ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo

Jardi delicies el Bosch

•Download as PPT, PDF•
•
S
sandroalfaro

Analisi formal i de significat de la obra més representativa d'aquest genial autor.

1 of 45
Downloaded 14 times
EL JARDÃ DE LES DELÃCIESEL JARDÃ DE LES DELÃCIES EL BOSCH
Títol El Jardí de les Delícies Autor Hieronymus van Aeken (o Jeroen Anthoniszoon van Aeken), El Bosch (1450-1516) Cronologia 1510-1515 Estil Gòtic flamenc (transició Gòtic – Renaixement) Suport Fusta: 220 cm (alt) x 195 cm (taula central) i 220 cm x 96,5 cm (taules laterals) Tècnica Oli sobre fusta Localització Museu del Prado (Madrid) Tema Jeroglífic. El conjunt és una representació molt personal a través d’una triple seqüència: la creació al paradís, el jardí de les delícies i l’infern. La gran proliferació de símbols que conté, però, fa que es plantegin dubtes molt seriosos sobre la intencionalitat de l’autor en concebre l’obra. FITXA TÈCNICA
QUE SABEM DE LA PINTURA DE L’ART GÒTIC? FORMALS –Realisme i minuciositat en les representacions –Major naturalitat i expressivitat en els personatges: sensació de moviment i cares que transmeten sentiments i emocions –Colors brillants, daurats d’influència oriental –Desapareix el resseguit amb línia negra i prenen importància les formes i els colors –S’estudia millor l’espai, incorporant la perspectiva, la llum i la degradació de color –Introducció de fons i paisatges a les obres CONCEPTUALS Temàtiques allunyades del món religiós Les obres prenen valor comercial i aixi com a notarial Funció simbólica i ostentació (secundàries)
INTRODUCCIÓ • És l’obra més coneguda i estudiada del Bosch, i ha donat lloc a les més diverses interpretacions. • Es tracta d’un tríptic que forma una de les obres més complexes i misterioses de tota la pintura occidental.
• Un dels principals enigmes és el seu títol, ja que l’actual és modern. Al principi al quadre se li denominà â€Una pintura sobre la varietat del mónâ€, desprès el â€Quadre de les fresesâ€, fins arribar al tríptic de “Els plaers carnals†(“Los Deleites carnalesâ€), que fou el precedent de l’actual nom. • Va ser traslladat al Museu del Prado l’any 1936 per a la seva protecció a causa de la Guerra civil espanyola, i després de la guerra, per desig de Franco, el quadre passà a formar part de la col·lecció del Prado.
ELTRÃPTIC DESENVOLUPA LA HISTÃ’RIA DEL MÓN I LA PROGRESSIÓ DEL PECAT. A.- COMENÇA EN LES TAULES EXTERIORS AMB LA CREACIÓ DEL MÓN. B.- CONTINUA EN LES INTERIORS: 1.- PANELL ESQUERRA: L’ORIGEN DEL PECAT (ADAM I EVA). 2.- CENTRAL: LA SEVA EXTENSIÓ PER UN MÓN DOMINAT PELS PLAERS TERRENALS. 3.- I ACABA, EN EL DRET,AMB ELS TURMENTS DE L’INFERN. Tríptic tancat: La creació ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMAL
Jardi delicies el Bosch
- DÉU (amb una tiara i la Bíblia) a l’angle superior esquerre, mira cap al món, representat com una esfera transparent (fragilitat de l'univers), que conté la terra en el 3r dia de la Creació (ja s’hi troben plantes, però encara no animals ni éssers humans). - Altra interpretació diu que no és el moment de la creació, perquè hi ha castells i altres edificis, creu que és el món després del Diluvi Universal.
ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMAL - A la part superior es pot llegir la frase extreta del salm 33: «Él lo dijo, y todo fue hecho. Él lo mandó, y todo fue creado». - Contrasta aquesta imatge serena i monocroma (tons grisos i negres que fan referència a un món sense sol ni lluna) amb l’agitació i colorit de les taules interiors. - Grisalla: Pintura executada només en tons de gris, que pretén recrear l’efecte visual del baix relleu escultòric.
• El Jardí de les delícies d ’El Bosch és un tríptic sobre taula pintat a l’oli, que representes el paradís, la humanitat i l’’infern.  ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMAL
• La taula del paradís representa la creació d ’Eva per Déu a partir d’Adam, el paisatge és idíl·lic, ple de roques, vegetació exòtica i animals reals i fantàstics. Al centre hi ha un estany amb la font de la vida. ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMAL
• Taula central, que representa el jardí de les delícies, és una continuació de la pintura anterior a través de l’estany amb 5 fonts que representen els 5 planetes coneguts. • A la zona central la humanitat cavalca sobre animals que representen els seus vicis, envoltat un petit llac que escenifica el bany deVenus, representada per dones de totes les races. • La resta està formada per multitud d’animals, alguns reals altres fantàstics, i un gran nombre d’homes i dones amb postures lascives, envoltades d’objectes estranys, esferes que semblen matrius, aus tropicals, peixos, fruitsexòtics, que simbolitzen la luxúria i vegetals impossibles. • El conjunt manifesta una vida llibertina, on les persones s’han abandonat a l’obtenció del plaer ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMAL
• l’ infern , a la part superior es representa una ciutat incendiada, les aigües de l’estany s’han tornat fangoses.  • Al centre està representat el dimoni. El seu cos és un ou foradat, les seves cames són dos troncs d’arbre submergits en barques, el seu cap format per un gran disc i una gaita, mentre el seu rostre , girat cap a nosaltres, ens mira fixament. • La resta són instruments de tortura que evoquen els sentits, instruments musicals, que portaven a la perdició espiritual, grans estómacs, orelles…i esquelets blanquinosos o cossos que s’arrosseguen disposats a ser engolits o torturats. • També es fa al·lusió al clergat llibertí que es engolit per un dimoni caganer. ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMAL
• La estructura predominen les tres franges horitzontals del paisatge només trencades per la verticalitat de les fonts i les diagonals i corbes suaus de les figures i objectes que aporten dinamisme.
• Les tres taules guarden una simetria, i és l’estany i la font del mig l’eix central . A la taula central hi ha cercles concèntrics i a la de l’ infern triangulars més dinàmiques, mentre que la del paradís predomina la verticalitat.
• Les portes exteriors del tríptic contenen una representació de la creació del món, presidit per Déu i amb una inscripció:“A una paraula seva tot començaâ€..
• El cromatisme, domina la línia per damunt del color, i el dibuix és minuciós i detallista . • Els colors estan relacionats amb el tema (paradís i món colors freds l’ infern , els colors càlids)  
•  La llum natural i abundant a les dues primeres taules, es torna fosca a la taula de l’ infern.  • Ressalten els cossos nus, lluents i blanquinosos sobre el paisatge amb petites ombres. 
• El volum, les figures són planes, ja que ni la llum ni el color contribueixen a crear corporeïtat
• La perspectiva lineal central i elevada. El punt de fuga estaria situat a les fonts centrals. Per tant es creen diferents plànols que aporten profunditat a la pintura
• La composició és tancada o centrípeta o clàssica tot i que la pintura sembla no tenir límits pels costats, però tot sembla girar cap al centre
•  El moviment si bé el paradís té un ritme lent,,  la taula central com la de l’ infern mantenen un ritme ràpid, trepidant • L’expressivitat bé donada pels gestos i les postures impossibles dels personatges més que pels rostres força idealitzats, sense signes d’alegria ni dolor.
Interpretació. Tema, “El jardí de les delícies†és una representació personal del món a través d’una triple seqüència: la creació al Paradís, el jardí de les delícies, que representa el món i l’ infern.
Interpretació. El significat de l’obra ens mostra, d’una manera al·legòrica, que els plaers de la vida són efímers i les conseqüències que comporta són tremendes A la taula de l’esquerra es representa el paradís amb l’escena de la creació d’Eva –origen del pecat- mentre Adam la contempla.
Jardi delicies el Bosch
Jardi delicies el Bosch
Interpretació. la part central es representa un dels set pecats capitals: la luxúria. Innombrables homes i dones despullats reprodueixen actituds lascives i sexuals evidents que s’acompanyen de fruites silvestres com les cireres, gerds, maduixes, raïm símbols de la luxúria. Les pomes representen els pits de les dones i els peixos es relacionen amb l’òrgan fàl·lic, segons la simbologia de l’època
Jardi delicies el Bosch
Jardi delicies el Bosch
Jardi delicies el Bosch
- El conjunt manifesta una vida dissoluta i llicenciosa: abandonats a les temptacions de la carn, no semblen preocupar-se d’altra cosa que no sigui el plaer.
Jardi delicies el Bosch
Jardi delicies el Bosch
Interpretació. la taula de l’ infern representa el destí de la humanitat a causa dels seus pecats. Es descriu minuciosament el càstig de l’ infern, habitat per criatures grotesques i màquines de tortura.
Jardi delicies el Bosch
-Una màquina de matar constituïda per dues orelles que sostenen la fulla de la navalla. - Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (càstig dels luxuriosos).
Contra l’AVARÃCIA, el càstig dels àvars apareix representat per la saturnal figura de la "bèstia-aucell" que devora a homes als quals expulsa per l’anus. Aquestos van a parar a un forat ple de monedes, defecades també per un individu a la gatzoneta (en cuclillas).
Jardi delicies el Bosch
Jardi delicies el Bosch
Jardi delicies el Bosch
Jardi delicies el Bosch
- Paisatge temible: dominat pel negre i el vermell del foc; tot indica destrucció i càstig sota la nit negra i inquietant.
La  funció útil no se sap ben bé si era decorativa o religiosa La funció simbòlica sembla didàctica, per alguns especialistes. El Jardí de les delícies es pot considerar com un sermó gràfic, un discurs moral on el pintor pretén recordar com són d’efímers els plaers terrenals i com n’és de terrible la condemna que se’n deriva
Tríptic del carro de palla (1500-02) Hieronymus El Bosch Oli sobre taula (135 x 100 cm) Museu del Prado, Madrid
• Albrecht Dürer. Pintor alemany. (Nuremberg 1471- 1528) Model i influències Martiri de deu mil cristians (1508) Albert Durero Oli sobre llenç (99 x 87 cm) Museu d’Història de l’Art Viena. Àustria

More Related Content

Jardi delicies el Bosch

  • 1. EL JARDÃ DE LES DELÃCIESEL JARDÃ DE LES DELÃCIES EL BOSCH
  • 2. Títol El Jardí de les Delícies Autor Hieronymus van Aeken (o Jeroen Anthoniszoon van Aeken), El Bosch (1450-1516) Cronologia 1510-1515 Estil Gòtic flamenc (transició Gòtic – Renaixement) Suport Fusta: 220 cm (alt) x 195 cm (taula central) i 220 cm x 96,5 cm (taules laterals) Tècnica Oli sobre fusta Localització Museu del Prado (Madrid) Tema Jeroglífic. El conjunt és una representació molt personal a través d’una triple seqüència: la creació al paradís, el jardí de les delícies i l’infern. La gran proliferació de símbols que conté, però, fa que es plantegin dubtes molt seriosos sobre la intencionalitat de l’autor en concebre l’obra. FITXA TÈCNICA
  • 3. QUE SABEM DE LA PINTURA DE L’ART GÃ’TIC? FORMALS –Realisme i minuciositat en les representacions –Major naturalitat i expressivitat en els personatges: sensació de moviment i cares que transmeten sentiments i emocions –Colors brillants, daurats d’influència oriental –Desapareix el resseguit amb línia negra i prenen importància les formes i els colors –S’estudia millor l’espai, incorporant la perspectiva, la llum i la degradació de color –Introducció de fons i paisatges a les obres CONCEPTUALS Temàtiques allunyades del món religiós Les obres prenen valor comercial i aixi com a notarial Funció simbólica i ostentació (secundàries)
  • 4. INTRODUCCIÓ • És l’obra més coneguda i estudiada del Bosch, i ha donat lloc a les més diverses interpretacions. • Es tracta d’un tríptic que forma una de les obres més complexes i misterioses de tota la pintura occidental.
  • 5. • Un dels principals enigmes és el seu títol, ja que l’actual és modern. Al principi al quadre se li denominà â€Una pintura sobre la varietat del mónâ€, desprès el â€Quadre de les fresesâ€, fins arribar al tríptic de “Els plaers carnals†(“Los Deleites carnalesâ€), que fou el precedent de l’actual nom. • Va ser traslladat al Museu del Prado l’any 1936 per a la seva protecció a causa de la Guerra civil espanyola, i després de la guerra, per desig de Franco, el quadre passà a formar part de la col·lecció del Prado.
  • 6. ELTRÃPTIC DESENVOLUPA LA HISTÃ’RIA DEL MÓN I LA PROGRESSIÓ DEL PECAT. A.- COMENÇA EN LES TAULES EXTERIORS AMB LA CREACIÓ DEL MÓN. B.- CONTINUA EN LES INTERIORS: 1.- PANELL ESQUERRA: L’ORIGEN DEL PECAT (ADAM I EVA). 2.- CENTRAL: LA SEVA EXTENSIÓ PER UN MÓN DOMINAT PELS PLAERS TERRENALS. 3.- I ACABA, EN EL DRET,AMB ELS TURMENTS DE L’INFERN. Tríptic tancat: La creació ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMAL
  • 8. - DÉU (amb una tiara i la Bíblia) a l’angle superior esquerre, mira cap al món, representat com una esfera transparent (fragilitat de l'univers), que conté la terra en el 3r dia de la Creació (ja s’hi troben plantes, però encara no animals ni éssers humans). - Altra interpretació diu que no és el moment de la creació, perquè hi ha castells i altres edificis, creu que és el món després del Diluvi Universal.
  • 9. ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMAL - A la part superior es pot llegir la frase extreta del salm 33: «Él lo dijo, y todo fue hecho. Él lo mandó, y todo fue creado». - Contrasta aquesta imatge serena i monocroma (tons grisos i negres que fan referència a un món sense sol ni lluna) amb l’agitació i colorit de les taules interiors. - Grisalla: Pintura executada només en tons de gris, que pretén recrear l’efecte visual del baix relleu escultòric.
  • 10. • El Jardí de les delícies d ’El Bosch és un tríptic sobre taula pintat a l’oli, que representes el paradís, la humanitat i l’’infern.  ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMAL
  • 11. • La taula del paradís representa la creació d ’Eva per Déu a partir d’Adam, el paisatge és idíl·lic, ple de roques, vegetació exòtica i animals reals i fantàstics. Al centre hi ha un estany amb la font de la vida. ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMAL
  • 12. • Taula central, que representa el jardí de les delícies, és una continuació de la pintura anterior a través de l’estany amb 5 fonts que representen els 5 planetes coneguts. • A la zona central la humanitat cavalca sobre animals que representen els seus vicis, envoltat un petit llac que escenifica el bany deVenus, representada per dones de totes les races. • La resta està formada per multitud d’animals, alguns reals altres fantàstics, i un gran nombre d’homes i dones amb postures lascives, envoltades d’objectes estranys, esferes que semblen matrius, aus tropicals, peixos, fruitsexòtics, que simbolitzen la luxúria i vegetals impossibles. • El conjunt manifesta una vida llibertina, on les persones s’han abandonat a l’obtenció del plaer ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMAL
  • 13. • l’ infern , a la part superior es representa una ciutat incendiada, les aigües de l’estany s’han tornat fangoses.  • Al centre està representat el dimoni. El seu cos és un ou foradat, les seves cames són dos troncs d’arbre submergits en barques, el seu cap format per un gran disc i una gaita, mentre el seu rostre , girat cap a nosaltres, ens mira fixament. • La resta són instruments de tortura que evoquen els sentits, instruments musicals, que portaven a la perdició espiritual, grans estómacs, orelles…i esquelets blanquinosos o cossos que s’arrosseguen disposats a ser engolits o torturats. • També es fa al·lusió al clergat llibertí que es engolit per un dimoni caganer. ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMAL
  • 14. • La estructura predominen les tres franges horitzontals del paisatge només trencades per la verticalitat de les fonts i les diagonals i corbes suaus de les figures i objectes que aporten dinamisme.
  • 15. • Les tres taules guarden una simetria, i és l’estany i la font del mig l’eix central . A la taula central hi ha cercles concèntrics i a la de l’ infern triangulars més dinàmiques, mentre que la del paradís predomina la verticalitat.
  • 16. • Les portes exteriors del tríptic contenen una representació de la creació del món, presidit per Déu i amb una inscripció:“A una paraula seva tot començaâ€..
  • 17. • El cromatisme, domina la línia per damunt del color, i el dibuix és minuciós i detallista . • Els colors estan relacionats amb el tema (paradís i món colors freds l’ infern , els colors càlids)  
  • 18. •  La llum natural i abundant a les dues primeres taules, es torna fosca a la taula de l’ infern.  • Ressalten els cossos nus, lluents i blanquinosos sobre el paisatge amb petites ombres. 
  • 19. • El volum, les figures són planes, ja que ni la llum ni el color contribueixen a crear corporeïtat
  • 20. • La perspectiva lineal central i elevada. El punt de fuga estaria situat a les fonts centrals. Per tant es creen diferents plànols que aporten profunditat a la pintura
  • 21. • La composició és tancada o centrípeta o clàssica tot i que la pintura sembla no tenir límits pels costats, però tot sembla girar cap al centre
  • 22. •  El moviment si bé el paradís té un ritme lent,,  la taula central com la de l’ infern mantenen un ritme ràpid, trepidant • L’expressivitat bé donada pels gestos i les postures impossibles dels personatges més que pels rostres força idealitzats, sense signes d’alegria ni dolor.
  • 23. Interpretació. Tema, “El jardí de les delícies†és una representació personal del món a través d’una triple seqüència: la creació al Paradís, el jardí de les delícies, que representa el món i l’ infern.
  • 24. Interpretació. El significat de l’obra ens mostra, d’una manera al·legòrica, que els plaers de la vida són efímers i les conseqüències que comporta són tremendes A la taula de l’esquerra es representa el paradís amb l’escena de la creació d’Eva –origen del pecat- mentre Adam la contempla.
  • 27. Interpretació. la part central es representa un dels set pecats capitals: la luxúria. Innombrables homes i dones despullats reprodueixen actituds lascives i sexuals evidents que s’acompanyen de fruites silvestres com les cireres, gerds, maduixes, raïm símbols de la luxúria. Les pomes representen els pits de les dones i els peixos es relacionen amb l’òrgan fàl·lic, segons la simbologia de l’època
  • 31. - El conjunt manifesta una vida dissoluta i llicenciosa: abandonats a les temptacions de la carn, no semblen preocupar-se d’altra cosa que no sigui el plaer.
  • 34. Interpretació. la taula de l’ infern representa el destí de la humanitat a causa dels seus pecats. Es descriu minuciosament el càstig de l’ infern, habitat per criatures grotesques i màquines de tortura.
  • 36. -Una màquina de matar constituïda per dues orelles que sostenen la fulla de la navalla. - Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (càstig dels luxuriosos).
  • 37. Contra l’AVARÃCIA, el càstig dels àvars apareix representat per la saturnal figura de la "bèstia-aucell" que devora a homes als quals expulsa per l’anus. Aquestos van a parar a un forat ple de monedes, defecades també per un individu a la gatzoneta (en cuclillas).
  • 42. - Paisatge temible: dominat pel negre i el vermell del foc; tot indica destrucció i càstig sota la nit negra i inquietant.
  • 43. La  funció útil no se sap ben bé si era decorativa o religiosa La funció simbòlica sembla didàctica, per alguns especialistes. El Jardí de les delícies es pot considerar com un sermó gràfic, un discurs moral on el pintor pretén recordar com són d’efímers els plaers terrenals i com n’és de terrible la condemna que se’n deriva
  • 44. Tríptic del carro de palla (1500-02) Hieronymus El Bosch Oli sobre taula (135 x 100 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 45. • Albrecht Dürer. Pintor alemany. (Nuremberg 1471- 1528) Model i influències Martiri de deu mil cristians (1508) Albert Durero Oli sobre llenç (99 x 87 cm) Museu d’Història de l’Art Viena. Àustria