Intervencio
- 2. ±Ê¸é°¿°äɳ§ 2.Coneixements previs 1. Elecció projecte, Observació La llibertat vÃdeos a classe l’autonomia Què sabem: Què no sabem i volem saber? escoles lliures dels infants - Ambient familiar - D’on i de qui va sorgir la idea de crear dins l’escola - Necessitats i interessos dels infants aquesta metodologia i aquest nou Tema final: - Materials i ambients naturals moviment? A quina època? - Emocions - Com va sorgir la metodologia? Escoles Debat - Infants protagonistes dels seus - D’on prové? Waldorf propis aprenentatges. - Coneixements especÃfics del personal - Emocions: paper important docent? - Agrupaments minoritaris - Grups homogenis o heterogenis? - Experiències vivencials i - Quins horaris tenen? 3. Planificació del projecte significatives. - Ubicació del centre - Organització i ambientació de l’escola - Participació de la famÃlia Primera sessió: Debat i reflexió. Redacció de les idees i organització - Escoles Waldorf a Espanya tasques - Organització jerà rquica dels centres - Trams d’edat Segona sessió: Elaboració enquesta i enviament a les escoles . Guió - Criteris tria de recursos entrevista estudiant postgrau. Tercera sessió: Posada en comú informació trobada a llibres i webs Quarta sessió: Anà lisi informació rebuda per part de les escoles Quinta sessió: Realització entrevista a una estudiant del postgrau i transcripció Sexta sessió: Avaluació i conclusions
- 3. Conclusions Pedagogia Waldorf Creador Formació especÃfica del personal docent Filosofia Rudolf Steiner Com es formen els grups? - Postgrau : 1 anys (1861-1925) - Mà ster : 3 anys - Educació cap a la llibertat El jardà d’infà ncia Primà ria Secundaria: - Treballar la ment i l’esperit (6/7 - 13/14 anys) (3/6-7 anys): - La caracterÃstica - Educació del nen i del jove cap a la - A partir del segon septenni principal en aquesta - Joc lliure per poder les assignatures bà siques llibertat, dins d’una contÃnua etapa és l'educació s'ensenyen en blocs plasmar les seves estètica amb un renovació de la societat. - Es busca sempre l'equilibri aprenentatge a través pròpies vivències i entre les activitats - És una. La idea d'utilitzar l'art de l'art i de la bellesa. cognitives, artÃstiques i necessitats. - No hi ha exà mens. És d'educar com fonament d'una tecnicoprà ctiques una avaluació contÃnua. - Grups heterogenis. - A primera hora del matà es verdadera renovació social, és - Sempre el mateix practica la eurÃtmia. professor. present sempre en la pedagogia Seguidament es realitzen les classes d’assignatures Waldorf bà siques.
- 4. Pedagogia Waldorf - Col·laboren en l'administració de l'escola i en el procés educatiu dels nens - reunions periòdiques Participació famÃlia - visites a les cases dels nens - Treball comú per l'escola. - Elaboració dels propis quaderns. Material didà ctic - Joguines de materials naturals realitzades per educadores - Eduquen i ensenyen incloent en les seves classes els elements intel·lectius, artÃstics i prà ctic-manuals. Rol educadora - Sotmeten el seu treball a una profunda anà lisi - Permanent formació i renovació professional - Associació sense à nim de lucre, autogestionada per pares i mestres i amb Gestió centre una intenció comuna a aconseguir el "millor" en l'educació dels seus fills. - Hi ha gairebé una vintena d'iniciatives Waldorf que formen part de Centres a Espanya l’associació de centres educatius Waldorf d’Espanya
- 5. Reflexion s - A partir de la nostra investigació , Sorgeixen noves preguntes: Les generacions d’estudiants a les escoles Waldorf , cóm s’enfrontaran als estudis superiors reglats, tindran estratègies intrÃnseques i capacitats adaptatives suficients per enfrontar els canvis? Els infants alumnes de Waldorf poden arribar a confondre rols entre famÃlia i escola? - Moviment pedagògic massa extremista: - Col·laboració poc limitada amb els pares/ mares. - La visió envers la utilització de material és molt estricta i tancada - El projecte és un recurs didà ctic motivador: hem pogut viure de primera mà el haver de buscar les estratègies i els recursos per arribar a l’aprenentatge