ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Introducció a les activitats econòmiques

•Download as PPTX, PDF•
•
professor_errant
professor_errant

Introducció a les activitats econòmiques, als factors de producció, als agents i sistemes econòmics per la matèria de GeoHist de 3rESO

1 of 29
Downloaded 16 times
UNITAT I INTRODUCCIÓ A L’ECONOMIA 3r ESO CURS 2017/18 INSTITUT NOU DE VILAFRANCA
1. QUÈ ÉS L’ECONOMIA? - L’economia és la ciència que estudia les activats que fan les persones per tal de satisfer les seves necessitats. - A diferència de la física o la química, no és una ciència experimental, sinó que és una ciència social que estudia com els humans es relacionen a l’hora de produir i intercanviar bens i serveis L’economia intenta donar pautes del comportament del sistema productiu i de les relacions socials que es deriven del mateix.
1. QUÈ ÉS L’ECONOMIA? - Els béns econòmics - Les necessitats econòmiques es poden satisfer amb bens i serveis que es poden comprar o produir. - Trobem bens lliures, gairebé il·limitats com el sol, l’aire o l’aigua, sense una finalitat estrictament econòmica, encara que poden fer-se servir com a matèria primera, per exemple per produir-ne energia.
1. QUÈ ÉS L’ECONOMIA? - Els bens econòmics - També hi existeixen els nomenats béns econòmics, que són escassos i tenen un valor de mercat, és a dir, un preu que oscil·la segons diversos factors com ara la llei d’oferta i demanda, l’acció estatal o la conjuntura econòmica. - Per obtenir-los l’activitat econòmica preveu tres etapes: - Producció  fase inicial de l’activitat econòmica consistent en combinar diversos factors per tal d’obtenir els béns necessaris. - Distribució  fase consistent en fer arribar els béns produïts al mercat, als potencials consumidors. - Consum  última etapa, els ciutadans consumeixen els béns o utilitzen el serveis per satisfer les seves necessitats.
Fases Producció Distribució Consum
1. QUÈ ÉS L’ECONOMIA? - La producció de béns - Els nostres avantpassats del Paleolític no produïen, n’eren petits grups de caçadors-recol·lectors que vivien de allò que la natura els oferia. - L’inici de la producció de béns el va constituir la Revolució Neolítica, tota una transformació econòmica i social que ens va permetre passar de viure en petits grups a construir ciutats i imperis. L’agricultura i la ramaderia constituïren la base d’aquesta nova societat. - Amb aquest canvi, per primera vegada en la història l’ésser humà va ser capaç d’obtenir excedents que podia destinar al comerç. Llavors, junt als pagesos i els ramaders hi aparegueren els artesans i els comerciants. Esquema economia Neolítica
1. QUÈ ÉS L’ECONOMIA? - La producció de béns - Durant més de 9000 anys l’agricultura i la ramaderia foren la base econòmica de gran part de les societats humanes. Tanmateix, al segle XVIII, degut a un llarg procés de canvis i transformacions, va esdevenir la segona gran revolució econòmica, la Revolució Industrial. - Amb epicentre al Regne Unit, la industrialització es va estendre per Europa, Estats Units i el Japó, i va permetre, gràcies a l’ús de les noves fonts d’energia i de les màquines, trencar els límits productius anteriors. - A més, amb la Revolució Industrial va aparèixer un nou model de societat, el capitalisme, fonamentat en l’antagonisme entre els burgesos, propietaris dels mitjans de producció, i els proletaris, treballadors assalariats.
2. ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ - Els recursos naturals - Per la producció de molts béns són necessàries les matèries primeres. Aquestes formen part de la natura com els minerals, els animals, els boscos, l’aigua... Podem dividir-les en dos tipus: renovables i no renovables.
2. ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ - El treball - El principal factor de producció és el treball, no podem deslligar la producció de béns sense l’activitat humana en la transformació de matèries primeres en productes elaborats. - La gran part dels treballadors son assalariats, és a dir, treballen per compte d’altri, ja sigui a les empreses privades o al sector públic. - Els darrers anys ha augmentat notòriament el número de treballadors autònoms, és a dir, persones que treballen per compte propi. Els autònoms ha de pagar-se la cotització a la Seguretat Social. Sovint són petits empresaris o professionals freelance. Assalariats i autònoms sovint són difícils de distingir
Formes d’ocupació Autònoms Per compte aliè Negociació col·lectiva Regulació laboral Contractes laboral Estat Patronal Sindicats
2. ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ - El capital - Quan parlem de capital sovint ho fem com a substitut de “diners”. Tanmateix el capital, com a factor de producció, esta constituït per immobles, màquines, inversions i pagaments. Així doncs entenem per capital: - El capital físic: fa referència a tots els elements materials (edificis, eines, maquinària...) - El capital humà: consistent en la qualificació, experiència, coneixements i formació dels treballadors que intervenen en el procés productiu. - El capital financer: els diners que la classe empresarial disposa per adquirir el capital físic, per finançar el manteniment o renovació de les eines i màquines, i per fer front al pagament dels impostos i dels salaris dels treballadors.
3. ELS SECTORS ECONÒMICS Població Activa Sector Primari Sector Secundari Sector Terciari Extracció dels béns i recursos del medi físic: agricultura, ramaderia, silvicultura, pesca i mineria Transformació de les matèries primeres en productes manufacturats: indústria, producció d’energia i construcció El sector serveis: comerç, transport, educació, sanitat, finances... Activitats que no produeixen béns tangibles sinó serveis a persones i empreses
4. ELS AGENTS ECONÒMICS - Els agents econòmics són aquells que duen a terme les activitats econòmiques  producció, distribució i consum. Hi ha tres tipus d’agents. - Les famílies: unitats econòmiques de consum formades per una o més persones que utilitzen els recursos econòmics que provenen dels seus salaris i rendes per comprar béns i serveis. - Les empreses: són els agents de producció i/o distribució de béns i serveis. Poden ser públiques o privades. D’empreses privades hi ha de dos tipus, l’empresa individual, que pertany a una única persona que controla i rep els beneficis; i l’empresa col·lectiva, que pertany a un grup de socis que comparteixen la propietat de manera proporcional al capital invertit. - El sector públic (l’Estat): les empreses públiques es dediquen principalment als serveis bàsics (ensenyament, sanitat...) i als sectors fonamentals per garantir el benestar dels ciutadans com ara l’energia o les telecomunicacions. Aquestes empreses es financen dels impostos que paguen les famílies i les empreses privades.
4. ELS AGENTS ECONÒMICS - TIPUS D’EMPRESES
4. ELS AGENTS ECONÒMICS - EL PAPER DE L’ESTAT
5. EL MÓN LABORAL - El món laboral - Definicions: - Població en edat de treballar  aquella part de la població que té edat d’incorporar-se al mercat laboral. A Catalunya i Espanya es la franja de població compresa entre els 16 i els 65 anys. - Població activa  part de la població que s’ha incorporat al mercat de treball. - Població ocupada  part de la població que exerceix una feina remunerada. - Població aturada  són els que estan compresos entre els 16 i 65 anys però no tenen feina i la busquen. - Població no activa  part de la població que no té l’edat per treballar, que no estan en condicions de fer-ho, que no busquen feina o que viuen de les rendes.
POBLACIÓ ACTIVA / INACTIVA (16 ANYS I +) INACTIUS Estudiants Jubilats o pensionistes Incapacitats per fer feina Altres ACTIUS Aturats Cerquen primera ocupació / Han fet feina abans Ocupats Assalariats Sector públic / privat Treballadors per compte propi Ocupadors Empresaris sense assalariats i treballadors independents Membres de cooperatives Ajudes familiars Altres 5. EL MÓN LABORAL - El món laboral
5. EL MÓN LABORAL - El món laboral - El mercat laboral està constituït per l’oferta i la demanda de treball. - La demanda de treball prové bàsicament de les empreses i del sector públic, que necessiten mà d’obra, contractar a gent per poder dur a terme les seves activitats. - Tan a Catalunya com a Espanya el mercat laboral és força estacionari, és a dir, la importància del turisme a la nostra economia fa que els pics de contractació es situïn als mesos d’estiu. - El mercat laboral és força rígid, la contractació no és il·limitada sinó que esta condicionada al creixement econòmic i el consum.
5. EL MÓN LABORAL - El món laboral. L’atur. - Un dels problemes més greus de la nostra societat és la pèrdua de la feina o la impossibilitat de trobar-ne una. - Tan a Catalunya com a Espanya, l’atur afecta especialment als joves sense experiència, a la gent sense qualificació, als majors de 45 i a les dones.
Emigració Augmenta edat d’emancipació paterna Disminució de la natalitat Retard edat de matrimoni Retarda l’edat de tenir fills 5. EL MÓN LABORAL - El món laboral. L’atur.
5. EL MÓN LABORAL - El món laboral. El paper de l’Estat. - Les funcions de l’Estat respecte al món laboral són molt importants. Destaquen les següents funcions: - Legisla sobre la totalitat de l’activitat econòmica, tant pública com privada. - Presta serveis públics que generen un gran nombre de llocs de treball. - Promou la construcció d’equipaments i infraestructures. - Concedeix subvencions i crèdits per incentivar l’activitat econòmica privada. - Acta com a consumidor d’una gran quantitat de béns i serveis produïts pel sector privat.
6. MODES DE PRODUCCIÓ (SISTEMES ECONÒMICS) - Anomenem mode de producció a la manera d’articular-se la societat per produir. El mode de producció determina les relacions econòmiques, socials i polítiques de la societat on està insert. - Històricament hi ha hagut quatre models de producció: - El mode de producció esclavista - El mode de producció feudal - El mode de producció socialista - El mode de producció capitalista. MITJANS DE PRODUCCIÓ PROPIETAT DELS MITJANS DE PRODUCCIÓ RELACIONS SOCIALS DE PRODUCCIÓ (Classes Socials) ESCLAVISME PRIVADA (amos) Antagònica Amo – Esclau FEUDAL PRIVADA (senyors) Antagònica Senyor – Serf CAPITALISME PRIVADA (burgesos) Antagònica Burgesos – Proletaris SOCIALISME ESTATAL Sense classes socials
6. MODES DE PRODUCCIÓ (SISTEMES ECONÒMICS) - El capitalisme (economia de mercat) - El sistema capitalista neix amb la Revolució Industrial i el triomf de les revolucions polítiques liberals-burgeses. Avui en dia és el més estès. El principals ideòlegs d’aquesta ideologia fou Adam Smith. - Les característiques principals són: - Propietat privada dels mitjans de producció - L’Estat gairebé no intervé en els afers econòmics. - Basat en el lliure mercat i la llei de l’oferta i la demanda que regulen la producció, així com els salaris dels treballadors. - L’objectiu principal de qualsevol activitat econòmica en el sistema capitalista es l’assoliment del màxim benefici. Què va dir Adam Smith?
6. MODES DE PRODUCCIÓ (SISTEMES ECONÒMICS) - El mode de producció socialista (o economia centralitzada) - El model de producció socialista, on els mitjans de producció estan controlats per l’Estat, què és qui dirigeix i planifica l’economia es adoptar per primera vegada a la Unió Soviètica (Rússia), arran el triomf de la Revolució Boltxevic al 1917 i es va estendre per gran part d’Europa i el món després de la II Guerra Mundial. Aquesta ideologia es fonamenta en els escrits de Karl Marx. - Avui en dia, aquest model està en crisis i en cap país del món, amb l’excepció de la República Popular de Corea, s’aplica de manera estricta. Tanmateix, encara hi ha alguns països, com ara Xina, Cuba o Vietnam on l’Estat dirigeix i controla pràcticament tota l’economia - Les característiques de l’economia centralitzada són: - L’Estat és el propietari de tots els mitjans de producció - La propietat privada és gairebé inexistent - L’Estat dirigeix i planifica totes les activitats econòmiques i decideix què i es produeix i en quina quantitat. Què va dir Karl Marx?
6. MODES DE PRODUCCIÓ (SISTEMES ECONÒMICS) - El model mixt - Malgrat la vigència del capitalisme, aquest no es desenvolupa per igual a tots els països. La conflictivitat social, el pes del moviment obrer, i/o la legislació vigent fan que el model canviï entre uns països i uns altres en funció del nivell d’intervenció de l’Estat en l’economia. - En general, a la major part de països l’Estat acompleix un important paper econòmic, garanteix alhora tan la propietat privada com les jornades laborals i el salari mínim dels treballadors, gestiona empreses públiques i regula el funcionament del mercat i la política social.
7. ELS INDICADORS ECONÒMICS I SOCIALS - Els indicadors econòmics - La funció dels indicadors econòmics és facilitar informació sobre la situació present i les perspectives de futur de l’economia d’un país. Els més destacats són: - Producte Interior Brut (PIB)  correspon al valor dels béns i serveis produïts per un territori (Estat/país/CCAA) en un any. - PIB per habitant  S’obté dividint el PIB per la seva població. S’utilitza habitualment per comparar diferents territoris. - Producte Nacional Brut (PNB)  correspon al PIB menys la part generada pels estrangers presents al país i afegint-ne la part generada pels ciutadans del país a l’estranger. - Índex de Preus al Consum (IPC)  Partint de la valoració dels preus d’un conjunt de productes ens permet observar com evoluciona el cost de la vida: aliments, begudes no alcohòliques, vestit i calçat, combustible, habitatge..., etc.
7. ELS INDICADORS ECONÒMICS I SOCIALS - Els indicadors econòmics - Inflació  és l’augment dels preus dels productes - Deflació  és la caiguda dels preus dels productes - Dèficit públic  és l’excés de la despesa de l’Estat per damunt dels ingressos. - Deute públic  és el conjunt de deutes que l’Estat manté amb els particulars o amb altes estats.
7. ELS INDICADORS ECONÒMICS I SOCIALS - Els indicadors socials - Els indicadors socials ens permeten mesurar aquells aspectes que tenen una incidència directa sobre la població i que reflecteixen les situacions reals de pobresa o riquesa. - Es centren tant en els aspectes econòmics com els educatius, sanitaris, mediambientals i socials. - Destaquen  les taxes de mortalitat, natalitat, fecunditat i alfabetització, l’esperança de vida, l’índex d’escolarització, en nombre de metges per cada 1000 habitants, els accessos a la xarxa, les despeses en sanitat, educació i recerca...
7. ELS INDICADORS ECONÒMICS I SOCIALS - Els indicadors socials - L’Índex de desenvolupament humà (IDH) - És un índex establert per les NNUU que es calcula des de 1993. S’obté mitjançant la valoració de tres elements: l’esperança de vida al néixer, el nivell educatiu i el nivell de renda de la població. - Els valors es situen entre 0 i 1, sent aquest el valor màxim.

More Related Content

Introducció a les activitats econòmiques

  • 1. UNITAT I INTRODUCCIÓ A L’ECONOMIA 3r ESO CURS 2017/18 INSTITUT NOU DE VILAFRANCA
  • 2. 1. QUÈ ÉS L’ECONOMIA? - L’economia és la ciència que estudia les activats que fan les persones per tal de satisfer les seves necessitats. - A diferència de la física o la química, no és una ciència experimental, sinó que és una ciència social que estudia com els humans es relacionen a l’hora de produir i intercanviar bens i serveis L’economia intenta donar pautes del comportament del sistema productiu i de les relacions socials que es deriven del mateix.
  • 3. 1. QUÈ ÉS L’ECONOMIA? - Els béns econòmics - Les necessitats econòmiques es poden satisfer amb bens i serveis que es poden comprar o produir. - Trobem bens lliures, gairebé il·limitats com el sol, l’aire o l’aigua, sense una finalitat estrictament econòmica, encara que poden fer-se servir com a matèria primera, per exemple per produir-ne energia.
  • 4. 1. QUÈ ÉS L’ECONOMIA? - Els bens econòmics - També hi existeixen els nomenats béns econòmics, que són escassos i tenen un valor de mercat, és a dir, un preu que oscil·la segons diversos factors com ara la llei d’oferta i demanda, l’acció estatal o la conjuntura econòmica. - Per obtenir-los l’activitat econòmica preveu tres etapes: - Producció  fase inicial de l’activitat econòmica consistent en combinar diversos factors per tal d’obtenir els béns necessaris. - Distribució  fase consistent en fer arribar els béns produïts al mercat, als potencials consumidors. - Consum  última etapa, els ciutadans consumeixen els béns o utilitzen el serveis per satisfer les seves necessitats.
  • 6. 1. QUÈ ÉS L’ECONOMIA? - La producció de béns - Els nostres avantpassats del Paleolític no produïen, n’eren petits grups de caçadors-recol·lectors que vivien de allò que la natura els oferia. - L’inici de la producció de béns el va constituir la Revolució Neolítica, tota una transformació econòmica i social que ens va permetre passar de viure en petits grups a construir ciutats i imperis. L’agricultura i la ramaderia constituïren la base d’aquesta nova societat. - Amb aquest canvi, per primera vegada en la història l’ésser humà va ser capaç d’obtenir excedents que podia destinar al comerç. Llavors, junt als pagesos i els ramaders hi aparegueren els artesans i els comerciants. Esquema economia Neolítica
  • 7. 1. QUÈ ÉS L’ECONOMIA? - La producció de béns - Durant més de 9000 anys l’agricultura i la ramaderia foren la base econòmica de gran part de les societats humanes. Tanmateix, al segle XVIII, degut a un llarg procés de canvis i transformacions, va esdevenir la segona gran revolució econòmica, la Revolució Industrial. - Amb epicentre al Regne Unit, la industrialització es va estendre per Europa, Estats Units i el Japó, i va permetre, gràcies a l’ús de les noves fonts d’energia i de les màquines, trencar els límits productius anteriors. - A més, amb la Revolució Industrial va aparèixer un nou model de societat, el capitalisme, fonamentat en l’antagonisme entre els burgesos, propietaris dels mitjans de producció, i els proletaris, treballadors assalariats.
  • 8. 2. ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ - Els recursos naturals - Per la producció de molts béns són necessàries les matèries primeres. Aquestes formen part de la natura com els minerals, els animals, els boscos, l’aigua... Podem dividir-les en dos tipus: renovables i no renovables.
  • 9. 2. ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ - El treball - El principal factor de producció és el treball, no podem deslligar la producció de béns sense l’activitat humana en la transformació de matèries primeres en productes elaborats. - La gran part dels treballadors son assalariats, és a dir, treballen per compte d’altri, ja sigui a les empreses privades o al sector públic. - Els darrers anys ha augmentat notòriament el número de treballadors autònoms, és a dir, persones que treballen per compte propi. Els autònoms ha de pagar-se la cotització a la Seguretat Social. Sovint són petits empresaris o professionals freelance. Assalariats i autònoms sovint són difícils de distingir
  • 10. Formes d’ocupació Autònoms Per compte aliè Negociació col·lectiva Regulació laboral Contractes laboral Estat Patronal Sindicats
  • 11. 2. ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ - El capital - Quan parlem de capital sovint ho fem com a substitut de “diners”. Tanmateix el capital, com a factor de producció, esta constituït per immobles, màquines, inversions i pagaments. Així doncs entenem per capital: - El capital físic: fa referència a tots els elements materials (edificis, eines, maquinària...) - El capital humà: consistent en la qualificació, experiència, coneixements i formació dels treballadors que intervenen en el procés productiu. - El capital financer: els diners que la classe empresarial disposa per adquirir el capital físic, per finançar el manteniment o renovació de les eines i màquines, i per fer front al pagament dels impostos i dels salaris dels treballadors.
  • 12. 3. ELS SECTORS ECONÒMICS Població Activa Sector Primari Sector Secundari Sector Terciari Extracció dels béns i recursos del medi físic: agricultura, ramaderia, silvicultura, pesca i mineria Transformació de les matèries primeres en productes manufacturats: indústria, producció d’energia i construcció El sector serveis: comerç, transport, educació, sanitat, finances... Activitats que no produeixen béns tangibles sinó serveis a persones i empreses
  • 13. 4. ELS AGENTS ECONÒMICS - Els agents econòmics són aquells que duen a terme les activitats econòmiques  producció, distribució i consum. Hi ha tres tipus d’agents. - Les famílies: unitats econòmiques de consum formades per una o més persones que utilitzen els recursos econòmics que provenen dels seus salaris i rendes per comprar béns i serveis. - Les empreses: són els agents de producció i/o distribució de béns i serveis. Poden ser públiques o privades. D’empreses privades hi ha de dos tipus, l’empresa individual, que pertany a una única persona que controla i rep els beneficis; i l’empresa col·lectiva, que pertany a un grup de socis que comparteixen la propietat de manera proporcional al capital invertit. - El sector públic (l’Estat): les empreses públiques es dediquen principalment als serveis bàsics (ensenyament, sanitat...) i als sectors fonamentals per garantir el benestar dels ciutadans com ara l’energia o les telecomunicacions. Aquestes empreses es financen dels impostos que paguen les famílies i les empreses privades.
  • 14. 4. ELS AGENTS ECONÒMICS - TIPUS D’EMPRESES
  • 15. 4. ELS AGENTS ECONÒMICS - EL PAPER DE L’ESTAT
  • 16. 5. EL MÓN LABORAL - El món laboral - Definicions: - Població en edat de treballar  aquella part de la població que té edat d’incorporar-se al mercat laboral. A Catalunya i Espanya es la franja de població compresa entre els 16 i els 65 anys. - Població activa  part de la població que s’ha incorporat al mercat de treball. - Població ocupada  part de la població que exerceix una feina remunerada. - Població aturada  són els que estan compresos entre els 16 i 65 anys però no tenen feina i la busquen. - Població no activa  part de la població que no té l’edat per treballar, que no estan en condicions de fer-ho, que no busquen feina o que viuen de les rendes.
  • 17. POBLACIÓ ACTIVA / INACTIVA (16 ANYS I +) INACTIUS Estudiants Jubilats o pensionistes Incapacitats per fer feina Altres ACTIUS Aturats Cerquen primera ocupació / Han fet feina abans Ocupats Assalariats Sector públic / privat Treballadors per compte propi Ocupadors Empresaris sense assalariats i treballadors independents Membres de cooperatives Ajudes familiars Altres 5. EL MÓN LABORAL - El món laboral
  • 18. 5. EL MÓN LABORAL - El món laboral - El mercat laboral està constituït per l’oferta i la demanda de treball. - La demanda de treball prové bàsicament de les empreses i del sector públic, que necessiten mà d’obra, contractar a gent per poder dur a terme les seves activitats. - Tan a Catalunya com a Espanya el mercat laboral és força estacionari, és a dir, la importància del turisme a la nostra economia fa que els pics de contractació es situïn als mesos d’estiu. - El mercat laboral és força rígid, la contractació no és il·limitada sinó que esta condicionada al creixement econòmic i el consum.
  • 19. 5. EL MÓN LABORAL - El món laboral. L’atur. - Un dels problemes més greus de la nostra societat és la pèrdua de la feina o la impossibilitat de trobar-ne una. - Tan a Catalunya com a Espanya, l’atur afecta especialment als joves sense experiència, a la gent sense qualificació, als majors de 45 i a les dones.
  • 20. Emigració Augmenta edat d’emancipació paterna Disminució de la natalitat Retard edat de matrimoni Retarda l’edat de tenir fills 5. EL MÓN LABORAL - El món laboral. L’atur.
  • 21. 5. EL MÓN LABORAL - El món laboral. El paper de l’Estat. - Les funcions de l’Estat respecte al món laboral són molt importants. Destaquen les següents funcions: - Legisla sobre la totalitat de l’activitat econòmica, tant pública com privada. - Presta serveis públics que generen un gran nombre de llocs de treball. - Promou la construcció d’equipaments i infraestructures. - Concedeix subvencions i crèdits per incentivar l’activitat econòmica privada. - Acta com a consumidor d’una gran quantitat de béns i serveis produïts pel sector privat.
  • 22. 6. MODES DE PRODUCCIÓ (SISTEMES ECONÒMICS) - Anomenem mode de producció a la manera d’articular-se la societat per produir. El mode de producció determina les relacions econòmiques, socials i polítiques de la societat on està insert. - Històricament hi ha hagut quatre models de producció: - El mode de producció esclavista - El mode de producció feudal - El mode de producció socialista - El mode de producció capitalista. MITJANS DE PRODUCCIÓ PROPIETAT DELS MITJANS DE PRODUCCIÓ RELACIONS SOCIALS DE PRODUCCIÓ (Classes Socials) ESCLAVISME PRIVADA (amos) Antagònica Amo – Esclau FEUDAL PRIVADA (senyors) Antagònica Senyor – Serf CAPITALISME PRIVADA (burgesos) Antagònica Burgesos – Proletaris SOCIALISME ESTATAL Sense classes socials
  • 23. 6. MODES DE PRODUCCIÓ (SISTEMES ECONÒMICS) - El capitalisme (economia de mercat) - El sistema capitalista neix amb la Revolució Industrial i el triomf de les revolucions polítiques liberals-burgeses. Avui en dia és el més estès. El principals ideòlegs d’aquesta ideologia fou Adam Smith. - Les característiques principals són: - Propietat privada dels mitjans de producció - L’Estat gairebé no intervé en els afers econòmics. - Basat en el lliure mercat i la llei de l’oferta i la demanda que regulen la producció, així com els salaris dels treballadors. - L’objectiu principal de qualsevol activitat econòmica en el sistema capitalista es l’assoliment del màxim benefici. Què va dir Adam Smith?
  • 24. 6. MODES DE PRODUCCIÓ (SISTEMES ECONÒMICS) - El mode de producció socialista (o economia centralitzada) - El model de producció socialista, on els mitjans de producció estan controlats per l’Estat, què és qui dirigeix i planifica l’economia es adoptar per primera vegada a la Unió Soviètica (Rússia), arran el triomf de la Revolució Boltxevic al 1917 i es va estendre per gran part d’Europa i el món després de la II Guerra Mundial. Aquesta ideologia es fonamenta en els escrits de Karl Marx. - Avui en dia, aquest model està en crisis i en cap país del món, amb l’excepció de la República Popular de Corea, s’aplica de manera estricta. Tanmateix, encara hi ha alguns països, com ara Xina, Cuba o Vietnam on l’Estat dirigeix i controla pràcticament tota l’economia - Les característiques de l’economia centralitzada són: - L’Estat és el propietari de tots els mitjans de producció - La propietat privada és gairebé inexistent - L’Estat dirigeix i planifica totes les activitats econòmiques i decideix què i es produeix i en quina quantitat. Què va dir Karl Marx?
  • 25. 6. MODES DE PRODUCCIÓ (SISTEMES ECONÒMICS) - El model mixt - Malgrat la vigència del capitalisme, aquest no es desenvolupa per igual a tots els països. La conflictivitat social, el pes del moviment obrer, i/o la legislació vigent fan que el model canviï entre uns països i uns altres en funció del nivell d’intervenció de l’Estat en l’economia. - En general, a la major part de països l’Estat acompleix un important paper econòmic, garanteix alhora tan la propietat privada com les jornades laborals i el salari mínim dels treballadors, gestiona empreses públiques i regula el funcionament del mercat i la política social.
  • 26. 7. ELS INDICADORS ECONÒMICS I SOCIALS - Els indicadors econòmics - La funció dels indicadors econòmics és facilitar informació sobre la situació present i les perspectives de futur de l’economia d’un país. Els més destacats són: - Producte Interior Brut (PIB)  correspon al valor dels béns i serveis produïts per un territori (Estat/país/CCAA) en un any. - PIB per habitant  S’obté dividint el PIB per la seva població. S’utilitza habitualment per comparar diferents territoris. - Producte Nacional Brut (PNB)  correspon al PIB menys la part generada pels estrangers presents al país i afegint-ne la part generada pels ciutadans del país a l’estranger. - Índex de Preus al Consum (IPC)  Partint de la valoració dels preus d’un conjunt de productes ens permet observar com evoluciona el cost de la vida: aliments, begudes no alcohòliques, vestit i calçat, combustible, habitatge..., etc.
  • 27. 7. ELS INDICADORS ECONÒMICS I SOCIALS - Els indicadors econòmics - Inflació  és l’augment dels preus dels productes - Deflació  és la caiguda dels preus dels productes - Dèficit públic  és l’excés de la despesa de l’Estat per damunt dels ingressos. - Deute públic  és el conjunt de deutes que l’Estat manté amb els particulars o amb altes estats.
  • 28. 7. ELS INDICADORS ECONÒMICS I SOCIALS - Els indicadors socials - Els indicadors socials ens permeten mesurar aquells aspectes que tenen una incidència directa sobre la població i que reflecteixen les situacions reals de pobresa o riquesa. - Es centren tant en els aspectes econòmics com els educatius, sanitaris, mediambientals i socials. - Destaquen  les taxes de mortalitat, natalitat, fecunditat i alfabetització, l’esperança de vida, l’índex d’escolarització, en nombre de metges per cada 1000 habitants, els accessos a la xarxa, les despeses en sanitat, educació i recerca...
  • 29. 7. ELS INDICADORS ECONÒMICS I SOCIALS - Els indicadors socials - L’Índex de desenvolupament humà (IDH) - És un índex establert per les NNUU que es calcula des de 1993. S’obté mitjançant la valoració de tres elements: l’esperança de vida al néixer, el nivell educatiu i el nivell de renda de la població. - Els valors es situen entre 0 i 1, sent aquest el valor màxim.