Jorge Batista
- 1. GES II MAT- TERCER TRIMESTRE MDUL: CATALUNYA ESPANYA SEGLE XIX
- 2. Pgina 2 INDEX TEMA 0 0. ABANS DE LA RESTAURACI FERRAN VII 4 REGENTA MARIA CRISTINA / REINA ISABEL II 5 TEMA 1 1. LA RESTAURACI BORBNICA 1.1 LA RESTAURACI (1875-1931) 7 1.2 LA GUERRA DE CUBA 10 1.3 EL REGENERASIONISME 10 TEMA 2 2. SOCIETAT I ECONOMIA A LESPANYA DE COMENAMENTS DEL S. XX 2.1 LA SOCIETAT ESPANYOLA 12 2.2 CUBA ELS INDIANS 12 TEMA 3 3. LA CATALUNYA DE COMENAMENTS DEL SEGLE XX 3.1 POBLACI I MOVIMENTS MIGRATORIS. 13 TEMA 4 4 CATALUNYA, FBRICA DESPANYA 4.1 LA INDUSTRIA CATALANA 14 TEMA 5 5 LA SOCIETAT CATALANA 5.1 SOCIETAT INDUSTRIAL: LERROUXISME I SINDICALISME 15 5.2 LA SETMANA TRGICA 16 5.3 CONSOLIDACI DEL CATALANISME COM MOVIMENT SOCIAL 17 5.3.1 LA SOLIDARIDAD CATALANA 17 5.3.2 LA CAMPANYA PER A LAUTONOMIA 18 5.4 LA CRISI DEL 1917 18 5.5 LA VAGA DE LA CADANENCA 19 5.5.1LA VIOLENCIA SOCIAL 20
- 3. Pgina 3 TEMA 6 6 LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA 6.1 LA POLTICA SOCIAL I ECONMICA DE LA DICTADURA 21 FITXES DE LASSIGNATURA 22 ENTREVISTA 27 DOSSIER DE LASSIGNATURA 29
- 4. Pgina 4 TEMA 1 ESPANYA AL SEGLE XIX Aquest segle governava a Espanya la monarquia absoluta, el rei Felip VII borb坦. Napole坦 volia enva鱈 Portugal, va demanar perm鱈s al rei Ferran VII, per passar amb les seves tropes, per嘆 una vegada dintre del pa鱈s enva鱈 Espanya. Va enviar al rei Ferran VII (conegut com el rei querido o deseado) a lexili a Fran巽a, i va posar com a rei al seu germ Josep I Rei dEspanya. Amb limplantament del nou rei, tamb辿 van arribar a Espanya idees mes liberals, eliminar la Inquisici坦. Aquestes idees entre altres eren: Divisi坦 de poders Igualtat davant la llei Sobirania Nacional (poble) Llibertat dempreses (minva l intervenci坦 de leconomia) Llibertat dopini坦 Totes aquestes noves idees 辿s veuen reflectides a un escrit que rebr el nom de La constituci坦 de Cadis al 1812 (400 articles aproximadament conegut com La Pepa despectivament). Lliberals i conservadors van lluitar entre ells per obtindre el poder dun estat que comprenia uns 100.000 s炭bdits a totes les seves col嘆nies repartides entre americ del sud i nord a m辿s de les illes Filipines. Aquesta constituci坦 va dura dos anys aproximadament. El poble Espanyol va aixecar-se en armes contra el nou rei . Esclatar la guerra anomenada Dindepend竪ncia o del Franc竪s. Al 1814 torna Ferran VII (un rei absolutista) i els francesos marxen dEspanya. FERRAN VII Una de les seves primeres accions del nou rei fou la derogaci坦 de la Constituci坦 de Cadis. s tornar al absolutisme i es fa una purga de lliberals (coneguts vulgarment com el Afrancesats). Aquests s坦n trets dels crrecs de poder i es posaren persones afines al rei. Aquesta etapa de 1814-1820 辿s coneix con al SEXINI CONSERVADOR, fins al 1820. Definici坦 de Espad坦n : Al segle XIX, alts comandaments militars que es dedicaven a la pol鱈tica, convertint-se en l鱈ders dels diferents partits pol鱈tics i ocupant la prefectura del govern. En ocasions protagonitzaven pronunciaments. Generalment les seves idees pol鱈tiques estaven poc definides, i fins i tot podien canviar-les si els era necessari per aconseguir o conservar el poder Definici坦 de Pronunciamiento: s una forma de rebel揃li坦 militar o cop d'estat peculiar sense viol竪ncia d'Espanya i el m坦n hispanoparlant, caracter鱈stic del segle XIX. Tamb辿 existeix aquest concepte al m坦n lus嘆fon amb la forma pronunciamento.
- 5. Pgina 5 Al 1820 el general Riego fa un Pronunciamiento, un cop destat. El general Riego havia danar a Sud- Am竪rica per reprimir les guerres de les col嘆nies Espanyoles, per嘆 es va tornar en contra del estat conservador que en aquell moment tenia el poder. Va implantar novament la Constituci坦 de Cadis al 1812 i el liberalisme. Va durar 3 anys fins al 1823. conegut com el Trineno Liberal . Al 1823 va haver un altre Pronunciamiento de carcter conservador i tornar a repetir-se la historia per嘆 amb el sector conservador , es treu la Constituci坦 de Cadis i el liberalisme. Va ser un per鱈ode molt trist, ja que el poble es qui va patir mes els efectes, tornant enrere amb els drets del poble. Aquesta etapa es coneix per la D竪cada OMINOSA del 1823- 1833 deu anys una d竪cada. En aquesta 炭ltima d竪cada el rei Ferran VII, estava dacord ja que obtenia m辿s poder. Al 1833 el rei es posar malalt i encara que es va casa quatre vegades, no va tindre cap primog竪nit, un problema tenint en compte que nom辿s podien optar al tr坦 els homes llei Sdica. Amb la seva 炭ltima dona que tenia 16 anys dedat quan es va casa amb ell, va tindre dues filles. Perqu竪 la seva filla pugues ser reina va modificar la LLei Sdica i va treure la Llei Pragm叩tica Sanci坦n dient en aquesta que podia governar la primog竪nita una dona. El germ del rei Carles Isidre no va estar dacord, ja que ell hagu辿s sigut el successor al tr坦 si no hagu辿s reformat la llei. Se sap que si el rei Felip VII era conservador y absolutista el seu germ Carles Isidre encara ho era m辿s ISABEL II Quant va morir Ferran VII al 1834 (48 anys) fou proclamada reina la seva primog竪nita ISABEL II, per嘆 al ser menor dedat la seva mare MARIA CRISTINA la reina, va assumir el poder, fins la majoria dedat de la seva filla als 13, 14 anys. Aquest crrec era conegut amb el nom de REGENTA. Carles Isidre al no estar dacord amb el nomenament de la seva neboda va comen巽a una Gerra Civil, conegudes com a GUERRES CARLISTES del 1833- 1840, 竪poca de decad竪ncia de lEstat Espanyol, ja que les col嘆nies espanyoles al 1833 van comen巽ar a lluitar per la seva independ竪ncia. Van haver tres conflictes al llarg del segle XIX. Carles Isidre era mes conservador que el seu germ el rei Ferran VII, va tindre suport o conformisme a Catalunya, Pa鱈s Basc i Navarra, encara avui dia es fan trobades Carlites a algunes daquestes regions. Del 1834 1868 va regnar Isabel II, al 1837 un Espad坦n el General ESPARTERO don un cop destat de carcter liberal moderat, va tornar a implantar la Constituci坦 de Cadis per嘆 modificada. Va treure els articles m辿s lliberals per no tenir enfrontaments amb el sector conservador. Aquest general va est al poder durar uns 7 anys aproximadament, fins que al 1847 va haver un altra Pronunciamento aquesta vegada el general de carcter conservador. Amb tots aquests Pronunciamientos de carcter conservador i liberals la reina ISABEL II, tenia un paper secundari, ja que era m辿s coneguda per el seu llibertinatge que per una altra cosa, va tenir relacions amb aquests generals, encara que era molt jove uns 14 anys.
- 6. Pgina 6 Al 1868 va haver-hi un altra Pronunciamientomolt important, esclata la revoluci坦 que 辿s coneixer amb el nom de LA REVOLUCIN GLORIOSA que reimplanta el liberalisme SEXSENIO DEMOCRATICO O REVOLUCIONARIO 1870 es va instaura a Espanya un nou Rei AMADEU I DE SABOYA, duc duna antic ducat ditali. Ning炭 volia fer-se crrec dun imperi amb guerres civils i altres conflictes. Aquest rei va governar durant 3 anys 1870-1837, que marxa dEspanya i uns nous Espadones (catalans de Reus general ) General Prim van Instaur la Rep炭blica la nova rep炭blica del 1874 al 1875, PRIMERA REPBLICA ESPAOLA, que va durar uns 11 mesos.
- 7. Pgina 7 LA RESTAURACI BORBNICA La restauraci坦 1874/75 - 1931 Reis Alfons XII Alfons XIII A finals de 1875 comen巽a la restauraci坦 liberals i conservadors es van reunir a Madrid per poder pactar i repetir-se el poder. Era una democrcia per嘆 no era real cada partit liberal i conservador tenien un temps de govern cada quatre anys i encara que havien eleccions estaven controlades o amanyades com veurem mes endavant. s fa amb lidea de dotar destabilitat a lestat. Un sistema pol鱈tic que tenia com objectiu acabar amb la inestabilitat pol鱈tica, un acord entre dos grans partits. Durant aquesta primera etapa de la Restauraci坦 es va imposar el que es coneix amb el nom de Sistema Canovista, basat en lalternan巽a en el poder del Partit Conservador, liderat per Antonio C叩novas del Castillo i el Partit Liberal, liderat per Pr叩xedes Mateo Sagasta. Partit Conservador President Antonio CANOVAS del Castillo, de centre dreta Creador del partit i del sistema bipartidisme Partit Liberal President Prxedes Mateo de SAGASTA, desquerres Constituci坦 de Cadis 1812 En aquella 竪poca encara no existia les expressions de partit de dreta o esquera era liberal i conservador. Aquesta restauraci坦 es vasa en quatre pilars o eixos: 1. Rei figura principal Borb坦- Alfonso XII 2. Corts Parlament 3. Nova constituci坦 que es coneixer amb el nom de LA CONSTITUCI DE 1876, era entre lliberal i conservadora, encara que una mica m辿s conservadora. 4. Torn de Govern. Cada un daquest punts desglossat 4. El Torn de Govern o Torn pac鱈fic Era un pacte entre els grups pol鱈tics per repetir-se el poder entre els Conservadors i el Liberals. Cada quatre anys es canviava del sistema conservador al sistema Liberal o al inrev辿s. Es feien eleccions cada quatre anys perqu竪 sembles que era una democrcia, per嘆 tot estava pactat i planificat per poder realitzar aquests canvis de mandat. Havien unes quantes maneres de fer- ho, tenint en compte que era un pa鱈s amb un 鱈ndex danalfabetisme molt alt un 63% o 65% .
- 8. Pgina 8 Nom辿s la gent noble podia ser politics o forma part dells. Aquest sistema es va copia del que havia implantat a Anglaterra, per嘆 ells, els anglesos no manipulaven les eleccions. M竪todes per falsejar les eleccions El Pucherazo (Topinada en catal) No havien urnes, 辿s posava els vots a una cassola gran (puchero) i es contaven els vots. Si no era favorable al torn pac鱈fic que tocava liberal o conservador, es posaven al puchero perqu竪 si que ho fos. Tot aix嘆 controlat pel Cacique del poble o zona rural Sant Lazaro Si no es podia arreglar perqu竪 havia control del Puchero sagafava noms de morts, anaven al cementiri feien una llista i despr竪s enviaven una llista a Madrid dient que aquesta gent havia votat al partit que tocava en aquell moment. Posar un centre de votaci坦 en un lloc allunyat Nom辿s els que tenien cavalls o ases podien anar a vota ja que la gent normalment anava caminant. Eren llocs de dif鱈cil acc辿s o molt allunyats per poder arribar-hi des de el lloc on vivien podien trigar dies a arribar. Encasillado Es una persona recomanada per un partit pol鱈tic que ocupar un lloc al senat, es deia que es posaven a dit, com es diu en castell un enchufado. Cunero El partit escull a una persona que pertany a altra districte electoral per ocupar un crrec al senat. Havien m辿s m竪todes, per poder controlar les eleccions, 辿s una representaci坦. Tot aix嘆 podia succeir grcies a la figura del Cacique. Definici坦 de Cacique: Propietaris de grans extensions agr鱈coles amb un gran poder adquisitiu. Controlaven el poder pol鱈tic i econ嘆mic de lentorn rural. s feia fort als entorns rurals. 1. El rei com a figura principal La monarquia en la figura dALFONS XII, va n辿ixer al novembre de 1857 i morir el 25 de novembre de 1885 amb 27 anys de tuberculosis. Es va casar dues vegades , va tindre tres fills (dos noies i un noi) i l炭ltim va n辿ixer quant el rei ja havia mort. Feia un paper moderador entre institucions. 2. Corts parlament LES CORTS SENAT Membres Ple dret CONGRS A dit Sistema bicameral Senat mixt, amb membres dret propi i nomenats per la corona i altres triats per les corporacions i congr辿s, amb membres triats pels ciutadans. 3. La nova Constituci坦 CONSTITUCI DEL 1876 Les caracter鱈stiques de la constituci坦 s坦n: a) Sobirania compartida les Corts escollits pel poble i el Rei.
- 9. Pgina 9 b) Amplies atribucions del monarca convocar, suspendre o dissoldre les Corts, era m辿s una monarquia absoluta podia canviar el que volgu辿s, tenia dret de vet sobre les lleis que sortissin del congres, el rei era el cap del poder executiu. c) Sistema bicameral Senat mixt, amb membres dret propi i nomenats per la corona i altres triats per les corporacions i congr辿s, amb membres triats pels ciutadans. La constituci坦 no determinaria el tipus de sufragi, remetent-se a una Llei Electoral que establir el sufragi censatari 5%, 50 ptas. en 1980 el sufragi universal mascul鱈. Per poder votar la majoria dedat era als 25 anys. SUFRAGI CENSATARI. d) Lestat sorganitzava de forma centralista. Es controlaven els ajuntaments en les poblacions de m辿s de 30.000 habitants, els alcaldes eren nomenats pel Rei. Sestablia la unitat de codis i la igualtat jur鱈dica dels espanyols. e) En lmbit religi坦s, es va optar per la tolerncia de lEstat confessional amb altres cultes no cat嘆lics, encara que reconeixia els privilegis tradicionals de lesgl辿sia cat嘆lica , era una formula interm竪dia entre la llibertat de cultes (1869) i la confessionalitat de lestat. (1845). f) Declaraci坦 mplia de drets individuals regulats per la legislaci坦 ordinria. En la prctica els drets quedaven limitats per lles restrictives. La llei dimpremta de 1879 considerava delicte tos atac al sistema pol鱈tic i social de la Restauraci坦. Al 1885 la Reina Regent MARIA CRISTINA mare del futur Rei Alfons XIII, regentar el tro fins que el seu fill fou declarat major dedat als 16 anys al 1902. GUI DE VOCAVULARI PRONUNCIAMIENTO ESPADONES BIPARTIDISME TRON PCIFIC PUCHERAZO CORTS, SOBIRANIA NACIONAL, DIVISI DE PODERS CACIQUE
- 10. Pgina 10 LA GUERRA DE CUBA EL DESATRE DEL 98 Espanya encara conserva una petita part d limperi colonial Cuba, Puerto Rico, Filipines. A Cuba van haver varies guerres abans que els espanyols reconeguessin dindepend竪ncia de Cuba al perdre la ultima delles amb els Estats Units dAm竪rica. Aquestes van ser: 1. La guerra dels deu anys o Guerra Grande 1868-1878. 2. Guerra Chiquita 1879- 1880 3. Guerra dindepend竪ncia cubana 1895-1898, es signa una cessi坦 dautonomia pels cubans grcies a la pressi坦 dels EUA (Jos辿 Mart鱈 un paper important). 4. Guerra Hispano Estadounidense 1898, van voler amplia els seu territori i rea tinfluencia. Les tres primeres guerres el cubans van lluitar per dindepend竪ncia de Cuba, ja que no volien forma part de limperi Espanyol. La 炭ltima guerra els cubans van rebre lajuda del EUA, ja que 辿s regien sobre la doctrina Monroe Am竪rica pels Americans. Que vol dir que el seus territori i tota la seva rea tinfluencia era per ells, vetat pels Europeus. Amb lexcusa dajuda pels cubans, els EUA va amarrar un vaixell tur鱈stic al port Cub (MINE). s produeix un incendi al mateix i morent 200 persones. s creu que van se un accident o que els americans provoquessin lexplosi坦. Els EUA volien fer una comissi坦 especial per esbrinar quines havien sigut les causes i Espanya va dir que no. Els EUA va enviar a Cuba la seva flota de vaixells molt m辿s moderns que els nostres. Encara que la premsa espanyola els tractava com a potencia sense importncia y donaven per fet que guanyar鱈em la guerra, per嘆 no va ser aix鱈 van enfonsar totes els vaixells per la seva superioritat en quant a tecnologia ja que tota la flota espanyola era de fusta i els seus vaixells eren de ferro. Espanya es va rendir aix嘆 va quedar reflectit al Tractat de Paris1898. Com a conseq端竪ncia daix嘆 tamb辿 es van perdre les altres illes Puerto Rico i Filipines. EL REGENERACIONISME - LA CRISI DEL 1898 La fi de la guerra va generar un gran pessimisme en la societat espanyola, ja que la situaci坦 era molt greu tot era un desastre. A rel daix嘆 va sorgir uns moviments regeneracionistes que volien regenerar la societat El Regenacionisme acabar amb la corrupci坦 pol鱈tica i social ei instaurar un sistema veritablement democrtic. (classe alta com poetes, escriptors, artistes). Aquest moviment encap巽alats per una s竪rie dintel揃lectuals com Joaquim Costa i Antonio Maura, que proposava unes mesures concretes per acabar am la corrupci坦 i les males costums, que havien portat al pa鱈s a perdre les 炭ltimes col嘆nies. Per primera vegada a lhistoria dEspanya es va fer un reconeixement 竪xplicit de la plurinacionalitat de letat Espanyol . s va fer un manifest que van signar tots amb unes 100 mesures per dur a terme aquest canvi. Una delles parla del fet que Espanya es un pa鱈s plurinacional (no ha sortit mai aquesta paraula amb altres documents oficials). Daix嘆 sanomena ESTADO INTEGRAL al 1936.
- 11. Pgina 11 LA GENERACI INTEL揃LECTUAL DEL 98 La generaci坦 del 98 es el nom amb el qual sha reunit tradicionalment un grup descriptors, assagistes i poetes espanyols que es van veure profundament afectats per la moral, pol鱈tica i social desencadenada a Espanya per la derrota militar de Puerto Rico, Cuba i les Filipines al 1898. Tots els autors i grans poetes englobats en aquesta generaci坦 neixen entre 1864 i 1876. Entre daltres: Miguel Unamuno, Valle Incl叩n, Jacinto Benavente, Pio Baroja, Antonio i Manuel Machado, Ramiro de Maeztu. Per poder reivindicar les seves idees les escrivien a diferents mitjanats de comunicaci坦 escrita de l竪poca, encara que no amb el seu nom, si no amb un pseud嘆nim ja que estava penat i podien anar a la pres坦. No havia llibertat dexpressi坦. Revistes com: Vida Nueva, La Espanya Moderna, Revista Contempornia. El recorregut que va tenir aquesta generaci坦 va ser curt perqu竪 no va tenir gaire incid竪ncia en el sistema pol鱈tic de la Restauraci坦.
- 12. Pgina 12 2. LA SOCIETAT ESPANYOLA AL SEGLE XIX 2.1 LA SOCIETAT ESPANYOLA Entre 1900 i 1931, la taxa de natalitat i mortalitat va variar respecte de la tend竪ncia del segle anterior. Al 1900 lesperan巽a de vida era de 37 anys. La taxa de mortalitat va passar del 26% al 16%. Pel que fa la natalitat tamb辿 va descendir passant dun 35% a un 27%. En part degut a que la gent que vivia al camp va anar a les ciutats i no era necessari tanta natalitat. Aquesta millora global va ser conseq端竪ncia del proc辿s industrialitzador. Millores en lalimentaci坦 Generalitzaci坦 de vacunaci坦, etc. Millores Higi竪niques L鱈ndex danalfabetisme a lestat espanyol a inicis del segle era dun 62%, i aix嘆 hem de sumar-li la gent que si sabia llegir per嘆 no entenia el que llegia en total era dun 80% de la poblaci坦. Hi havia tres classes socials: Classe Alta: Formada per una minoria que eren noblesa, aristocrtics, grans terratinents, alta jerarquia eclesistica, crrecs militars (generals, capitans etc.), gran burgesia Catalana (va apar竪ixer al segle XX per la industria) Classe Mitja: era molt redu誰da a Espanya a altres pa誰sos Europeus mes alta, estava formada per metges, professors, petits comerciants (botiguers), i funcionaris. Classe baixa o proletariat: Era la m辿s nombrosa un 80% de la poblaci坦, formada per camperols i obres. Molta gent va sortir del camp cap a les ciutats per millorar la seva qualitat de vida per嘆 no va ser aix鱈, vivien a les ciutats per嘆 amb condicions precries La taxa de mortalitat i natalitat es dispara eren mes elevades que als altres grups socials. 2.2 CUBA ELS INDIANS Els colonitzadors espanyols a Cuba eren sobretot catalans, van fer fortuna i van tornar a Catalunya amb aquestes fortunes, sencovenaven els Indians, van entr a forma part de la Burgesia (classe alta). Van fer les seves fortunes grcies al caf辿 i la canya de sucre. Una representaci坦 seria: Facund Barcardii Mass坦 (Sitges 1815- Santiago de Cuba 1886) Miquel Biada i Bunyol (Matar坦 1789-1848) Joan G端ell i Ferrer (Torredenbarra 1800-Barcelona 1883) Antoni Baeringola i Marco (Reus, 1824-1888) Aquest empresaris eren negreros, a Cuba la esclavitud era legal i grcies aix嘆 els va ajudar a poder fer aquestes petites o grans fortunes.
- 13. Pgina 13 3.CATALUNYA DE COMENAMENTS DEL SEGLE XX 3.1 POBLACIONS I MOVIMENTS MIGRATORIS A principis del segle XX es produeix un augment molt important de la poblaci坦 catalana . Per dos motiu: 1. Disminuci坦 de la mortalitat i sobretot primer gran onada migrat嘆ria del nou segle. Aquests primers immigrants provenien sobretot de lArag坦, el Pa鱈s Valenci i M炭rcia. 2. La industria catalana demandava m dobra. La primera guerra Mundial 1914 i el crac de 1929 van ser factors decisius. La Exposici坦 Universal de Barcelona 1929. Tamb辿 va haver-hi un important flux migratori de les comarques dinterior cap a les de la costa. Barcelon竪s i Vall竪s Occidental (Sabadell i Terrassa), el 70% de la poblaci坦 catalana era a Barcelona, Sabadell i Terrassa. Durant el primers anys del segle XX, va passar de 500.000 a m辿s dun mili坦 de persones. El 36% de la poblaci坦 a Catalunya. Barcelona va passar de tenir 15,2 km2 a 77,8 km2. Vuit municipis de la perif竪ria de la capital van ser annexionats: com Sant Gervasi, Sant Mart鱈, Sarri, Horta, Andreu del Palomar etc... Avui dia aquest noms formen part de la ciutat per嘆 com a barris de la mateixa. El desenvolupament de Barcelona com a ciutat industrial i moderna es va iniciar a partir de 1860 amb la construcci坦 de leixample i amb el gran impuls que li dona lexposici坦 universal de 1888. A partir de 1890 Barcelona era la ciutat m辿s gran, i 辿s convert鱈 en el motor econ嘆mic, i cultural de Catalunya, encara que a Madrid estava la part pol鱈tica.
- 14. Pgina 14 4. CATALUNYA FBRICA DESPANYA 4.1 LA INDSTRIA CATALANA Fbrica Grober de Girona. A mitjans del segle XIX, col嘆nies Industrials es posaven als costats del rius per aprofitar lenergia hidrulica. Tamb辿 es feien cases, supermercats, esgl辿sies un gran complex pels treballadors de les fbriques. A Catalunya la gent que va fer diners amb el t竪xtil a principis del segle XIX, faran diversificaci坦 econ嘆mica per tal de no dependre dun sol sector i assegurar-se mes les seves inversions. Aix嘆 nom辿s a Catalunya a Madrid i Pa鱈s Basc van trigar mes ha fer-ho. La Industria Catalana diversificar en: Qu鱈mica El辿ctrica Sider炭rgia Automoci坦 Catalunya anir davant dEspanya en quant a la segona revoluci坦 industrial,que va ser als anys 20- 30. Aix嘆 en part va ser degut a dinversi坦 de la nova burgesia Catalana, que 辿s va gener quan els Indians es van veure obligats dun dia per laltra a deixar Cuba (independ竪ncia de Cuba 1898) van portar les seves grans fortunes a casa o sigui a Catalunya. Es van muntar moltes industries sobre tot a Barcelona, Sabadell i Terrassa. 1900- 1930 A principi de segle XX els obres no tenien condicions laboral dignes 辿s feien torns de treballs de 12 o 15, no tenien drets laborals aix嘆 arribar una mica m辿s tard. La industria Catalana no tenia tanta qualitat com la Britnica ni la Francesa, ja que just havien comen巽at a emerg鱈 la industria. Per嘆 al 1914-1918 va comen巽a la primera guerra mundial, Espanya era neutral i no va entrar al conflicte i es va aprofitar per poder entrar al mercat sense problemes pels seus principals competidors (Fran巽a i Bran Bretanya) per poder exportar la seva producci坦. Va haver-hi dos condicionants perqu竪 el mercat Catal tingues 竪xit. I expandir-se: Diners del Indians Primera guerra Mundial Al finalitzar la primera Guerra Mundial no van saber mantindre la industria, va durar uns quants anys m辿s despr辿s del final de la guerra per嘆 no va tindre continu誰tat. Al 1900-1930 va sorgir la banca Catalana i la industria de lautom嘆bil con la Hispano Suiza, va desapar竪ixer despr竪s de la Guerra Civil Espanyola (1946) despr竪s duna gran crisi.
- 15. Pgina 15 5. LA SOCIETAT CATALANA 5.1 UNA SOCIETAT INDUSTRIAL: LEROUXISME I SINDICALISME Abans del segle XX la representaci坦 dels drets dels treballadors no existia. Havien associacions de treballadors que posaven un diners per si alguns dels companys necessitaven ajuda econ嘆mica, per嘆 lorganisme conegut avui dia com a sindicat va comen巽a a partir del segle XX. Degut a la ind炭stria daquella 竪poca van sorgir els moviment sindicalista , que estava representat per els sindicats UGT, CCOO i CNT. Grcies a les mobilitzacions i varies vagues generals, es va aconseguir uns clssics de la revindicaci坦 obrera, uns objectius pels drets dels treballadors, que van ser: Jornades de 8 hores Vacances remunerades Assist竪ncia m竪dica Les condicions laborals eren molt dures al 1915 aproximadament va haver una vaga sectorial (el竪ctrica) a lempresa La Canadenca i Barcelona 辿s va quedar a les fosques. Van aconseguir un objectiu de la jornada laboral de 8 hores per tota Espanya. Una figura amb lmbit sindicalista va ser Alejandro Lerroux, anticatalanista, anarquista, i anti-eclesistic va aconseguir el suport del m坦n obrer, amb els seus discursos. Va vindre a viure a Barcelona i va ser escollit diputat, gracies al sector obre. El sindicat majoritari era la CNT sindicat anarquista com el seu creador Alejandro Lerroux, es definien com ANARCOSINOICALISTES. Dintre daquest sindicat havien dues tend竪ncies: Sector Possibilista Participar del sistema per reformar les Lleis CNT participar a les eleccions, igualtat per totes les classes socials. Sector Anarquista Canvi del sistema a trav辿s de la viol竪ncia, un sector amb molta for巽a, els alts crrecs duien armes. Quan esclata la guerra civil, aquest moviment mes anarquista pren for巽a i aprofiten per fer la seva pr嘆pia revoluci坦. Als pobles les terres que eren dels senyors (si no volien els mataven directament) eren socialitzades pel poble, com una mena de comuna. Totes aquestes dies tan radicals que divulgava la CNT i Alejandro Lerroux, el poble va acabar creient que lesgl辿sia era el seu enemic.
- 16. Pgina 16 5.2 LA SETMANA TRGICA Al estiu de 1909, l Estat espanyol despr竪s de la p竪rdua de les col嘆nies de Cuba, Puerto Rico i Filipines es van fixar com objectiu colonitzar el nord del Marroc i la zona del Rift (est del Marroc, on viuen el Berbers). Van donar per fet que no trobarien resist竪ncia per la colonitzaci坦, que no tenien recursos i per tant seria fcil la seva colonitzaci坦. No va ser aix鱈 nom辿s entra a RIFT, ja van tenir problemes per conquer鱈 el territori, van trobar una resist竪ncia molt forta contra locupaci坦. 1.Lexercit fa LEVAS (gent que havia realitzat el servei militar, per嘆 no era professional, reservistes). Al no tenir tants soldats van comen巽ar a agafar LEVAS gent obrera pares de fam鱈lia, que no tenien un altre suport econ嘆mic que el sou daquest, deixaven a les fam鱈lies ens situacions precries, sense diners i sense pare o marit. Nom辿s la classe pudent o alta societat, burgesos podien pagar per que els seus fills o marits no anessin a la guerra, havien de pagar 25 Ptes. 2. Van haver de fer moltes LEVAS. Vaixells de lex竪rcit que carregaven als nou reclutes. Amb una daquestes LEVAS (aquestes sortien de alguns ports de tota Espanya) al port de Barcelona, va comen巽ar una revolta per part dels reclutes, encara no se sap ven be les causes per嘆 diuen que la CNT estava al port de Barcelona fent una dels seus m鱈tings o reivindicant les seves idees i aix嘆 provocar la revolta. No van pujar al vaixell, van llen巽ar als soldats del vaixell al mar i van anar a la ciutat i va comen巽ar el que anomenem La Setmana Trgica. 3. Van estar una setmana cremant edificis, esgl辿sies, fent pillatges, violacions als convents, etc.. La UGT i la Guardia Civil van intentar parlar per aturar la revolta i la onada de viol竪ncia per嘆 no van aconseguir. 4. Senvia a lex竪rcit de forma violenta per reprimir la revolta. Deixar la ciutat desolada, aix嘆 te una connotaci坦 i ress嘆 internacional. 5. Con a cap de turc van fer responsable de tota aquesta revolta a Ferran i Guardia (creador de lescola laica), no tenia res a veure amb tot aix嘆 per嘆, el poder pensava que els obrers no eren gaire llestos i era impensable que per si mateixos tinguessin aquestes idees revolucionaries, i aix鱈 van fer responsable i cap visible de tot el que havia succe誰t a Ferran per les seves idees contraries a la religi坦. Van estar a punt danar a per Alejandro Larroux, per嘆 no ho van fer per no generar m辿s problemes amb el sector obrer. Van jutjar a Ferran i Guardia amb un judici rpid, sense cap garantia, m辿s aviat una falsa. 6. Aix嘆 va generar un malestar tant a la poblaci坦 espanyola con a la Europea, ja que van reaccionar en vers a lacusaci坦 i mort de Ferran i Guardia, sobre tot la opini坦 Europea que tenia m辿s prestigi que no pas lEspanyola.
- 17. Pgina 17 7. Va provocar la dimissi坦 en bloc de tot el bloc del govern va ser la primera i ultima vegada que aix嘆 succeir. Dimiteix el govern presidit per Maura, per les pressions fetes pels mitjans de comunicaci坦 (diaris sobre tot) d Espanya i mes dEuropa. 5.3 LA CONSOLIDACI DEL CATALANISME COM A MOVIMENT SOCIAL Espanya encara seguia amb el torn de govern de la restauraci坦, durar fins al 1931, quant un partit desquerres guany les eleccions. La burgesia catalana cada vegada volia m辿s, controlar la situaci坦 des de Catalunya, necessitava un poder pol鱈tic que representes ales seves necessitats i van crear el que ara coneixem com Converg竪ncia i Uni坦. 1. La Burgesia , grans industrials i comerciants catalans, que eren la minoria de la societat, per嘆 tenien tot el poder econ嘆mic de Catalunya. 2. Funden La Lliga Regionista format per diferents sectors de leconomia, per嘆 tots tenien en com炭 que tenien la riquesa econ嘆mica de la mateixa. Un partit pol鱈tic conservador i religi坦s. 3. Un objectiu Autogovern de Catalunya, en aquella 竪poca nom辿s existien les prov鱈ncies (51), les comunitats aut嘆nomes es van crea m辿s endavant. 4. Al 1918 -1919 Creaci坦 de La Mancomunitat de Catalunya , els principis de que despr竪s ser la Generalitat. Es va crear amb dintenci坦 de poder controlar des de Catalunya la industria que havia a la prov鱈ncia. Per嘆 tenien poc poder, nom辿s prenien decisions fiscals, impostos un embri坦 del que ser en un futur el govern auton嘆mic . Va durar poc nom辿s un any i alguns mesos, des de Madrid es va decidir que no era necessari. 5.3.1 LA SOLIDARITAT CATALANA Al 1905 la revista El CU-CUT va public una portada a la seva revista que era de carcter mes humor鱈stic, un soldat o militar amb mala pinta fen veure al dibuix que lex竪rcit espanyol eren una mica in炭til. A causa daix嘆 lestat enviar a la policia i ordenar el tancament de la revista, el poble va gener un moviment de protesta e indignaci坦 tan els burgesos, com el obrers, els sindicalistes e entitats socials (Bar巽a, Espanyol, etc..) 辿s va anomena un Moviment Interclassista, era igual que fossis de classe alta com un obre, com un religi坦s o un anarquista, tots 辿s va unir per protestar. Primer aquest grup era m辿s de carcter social, per嘆 sarticula com a partit pol鱈tic al 1907 amb el nom de Solidaritat Catalana. A les eleccions provincials de Barcelona va tenir un gran 竪xit i va aconseguir 41 escons dels 44 que havia en total, 辿s pot dir que varen arrasar . Aquesta coalici坦 dagrupacions diverses amb ideologies tamb辿 diverses es va dissoldre, ja que era notable la diferencia de ideologies pol鱈tiques, socials i religioses que havien entre ells, generaven tensions internes entre ells. s va dissoldre, encara que cada partit convers als seus escons.
- 18. Pgina 18 5.3.2 LA CAMPANYA PER LESTATUT DAUTONOMIA DE 1918-1919 Els creadors daquest projecte deien que era per representar al poble, per嘆 aix嘆 no era cert ells volien controlar m辿s la situaci坦. Van crear LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA, deien que el poble necessitava urgent un estatut dautonomia. Van fer un esborrany o projecte i el van portar a Madrid, el primer problema 辿s que al van fer en catal i a Madrid no tenien ni idea del idioma, despr竪s tot va ser molt precipitat. A Madrid ni al van llegir per les causes que em comentat abans. s quedar com un Estatut no nascut. La CNT que era el partit sindicalista mes gran, amb molts abonats, no va participar en cap de les manifestacions, ja qu竪 era contrari al seus ideals, ja que aquest grup estava format per persones de lalta societat o grans industrials. Aquesta negaci坦 per part de Madrid va generar un moviment de protesta con el que va haver amb la revista El CU-CUT. Aquesta protesta va tenir una continu誰tat en quan a la pol鱈tica. Quedar reflectit com la primera ofensa al poble catal, la primera constituci坦 que no va arribar a veure la llum. Una part del moviment Nacionalista Catal es va radicalitzar, aquest deixaran el partit i crearan un de nou juntament amb Francesc Maci 辿s va anomenar ESTAT CATAL. De la figura de Francesc Maci, sabem que abans de dedicar-se a la pol鱈tica havia sigut tinent de lex竪rcit Espanyol, va dedicar 70 anys de la seva vida a la pol鱈tica, i que va canvia de partit varies vegades per tal destar sempre al poder, va arribar a ser President de la generalitat no representant a lEstat Catal. Aquest partit pol鱈tic ser dideologia seudofaxista, 辿s vestien com a militars i feien desfilades per la ciutat. Per les circumstancies de la pol鱈tica del moment (una dictadura), aquest partit no va tindre mes transcend竪ncia que la del moment. Dossier 5.4 LA CRISI DE 1917 En aquesta 竪poca encara estem al sistema bipartidisme, el president de torn de lEstat Espanyol del partit conservador Eduardo Dato, es va trobar que el partit lliberal i el partit Fusionista, no van voler seguir el joc del bipartidisme i no van donar-li suport parlamentari, una falta dacord que provocaria un boqueix parlamentari. Amb aquesta situaci坦 el mes normal 辿s que shaguessin fet eleccions, per嘆 el Sr. Eduardo Dato, volia acabar els dos anys de mandats que encara li restaven dels quatre pactats. La seva soluci坦 va ser tancar el parlament.
- 19. Pgina 19 Va fer un Govern de Concentraci坦 aquest normalment nom辿s saplicava en cassos extrems com ara Guerres, Crisis, etc.., per嘆 tamb辿 va fracassar, ja gaireb辿 al final del seu mandat decidir convocar eleccions. A tot aix嘆 la UGT convocava una vaga general per tot el pa鱈s, el govern no pot controlar al sector obrer, i enviaven lex竪rcit amb armament pesant com tancs i altres per tal de reprimir la vaga. A conseq端竪ncia daquesta ultima mobilitzaci坦 lex竪rcit Espanyol sorganitza en Juntes de Defensa, per reivindicar als seus drets (condicions laborals). El Catalanisme pol鱈tic tamb辿 es va aprofitar de la situaci坦 reclamant inversions. Van tenir la idea de reflotar lestatut per嘆 no 辿s van atrevir i decideixen forma ASSEMBLEA DE CATALAUNYA. Amb tota aquesta situaci坦 pol鱈tica i social el president Eduardo Dato, que havia convocat les eleccions va arribar a un acord a ultima hora amb el Sr. Prieto del partit liberal presideix un govern on estan tots el partits pol鱈tics representats. LA LLIGA REGIONALISTA tenia representaci坦 al parlament Espanyol a ra坦 de donar-li a canvi prestacions o peticions per Catalunya. Prieto va governar grcies en part al suport del partits auton嘆mics de Catalunya (LA LLIGA) i Pais Vasc (PNV). Aquest pacte durar molts anys ja que els partits auton嘆mics ja els hi anava b辿 i a lestat tamb辿 pels seus interessos. 5.5. LA VAGA DE LA CANADENCA Una empresa hidroel竪ctrica de capital Canadenc, daqu鱈 el seu nom popular ja que el seu nom era angles i pel poble dif鱈cil de pronuncia i recordar.. Els treballadors daquesta empresa van fer una vaga i gener molta repercussi坦, encara que era de carcter sectari (energia) com subministrava energia a altres empreses del sector, aix嘆 genera una aturada total de subministrament denergia. El sector conservador de la CNT estava representat per SALVADOR SEGU, ser el que aconseguir amb la seva gran orat嘆ria, reunir a la patronal, obres, i govern i aconseguir un acord amb dimplantaci坦 de la jornada labora de 8 hores. Un dret que fins ara ni a Europa ni Espanya ni Catalunya existia. MOVIMENT DELS CAMPEROLS ANDALUSOS Al 1917-1920 els camperols andalusos ocupaven les terres dels seus leg鱈tims propietaris gent de laristocrcia amb t鱈tols nobiliaris (Propietaris Agr鱈coles). El seu lema era La tierra para el que la trabaja. Els camperols van estar cultiven les terres durant aquest tres anys, fins van mobilitzar a lex竪rcit i la Guardia Civil, aquest per鱈ode de temps rep el nom de TRIENIO BOLCHEVIQUE. Aquest camperols van rebre suport per part de la Revoluci坦 Russa, amb armes i altres. Encara que eren de diferents pa誰sos lluitaven contra la classe social alta i als russos aix嘆 ja era prou per poder ajudar-los.
- 20. Pgina 20 5.5.1 LA VILENCIA SOCIAL (1918-1923) Al 1920 es van fer mes de 1000 vagues sectorial, per reivindicar els drets laborals dels treballadors, cansada de aquesta situaci坦 que durava ja un anys , la patronal (amos de les fabriques), van crear una for巽a anomenada EL SINDICATO LIBRE, un grup armat paramilitar, sicaris a sou. Aix嘆 genera una etapa de viol竪ncia entre la CNT i el SINDICATO LIBRE. La Guardia Civil no prenia partit, deixava fer. Aquesta 竪poca es coneix com El PISTOLERISME. Totes aquestes accions dun costat i altra 辿s una de les causes que gener que leconomia catalana i espanyola no mantenir lestatus de pa鱈s industrialitzat, que havia aconseguit als anys de la segona guerra mundial.
- 21. Pgina 21 6 . LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA 6.1 LA POLTICA SOCIAL I ECONMICA DE LA DICTADURA Al 1921 Espanya encara estava amb guerra amb els berbers del Marroc, per嘆 al 1921 va haver-hi una batalla al RIF LA BATALLA ANNUAL, que provocar una gran crisi pol鱈tica. Lex竪rcit espanyol va anar a buscar els l鱈ders de la rebel揃li坦 per tal de posar fi per totes aquesta guerra colonial ABDEL KIM, a un poblat del Rift ja entrat al desert del Shara. Van desplegar uns 30.000 o 35.000 soldats fins ANNAR, pensant que no obtindrien resist竪ncia i que amb un dia tindrien prou van anar sense gaireb辿 provisions incl嘆s aigua. Tenint en conte aquest punt, que tamb辿 tenien armes mes modernes grcies als Francesos que els van subministr per tal de que guanyessin als espanyols per despr竪s ells conquer鱈 aquella zona, i que van caure amb una emboscada, va ser una masacre van morir uns 12.000 soldats. Van subestimar a lenemic. Cap partit volia fer-se crrec del pa鱈s per la situaci坦 de crisis de govern, no sabien com gestionar el que havia succe誰t. Un militar catal Capit General de Catalunya MIGUEL PRIMO DE RIVERA, va fer un discurs un Pronunciamiento. Volia arreglar Espanya i despr竪s marxar del govern o aix嘆 es el que va dir. s va autoproclama president del pa鱈s, no va tenir un gran suport, per嘆 tampoc es pronunciaven si estaven o no dacord amb aix嘆. Un sector de la societat Factis lhi donar suport (no governen per嘆 tenen el poder) com: Lesgl辿sia a canvi de poder controlar leducaci坦 al pa鱈s des de la primria fins a la universitat, ja que amb el corrent de les escoles laiques, estaven perden notorietat. Principals bancs del pa鱈s van finan巽ar el cop destat, li van donar cr竪dit sense que despr竪s els hi tornes, ja que en aquella 竪poca sestava parlant de socialitzar els bancs. Suport de lex竪rcit Aix鱈 tindrien millors condicions pels alts crrecs, posant persones de confian巽a al poder. Col揃laboraci坦 de la Classes Altes La burgesia i laristocrcia Aquest govern es va convertir en una dictadura que durar fins al 1930. s va copiar del sistema feixista Itali de Mussolini i els seus llocs Tinents. Nom辿s puja al govern va: 1. Ilegalitzar tots els sindicats menys UGT (el tenia controlat), fins que va crear un sindicat EL SINDICAT LLIURE era de carcter obligatori, tots els treballadors havien destar afiliats. Sindicato obligatorio 2. Suport de la monarquia Alfons XIII