s p炭blic o restringit
A trav辿s de navegador o programa
espec鱈fic (Clients FTP: Cute FTP, WS-
FTP, GetRight i Go!Zilla)
30. Xat
Punt de trobada
Es fa en temps real les respostes es
donen al moment
31. Videoconfer竪ncia
Permet la comunicaci坦 en temps real
Tipus segons el mitj utilitzat:
Videoconfer竪ncia daula
Videoconfer竪ncia descriptori
Tipus:
Punt a punt
Multipunt
#4: 1958 lorigen dInternet 辿s militar, agencia gubernamental dinvestigaci坦 ARPA, per donar reposta als desafiamente t竪cnol嘆gics de russia Arpanet El 1969 va n辿ixer la precursora d'Internet, es va anomenar ARPANET i estava formada per quatre nodes. El 1972 tenia 40 nodes ia partir d'aqu鱈 va anar creixent vertiginosament. El major 竪xit d'aquesta xarxa va ser la gestaci坦 del protocol TCP, que es continua utilitzant avui en dia. Creada com una gran xarxa de mquines per a 炭s militar.
#5: Durant la infantesa es posen les bases per tal que el funcionament dInternet sigui el correcta. Algunes dades: El 1973 es realitzen les primeres connexions internacionals d'ARPANET des EUA amb Gran Bretanya i Noruega. S'especifica l'FTP, 辿s a dir, com s'envien i reben arxius. Sorgeix la idea d'Internet com a xarxa global. 1983: La part militar dARPANET es separa donant lloc a la xarxa MILNET i la resta passa a denominar-se INTERNET Al setembre de 1993 apareix el primer servidor web a Espanya, el de la Universitat Jaume I de Castell坦. El desembre ja hi havia 13 servidors d'Universitats i centres de recerca connectats per RedIris.
#6: Internet comen巽a a cr辿ixer com el que coneixem actualment a l'any 1994. En aquesta 竪poca var apar竪ixer la Web, els m嘆dems telef嘆nics, el programari gratuit per als servidors web i l'augment d'ordinadors personals. El m辿s important 辿s que va apar竪ixer la WWW (WorldWideWeb), que va aconseguir facilitar i fer atractiva la utilitzaci坦 de la xarxa per a tot tipus d'usuaris afegint interactivitat. Bsicament a trav辿s de la introducci坦 de l'hipertext, els grfics i els formularis. De vegades s'utilitza la paraula web com a sin嘆nim d'Internet l'aparici坦 de m嘆dems de baix preu que instal.lats en un ordinador personal permetien que aquest es connect辿s a la xarxa telef嘆nica a trav辿s de la qual arriben les dades dels altres ordinadors connectats a Internet. grcies a l'aparici坦 de programes gratu誰ts per a crear servidors web, com Apache, milers de petites organitzacions i grups d'estudiants van poder convertir-se en emissors d'informaci坦. La qual cosa va fer augmentar espectacularment la quantitat i diversitat de la informaci坦 disponible a Internet de forma totalment lliure. Tambi辿n se produjo un aumento del n炭mero de ordenadores personales con lo cual m叩s personas pudieron acceder a Internet. La immensa majoria de lalumnat de la UIB (el 95,8%) disposa dacc辿s a Internet des de casa seva. Cal remarcar que el percentatge dalumnes dESO de Balears que tenen acc辿s a Internet des de ca seva 辿s del 89,7% (Sureda, Rigo, Comas, et al., 2009). Lalfabetitzaci坦 informacional entre lalumnat universitari. Anlisi de les compet竪ncies informacionals entre lalumnat de la Universitat de les Illes Balears. Comentar com aquesta evoluci坦 sha notat a Campus Extens.
#9: El protocol TCP/IP regula la transmissi坦 de dades entre els ordinadors connectats a una xarxa. T辿 com a funci坦 assegurar que la informaci坦 que se transmet a trav辿s dInternet entre els ordinadors arribi correctament al seu dest鱈. s un protocol utilitzat actualment de manera estandar a Internet i 辿s compatible amb gaireb辿 tots els sistemes operatius existents. Va ser desenvolupat pel departament de defensa dels Estats Units.
#10: En una xarxa TCP/IP, cada ordinador sidentifica de forma 炭nica mitjan巽ant un codi num竪ric anomenat DIRECCI IP. Ve a ser el n炭mero de tel竪fon de cada ordinador que hi ha connectat a la xarxa. La direcci坦 IP est formada per quatre n炭meros compresos entre el 0 i el 255. Habitualment es col揃loca un punt de separaci坦 que identifica clarament els quatre valors. Per exemple: 90.0.0.1. Aquest n炭mero 辿s assignat per la xarxa. DIRECCI IP FIXA. Els ordinadors que estan sempre connectats a la xarxa tenen una direcci坦 IP fixa, com per exemple els servidors de correu, els servidors de pgines web, etc. DIRECCI IP TEMPORAL O DINMICA: les mquines que es connecten espordicament reben una direcci坦 IP temporal mentre duri la connexi坦.
#11: Per identificar i enlla巽ar amb les distines mquines de la xarxa, els usuaris o clients dInternet en lloc dutilitzar les direccions IP que sassignen a cada un dels ordinadors, substitueixen les direccions IP per noms propis nomenat DOMINIS, per exemple: www.uib.es.
#13: s un sistema d'organitzar les peticions de recursos. Per exemple, quan un PC es connecta a Internet actua com a Client, mentre que l'ordinador que li proporciona les dades actua com a servidor. Els Servidors estan permanentment esperant que els arribin peticions dels Clients, aquestes peticions es col.loquen en un ordre per anar sent ateses segons va sent possible. Si arriben moltes peticions al servidor, aquest trigar m辿s a respondre, i si arriben tantes peticions que ni tan sols hi caben a la cua, el sistema es pot col.lapsar. Els ordinadors que contenen la informaci坦 i als quals ens conectam s坦n els SERVIDORS . Qualsevol pot tenir un servidor: institucions, empreses, particulars, ... s molt senzill introduir o pujar informaci坦 al servidors La informaci坦 pot ser restringida, per la qual cosa es necessita un usuari i una clau per accedir-hi. Es caracteritza pels hipervincles o enlla巽os que ens permet botar d'una informaci坦 a una altra.
#14: Abans de mostrar la informaci坦 de la diapositiva, demanar als alumnes quines caracter鱈stiques, bones i dolentes, creuen que t辿 Internet. Fer grups per files i que cada un pensi una caracter鱈stica. Que la diguin i la comentin. Deixar una diapositiva per apuntar les caracter鱈stiques que diguin els alumnes.
#15: Diapositiva per posar les caracter鱈stiques dels alumnes
#16: LLiure : qualsevol pot pujar informaci坦 a Internet sense cap tipus de censura i es pot moure per aquesta informaci坦. Ara b辿, aix嘆 tamb辿 t辿 connotacions negatives, com per exemple la lliure circulaci坦 de virus, o la detecci坦 de les nostres dades personals, com per exemple el correu, per que ens enviin publicitat. s un poc ca嘆tica . La Web 辿s un c炭mul d'informaci坦 desordenada i ning炭 te pot assegurar que funcioni correctament. S'ofreix un creixement vertigin坦s , una evoluci坦 molt rpida. Internet creix a un ritme molt fort i s'ha convertit en una eina bsica com el tel竪fon i la televisi坦. El 1996 hi havia 242.000 usuaris d'Internet a Espanya, el 2004 m辿s de 13.000.000, passant dels 24.000.000 a finals del 2008. Aquest creixement tendeix a estabilitzar-se, quedant cada vegada menys gent sense acc辿s a la xarxa. Universal . Internet est estesa prcticament per tot el m坦n. Des de qualsevol pa鱈s podem veure informaci坦 generada en els altres pa誰sos, enviar correu, transferir arxius, comprar, etc. Fcil d'utilitzar . No cal saber informtica per utilitzar Internet. Podr鱈em dir que utilitzar Internet 辿s tan senzill com passar les fulles d'un llibre. En uns minuts, qualsevol usuari amb poca experi竪ncia apr竪n a identificar els enlla巽os. Qualsevol persona ha de ser capa巽 de navegar per un lloc web, i si no 辿s aix鱈 辿s perqu竪 el lloc web est mal dissenyat. Aquesta facilitat d'炭s fa que Internet sigui adequada per ensenyar qualsevol tipus de persones des de nens a gent gran, i es puguin fer tasques molt diverses des de jugar fins a aprendre matemtiques. Variada . A Internet es pot trobar gaireb辿 de tot, i si hi ha alguna cosa 炭til que falti, el que es doni compte es far ric. Per descomptat que tamb辿 hi ha moltes coses in炭tils, per嘆 a poc a poc anir quedant nom辿s el bo. Tamb辿 cal dir que entre aquesta varietat hi ha coses poc recomanables per la qual cosa els pares han d'estar atents amb els seus fills. Hi ha formes de limitar l'acc辿s a certs tipus de pgines. Econ嘆mica . Si penses el que et costaria anar a diverses biblioteques i revisar 100 llibres, o visitar diverses botigues per buscar un producte i el compares amb el que et costa fer el mateix a Internet l'estalvi de temps i diners 辿s impressionant. til . Disposar de molta informaci坦 i serveis rpidament accessibles 辿s, sens dubte, alguna cosa 炭til. Hi ha molts exemples sobre coses que s坦n m辿s fcils a trav辿s d'Internet. Pel que ens correspon destacarem la formaci坦 a distncia com una de les coses m辿s 炭tils que t辿 Internet. Ja 辿s possible gaudir de cursos interactius amb professor en l鱈nia que resulten tant o m辿s efica巽os que despla巽ar-se a un centre de formaci坦, i per descomptat molt m辿s barat.
#17: Ens aturam un moment aqu鱈 per comentar la censura que es produeix a Internet. Molts paisos tenen imposada una censura dInternet, incl炭s amb penes de preso.
#18: Que els alumnes facin un llistat del que fan a Internet (no a trav辿s de que ho fan, facebook, sin坦 que fan a facebook).
#21: Sorgeix a la d竪cada dels 90 Incorporaci坦 dinformaci坦 multim竪dia. Se ha passat de mostrar nom辿s contingut textual a incorporar tota classe dinformaci坦 multim竪dia: imatges, audio, v鱈deo, animacions, etc. Programa que sha dutilitzar: navegador HIPERTEXT 辿s el principi central de la web, est bassat en la idea que lusuari pot rompre lesquema r鱈gida de lectura per donar pas a una nova forma de lectura totalment lliure i sense esquemes. HIPERVINCLES s坦n les paraules i icones que pulsant damunt delles ampliam la informaci坦 del tema que consultam. Aix嘆 fa que lusuari passi duna pgina a una altra o dun servidor a un altre.
#23: HTTP (HiperText Transfer Protocol) 辿s el protocol de transferencia dhipertex, 辿s el m竪tode estndard de publicaci坦 dinformaci坦 hipertextual a Internet. Fixa les condicions que permeten fer 炭s daquesta forma de presentaci坦 de la informaci坦. Per aix嘆, davant totes les direccions de les pgines web es posa http.
#24: Les direccions de les pgines web es diuen URL (Uniform Resource Locutor o Universal Resource Locutor, localitzador uniforme o universal de recurso) representa la manera despecificar la situaci坦 duna informaci坦 disponible p炭blicament a Internet. Les URL poden ser molt llargues o molt sencillez, dep辿n de la ruta de carpeta o subcarpeta que sha de sguir fins a localitzar una pgina. Estructura bsica duna URL: http://ww.uib.es/ca/infsobre/estudis/primer_segon/3072/PED2-P/1129/ http protocol: representa el tipus de sevei que sutilitzar www.uib.es direcci坦 IP del servidor (domini) ca/infsobre/estudis/primer_segon/3072/PED2-P/1129/ ruta dacc辿s a la pgina que estam accedint. Aquesta ruta pot ser curta o llarga, per嘆 shan de respectar totes les dades que hi ha, respectant tamb辿 maj炭scules i min炭scules.
#25: El format de la informaci坦 辿s el llenguatge HTML (HyperText Markup Lenguaje, Lenguaje de Marcas de Hipertexto). s el llenguatge de programaci坦 utilitzat a la WWW per crear pgines web amb informaci坦 en format hipertextual. Representa en si un conjunt de codis que dicten el format i composici坦 de la informaci坦 que contenen una pgina web, estructurant-la de forma que sigui accessible i creant els enlla巽os amb altres pgines i arxius de la xarxa. El codi HTML est format per etiquetes o tags que defineixen,condicionen i delimiten la informaci坦 que es visualitzar en una pgina web. Aquestes marques s坦n les que fan lestructura interna duna pgina web, i es descodificada i llegida per a qualsevol sistema operatiu i navegador amb el qual es visualitzi. En el mercat existeixen distints productes comercials que faciliten la labor de la creaci坦 de codis HTML (Dreamweaver, Frontpage, Kompozer).
#28: Correu electr嘆nic Avantatges: estableix una comunicaci坦 de carcter privat, des dun punt geogrfic a un altre arriba amb fraccions de segons les dues persones que es volen comunicar no fa falta que tenguin establerta una connexi坦 al mateix temps Funcionament del correu Lemisor envia a la bustia del correu del destinatari a la xarxa, un host habilitat com a servidor de correu i continuament connectat a la xarxa. Aquest missatge estar al servidor de correu a lespera que el destinatari descarregui el missatge quan es torni a connectar al servidor. [email_address] dominio: proveedor encarregat denviar i rebre els missatges Les direccions s坦n 炭niques, no contenen espais i distingueien entre maj炭scules i min炭scules. Si el servidor no reconeix el destinatari enviar una notificaci坦 a lemisor. Una altra caracter鱈stica: podr辿 adjuntar un acuse de recibo que generar un correu automtic que confirmar que el missatge sha obert, indicant la data i hora daquesta acci坦. Hi ha molts programes que serveixen per gestionar els missatges que generen el correu electr嘆nic (Outlook, Thunderbird). Tamb辿 existeixen multitud de servidors que ofereixen comptes de correu electr嘆nic gratu誰ts a canvi de publicitat.
#29: Llistes de distribuci坦 Aquestes llistes de distribuci坦 solen ser comunitats telemtiques per a l'intercanvi d'idees, experi竪ncies, coneixements, informaci坦, etc., en les quals els usuaris s'han de subscriure amb la finalitat de pertnyer al grup. Algunes d'aquestes llistes s坦n moderades i existeix un control dels missatges que s'envien; altres s坦n completament lliures, sense cap tipus de filtre.
#30: FTP Transfer竪ncia de fitxers FTP (File Transfer Protol, protocol de transfer竪ncia de fitxers), 辿s el sistema que sutilitza per transferir arxius, de text o de programes, entre ordinadors. Normalment sutilitza per connectar-se a un ordinador remot dacc辿s p炭blic o restringit mitjan巽ant claus, per copiar arxius (descarregar) al nostre disc dur i tamb辿 per colocar-los (carregar o penjar) amb lautoritzaci坦 del servidor, quedant aix鱈 a disposici坦 daltres usuaris. Per utilitzar aquest servei tant es pot fer a trav辿s dun navegador com un programa espec鱈fic. Per a una sessi坦 dFTP 辿s necessari con竪ixer primer la direcci坦 de la mquina a la quan es vol connectar (direcci坦 IP o DNS del tipus ftp.domini ). Si 辿s un acc辿s restringit es necessita un clau per accedir-hi, per嘆 hi ha molts servidors FTP que permeten una sessi坦 an嘆nima. En aquest cas sutilitza de forma estndar lusuari anonymous i com a contrasenya la direcci坦 de correu de lusuari. Programes dFTP: Cute FTP, WS-FTP, GetRight i Go!Zilla. Tamb辿 hi ha editors de pgines web que te permeten la connexi坦 via FTP. M叩s ejemplos: Como servidor para compartir archivos de im叩genes para fot坦grafos y sus clientes; de esta manera se ahorran tener que ir hasta la tienda para dejarles los archivos. Como servidor de backup (copia de seguridad) de los archivos importantes que pueda tener una empresa. Para ello, existen protocolos de comunicaci坦n FTP para que los datos viajen encriptados, como el SFTP (Secure File Transfer Protocol).
#31: s un lloc de trobada entre un grup dusuaris que no es troben en el mateix espai i que volen mantenir una conversa en format textual. Encara que de cada vegada m辿s ja sinclouen altres elements com imatges fitxes.
#32: La VC 辿s un tipus de teleconfer竪ncia, amb la qual es pot compartir informaci坦, mostrar i veure tot tipus de documents, dibuixos, grfiques, transpar竪ncies, v鱈deos, en el mateix moment i sense necessitat de trasladar-se on es troba laltra persona. Els programes de VC ja tenen altres eines que possibiliten el poder compartir pissarra, aplicacions i incl炭s lordinador, de manera que els participants puguin tamb辿 controlar de manera remota. La VC pot ser: Punt a punt: quan nom辿s es realitza entre dos llocs distants Multipunt: quan es realitza en tres o m辿s llocs