ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts

•Download as PPT, PDF•
•
T
tvalles
1 of 66
Download to read offline
F U N D A C I Ó J O A N M I R Ó
F 16 U MIRÓ. L’ESCALA DE L’EVACIÓ D’ N O D C A T C U I B Ó R E J 18 O D A cliqueu E N M M A I R R Ç Ó 201
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Sala 1 Nascut a Barcelona el 1893, Miró creix en un entorn de modernitat i modernització de la ciutat, en un moment en què l’afany d’internacionalisme es dóna paral·lelament a l’enfortiment de la identitat catalana. El sentiment de cultura diferencial s’estén a Catalunya, no només en l’àmbit polític, sinó també en les arts, l’educació i la llengua. La insistència de Miró a fer-se dir “Joan” en comptes de “Juan” i la utilització del català en la seva correspondència, quan tot just s’acabava de normativitzar aquesta llengua, són uns signes clars de la seva identificació amb el país . Declaradament francòfil durant la Primera Guerra Mundial, Miró espera que s’acabi el conflicte per poder viatjar a París i entrar en contacte amb la pintura francesa d’avantguarda. Mentrestant, la seva identificació amb Catalunya l’indueix a passar llargues temporades a la masia que els seus pares havien comprat a Mont-roig, al Camp de Tarragona. Estableix amb el món rural un fort lligam que el durà a fer una sèrie d’obres de factura detallista que conclourà amb la cèlebre pintura La masia. Referint-se a aquesta tela, uns anys més tard escriurà: “És el resum de tota la meva vida al camp”.
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
.
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
LA RODERA, 1918 4b- LA RODERA, 1918 A La rodera, 1918, la forma pintada (i dibuixada) correspon al concepte que té qui mira del que els sentits li ofereixen, és el que A La rodera, 1918, la forma pintada (i dibuixada) correspondria al que hem dit la nominació; pintar és donar forma a la correspon al concepte que té qui mira del que els impressió sensorial.. sentits li ofereixen, és el que correspondria al que hem dit la nominació; pintar és donar forma a la impressió sensorial..
LA RODERA, 1918 4 c – HORT AMB ASE , 1918 A La rodera, 1918, la forma pintada (i dibuixada) correspon al concepte que té qui mira del que els sentits li ofereixen, és el que “Les meves pintures detallistes eren obres molt correspondria al que hem dit la nominació; pintar és donar forma a la reflexionades i meditades, i no deixaven pas, impressió sensorial.. gairebé mai, a l’espontaneïtat ni a l’abandó . Durant aquell període estava influït per l’art de l’Extrem Orient, i la miniaturització de la meva visió corresponia, naturalment, a la miniaturització dels mitjans d’expressió. L’arabesc es va convertir en cal·ligrafia”.
LA RODERA, 1918 4d - MONT-ROIG , L’ESGLÉSIA I EL POBLE A La rodera, 1918, la forma pintada (i dibuixada) correspon al 1919 concepte que té qui mira del que els sentits li ofereixen, és el que De la tela del poble n’estic content; al cap de correspondria al que hem dit la nominació; pintar és donar forma a la molt d’estudiar-hi he anat veient, goig impressió sensorial.. intensíssim, les meravelles de la llum , les desfocacions de què ens parlava el gran precursor Cézanne. No he despreciat res, de la realitat, convençut que tot està contingut en ella. No hi ha res anecdòtic.
Sala 2 Durant la dècada dels anys vint, tot i viure a París, Miró passa llargues temporades a Catalunya. La seva vinculació amb el grup surrealista és essencial per donar un pas endavant en la pintura, però Mont-roig roman sempre per a ell un refugi on poder explorar un món interior en què la realitat es lliga amb la imaginació, tal i com plasma a La terra llaurada i a Paisatge català (El caçador). “Tota la meva obra és concebuda a Mont-roig, tot el que he fet a París és concebut a Mont-roig”, declararà Miró. El 1924, l’any en què André Breton publica el Manifest del surrealisme, Miró s’embarca en una extraordinària sèrie d’obres centrades en la figura emblemàtica del pagès català. Per a Miró, el pagès que treballa la terra simbolitza un saber ancestral que és alhora natural i propi del lloc –és, en certa mesura, un signe d’identitat–. Cap de pagès català redueix aquesta figura arquetípica a una simple disposició de signes. Un cap triangular, els pèls dela barba i la barretina vermella es combinen amb una figura de pal. Miró situa aquests elements contra els vívids blaus del cel i de la imaginació, i crea així algunes de les pintures més radicals realitzades mai dins l’òrbita del surrealisme. Mentre que el pagès català es pot veure com un autoretrat desplaçat, el conjunt es pot considerar també un acte de desafiament. El 1923, després de protagonitzar un cop militar, Miguel Primo de Rivera instaura la dictadura a l’Estat espanyol. Una de les conseqüències de la centralització del poder serà la supressió de l’autonomia catalana i les limitacions enl’ús de la llengua pròpia.
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
LA RODERA, 1918 9b- PAISATGE (LA LLEBRE) 1927 A La rodera, 1918, la forma pintada (i dibuixada) correspon al Paisatge (la llebre) és una de les pintures del concepte que té qui mira del que els sentits li ofereixen, és el que grup de Paisatges animats. Una llebre s’ajup, correspondria al que hem dit la nominació; pintar és donar forma a la impressióperplexa davant d’un vol en espiral. Aquestes sensorial.. formes extremadament simplificades se subratllen per la seva disposició en el fons fortament acolorit imaginat per Miró. La versemblança fa temps que s’ha abandonat, però la realitat continua sent intangible, reinventada, onírica.
Sala 3a El 1931, després de la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera, s’instaura a l’Estat espanyol un govern republicà, que impulsa una nova constitució i un seguit de reformes liberals i anticlericals. Més tard, la política duta a terme pel govern conservador de Madrid provocarà fortes insurreccions a Astúries i a Catalunya, on es proclama l’Estat català. Aquestes revoltes seran violentament reprimides per l’exèrcit i, com a conseqüència, a Catalunya se suspendrà l’Estatut d’Autonomia i els membres del govern de la Generalitat seran empresonats i condemnats. Aquests esdeveniments són coneguts com els Fets d’Octubre de 1934. Aquest mateix mes, Miró, que viu novament a Catalunya, realitza una sèrie de pastels de figures distorsionades que qualificarà de “pintures salvatges”. A final de 1935 i principi de 1936, Miró fa una sèrie de pintures sobre coure i masonite. Sorprenents pels seus colors elèctrics, aquestes obres mostren figures simplificades enmig de paisatges erms. L'aire d'incertesa sembla reflectir les inquietuds respecte al Bienni Negre del govern conservador, així com els precaris inicis del govern del Front Popular, guanyador dels comicis del febrer de 1936. Aquestes pintures –que es troben entre les més esbalaïdores de la carrera de Miró– són interrompudes durant un breu període per les Metamorfosis, un conjunt de dibuixos-collages que sembla que en siguin una prolongació.
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Sala 4 El juliol de 1936, quan esclata la insurrecció militar contra la República Espanyola, Miró es troba a Mont-roig. Mentre els fets se succeeixen al seu voltant –l'exèrcit nacional s’apodera del sud d’Espanya i les milícies anarquistes i comunistes prenen el comandament a Barcelona–, l’artista produeix una sèrie d’irades pintures abstractes sobre masonite. A final d’octubre s’exilia a França, però la Guerra Civil continua dominant tots els aspectes de la seva obra. Natura morta del sabatot és la pintura a l'oli clau d'aquest moment: la sensació de ruptura, d’esquinçament, s’hi percep fins i tot en objectes de cada dia. És una obra en què la quotidianitat coexisteix amb un desconcert absolut. Durant el temps de guerra, Miró col·labora en diversos projectes per ajudar la causa republicana; entre ells, dissenya la maqueta d’un segell, Aidez l’Espagne (“Ajudeu Espanya”), que mai s’arribarà a editar, tot i que es farà en forma de pochoir. Se li encomana també una gran pintura mural de cinc metres i mig d’alçada, El segador, per al pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937. Malauradament, aquesta pintura, que havia estat exposada juntament amb el Guernica de Picasso, desaparegué en desmantellar el pavelló. Tanmateix, l’apassionada i angoixada imatgeria mironiana és present en moltes de les seves obres d’aquest període.
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Sala 3b Malgrat la incertesa del període, el gener de 1940, a Varengeville-sur-Mer, Miró comença una de les seves sèries més famoses i belles, coneguda posteriorment com a Constel·lacions. Cadascuna de les obres duu escrit en el seu revers el títol, la data i el lloc de realització, cosa que ens permet reconstruir-ne la seqüència i establir la cadena de composicions que hi estan vinculades. De fet, un cop enllestides i a punt per ser exposades, l’artista va demanar que es disposessin seguint l’ordre cronològic. Tot i tractarse de pintures sobre paper de petites dimensions, Miró va endevinar que farien “la impressió de grans frescos”. Les deu primeres Constel·lacions, que comencen amb La sortida del sol i L'escala de l'evasió, les acaba durant el primer semestre de 1940. El maig d’aquest mateix any, quan l’exèrcit alemany envaeix els Països Baixos i es prepara per entrar a França, Miró i la seva família han de triar entre exiliar-se a Amèrica o tornar a Espanya. Malgrat el seu suport incondicional a la República Espanyola, l’artista opta per tornar i viure en un “exili interior” amb la família de la seva dona a Mallorca, on reprendrà les Constel·lacions amb deu pintures més de gran densitat i complexitat. Les tres últimes de la sèrie, que comprèn un total de vint-i-tres peces, les acaba quan torna a Mont-roig el 1941. Allà també dibuixa la Sèrie Barcelona, amb la qual comparteixen bona part de la imatgeria. Aquesta darrera sèrie s’imprimirà a Barcelona el 1944.
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
LA RODERA, 1918 22- b ESCALA DE L’EVASIÓ 31 de gener de 1940 A La rodera, 1918, la forma pintada (i dibuixada) correspon al Miró va pintar aquest quadre un any després de acabar-se la concepte que té qui mira del que els sentits li ofereixen,símbol de la guerra civil espanyola . L’escala apareix con a és el que correspondria al que hem dit la nominació; pintar és donar forma a la necessitat d’escapar d’una realitat política i social que impressió sensorial.. rebutja. “Havia comprat a París un àlbum per a netejar els pinzells, i quan vaig fer-ho per primera vegada, em vaig quedar parat del resultat”. A partir d’aleshores, quan acabava una Constal·lació netejava en una pàgina nova els pinzells, d’aquesta manera quedava preparat el fons per a la següent.
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Sales 5 i 6 Sèrie Barcelona Després de la caiguda de Barcelona i de Madrid els primers mesos de 1939, l’exèrcit del general Franco passa a controlar Espanya. La fi de la Guerra Civil marca el començament d’una dictadura que durarà fins a la mort de Franco, el 1975. Per a Miró, com tants altres a l’exili, el nou règim suposa una lluita “contra tot allò que representa un valor pur de l’esperit”. No ha de fer estrany, doncs, que aquest sigui un període de gran diversitat en l’obra de Miró, amb moltes pintures que arrosseguen un llast profund de desesperació, ja sigui en el color, en l'energia del traç o en la contundència dels títols. El setembre de 1939, França i Gran Bretanya responen a la invasió de Polònia per les tropes de Hitler declarant la guerra a Alemanya. A França, la incertesa es palpa en l’ambient. La pausa en les activitats que segueix a la declaració –l’anomenada drôle de guerre o “guerra falsa”– suposa un angoixós compàs d’espera, i Miró, que treballa a Varengeville-sur-Mer (Normandia), s’esforça per mantenir l’equilibri en el seu treball. Encara que és difícil de precisar, podria ser entorn d’aquesta època quan Miró concep
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Sala 7 Transcorreguts els primers anys de la postguerra, Miró s’instal·la novament a Barcelona, però no sortirà del país fins al 1947, any en què farà una llarga estada a Nova York amb la seva família, per reprendre seguidament les visites a París. Això li suposa un restabliment dels vincles amb el món internacional de l’art, en el qual es consolida la seva reputació com un dels mestres del surrealisme. És una època de reavaluació per a Miró. El nou llenguatge que acaba de definir amb les Constel·lacions, ple de personatges, ocells i estels, s’estén a la seva nova obra, però ara tracta els elements de forma individualitzada i a una escala més gran. Quan el 1956 es trasllada a viure de forma definitiva a Palma de Mallorca, i té la possibilitat de poder disposar d’un gran taller, fa una revisió extensiva de les teles del període de la Guerra Civil que havia deixat inconcluses i que conservava emmagatzemades d’ençà de la seva marxa de París. Aquestes pintures amb doble datació transmeten una sensació de canvi però alhora de continuïtat. S’interessa també per la ceràmica i l’escultura i, a començament dels anys cinquanta, realitza la sèrie Projectes per a un monument, amb la qual sembla voler desafiar els monuments grandiloqüents de la postguerra, que proliferaven arreu d’Espanya i Europa. Tot i la seva reputació internacional, gairebé no exposa a Espanya i evita qualsevol tipus de participació en exposicions oficials. La seva trajectòria a la resta del món passa per París i Nova York.
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Sales 8 i 9 L’internacionalisme que havia marcat sempre l’actitud de Miró es posa un cop més de relleu seva admiració per l’ambició de l’expressionisme abstracte nord-americà, que havia descobert arran de la seva primera visita a Nova York el 1947 i retrobat el 1959. Aquest interès es posa de manifest tant en les dimensions de les obres com en la seva saturació cromàtica. Paral·lelament, Miró, com molts altres artistes contemporanis després de la Segona Guerra Mundial, se sent atret per la filosofia zen i l’art de l’Extrem Orient. Quan el 1966 té la possibilitat de viatjar al Japó, pot constatar que té grans afinitats amb la cultura d’aquest país. Els camps de color, d’una banda, i l’essencialitat de la representació, de l’altra, afavoreixen la immersió visual. Mentre Miró pinta el primer gran tríptic Blau en el lluminós i diàfan espai del seu nou taller, dissenyat per Sert, realitza el tríptic Pintura mural per a la cel·la d’un solitari en una de les cambres de Son Boter, una casa tradicional del segle XVIII que l’artista havia adquirit com a annex del seu estudi el 1959. Els espais de Son Boter són més petits i tancats, i aquestasensació d’aïllament es reflecteix en el títol.
30- BLAU I , II , III 4 de maig 1961 Centre Pompidou París
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Sala 12 Mentre que les obres de les sales precedents transmeten una calma espiritual, la ira de les pintures “salvatges” sembla ressorgir en algunes de les obres de final dels anys seixanta i principi dels setanta. Les revoltes estudiantils que esclaten arreu d’Europa el 1968 s’afegeixen, a Espanya, a una protesta més àmplia contra la repressió del règim franquista. Aquests esdeveniments deixen una empremta profunda en l’artista, atès que, a més, coincideixen amb una certa llibertat cultural a Barcelona que acompanya les celebracions de l’Any Miró amb motiu del seu setanta-cinquè aniversari. Després de la gran retrospectiva duta a terme a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona a final de 1968, s’organitza l’exposició alternativa Miró otro, per a la qual l’artista pintadirectament damunt els vidres de la façana del Col·legi d’Arquitectes, al centre de la ciutat. L’exposició inclou imatges republicanes com Aidez l'Espagne, i també obres d’artistes més joves (Antoni Tàpies i Manolo Millares, entre d’altres), per als quals Miró és una font d’inspiració i un exemple. Una manifestació posterior i molt notable de la inesgotable energia creativa de Miró són les Teles cremades, realitzades a final de 1973. L’artista porta més enllà el seu desafiament a la concepció ortodoxa de la pintura quan les exposa a París per primera vegada, el 1974, i dues d’aquestes teles es pengen enmig de la sala, de manera que el visitant pot mirar-les des de qualsevol punt i fins i tot a través.
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Sala 18 Tota la trajectòria de Miró es caracteritza per l’experimentació, una tendència amb prou feines atenuada a mesura que avança cap als vuitanta anys. L’última sala reflecteix una part d’aquesta diversitat. L’impressionant tríptic Focs artificials –signat el mateix dia que L'esperança del condemnat a mort– sembla copsar, fins i tot en la inversió de blanc i negre, l'energia incansable de la creativitat, el repte de la creació artística i la caiguda del règim de Franco. Malgrat la seva edat, Miró es manté actiu en l'oposició intel·lectual, com posen en evidència un bon nombre d’obres en què desafia l’statu quo. Entre aquestes destaquen les escultures Ses majestats, realitzades –com feia sovint– a gran escala a partir d'objectes trobats, tot i que els seus orígens quotidians i rudimentaris contradiuen la grandiositat del títol. Miró va viure per veure la caiguda del règim després de la mort de Franco el 1975 i la transició cap a la democràcia a l’Estat espanyol. En el discurs d’acceptació del seu nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona, el 1979, va parlar de la responsabilitat cívica de l’artista: “Entenc que un artista és algú que, entre el silenci dels altres, fa servir la seva veu per dir alguna cosa, i que té l’obligació que aquesta cosa no sigui quelcom d’inútil sinó quelcom que faci servei als homes.”
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts
PER SABER-NE MÉS http://www.fundaciomiro-bcn.org/FUNDACIÓ MIRÓ http://fundaciomiro-bcn.org/fjm/playmiro/PlayMiro.html?idioma=4&retorn=1 JOC - FUNDACIÓ MIRÓ http://fundaciomiro-bcn.org/imgdin/spdossier/0014.pdf DOSSIER EXPOSICIÓ L’ESCALA DE L ‘ EVASIÓ- FUNDACIÓ MIRÓ http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/SID/Documents/Documents% DOSSIER APROPA’T A JOAN MIRÓ http://teodosio-tuscienciassociales.blogspot.com/2010/11/250.html OBRES COMENTADES http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/9426/tspr1de2. pdf?sequence=1 TESI
http://www.xtec.cat/~mmoron/L%27ARTdelsegleXXal%27ESCOLA/Artistes/M BIOGRAFIA, PINTURA, ESCULTURA... http://www.abcgallery.com/M/miro/miro.html OBRES DE JOAN MIRÓ (anglès però és molt visual) http://www.xtec.cat/~mbardera/miro_biografia.htm BIOGRAFIA I OBRES http://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3 BIOGRAFIA DE LA WIKIPEDIA http://www.epdlp.com/pintor.php?id=312 BIOGRAFIA I OBRES http://www.slideshare.net/chancry/joan-mir-1115160?src=/slideshow/joan-mir-lescala-de-levasi-amb-comentaris-reduts/11895472//slideshow/joan-mir-lescala-de-levasi-amb-comentaris-reduts/11895472/related_normal&rel=7 OBRES http://www.slideshare.net/Ceip/miro-presentation BIOGRAFIA I OBRES http://www.slideshare.net/rosaurgell/joan-miro OBRES
http://www.slideshare.net/trineig/miro-3403675 OBRES http://www.slideshare.net/ursulaperich/mir-definitiu OBRES http://www.slideshare.net/guest8a636f8/joan-mir-p4 OBRES http://www.slideshare.net/xavierisach/joan-mir-283892?src=/slideshow/joan-mir-lescala-de-levasi-amb-comentaris-reduts/11895472/related_normal&rel= BIOGRAFIA I OBRES http://www.slideshare.net/RaquelFernandezCardona/personatges-mir BUSQUEM ELS PERSONATGES DELS QUADRES DE JOAN MIRÓ http://www.slideshare.net/Montsesole283/mir-4108264?src=/slideshow/joan-mir-lescala-de-levasi-amb-comentaris-reduts/11895472/related_normal&rel= ACTIVITATS http://www.slideshare.net/marblocs/miro-1424641 ESTRELLA http://www.slideshare.net/anna8488/joan-mir-5880036?src=/slideshow/joan-mir-lescala-de-levasi-amb-comentaris-reduts/11895472/related_normal&rel= BIOGRAFIA I OBRES
POWERPOINTS http://www.slideshare.net/tvalles/joan-mir-teres JOAN MIRÓ http://www.slideshare.net/tvalles/joan-mir-i-barcelona JOAN MIRÓ I BARCELONA http://www.slideshare.net/fullscreen/tvalles/joan-miro-lescala-de-levasio-sense-com JOAN MIRO. L’ESCALA DE L’EVASIÓ http://www.slideshare.net/fullscreen/tvalles/fundacio-joan-miro-escultures/1 FUNDACIÓ JOAN MIRÓ. ESCULTURES
VÍDEOS http://www.youtube.com/watch?v=C0L9w_VHe6M&NR=1&feature=fvwp http://www.youtube.com/watch?v=wf7p25Difk4&NR=1 http://www.youtube.com/watch?v=racTjDPPYpk&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=RnCiC8FU7jI&NR=1 http://www.youtube.com/watch?v=cED2XjZlnqw&feature=related CANÇÓ http://www.youtube.com/watch?v=nMmMX6JtVd8&feature=related
IMATGES PRÒPIES I D’ALTRES SELECIONADES DES DE INTERNET PER TERES@ VALLÈS I SOGAS FI

More Related Content

Joan miró . l'escala de l'evasió amb comentaris reduïts

  • 2. F 16 U MIRÓ. L’ESCALA DE L’EVACIÓ D’ N O D C A T C U I B Ó R E J 18 O D A cliqueu E N M M A I R R Ç Ó 201
  • 5. Sala 1 Nascut a Barcelona el 1893, Miró creix en un entorn de modernitat i modernització de la ciutat, en un moment en què l’afany d’internacionalisme es dóna paral·lelament a l’enfortiment de la identitat catalana. El sentiment de cultura diferencial s’estén a Catalunya, no només en l’àmbit polític, sinó també en les arts, l’educació i la llengua. La insistència de Miró a fer-se dir “Joan” en comptes de “Juan” i la utilització del català en la seva correspondència, quan tot just s’acabava de normativitzar aquesta llengua, són uns signes clars de la seva identificació amb el país . Declaradament francòfil durant la Primera Guerra Mundial, Miró espera que s’acabi el conflicte per poder viatjar a París i entrar en contacte amb la pintura francesa d’avantguarda. Mentrestant, la seva identificació amb Catalunya l’indueix a passar llargues temporades a la masia que els seus pares havien comprat a Mont-roig, al Camp de Tarragona. Estableix amb el món rural un fort lligam que el durà a fer una sèrie d’obres de factura detallista que conclourà amb la cèlebre pintura La masia. Referint-se a aquesta tela, uns anys més tard escriurà: “És el resum de tota la meva vida al camp”.
  • 7. .
  • 10. LA RODERA, 1918 4b- LA RODERA, 1918 A La rodera, 1918, la forma pintada (i dibuixada) correspon al concepte que té qui mira del que els sentits li ofereixen, és el que A La rodera, 1918, la forma pintada (i dibuixada) correspondria al que hem dit la nominació; pintar és donar forma a la correspon al concepte que té qui mira del que els impressió sensorial.. sentits li ofereixen, és el que correspondria al que hem dit la nominació; pintar és donar forma a la impressió sensorial..
  • 11. LA RODERA, 1918 4 c – HORT AMB ASE , 1918 A La rodera, 1918, la forma pintada (i dibuixada) correspon al concepte que té qui mira del que els sentits li ofereixen, és el que “Les meves pintures detallistes eren obres molt correspondria al que hem dit la nominació; pintar és donar forma a la reflexionades i meditades, i no deixaven pas, impressió sensorial.. gairebé mai, a l’espontaneïtat ni a l’abandó . Durant aquell període estava influït per l’art de l’Extrem Orient, i la miniaturització de la meva visió corresponia, naturalment, a la miniaturització dels mitjans d’expressió. L’arabesc es va convertir en cal·ligrafia”.
  • 12. LA RODERA, 1918 4d - MONT-ROIG , L’ESGLÉSIA I EL POBLE A La rodera, 1918, la forma pintada (i dibuixada) correspon al 1919 concepte que té qui mira del que els sentits li ofereixen, és el que De la tela del poble n’estic content; al cap de correspondria al que hem dit la nominació; pintar és donar forma a la molt d’estudiar-hi he anat veient, goig impressió sensorial.. intensíssim, les meravelles de la llum , les desfocacions de què ens parlava el gran precursor Cézanne. No he despreciat res, de la realitat, convençut que tot està contingut en ella. No hi ha res anecdòtic.
  • 13. Sala 2 Durant la dècada dels anys vint, tot i viure a París, Miró passa llargues temporades a Catalunya. La seva vinculació amb el grup surrealista és essencial per donar un pas endavant en la pintura, però Mont-roig roman sempre per a ell un refugi on poder explorar un món interior en què la realitat es lliga amb la imaginació, tal i com plasma a La terra llaurada i a Paisatge català (El caçador). “Tota la meva obra és concebuda a Mont-roig, tot el que he fet a París és concebut a Mont-roig”, declararà Miró. El 1924, l’any en què André Breton publica el Manifest del surrealisme, Miró s’embarca en una extraordinària sèrie d’obres centrades en la figura emblemàtica del pagès català. Per a Miró, el pagès que treballa la terra simbolitza un saber ancestral que és alhora natural i propi del lloc –és, en certa mesura, un signe d’identitat–. Cap de pagès català redueix aquesta figura arquetípica a una simple disposició de signes. Un cap triangular, els pèls dela barba i la barretina vermella es combinen amb una figura de pal. Miró situa aquests elements contra els vívids blaus del cel i de la imaginació, i crea així algunes de les pintures més radicals realitzades mai dins l’òrbita del surrealisme. Mentre que el pagès català es pot veure com un autoretrat desplaçat, el conjunt es pot considerar també un acte de desafiament. El 1923, després de protagonitzar un cop militar, Miguel Primo de Rivera instaura la dictadura a l’Estat espanyol. Una de les conseqüències de la centralització del poder serà la supressió de l’autonomia catalana i les limitacions enl’ús de la llengua pròpia.
  • 19. LA RODERA, 1918 9b- PAISATGE (LA LLEBRE) 1927 A La rodera, 1918, la forma pintada (i dibuixada) correspon al Paisatge (la llebre) és una de les pintures del concepte que té qui mira del que els sentits li ofereixen, és el que grup de Paisatges animats. Una llebre s’ajup, correspondria al que hem dit la nominació; pintar és donar forma a la impressióperplexa davant d’un vol en espiral. Aquestes sensorial.. formes extremadament simplificades se subratllen per la seva disposició en el fons fortament acolorit imaginat per Miró. La versemblança fa temps que s’ha abandonat, però la realitat continua sent intangible, reinventada, onírica.
  • 20. Sala 3a El 1931, després de la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera, s’instaura a l’Estat espanyol un govern republicà, que impulsa una nova constitució i un seguit de reformes liberals i anticlericals. Més tard, la política duta a terme pel govern conservador de Madrid provocarà fortes insurreccions a Astúries i a Catalunya, on es proclama l’Estat català. Aquestes revoltes seran violentament reprimides per l’exèrcit i, com a conseqüència, a Catalunya se suspendrà l’Estatut d’Autonomia i els membres del govern de la Generalitat seran empresonats i condemnats. Aquests esdeveniments són coneguts com els Fets d’Octubre de 1934. Aquest mateix mes, Miró, que viu novament a Catalunya, realitza una sèrie de pastels de figures distorsionades que qualificarà de “pintures salvatges”. A final de 1935 i principi de 1936, Miró fa una sèrie de pintures sobre coure i masonite. Sorprenents pels seus colors elèctrics, aquestes obres mostren figures simplificades enmig de paisatges erms. L'aire d'incertesa sembla reflectir les inquietuds respecte al Bienni Negre del govern conservador, així com els precaris inicis del govern del Front Popular, guanyador dels comicis del febrer de 1936. Aquestes pintures –que es troben entre les més esbalaïdores de la carrera de Miró– són interrompudes durant un breu període per les Metamorfosis, un conjunt de dibuixos-collages que sembla que en siguin una prolongació.
  • 24. Sala 4 El juliol de 1936, quan esclata la insurrecció militar contra la República Espanyola, Miró es troba a Mont-roig. Mentre els fets se succeeixen al seu voltant –l'exèrcit nacional s’apodera del sud d’Espanya i les milícies anarquistes i comunistes prenen el comandament a Barcelona–, l’artista produeix una sèrie d’irades pintures abstractes sobre masonite. A final d’octubre s’exilia a França, però la Guerra Civil continua dominant tots els aspectes de la seva obra. Natura morta del sabatot és la pintura a l'oli clau d'aquest moment: la sensació de ruptura, d’esquinçament, s’hi percep fins i tot en objectes de cada dia. És una obra en què la quotidianitat coexisteix amb un desconcert absolut. Durant el temps de guerra, Miró col·labora en diversos projectes per ajudar la causa republicana; entre ells, dissenya la maqueta d’un segell, Aidez l’Espagne (“Ajudeu Espanya”), que mai s’arribarà a editar, tot i que es farà en forma de pochoir. Se li encomana també una gran pintura mural de cinc metres i mig d’alçada, El segador, per al pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937. Malauradament, aquesta pintura, que havia estat exposada juntament amb el Guernica de Picasso, desaparegué en desmantellar el pavelló. Tanmateix, l’apassionada i angoixada imatgeria mironiana és present en moltes de les seves obres d’aquest període.
  • 32. Sala 3b Malgrat la incertesa del període, el gener de 1940, a Varengeville-sur-Mer, Miró comença una de les seves sèries més famoses i belles, coneguda posteriorment com a Constel·lacions. Cadascuna de les obres duu escrit en el seu revers el títol, la data i el lloc de realització, cosa que ens permet reconstruir-ne la seqüència i establir la cadena de composicions que hi estan vinculades. De fet, un cop enllestides i a punt per ser exposades, l’artista va demanar que es disposessin seguint l’ordre cronològic. Tot i tractarse de pintures sobre paper de petites dimensions, Miró va endevinar que farien “la impressió de grans frescos”. Les deu primeres Constel·lacions, que comencen amb La sortida del sol i L'escala de l'evasió, les acaba durant el primer semestre de 1940. El maig d’aquest mateix any, quan l’exèrcit alemany envaeix els Països Baixos i es prepara per entrar a França, Miró i la seva família han de triar entre exiliar-se a Amèrica o tornar a Espanya. Malgrat el seu suport incondicional a la República Espanyola, l’artista opta per tornar i viure en un “exili interior” amb la família de la seva dona a Mallorca, on reprendrà les Constel·lacions amb deu pintures més de gran densitat i complexitat. Les tres últimes de la sèrie, que comprèn un total de vint-i-tres peces, les acaba quan torna a Mont-roig el 1941. Allà també dibuixa la Sèrie Barcelona, amb la qual comparteixen bona part de la imatgeria. Aquesta darrera sèrie s’imprimirà a Barcelona el 1944.
  • 36. LA RODERA, 1918 22- b ESCALA DE L’EVASIÓ 31 de gener de 1940 A La rodera, 1918, la forma pintada (i dibuixada) correspon al Miró va pintar aquest quadre un any després de acabar-se la concepte que té qui mira del que els sentits li ofereixen,símbol de la guerra civil espanyola . L’escala apareix con a és el que correspondria al que hem dit la nominació; pintar és donar forma a la necessitat d’escapar d’una realitat política i social que impressió sensorial.. rebutja. “Havia comprat a París un àlbum per a netejar els pinzells, i quan vaig fer-ho per primera vegada, em vaig quedar parat del resultat”. A partir d’aleshores, quan acabava una Constal·lació netejava en una pàgina nova els pinzells, d’aquesta manera quedava preparat el fons per a la següent.
  • 40. Sales 5 i 6 Sèrie Barcelona Després de la caiguda de Barcelona i de Madrid els primers mesos de 1939, l’exèrcit del general Franco passa a controlar Espanya. La fi de la Guerra Civil marca el començament d’una dictadura que durarà fins a la mort de Franco, el 1975. Per a Miró, com tants altres a l’exili, el nou règim suposa una lluita “contra tot allò que representa un valor pur de l’esperit”. No ha de fer estrany, doncs, que aquest sigui un període de gran diversitat en l’obra de Miró, amb moltes pintures que arrosseguen un llast profund de desesperació, ja sigui en el color, en l'energia del traç o en la contundència dels títols. El setembre de 1939, França i Gran Bretanya responen a la invasió de Polònia per les tropes de Hitler declarant la guerra a Alemanya. A França, la incertesa es palpa en l’ambient. La pausa en les activitats que segueix a la declaració –l’anomenada drôle de guerre o “guerra falsa”– suposa un angoixós compàs d’espera, i Miró, que treballa a Varengeville-sur-Mer (Normandia), s’esforça per mantenir l’equilibri en el seu treball. Encara que és difícil de precisar, podria ser entorn d’aquesta època quan Miró concep
  • 42. Sala 7 Transcorreguts els primers anys de la postguerra, Miró s’instal·la novament a Barcelona, però no sortirà del país fins al 1947, any en què farà una llarga estada a Nova York amb la seva família, per reprendre seguidament les visites a París. Això li suposa un restabliment dels vincles amb el món internacional de l’art, en el qual es consolida la seva reputació com un dels mestres del surrealisme. És una època de reavaluació per a Miró. El nou llenguatge que acaba de definir amb les Constel·lacions, ple de personatges, ocells i estels, s’estén a la seva nova obra, però ara tracta els elements de forma individualitzada i a una escala més gran. Quan el 1956 es trasllada a viure de forma definitiva a Palma de Mallorca, i té la possibilitat de poder disposar d’un gran taller, fa una revisió extensiva de les teles del període de la Guerra Civil que havia deixat inconcluses i que conservava emmagatzemades d’ençà de la seva marxa de París. Aquestes pintures amb doble datació transmeten una sensació de canvi però alhora de continuïtat. S’interessa també per la ceràmica i l’escultura i, a començament dels anys cinquanta, realitza la sèrie Projectes per a un monument, amb la qual sembla voler desafiar els monuments grandiloqüents de la postguerra, que proliferaven arreu d’Espanya i Europa. Tot i la seva reputació internacional, gairebé no exposa a Espanya i evita qualsevol tipus de participació en exposicions oficials. La seva trajectòria a la resta del món passa per París i Nova York.
  • 46. Sales 8 i 9 L’internacionalisme que havia marcat sempre l’actitud de Miró es posa un cop més de relleu seva admiració per l’ambició de l’expressionisme abstracte nord-americà, que havia descobert arran de la seva primera visita a Nova York el 1947 i retrobat el 1959. Aquest interès es posa de manifest tant en les dimensions de les obres com en la seva saturació cromàtica. Paral·lelament, Miró, com molts altres artistes contemporanis després de la Segona Guerra Mundial, se sent atret per la filosofia zen i l’art de l’Extrem Orient. Quan el 1966 té la possibilitat de viatjar al Japó, pot constatar que té grans afinitats amb la cultura d’aquest país. Els camps de color, d’una banda, i l’essencialitat de la representació, de l’altra, afavoreixen la immersió visual. Mentre Miró pinta el primer gran tríptic Blau en el lluminós i diàfan espai del seu nou taller, dissenyat per Sert, realitza el tríptic Pintura mural per a la cel·la d’un solitari en una de les cambres de Son Boter, una casa tradicional del segle XVIII que l’artista havia adquirit com a annex del seu estudi el 1959. Els espais de Son Boter són més petits i tancats, i aquestasensació d’aïllament es reflecteix en el títol.
  • 47. 30- BLAU I , II , III 4 de maig 1961 Centre Pompidou París
  • 51. Sala 12 Mentre que les obres de les sales precedents transmeten una calma espiritual, la ira de les pintures “salvatges” sembla ressorgir en algunes de les obres de final dels anys seixanta i principi dels setanta. Les revoltes estudiantils que esclaten arreu d’Europa el 1968 s’afegeixen, a Espanya, a una protesta més àmplia contra la repressió del règim franquista. Aquests esdeveniments deixen una empremta profunda en l’artista, atès que, a més, coincideixen amb una certa llibertat cultural a Barcelona que acompanya les celebracions de l’Any Miró amb motiu del seu setanta-cinquè aniversari. Després de la gran retrospectiva duta a terme a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona a final de 1968, s’organitza l’exposició alternativa Miró otro, per a la qual l’artista pintadirectament damunt els vidres de la façana del Col·legi d’Arquitectes, al centre de la ciutat. L’exposició inclou imatges republicanes com Aidez l'Espagne, i també obres d’artistes més joves (Antoni Tàpies i Manolo Millares, entre d’altres), per als quals Miró és una font d’inspiració i un exemple. Una manifestació posterior i molt notable de la inesgotable energia creativa de Miró són les Teles cremades, realitzades a final de 1973. L’artista porta més enllà el seu desafiament a la concepció ortodoxa de la pintura quan les exposa a París per primera vegada, el 1974, i dues d’aquestes teles es pengen enmig de la sala, de manera que el visitant pot mirar-les des de qualsevol punt i fins i tot a través.
  • 57. Sala 18 Tota la trajectòria de Miró es caracteritza per l’experimentació, una tendència amb prou feines atenuada a mesura que avança cap als vuitanta anys. L’última sala reflecteix una part d’aquesta diversitat. L’impressionant tríptic Focs artificials –signat el mateix dia que L'esperança del condemnat a mort– sembla copsar, fins i tot en la inversió de blanc i negre, l'energia incansable de la creativitat, el repte de la creació artística i la caiguda del règim de Franco. Malgrat la seva edat, Miró es manté actiu en l'oposició intel·lectual, com posen en evidència un bon nombre d’obres en què desafia l’statu quo. Entre aquestes destaquen les escultures Ses majestats, realitzades –com feia sovint– a gran escala a partir d'objectes trobats, tot i que els seus orígens quotidians i rudimentaris contradiuen la grandiositat del títol. Miró va viure per veure la caiguda del règim després de la mort de Franco el 1975 i la transició cap a la democràcia a l’Estat espanyol. En el discurs d’acceptació del seu nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona, el 1979, va parlar de la responsabilitat cívica de l’artista: “Entenc que un artista és algú que, entre el silenci dels altres, fa servir la seva veu per dir alguna cosa, i que té l’obligació que aquesta cosa no sigui quelcom d’inútil sinó quelcom que faci servei als homes.”
  • 61. PER SABER-NE MÉS http://www.fundaciomiro-bcn.org/FUNDACIÓ MIRÓ http://fundaciomiro-bcn.org/fjm/playmiro/PlayMiro.html?idioma=4&retorn=1 JOC - FUNDACIÓ MIRÓ http://fundaciomiro-bcn.org/imgdin/spdossier/0014.pdf DOSSIER EXPOSICIÓ L’ESCALA DE L ‘ EVASIÓ- FUNDACIÓ MIRÓ http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/SID/Documents/Documents% DOSSIER APROPA’T A JOAN MIRÓ http://teodosio-tuscienciassociales.blogspot.com/2010/11/250.html OBRES COMENTADES http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/9426/tspr1de2. pdf?sequence=1 TESI
  • 62. http://www.xtec.cat/~mmoron/L%27ARTdelsegleXXal%27ESCOLA/Artistes/M BIOGRAFIA, PINTURA, ESCULTURA... http://www.abcgallery.com/M/miro/miro.html OBRES DE JOAN MIRÓ (anglès però és molt visual) http://www.xtec.cat/~mbardera/miro_biografia.htm BIOGRAFIA I OBRES http://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3 BIOGRAFIA DE LA WIKIPEDIA http://www.epdlp.com/pintor.php?id=312 BIOGRAFIA I OBRES http://www.slideshare.net/chancry/joan-mir-1115160?src=/slideshow/joan-mir-lescala-de-levasi-amb-comentaris-reduts/11895472//slideshow/joan-mir-lescala-de-levasi-amb-comentaris-reduts/11895472/related_normal&rel=7 OBRES http://www.slideshare.net/Ceip/miro-presentation BIOGRAFIA I OBRES http://www.slideshare.net/rosaurgell/joan-miro OBRES
  • 63. http://www.slideshare.net/trineig/miro-3403675 OBRES http://www.slideshare.net/ursulaperich/mir-definitiu OBRES http://www.slideshare.net/guest8a636f8/joan-mir-p4 OBRES http://www.slideshare.net/xavierisach/joan-mir-283892?src=/slideshow/joan-mir-lescala-de-levasi-amb-comentaris-reduts/11895472/related_normal&rel= BIOGRAFIA I OBRES http://www.slideshare.net/RaquelFernandezCardona/personatges-mir BUSQUEM ELS PERSONATGES DELS QUADRES DE JOAN MIRÓ http://www.slideshare.net/Montsesole283/mir-4108264?src=/slideshow/joan-mir-lescala-de-levasi-amb-comentaris-reduts/11895472/related_normal&rel= ACTIVITATS http://www.slideshare.net/marblocs/miro-1424641 ESTRELLA http://www.slideshare.net/anna8488/joan-mir-5880036?src=/slideshow/joan-mir-lescala-de-levasi-amb-comentaris-reduts/11895472/related_normal&rel= BIOGRAFIA I OBRES
  • 64. POWERPOINTS http://www.slideshare.net/tvalles/joan-mir-teres JOAN MIRÓ http://www.slideshare.net/tvalles/joan-mir-i-barcelona JOAN MIRÓ I BARCELONA http://www.slideshare.net/fullscreen/tvalles/joan-miro-lescala-de-levasio-sense-com JOAN MIRO. L’ESCALA DE L’EVASIÓ http://www.slideshare.net/fullscreen/tvalles/fundacio-joan-miro-escultures/1 FUNDACIÓ JOAN MIRÓ. ESCULTURES
  • 66. IMATGES PRÒPIES I D’ALTRES SELECIONADES DES DE INTERNET PER TERES@ VALLÈS I SOGAS FI