1. 2n premi Jocs Florals de 1r ESO
EL QUE IMPORTA
-Madhuri, aixecat!- Em va cridar la meva mare des d'algun rac坦 de la casa,
despertant-me del meu bonic somni.
-Qu竪 vols?- Li vaig preguntar mig adormida.
-Pots anar a comprar aquestes coses al supermercat, si et plau?
Vaig fer rodar els ulls en escoltar la meva mare, sempre m havia de despertar de
les meves migdiades per fer-me anar a comprar.
-Ja vaig- Li vaig respondre de mala manera.
-Grcies!- em va dir contenta.
S鱈, 辿s clar, ella contenta i jo ... aqu鱈, amb un mal humor que no podia descriure.
No 辿s que no m' agradi anar a comprar o ajudar la meva mare, per嘆 no m' agrada
que em despertin quan estic al set竪 cel, tranquil揃la i sense preocupacions.
Crec que hauria de presentar-me:
Em dic Madhuri Dixit, tinc 17 anys. Visc a Barcelona amb la meva impacient
mare, que es va mudar fa anys de l ndia a Barcelona. Jo he nascut aqu鱈. Tinc el
cabell llarg i de color marr坦 fosc, com els meus ulls, s坦c una mica moreneta.
M'agrada molt llegir, ballar m炭sica clssica de l'ndia, m' encanten les can巽ons de
Arijit Singh i Ankit Tiwari. El meu actor preferit 辿s Salman Khan! Crec que m' estic
anant del tema. Tornem on estvem.
Vaig posar-me les meves vans negres (que eren les meves preferides), em vaig
fer una cua alta, em vaig posar perfum i vaig decidir trucar a la meva millor
amiga per preguntar-li si em podia acompanyar a comprar, per嘆 em va dir que
no podia perqu竪 havien vingut uns convidats a casa seva i la seva mare no la
deixava sortir de casa, perqu竪 segons ella era de mala educaci坦.
La meva mare em va tornar a cridar perqu竪 m apress辿s i em va ficar a la butxaca
la llista de la compra. Jo, com bona filla, vaig posar una agradable bona cara
(mentida: si la meva mare em veia amb cara de pocs amics, em comen巽aria a
donar un discurs ben llarg i no em venia de gust escoltar-lo).
Un cop al supermercat i ja feta la comanda, vaig dirigir-me a la caixa, on
esperava pacientment una renglera interminable de carros plens.
Dimonis, quanta gent, no podr辿 sortir mai d'aqu鱈, em morir辿 aqu鱈 mateix! s que
la gent no t辿 una altra cosa a fer que anar al supermercat?
Mare, amics, familiars, us dono les grcies per estar sempre al meu costat. Us
estimo molt. Vaig dir-me mentalment.
S鱈 ja s辿, s坦c molt exagerada i, de vegades, dic ximpleries com aquesta. Per嘆, de
veritat, vaig estar com 10 minuts esperant que em van semblar hores!.
Lamentava molt no tenir el meu m嘆bil amb mi, com que s坦c molt intel揃ligent, me
l havia deixat abandonat a casa i estava incomunicada!.
Per fi va ser el meu torn de pagar a al caixa. La noia de la caixa em va preguntar
com estava i jo li vaig respondre que estava una mica estressada per l' estudi,
2. per嘆 com que ja venien les vacances d' estiu estava.... com dir-ho?... m辿s
relaxada. Em va desitjar sort, jo li vaig pagar i me n hi vaig anar d'all. Realment
volia arribar a casa per continuar fent la meva migdiada.
Per tornar a casa havia de passar per un parc molt bonic, que em portava molts
bons records perqu竪 era on sempre jugava de petita amb el pare, la meva mare
i el meu germ gran, en Varun. Em vaig asseure en un banc mentre contemplava
el parc solitari en aquelles primeres hores de la tarda.
De sobte, la meva mirada va recaure en un nen d'uns 3 o 4 anys, assegut en un
altre banc no lluny del meu. Estava plorant? Qu竪 feia tan sol?. Vaig decidir
ajudar-lo, primer perqu竪 no m' agrada que els nens plorin i segon perqu竪
semblava perdut. Mentre m'acostava a ell, em vaig adonar que era molt bonic,
tenia els cabells rossos i uns ulls profunds i blaus com el cel.
Al principi es va espantar i va plorar m辿s fort, per嘆 em vaig asseure al seu costat
i el vaig abra巽ar. Ell va respondre a la meva abra巽ada i es va calmar una mica. Li
vaig preguntar com es deia i quants anys tenia, em va contestar que es deia
Noah. M' ho va dir d'una manera tan dol巽a que em van donar ganes d'abra巽ar-lo
fins ofegar-lo. Vaig poder endevinar, a trav辿s de les seves paraules retallades,
que s' havia perdut en venir al parc amb el seu germ.
Li vaig oferir un gelat de xocolata que portava de la compra i, mentre se'l
menjava, vam anar a buscar el seu germ. El vam buscar molta estona fins que
el vam trobar. Era igual de bonic que el Noah, nom辿s que ell tenia els cabell de
color marr坦. Es deia Dylan. Quan va veure al seu germ petit es va posar a plorar
i tamb辿 a demanar-li perd坦. A mi, em va causar molta tendresa. Dylan em va
donar moltes vegades les grcies i com a recompensa em va portar a casa meva
perqu竪 es va fer molt tard.
Em van agradar molt els dos germans.
Just quan vaig obrir la porta de casa, la mare va comen巽ar a dir-me coses que no
entenia.
-Es pot saber on hi eres? - em va preguntar enfadada- Per嘆 jo sabia que estava
m辿s preocupada que realment enfadada.
-Quan vaig sortir del supermercat em vaig trobar un nen de 4 anys que estava
perdut i vaig ajudar-lo mentre tornaven a buscar-lo - vaig explicar.
- Com un petit ngel caigut del cel per ajudar-nos a ser bones persones - va dir la
mare amb una brillantor especial als ulls, despr辿s de sentir-me explicar amb
detall el que havia viscut al parc.
-T'estimo, mama.
-Jo tamb辿.
Aishleen Kaur 1r ESO
3. I PER A TU QU S EL TEMPS?
I per a tu, qu竪 辿s el temps? Segons els diccionaris, 辿s un concepte f鱈sic, un
conjunt de successos continus o un per鱈ode durant el que es realitza una acci坦.
Per a mi, no! No pot ser nom辿s aix嘆! s impossible definir-lo amb termes tan
freds i impersonals! Les nostres vides evolucionen al marcapassos del seu ritme i
ell les condiciona. Escolteu els meus arguments i digueu-me si vaig lluny d
osques!
Des del punt de vista del meu ull hum, el temps 辿s el trajecte de lexperi竪ncia.
Ell 辿s savi, i a la llarga es troba amb el seu amic inseparable, el dest鱈. Nosaltres
som els genets que cavalquem sobre la vida en una cursa anomenada temps.
Alguns pensen que el resultat daquesta cursa ja est decidit abans de comen巽ar,
i a aix嘆 l anomenen dest鱈 o sort. A m辿s de savi, tamb辿 辿s un gran guaridor, cura
les ferides que van apareixent durant la carrera.
Com va dir Benjamin Franklin" Si el temps 辿s el m辿s valu坦s, la p竪rdua de temps
辿s el m辿s gran dels malbarataments.
El pas del temps pot esdevenir ferotge, ja que la inflexibilitat del rellotge no el
deixa aturar-se mai. Moltes vegades ens adonem que hem malgastat el temps
quan ja 辿s massa tard, i l炭nic que podem fer 辿s lamentar-nos. Per嘆 a vegades no
辿s massa tard, i podem solucionar els errors del passat. L important 辿s saber
avan巽ar apropant-nos a all嘆 que ens ajudi a ser feli巽os.
Ja sabem que el temps i la felicitat fugen a una gran velocitat, i una vegada
sescapen, no 辿s fcil tornar-los a aconseguir tots dos. Per嘆 aix嘆 t辿 soluci坦: hem
daprendre a valorar-los, i no els podem deixar marxar fins que no els hgim
aprofitat al mxim.
Enteneu ara per qu竪 no em resulta tan fcil definir-lo?
I per a vosaltres? Qu竪 辿s el temps?
Sara Rodrigo 2n ESO
4. LLUITA PELS SOMNIS
No lluny daqu鱈, en un petit poble de Catalunya, un grup de 4t d ESO feia rodar el
cap sobre els possibles destins del seu viatge de fi de curs. Semblava una d竪ria
encomanadissa, per嘆 tots desitjaven intensament anar a visitar Londres. La seva
tutora, la professora d'angl竪s, els havia explicat les meravelles d'aquella ciutat,
ella les coneixia prou b辿, hi havia nascut all, per嘆 s'havia quedat en aquell poble
per amor i per necessitats econ嘆miques.
Els alumnes, quan van arribar a les seves cases, van insistir molt perqu竪 els
pares shi fessin c嘆mplices del seu desig i els paguessin el viatge somniat, per嘆,
per m辿s que ho van intentar, no van aconseguir-ho i no sabien el motiu.
Passats uns dies, ja havien perdut les esperances. Malaguanyat viatge! A l'aula
totes les cares estaven tristes i angoixades. Tampoc en parlaven.
Els amics i familiars es van preocupar molt, els van explicar que no podien
realitzar el viatge, no perqu竪 no els deixessin, sin坦 perqu竪 no es podien permetre
aquella despesa just aquell any, despr辿s del terrible terratr竪mol que va fer estralls
al poble.
Aquest va ser el tret de sortida que els va despertar lenginy. Van comen巽ar a
rumiar idees per recaptar diners. Van pensar a vendre n炭meros i subhastar
alguns objectes personals de valor. I aix鱈 ho van fer, per嘆, malgrat tot, encara en
necessitaven m辿s, perqu竪 al poble hi havia poca gent a la qual vendre-li coses.
Despr辿s d'uns dies, en Biel, un noi que sempre estava callat, va tenir la idea
d'organitzar entre tots un concert, vendre les entrades i les consumicions. Per嘆
llavors, la Marta va remarcar que si ho feien, necessitaven almenys alg炭 amb
talent musical. D'aquesta manera van deixar c坦rrer aquesta idea, nhaurien de
pensar d altres m辿s prctiques.
Al dia seg端ent, en arribar a l'escola, la professora va il揃luminar-los amb un raig
desperan巽a, els va comentar la sortida que emprendrien la setmana seg端ent:
tenien la responsabilitat d'anar a comprar la loteria de Nadal del poble a
Barcelona. I aix鱈 ho van fer. A Barcelona, van comprar la loteria, van anar a
menjar un entrep a les Rambles i despr辿s van tornar al poble, a portar-los el
paperet miracul坦s.
Quan s'apropava el Nadal, tothom estava molt il揃lusionat i desitjava bones festes,
mentre deixaven anar sospirs danhels pensant en la Grossa. Per嘆 no va poder
ser! Nom辿s l'炭ltim n炭mero va tenir el detall de ser-los propici! Aix鱈 que, com a
m鱈nim, els retornarien els euros que havien pagat.
El dia de Nadal tot el poble es va congregar a la pla巽a per dinar tots junts, com
cada any. Acabat el dinar, l'alcalde va llegir una carta en representaci坦 de tot el
poble. La carta agra誰a l'esfor巽 realitzat al llarg dels anys per l'escola i avan巽ava
una not鱈cia imprevisible... Com que aviat acabarien de pagar el finan巽ament de
les obres de reconstrucci坦, el poble es comprometia a ajudar-los en les
despeses del viatge de fi de curs! Volien premiar la insist竪ncia, l'energia i l'alegria
que s'havia posat per aconseguir el seu somni. Els alumnes estaven encantats!
Tothom en ple estava il揃lusionat en compartir un desig i fer-lo realitat.
5. Finalment, van anar a Londres i no nom辿s van fer turisme. La seva professora
tamb辿 hi va anar i va poder visitar a la seva fam鱈lia, a la qual feia molt temps que
no la veia.
Amb el pas dels anys, s'ha anat explicant aquesta hist嘆ria, de la mateixa manera
que jo us l'explico a vosaltres i alg炭 me l'ha explicada a mi.
De vegades, no n'hi ha prou amb l'esfor巽 d'una sola persona o d'un grup. Per嘆 si
es fa amb il揃lusi坦 i esfor巽, altres persones es podran contagiar de la teva alegria i
ajudar-te a aconseguir el teu somni.
N炭ria P辿rez 3r ESO
6. 2n premi Jocs Florals 4t ESO
ALG MS AMB MI
Aquest estiu anvem de viatge a Par鱈s!! Jo estava molt entusiasmada perqu竪 era
la primera vegada que viatjava amb avi坦 deixant enrere la meva frontera...
Ben d hora, a les cinc de la matinada, sense cap mandra, ens vam despertar
tota la fam鱈lia per anar a laeroport, ja que lavi坦 sortia a les set i mitja. Quan vam
arribar-hi vam anar a deixar les maletes per passar el control. Un cop a lavi坦 em
vaig asseure al costat de la meva germana Helena, estava molt nerviosa i la seva
proximitat em relaxava .
En arribar a Par鱈s vam anar directament a lhotel, es deia Hotel de Paris Monte
Carlo. Els meus pares van anar a recepci坦 a buscar la tarja de lhabitaci坦, que
era prou espaiosa per acollir-nos: tenia una bany, la sala principal amb un llit de
matrimoni i una altra habitaci坦 amb dos llits.
Despr辿s dinstal揃lar-nos vam anar a dinar a lhotel. Mentre dinvem, vaig veure un
noi que em va cridar l atenci坦 per la seva samarreta de voluntari de la Creu Roja
i per la seva mirada viva i intel揃ligent. La meva germana i jo, quan tornvem cap
a lhabitaci坦, ens el vam topar i, de manera espontnia, es va presentar. Es deia
Roger i era de Barcelona. A partir d aquell moment ens vam fer amics, dinvem
junts, quedvem cada tarda, anvem a passejar i a rec坦rrer tots els racons de
Par鱈s. Quines vacances insospitades!
Per嘆, al cap de dues setmanes, vaig tornar a Girona. Roger, Par鱈s, les meves
noves il揃lusions quedaven enrere, mentre jo m allunyava enlairant-me, de nou,
amb el mateix avi坦 que em va portar fins a ells.
Em vaig adonar que trobava a faltar en Roger, que hi pensava cada dia. Crec que
em vaig enamorar, ho vaig saber del cert quan em va arribar un whatsapp seu al
m嘆bil dient que m enyorava. I ara qu竪? Per a quan una nova oportunitat?
S辿 que ens tornarem a trobar, pot ser aqu鱈, o a Par鱈s o .... Roger, ens donarem
una abra巽ada ben forta i passejarem pels mateixos carrers... M agrada sentir
aquest sentiment que m omple, aquest meu primer amor.
J炭lia Silva 4t ESO
7. 2n premi Jocs Florals 2n Cicle de Primria
EL LLIBRE MGIC
Hi havia una vegada, una nena que es deia Martina a qui li agradava molt llegir.
Llegia tant contes com diaris.
El dia del seu aniversari, la seva mare li va regalar un llibre. El llibre era marr坦,
ben gros, amb un gran t鱈tol, que era el que m辿s destacava: Contes ... I una
cosa que ning炭 no sabia: aquell llibre era mgic! Contenia contes, rondalles,
hist嘆ries, llegendes
Aquella mateixa nit, la Martina es va asseure al seu llit a llegir el llibre. El primer
conte era Blancaneus i els set nans, i va comen巽ar a llegir-lo.
Mentre llegia va comen巽ar a entrar dintre del llibre, i ella no sen va adonar. Quan
va apartar la vista del llibre, ja estava dintre del conte! Estava en la mina on
treballaven els 7 nans! Es va amagar rere una roca, fins que un dels nans la va
trobar.
- Thas perdut?- li va preguntar.
S鱈, on s坦c?- va preguntar la Martina.
Ets en una mina, aqu鱈 辿s on treballem nosaltres. - va contestar el nan.
Tots intentaven ajudar-la a tornar a casa seva, i la van acompanyar fins a la
caseta dels nans. Des d all, la Martina sen va anar sola. Mentre caminava per
aquell gran bosc, va entrar al seg端ent conte: Peter Pan!.
Quan va arribar, va con竪ixer a en Peter Pan, fins que un capit molt dolent la va
arrestar i se la va emportar al seu vaixell, on la va tancar al camarot. Per una
finestreta que hi havia, va poder veure a en Peter Pan lluitant amb el Capit, fins
que la va salvar. Li va donar les grcies i ell li va regalar una moneda dor. Era
molt tard ja i sen va quedar a dormir all.
Quan va obrir els ulls, estava a la seva habitaci坦 estirada en el llit, amb el llibre al
costat.
- Vinga, a dormir que 辿s tard, ja seguirs llegint el llibre dem!. - li va dir la
mare.
Dacord va contestar la Martina.
Va desar el llibre al prestatge, va obrir el llit i shi va ajeure, quan estava estirada
va veure una resplendor brillant sota larmari. Podria ser la moneda dor! .
Tot va ser un somni, o no?
Emma Silva 6竪 Primria
