�ݺ�ߣ

1
IT-JOBS* A LA RECERCA DE LES NOVES PROFESSIONS
Periodicitat
i àrea
Metodologia Avaluació
1a SESSIÓ
2h
Tutories
●Presentació dels objectius del projecte (ANNEX 1)
●Visualització del vídeo Atrévete a soñar ( PÀG. WEB 1)
●Fer un test vocacional (permet l’autoconeixement i coneixement
d’àmbits afins dels alumnes per tal de fer agrupacions per
afinitats).
Test d’Interessos Professionals (PÀG. WEB 2)
ACTIVITATS INDIVIDUALS
● QÜESTIONARI
 ESCRIURE UN TEXT-
COMENTARI VÍDEO
● INICI D’UN DIETARI.
PENJAR ELS DOCUMENTS EN
UN DRIVE ( RESULTAT DE
TEST, DIETARI...)
AVALUACIÓ DEL PROFESSOR
[Observació d’aula, lectura i
valoració dels texos escrits ]
2a
SESSIÓ
2h /3 h
Socials
●Com ha anat evolucionant el móndel treball des de la prehistòria
fins a l'actualitat.
¿Qué quieres ser cuando seas grande?
Un libro para conocer y comprender
el mundo del Trabajo (OIT) (PÀG. WEB 3)
●Coneix els diferents sectors econòmics,
tendències, pautes de transformació i oportunitats professionals:
(PÀG. WEB 4)
ACTIVITAT EN GRUPS (4).
REPARTIR PERÍODES I UN
MÍNIM DE 2 SECTORS
ECONÒMICS PER GRUP.
●EXPOSICIÓ AMB PP
COAVALUACIÓ SEGONS
RÚBRICA
[Rúbrica de coavaluació pàg. 8 del
document]
[Graella valoració exposicions oral
pàg. 11]
3a
SESSIÓ
1h
 Xerrada de Salvador Ferré, biòleg i divulgador de ciència,
sobre noves professions relacionades amb l’àmbit digital
amb la participació d’una doctoranda de l’Idibell que divulga
recerca científica amb canal youtube.
ASSISTÈNCIA ESCRIT A INCORPORAR EN
DIETARI
4a
SESSIÓ
2h
LLENGÜES
CATALÀ: Treballar entrevista a Àngel Bonet, expert en
innovació i impacte social. [Annex 4]
CASTELLÀ. Treballar l’entrevista a avis i àvies per indagar la
seva vida laboral.
TREBALL EN GRUP i
INDIVIDUAL
TREBALL INDIVIDUAL
REVISIÓ PER PROFESSORA
DELS TEXTOS ESCRITS.
REVISIÓ PER PART DEL
PROFESSOR DE L’ENTREVISTA.

2
5ena
SESSIÓ
2h
Tecnologia
●Presentació noves professions TIC. [Segonsel divulgador
científicEduardPunset“el futurésdelsanomenats‘treballsdel
coneixement’i totaprofessióque pugui ferunamàquinaenllocde un
ACTIVITAT INDIVIDUAL
●TRIA D’UNA DE LES NOVES
PROFESSIONS PER TAL DE
CONÈIXER-LA EN PROFUNDITAT
(estudis que requereixen, possibilitats
de treball, salari...)
AUTOAVALUACIÓ SEGONS
RÚBRICA
[Rúbrica d’autoavaluació pàg. 7]
6ena
2h
Llengües
(CATALÀ,
CASTELLÀ
I ANGLÈS)
●Elaboració de les preguntes a fer per entrevistar a
professionals relacionats amb les professions triades.
ACTIVITAT EN PARELLES:
●GRAVAR LES ENTREVISTES (un
serà l’entrevistat i l’altre
l’entrevistador)
●MOSTRAR EL RESULTAT DE LES
GRAVACIONS A LA RESTA DEL
GRUP
COAVALUACIÓ SEGONS
RÚBRICA
●Buscar referents d’aquesta professió -del seu sexe o del seu
país – i fer-li l’entrevista.
(Poden fer contactes a través de les xarxes)
● GRAVAR-LA I MOSTRAR-LA I, SI
NO ÉS POSSIBLE, FER UNA
PRESENTACIÓ PÚBLICA DEL
PERSONATGE
 PRENDRE’N NOTES I
ESCRIURE LES IMPRESSIONS
Xerrada de doctorandes de l’Idibell l’ús que en fan de les
Tecnologies (11 de febrer- Dia Internacional dona i nena en la
ciència)
Producte
final
2h
Tecnologia/
Tutories
Crear d’un vídeo promocional o un pòster de la professió a fi
de donar-la a conèixer
El vídeo el graven amb el mòbil.
El pòster el poden fer amb CANVA o GENIAL.LY( PÀG. WEB 5 )
ACTIVITAT PER PARELLES o
GRUPS DE QUATRE
●HAN DE PACTAR QUINA
PROFESSIÓ VOLEN
PUBLICITAR
- VALORACIÓ DEL VÍDEO O
PÒSTER.
[Rúbriques pp 9 i 10 del
document]
- FER UN TEST QUE
PALESI EL SEU GRAU
D’APRENENTATGE I
SATISFACCIÓ
[Annex 5]

3
PÀGINES WEB
1. Atrévete a soñar https://www.youtube.com/watch?time_continue=28&v=i07qz_6Mk7g
2. Test d’Interessos
professionals
http://w28.bcn.cat/___ch___/_pit/_app.php?gAppId=pit&gInterfaceLanguage=ct&gEnvironment=singleWeb
3. ¿Qué quieres ser cuando
seas grande? Un libro para
conocer y comprender el
mundo del Trabajo (OIT)
http://www.ilo.org/wcmsp5/groups/public/---americas/---ro-lima/---sro-
santiago/documents/publication/wcms_178841.pdf
4.Sectors econòmics https://treball.barcelonactiva.cat/porta22/cat/sectors/sectors.do
5. El Blog petit http://blogpetit.blogspot.com/2013/04/10-professions-per-al-2020.html
6. Eines de disseny CANVA https://www.canva.com/ / GENIAL.LY https://www.genial.ly/es (cal registrar-se)
ANNEX 1-
PRESENTACIÓ I OBJECTIUS DEL PROJECTE
El projecte vol posar de manifest les conseqüències de la revolució digital en el món laboral, la qual ha suposat canvis socials, polítics i
econòmics. Ens proposem investigar, analitzar, contrastar i entendre el món laboral i endinsar-nos en el coneixement de noves professions,
derivades de la revolució digital.
L’alumnat, tot partint de conèixer els seus gustos i afinitats professionals, faran un recorregut per les antigues professions i s’endinsaran en
un dels cinc àmbits professionals de les noves professions: des d’Internet, la Robòtica, l’Energia i Media ambient, Enginyeria, Construcció i
economia, fins a les Noves Realitats, virtual, augmentada i 3D.
Es vol, particularment, encoratjar les noies a endinsar-se en qualsevol sector sense prejudicis de gènere.
Pretenem facilitar als i a les alumnes les eines que els ajudin a conèixer millor les seves competències i habilitats a fi de motivar-los vers el
treball i, de manera cooperativa, dissenyar un pòster digital i un vídeo promocional d’un àmbit professional del seu interès.
*IT-JOBS- Treballs relacionats amb les tecnologies de la informació. Com que gairebé tots els aspectes de la vida es tornen cada vegada
més relacionats amb la tecnologia, les carreres de tecnologia de la informació (IT) experimenten i continuaran experimentant, un creixement
substancial durant la pròxima dècada.

4
ANNEX3. 10 DE LES PROFESSIONSDELFUTUR
 Expert en Impressores 3D: Permetran crear peces per a tot tipus de productes. Amb elles podrem elaborar menjar, reconstruir peces
danyades, etc.
 Telecirurgià: Es podrà realitzar la cirurgia a distància de forma normal. Amb l’ajuda de braços robòtics i instrumentals sensoritzats els tele-
cirurgians podran operar a distància amb coneixements de robòtica i telecomunicacions.
 Arqueòleg digital: Generem gran quantitat d’informació a la xarxa; pugem fotos, fem comentaris, enviem correus. Amb el temps, aquesta
informació pot quedar ‘enterrada’. Per rescatar tot aquest material es crearà aquest professional que recuperarà i guardarà tot el que existeixi
del nostre passat a Internet.
 Dissenyador de reciclatge: Cada vegada acumulem més escombraries,la qual cosa incrementa la necessitatdel ‘upcycling’, per convertir
materials inservibles en nous objectes amb valor.
 Infermer de salut ambiental: Detectarà si l’ambient a casa i al treball és saludable. Per a això tindrà en compte el nostre ADN i els nostres
hàbits i ens donarà consells per millorar.
 Gerent de marca personal: El mercat de treball es caracteritzarà per la mobilitat i els contractes de curta durada; serà habitual canviar
d’empresa. Per això sorgiran assessors que ens crearan una ‘imatge de marca’, una espècie de currículum del futur.
 Psicòleg tecnològic: Cada vegada hi haurà més persones enganxades a les noves tecnologies (mòbils, Internet, correus electrònics...).
Aquestes dependències provocaran trastorns psíquics i físics que hauran de ser tractats amb l’ajuda de psicòlegs especialitzats.
ANNEX2- ELS 25 SECTORSDIVIDITSPER ÀMBITS
1. Medi ambient i energia.
1.1. Medi ambient
1.2. Agricultura
1.3. Logística
1.4. Energiai aigua
1.5. SmartCities
3. Internet
3.1. Comunicació
3.2. Comerç
3.3. Cultura
3.4. Educació
3.5. Turisme i hostaleria
5. Novesrealitats, virtual, augmentada i 3D
5.1. Benestari imatge personal
5.2. Biotecnologiai biomedicina
5.3. Serveissocials
5.4. Salut
5.5. Telecomunicacionsi TIC
2. Robòtica, disseny,reparació i manteniment
2.1. Automoció
2.2. Indústriaaeroespacial
2.3. Indústriaagroalimentària
2.4. Indústriametal·lomecànica
2.5. Indústriaquímica
2.6. Indústriatèxtil
4. Enginyeria,construcció i economia
4.1. Construcció
4.2. Banca i finances
4.3. Economiablava
4.4. Serveisalesempreses
4.5. Telecomunicacionsi TIC
4.6. Transport

5
 Artesà: Professions manuals com sastre,sabater a mida o massatgistaprofessional sobreviuran les pròximes dècades, tindran un gran futur
i estaran molt ben remunerades.
 Expert gerontològic: Al 2025 es creu que es triplicarà el nombre de persones amb més de 80 anys. Es necessitaran ‘experts en persones
grans’ que els ajudin.
 Ciberadvocat: Haurà d’especialitzar-se en els conflictes que es generin al ciberespai (robatoris de la propietat intel·lectual, problemes de
privacitat, etc.) fruit d’una nova branca del dret que reguli aquest ciberespai.
 Consellers de productivitat: assessors en matèria de productivitat, que inclou aspectes com la salut, el benestar, la gestió del temps i
l'assessorament professional.
 Gestor digital: necessitarem experts que ens assessorin i ens ajudin en el manteniment de xarxes socials i aplicacions de cara a crear un
imatge personal i professional.
 Equilibrador de microbis: un dels reptes futurs és la gestió de les malalties, i aquest noi professional haurà de mantenir equilibrats els
microbis del nostre cos a través de la investigació del genoma.
 Desorganitzador corporatiu: professionals que s'encarregaran de trencar estructures rígides de les empreses i fomentar la col·laboració
dins les organitzacions.
 Tutor de curiositat: un coach que ens ajudi a treure el millor de nosaltres mateixos.
 Especulador de divises alternatives: l'aparició de Bitcoin i altres monedes virtuals farà sorgir nous models d'especuladors així com
noves oportunitats d'inversió.
 Pastor urbà: un jardiner de ciutat a mig camí entre l'agricultor i el guia naturalista.
 Gestor de mort digital: especialista en eliminar el nostre rastre a la xarxa després de la mort.
 Arxiver de vides personals: en un moment en què poden arxivar molts aspectes de la nostra vida, caldran professionals que ens ajudin
a posar ordre el contingut i identificar usos potencials d'aquest material.
Annex 4. Entrevista a Àngel Bonet
Àngel Bonet: "Encara formem per fer treballs que en 20 anys ja no existiran". L'expert en innovació i impacte social reflexiona sobre
els reptes que introdueixen els grans canvis tecnològics.
LA VANGUARDIA. Abril Phillips. Barcelona 23/01/2019
Àngel Bonet Codina (Barcelona, 1972), és expert en innovació i impacte social amb més de vint-i-cinc anys d’experiència en l ‘àrea. És Chief Sales &
Marketing Officer en Minsait (Indra Company) i autor del nou llibre “El Tsunami Tecnológico (¡Y cómo surfearlo!)” (Ediciones Deusto), on adverteix que ens
trobem davant una nova revolució de la humanitat, motoritzada pels grans canvis tecnològics.

6
Davant el desenvolupament sense precedents de tecnologies com la intel·ligència artificial, la robòtica, el núvol o la connectivitat mòbil, entre d’altres, descriu
un món que no només ja està canviant a passes gegants avui, sinó que en les properes dècades fins i tot podria superar els escenaris futurístics de les
pel·lícules de ficció. Podrem adaptar-nos a aquesta gran onada?
Estem davant una Gran Revolució de la Humanitat?
Ja hi som dins. El títol del meu llibre és tan contundent per generar urgència. Perquè això ja és aquí, no és un llibre teòric -futurista, és descriptiu.
Descric el que passa avui i projecto el que passarà dins de 20 anys en funció de dades. Però ja està passant. Amazon obrirà el seu més gran
magatzem logístic a Europa, justament a Barcelona, que no tindrà treballadors, només robots. I això tan sols comença, va a m és, molt més.
En què rau aquesta revolució?
Al final no és més que un gran canvi que ens afectarà a tots i en tot. En l’àmbit social, en la maneracom ens relacionarem; en l’àmbit empresarial,
en l’educació i en el treball. Ho canviarà tot. Llavors apareixen preguntes com: què ha d’ estudiar una persona avui per a poder adaptar-se als
nous reptes o en què s’ha d’especialitzar o reciclar un treballador per a no quedar fora del mercat laboral.
De totes les noves tecnologies que esmenta al llibre, explica que la que genera més expectatives és la intel·ligència artificial, per
què?
Em sembla impressionant que una màquina sigui capaç de superar la capacitat que té l ‘ésser humà de crear o de pensar. Segons la Llei Moore,
això no només ocorrerà d’aquí a 4 o 5 anys, sinó que per a 2045 un sol smartphone o ordinador tindrà la mateixa capacitat d e processament que
tots els cervells del planeta junts. Això ho canvia tot. Per tant, cal veure què fem. Perquè l’ésser humà ja no haurà de pens ar, no serà necessari;
ho faran les màquines, i millor.
Si les màquines poden arribar a ser més eficients, més ràpides i intel·ligents, quin lloc li queda a l’ humà?
S’haurà de desplaçar a un terreny molt més creatiu. En comptes del càlcul, haurà d’ocupar-se de crear d’imaginar, de dissenyar. Per això cal
canviar el model d’estudis, les habilitats que ha de desenvolupar l’ésser humà per adaptar-se, perquè no té sentit que siguin les mateixes que pot
fer una màquina. La gran majoria de tasques mecàniques o manuals van a desaparèixer també altres com, per exemple, un metge, que
diagnostica, compara, indica un tractament. Això podran fer-ho les màquines, i sense error.
I el factor humà?
Quan vas al metge és perquè vols estar sa o sana. Hi ha un factor humà, però el que més vols no és una abraçada, sinó una curació. A EE.UU.
l’ error mèdic és la tercera causa de mort. Amb aquests canvis passarà a ser zero. Tindríem un big data amb els casos de tots els pacients del

7
món dels últims deu anys. No moriries perquè la màquinaho resoldria. El fet de replicar un ésser humà en una màquinaem sem bla una revolució
i si a més donem el salt a la robòtica i li posem cos a aquesta intel·ligència artificial, es al·lucinant.
Donaria lloc a molts debats ètics
És normal. Sobretot el més sofisticat, que és el cas del robot parella. A Espanya, entorn del 50% dels matrimonis acaben en divorcis. Si no tinc
la sort de trobar una parella humana, per què no un androide? Que sigui físicament quasi humà, amb qui pod er interactuar, em coneix, em
parla, ric. Tu creus que pots enamorar-te del teu gos i no d’un robot que et parla? Ja veurem, jo crec que això succeirà.
El desenvolupament tecnològic també desperta pors; hi ha riscos?
No conec cap investigador que creï res per a empitjorar el món, sinó per a millorar les coses. Una altra cosa és que se’n pugui fer un mal ús quan
es passa la ratlla de la innovació al negoci. La meva visió és que hem d’abraçar aquesta revolució tecnològica perquè és per a millorar. El que sí
que em preocupa és la desigualtat de la riquesa. Aquesta revolució genera grans corporacions globalsamb molt pocs treballad ors i molta riquesa.
I no crec que s’hagi de dependre de la voluntat de cada un dels empresaris, sinó que s’hauria de crear algun organisme global que regulés i
posés ordre a l’ impacte de la riquesa, per tal d’ evitar que se’n faci un mal ús.
Estem preparats per a fer front a aquests canvis tecnològics?
Un dels reptes que més m’inquieten és el de l’educació, perquè encara no és a l’alçada dels requeriments que visualitzo en els propers 20 any.
Estem formant persones en tasques i treballs que en 20 anys ja no existiran i, en canvi, no les estem formant en altres que sí que necessitaran.
Tots hem d’incorporar coneixements tècnics en la nostra motxilla. Si no comencem a modificar els plans d’estudi i no incentivem que les
companyies es reciclin tecnològicament i digitalment, ho passarem malament.
Quin escenari li espera als treballadors d’avui?
Tot això causarà una aturada estructural molt important que al final del túnel es regularà, i es generaran moltes més ocupaci ons i professions
diferents. Però el camí serà ardu. Sobretot pel temps. Mentre que la Revolució Industrial va allargar-se 150 anys, aquesta durarà vint , no dona
temps a canviar-ho tot, a no ser que com a país decideixis des de demà canviar el pla formatiu de totes les universitats.
D’aquí el sentit d’ urgència?
S’ha de fer com abans millor, perquè sinó el cost serà més gran, una o dues generacions perdudes. Aquest és el risc, per això cal fer un esforç
per ajudar a adaptar-se i reciclar tota la gent al nou entorn tecnològic. També ha d’existir una entitat reguladora que ordeni l ‘impacte de la

8
riquesa perquè no quedi molta gent fora del sistema. Sinó serà incòmode, sobretot per als mateixos de sempre, per als més pobres, per a la
classe obrera.
Espanya està fent els esforços suficients per a no quedar-se fora de joc?
En un estudi que vam fer a la companyia Indra respecte a com havia evolucionat la transformació digital del teixit empresarial espanyol en els
últims 20 anys, vam veure que si Espanya hagués fet la mateixa inversió (en termes proporcionals) que EEUU només en digitalització de les
companyies, avui el PIB seria un 30% més gran. Tindríem un altre país. Si bé s’ està començant a invertir una mica més en I+D, sobretot de s
d’institucions privades, encara estem massa lluny. Les ràtios d’ investigadors per habitants i d’inversió per riquesa són baixíssimes. Malgrat tot,
crec que encara som a temps de fer d’Espanya un centre d’investigació a nivell mundial.
Com ha de ser una “empresa del Segle XXI”?
Ha de tenir una gran consciència social, una doble comptabilitat, financera però també social, que mesuri el seu impacte me diambiental i en la
comunitat. A més, ha d’ adoptar la tecnologia com quelcom fonamental. El consumidor està acostumat al fet que amb dos clicks li portin el que
vol a casa en quatre hores, i no acceptarà que tu ho facis en una setmana. El que facis ha de ser excel·lent i ha de ser digital. Qualsevol
companyia avui ha de vendre en tot moment i ha de tenir e-commerce. Ja no ets “un negoci de barri ”, cal canviar aquesta a mentalitat, pots
vendre arreu del món.
Què passa amb els comerços més petits, podran adaptar-se?
Crec que és una gran oportunitat per a les PyMES perquè amb només canviar-li molt poques coses al seu negoci pot donar-li un abast global i
batallar amb grans companyies de forma àgil i amb tecnologies molt barates Però també és un risc, perquè si no s’ adapta po t venir una onada
i treure’l del mercat. Aquí Espanya també té una gran oportunitat, perquè és un país de PyMES, hi ha hagut un boom d’ start ups impressionant.
Però no podem vacil·lar, perquè això va d’anys, no de dècades.
https://www.lavanguardia.com/vida/20190122/454194266009/angel-bonet-formamos-trabajos-no-existiran.html
ACTIVITATS SOBRE L’ENTREVISTA ANTERIOR
[Activitats 1 a 7, treball en grup de discussió i acord. Activitats 8, 9, 10 individuals]
1. Informeu-vos sobre l’autor. (A què es dedica exactament, quina és la seva formació, si ha escrit altres llibres, si fa alguna difusió en
xarxes...)

9
2. a. En què consisteix la Llei Moore esmentada a l’entrevista?
b. Què és el PIB i l’ I+D?
c. Expliqueu els conceptes big data i e-commerce?
d. Què són les PyMES? I les start ups?
3. Si esteu d’acord amb les afirmacions de l’autor, quins creieu que són els coneixements que els nois i noies d’ara haurien d’adquirir per
fer front a un món tan canviant com descriu?
4. Quines altres professions o oficis - com el cas de medicina que posa com a exemple el text - creieu que canviaran més en un futur no tan
llunyà?
5. I si els robots ocupen el nostre lloc, a què ens podrem dedicar els humans? En quins àmbits o sectors podrem desenvolupar-nos
professionalment?
6. Us veieu enamorats/des d’un robot? Creieu que podran suplir afectivament els humans?
7. Si no esteu d’acord amb Àngel Bonet, creieu que la revolució de la qual parla pot no produir-se?
8. Afegeix 2 o 3 preguntes del teu interès a l’entrevista. [Text conversacional-entrevista]
9. Com t’imagines que pot ser la teva casa pròpia en un futur pròxim? [Text descriptiu]
10. Expressa el teu grau d’acord o desacord amb el que argumenta Àngel Bonet a l’entrevista. [Text argumentatiu]

10
Annex 5
QÜESTIONARI FINAL
1. Què t’ha cridat més l’atenció dels antics oficis que no sabessis?
2. Quins dels oficis d’abans creus que estan actualment més en perill de desaparició?
3. Quina de les “antigues” professions t’agradaria haver fet i per què?
4. Desconeixies de l’existència d’alguna de les noves professions?
5. Diries que hi ha o hi haurà molta oferta de feina en aquests nous sectors per a la gent jove?
6. Amb quines professions o oficis creus que, actualment, es guanyen més diners?
7. Creus que el sistema educatiu actual prepara prou bé per a poder professionalitzar-se en qualsevol sector?
8. Què creus que prepara millor per al món laboral: els mòduls professionals o el batxillerat ?
9. Quins estudis ( assignatures) t’agradaria que t’impartissin a 4t d’ESO en funció dels teus interessos professionals futurs?
10. Expressa el teu grau d’acord o desacord amb les afirmacions següents ( marca la casella amb una creu):
a. Les professions i els oficis tradicionals estaven molt estereotipats segons els sexe de les persones
Molt d’acord Els que requerien força Gens d’acord
b. Les actuals professions no s’identifiquen tant amb homes o dones. Les persones de qualsevol sexe són igualment aptes
per a fer-les.
Molt d’acord Encara ara, algunes professions són més
apropiades pera homes i d’altres per a dones
Gens d’acord
c. Sempre, tant abans com ara, els homes guanyaran més en moltes de les professions.
Molt d’acord D’acord en alguns casos Gens d’acord

11
d. Ara és més fàcil per a les dones assolir llocs de molta responsabilitat i càrrecs de direcció en qualsevol professió
Molt d’acord Depèn del sector Gens d’acord
11. T’ha agradat fer aquest projecte?
a. Quina de les activitats t’ha semblat més interessant?
b. Què canviaries, milloraries, afegiries?

12
RÚBRICA D’AUTOAVALUACIÓ
Nom:
EXPERT (4) AVANÇAT (3) APRENENT (2) NOVELL (1) PUNTS
DISTRIBUCIÓ DE
TASQUES
He col·laborat de
manera positiva i hem
repartit les tasques
segons les nostres
habilitats i interessos.
Hem parlat i hem
mirat de distribuir les
tasques, però ens ha
costat arribar a un
consens.
Hem parlat de les
tasques que calia fer,
però les hem distribuït
a l’atzar.
No hi ha hagut distribució seguint
un plantejament. S’han distribuït
les feines a l’atzar. Cadascú ha fet
el que ha volgut.
COOPERACIÓ He dinamitzat el grup.
He participat
activament, aportant
idees i fent
observacions i
coordinant.
He participat
activament, aportant
idees i fent algunes
observacions
oportunes.
He participat, aportant
idees i fent algunes
observacions.
He participat poc i no he aportat
gaires idees al meu grup.
PROCESSAMENT
DE LA INFORMACIÓ
He seleccionat de
forma correcta les
fonts d’informació, les
he gestionat i les
aplico de forma
rigorosa.
No sempre he
seleccionat de forma
correcta les fonts
d’informació, no les
he gestionat i aplicat
de forma rigorosa.
Poques vegades he
seleccionat de forma
correcta les fonts
d’informació, i les he
sabut gestionar i
aplicar de forma
rigorosa.
Mai he seleccionat de forma
correcta les fonts d’informació, i les
gestionat i aplicat de forma
rigorosa.
DEFENSA ORAL Sempre parlo sense
presses, sense llegir i
amb claredat.
Utilitzo vocabulari
propi del tema i
l’explico.
La majoria de
vegades parlo sense
presses, sense llegir i
amb claredat.
Utilitzo vocabulari
propi del tema, però
no l’explico.
Poques vegades
parlo sense presses,
sense llegir i amb
claredat.
Sovint m’accelero i he
de llegir perquè no
recordo els
conceptes.
Parlo massa ràpid, o fluix. Llegeixo
més que no parlo. No se m’entén.
TOTAL PUNTS

13
RÚBRICA DE COAVALUACIÓ
Nom company avaluat: Nom avaluador:
PARTICIPACIÓ Participa sempre i està al
cas de les tasques
Normalment participa
i quasi sempre està
atent a la feina.
Participa, però perd el
temps. Sovint no està
pendent.
No participa, perd el temps o
treballa en coses que no tenen a
veure.
ESCOLTA Escolta atentament les
idees dels altres.
Escolta sovint les
idees dels altres
Sovint no escolta i de
vegades interromp.
No sol escoltar els altres i
normalment interromp.
CRÍTICA Fa crítiques útils,
constructives quan és
necessari.
Fa algunes crítiques
honestes.
Normalment fa crítiques
constructives, però de
vegades fa comentaris
inapropiats i no
constructius.
Mai aporta cap critica
constructiva.
COOPERACIÓ Sempre tracta amb
respecte els altres,
comparteix el treball i sap
què ha de fer.
Quasi sempre tracta
amb respecte els
companys i
comparteix el treball
sense que se li hagi
de recordar què ha de
fer.
De vegades no mostra
el respecte degut a la
feina dels companys i se
li ha de recordar què ha
de fer.
Sovint no tracta els altres com cal.
No assumeix la seva part de treball
GESTIÓ
DEL TEMPS
Fa un gestió eficient del
temps (Completa les
seves tasques )
Quasi sempre
completa les seves
tasques.
Sovint perd el temps i no
el gestiona prou bé
Perd el temps constantment i no
completa les tasques.
TOTAL PUNTS

14
RÚBRICA DE VÍDEO
Grup avaluat: Grup avaluador:
FORMAT L’efecte general del
vídeo és variat i
equilibrat.
Presenta diferents tipus
de plans, angles, efectes
de so i utilitza com cal el
zoom.
El vídeo presenta al
menys 3 o 4 tipus
diferents de plans,
angles de càmera,
efectes de so i utilitza
acuradament el zoom.
El vídeo presenta menys
de 3 tipus diferents de
plans, angles de
càmera, efectes de so i
utilitza acuradament el
zoom.
El vídeo és monòton,
pràcticament de càmera fixa,
sense efectes de so o zoom (
només és un bust parlant).
LLENGUATGE
ESCRIT, ORAL I
GRÀFIC
Queda clar el receptor
del missatge. El to, el
registre i el vocabulari
són apropiats.
Té títol, alguns textos
acompanyen les imatges
i conté títols de crèdit.
Queda clar el receptor
del missatge. El to, el
registre i el vocabulari
són apropiats.
Té títol, però cap text
ni conté títols de
crèdit.
No queda clar a qui
s’adreça el vídeo. Hi ha
deficiències de to,
registre i vocabulari.
Té títol, però cap text ni
conté títols de crèdit.
No queda gens clar el receptor
del missatge. El to, el registre i el
vocabulari són inapropiats.
No té títol, ni textos ni títols de
crèdit.
MUNTATGE Ben organitzat. Té un
ordre detallat,
entenedor. Argument
amè i atractiu. Mostra
una intencionalitat clara.
Ben organitzat,
seguint un ordre.
L’argument és amè,
però la seva
intencionalitat no és
prou clara.
El muntatge està ben
organitzat però no
resulta prou interessant.
La seva intencionalitat
no queda clara.
.La informació està
desorganitzada i no s’identifica la
seva intencionalitat.
ASPECTES A
DESTACAR
SUGGERIMENTS
DE MILLORA
TOTAL PUNTS

15
RÚBRICA DE PÒSTER
Grup avaluat: Grup avaluador:
CONTINGUT Presenta tots els
continguts i hi ha detalls
de qualitat que
proporcionen més
informació.
Els continguts que
presenta són
correctes, però hi falta
algun imprescindible
o és incomplet.
Presenta tots els
continguts, però falta
més d’un que no hi surt
o
és molt incomplet.
Els continguts no són clars o no
tenen a veure amb allò que es
demana.
ORGANITZACIÓ
DE LA
INFORMACIÓ
La informació està molt
ben organitzada. Té un
ordre detallat i és fàcil
de “llegir”.
La informació està
ben organitzada i
facilita la lectura del
pòster.
Hi ha una certa
organització, però
alguna part queda
deslligada i no és fàcil
de llegir.
La informació està desordenada i
no és fàcil de llegir.
LLENGUATGE
ICONOGRÀFIC
Totes les imatges i
dibuixos fan de suport
totalment al missatge i
tenen les dimensions
adequades.
Algunes imatges i
dibuixos fan de suport
al missatge. Tenen
les dimensions
adequades.
Algunes imatges no són
clares, no estan ben
proporcionades o no
fan de suport al
missatge.
Les imatges no són clares, no
són apropiades al missatge i no
estan ben proporcionades.
FORMAT El format és visualment
atractiu. Denota treball
estètic.
El format és adequat
i correcte.
El format és visualment
correcte. Però força
inadequat.
El format no és visualment
atractiu ni s’adequa a les
intencions.
ASPECTES A
DESTACAR
SUGGERIMENTS
DE MILLORA
TOTAL PUNTS

16
VALORACIÓ EXPOSICIONS ORALS.
ACCIONS CONCEPTES A VALORAR PUNTUACIÓ
(sobre 10)
Contingut Informació molt simple.
Conté imprecisions i/o omissions 1
Excel·lent, àmplia i aprofundida 2
Estructura Confusa 1
Adequada i correcta 2
Comunicació
i llenguatge
Difícil de seguir (aturades, repeticions,
lapsus, confusions )
1
Correcta (algun castellanisme, alguna
incorrecció
2
Perfecta (bona dicció, llenguatge
precís)
3
Presentació Poc elaborada, gens vistosa, sense
imatges. Massa lletra
0
Acurada i atractiva 1
Temps Massa curt o massa llarg 1
Bona distribució del temps
2

�ݺ�ߣ

IT-JOBS. A la recerca de les noves professions

More Related Content

IT-JOBS. A la recerca de les noves professions