L' autisme
- 1. L autisme infantil www.autismeurl.blogspot.com http://www.scribd.com/doc/41465370 Judit Garcia Laura C辿spedes 1r curs del Grau dEducaci坦 Infantil
- 2. Autisme Qu竪 辿s? Evoluci坦 Curs del primer any Curs del segon any Caract. visuals El llenguatge T辿 cura? s hereditari? Causes S鱈mptomes Noci坦 del temps Falta dafecte i dif. conductes Personalitat Diagn嘆stic Bibliografia
- 3. Qu竪 辿s? L'autisme 辿s un trastorn del desenvolupament que presenta greus alteracions de la sociabilitat, de la comunicaci坦 i del patr坦 del comportament.
- 4. Evoluci坦 Primera etapa (de 3 a 8 mesos): o Nadons particularment tranquils. o No sol揃liciten res de ning炭 o Es manifesten poc i semblen feli巽os quan estan sols. o S坦n indiferents a la presencia dun adult. o No mostren agitaci坦, no somriuen i no mostren cap mena d angoixa davant de lo estrany.
- 5. Segona etapa (dels 13 als 72 mesos): o L autisme ja 辿s evident. o No hi ha contacte amb lentorn. o La mirada est buida. o Refusa el contacte f鱈sic i nom辿s l interessa una part de l adult. o L utilitza com els objectes, amb manipulacions repetitives i estereotipades. o El nen pot vincular-se a un objecte on desencadenen la seva agressivitat. o No hi ha relacions amb els altres nens. o s purament indiferent al joc.
- 6. Caracter鱈stiques visuals Mirada que no mira, per嘆 traspassa. Balboteig mon嘆ton i tard del so. Manca de contacte amb el seu entorn. Abs竪ncia de llengua de signes. Sembla no preocupar-se de la gent. No li importa ni el menjar ni el contacte. R鱈gid sense manifestar signes ni imitaci坦 de l'adult. No segueix a la mare i es pot entretenir molt amb un sol objecte. No atribueix un significat al m坦n real que l'envolta.
- 7. En l'etapa preescolar es mostra estrany i no parla. Li costa assumir el jo i identificar als altres. No mostra contacte. Pot presentar conductes agressives, fins i tot a si mateix. No mostra contacte f鱈sic, oral ni visual. Si als cinc anys parlen, utilitzen un llenguatge molt diferent dels altres nens. Respostes sensorials anormals.
- 8. En l'adolesc竪ncia un ter巽 dels autistes solen patir atacs epil竪ptics. Actuacions de carcter sexual. Persisteix el d竪ficit de comunicaci坦 i el manteniment de la fixaci坦 d' idees. En els homes amb una freq端竪ncia 4 o 5 vegades m辿s que en les dones. Les dones autistes s坦n m辿s propenses a presentar un retrs mental m辿s greu que els homes.
- 9. Trastorns en el llenguatge No apareix fins els 4-5 anys amb el descobriment de les persones. Nom辿s parla qui l interessa. Aquest retrs afecta a la parla i a la comprensi坦. A partir de la seva lectura, consoliden el seu llenguatge. Per a una evoluci坦 cal una reeducaci坦 conjunta d una psicoterpia. Fan 炭s dels pronoms i de les formes verbals.
- 10. T辿 cura? No t辿 cura pero hi ha diferents mesures per fer-lo front: o L educaci坦 especial: adequada a les modalitats cognitives del nen. o Tractament farmacol嘆gic: sempre supervisat per un especialista. o Suport familiar: Donar suport al nen pensant que l autisme no 辿s un trastorn afectiu de crian巽a.
- 11. s hereditari? L estudi dels bessons monozig嘆tics constituiria la prova decisiva per determinar el carcter innat de lautisme infantil (B. Rimland). B. Bettelheim: Encara que nom辿s hi hagu辿s un cas de bessons en que un fos autista i l altre no, seria suficient per dubtar de la teoria de l origen innat, i donar suport a la hip嘆tesi de l entorn.
- 12. Causa de l autisme B. Rimland: Aquests nens s坦n inaccessibles als est鱈muls externs. L origen de l autisme pot ser degut a l hip嘆xia ( intoxicaci坦 per oxigen). J.P. Glavin, l autisme pot ser degut al canvi rpid de la pressi坦 d oxigen que pateix l infant a la sortida de la incubadora.
- 13. Com diagnosticar-ho S' han desenvolupat una s竪rie d'instruments de detecci坦: o STAT (Screening Tool for Autism in Two-Year-Olds ) eina de detecci坦 de l'autisme en nens de dos anys. o SCQ (Social Communication Questionnaire) q端estionari de comunicaci坦 social per a nens de m辿s de quatre anys. o Algunes es basen en les respostes dels pares a un q端estionari.
- 14. Altres fan una combinaci坦 d informes i observacions. s possible que alguns no identifiquin a nens amb TEA (trastorn d aspecte autista) lleu, com els que pateixen autisme d'alt funcionament o s鱈ndrome d Asperger. S han dissenyat uns detectors per a TEA greu que es centren en el deteriorament social i conductual.
- 15. S鱈mptomes Retard mental. Alteracions del desenvolupament de les habilitats cognoscitives. El nivell de comprensi坦 del llenguatge 辿s inferior a la del llenguatge expressiu. S鱈mptomes comportamentals. Respostes extravagants als est鱈muls sensorials. Irregularitats en la ingesti坦 alimentria. Abs竪ncia depor en resposta a perills reals i un temor excessiu en resposta a objectes no reals. Comportaments autolessius.
- 16. En els nens petits: Incapacitat per abra巽ar i abs竪ncia del contacte ocular. Indifer竪ncia o cap a les manifestacions dafecte o de contacte f鱈sic. Respostes facials o somriures dirigides socialment. Incapacitat per respondre a la veu dels pares. Tracten als adults com a 辿sser intercanviables o saferren especificament a persones concretes. Excel揃lent mem嘆ria a llarg termini, per嘆 la informaci坦 en q端esti坦 tendeix a repetir-se una i altra vegada.
- 17. Li costa recon竪ixer l'exist竪ncia i els sentiments dels altres. No busca consol en moments d'aflicci坦. s incapa巽 d'imitar o establir activitats imaginatives. Presenta una marcada anormalitat en la comunicaci坦 no verbal. Realitza moviments corporals estereotipats. Mostra una preocupaci坦 persistent per part d'objectes. Intensa aflicci坦 per canvis en aspectes insignificants de l'entorn. Insisteix a seguir rutines. Limitaci坦 marcada d'interessos, concentrat en un inter竪s particular.
- 18. Falta d afecte i diferents conductes Segons B. Bettelheim, nom辿s mira el que t辿 sentit per a ell i ignorara els est鱈muls sense importncia. Altres autros diuen que existeix una incapacitat cong竪nita per establir contacte amb les persones i una falta de protecci坦 contra els est鱈muls. No tenen relaci坦 amb el jo.
- 19. Desenvolupament de la personalitat Els caracteritza un grau extrem d a誰llament i solitud. No responen als gestos previsors normals. No s'adapten de cap manera als cossos dels que els sostenen. L afirmaci坦, quan l expressa , consisteix en la repetici坦 del que alg炭 ha dit en lloc de dir la paraula si.
- 20. La conducta podria classificar-se en dues categories: la d autosestimulaci坦 i la de producci坦 vocal: o L autoestimulaci坦 afecta del 70 al 95% de les hores en que el nen est despert. o Les conductes vocals del 10 al 35%. o El 75% dels nens mostren una conducta violenta.
- 21. Bibliografia J. de Ajuriaguerra; D. Marcelli (1982) Psicopatolog鱈a del ni単o. Barcelona. Toray-masson, S.A. 1995. DSM-IV. Manual de diagn坦stico y estad鱈stico de los trastornos mentales. Masson, S.A. Barcelona. J. de Ajuriaguerra. (Juny 1983)Manual de Psiquiatr鱈a infantil. Barcelona. Masson, S.A. Paul Henry Maussen; John Janeway Conger; Jerome Kagan. (1979) Desarrollo de las personalidades en el ni単o.M辿xico. Trillas M辿xico.
- 22. Cuidado Infantil, 2008. <http:// www.cuidadoinfantil.com> Mar鱈a Teresa Mu単oz Quezada, Psicologa, PUC. Talca. Chile.Monografiashttp://www.monografias.com/trabajos15/au tismo-infantil.shtml Patricia Menezes Baptista. Educaci坦n y Autismo: La importancia del est鱈mulo visual. n尊 5-6. 2005. <http://forodeecucaion.com/numeros5_6/005.pdf>