�ݺ�ߣ

2n - Batxillerat
INS Thos i codina
Les ciutats

Evolució de les ciutats
Les ciutats de l’antiguitat.
 Ciutats de l’antiguitat (3000 aC.)
 Sorgeixen a Egipte i Mesopotàmia.
 Amb muralles i edificis públics.
 Ciutats gregues:
 Destacaven Esparta i Atenes.
 Fins el s. V, creixement al voltant de:
 L’Àgora.
 L'Acròpoli.
 A partir del s. V, plànol hipodàmic
(ortogonal o de quadrícula).
 Ciutats romanes:
 Ciutat principal: Roma.
 Plànol hipodàmic: campaments militars
 Carrers principals:
 Cardo màximus, en direcció nord sud.
 Decumanus màximus: en direcció est oest.
 Fòrum: es trobava a la cruïlla dels dos
anteriors.
 Elements de les ciutats romanes:
canalitzacions d’aigua, banys públics,
ponts, amfiteatres,...

Les ciutats de l’edat mitjana i l’edat moderna.
 Caiguda de l’Imperi romà (476)  crisi
del món urbà; segle XII  ressorgiment.
 Ciutats medievals (segles V-XV):
 Envoltades d’una muralla.
 Plànol irregular, amb carrers estrets i
sinuosos.
 Al centre s’ubicaven els edificis més
importants: catedral, esglésies, castell.
 Nuclis comercials on residien artesans
(gremis, agrupats per carrers) i la
naixent burgesia.
 Ciutats de l’edat moderna (segles XVI-
XVIII):
 Embelliment i millora de les ciutats
(l’home és el centre de l’Univers).
 Plànol regular i radio cèntric (formes
geomètriques).
 Construcció de grans palaus amb jardins
i esglésies i monuments que
flanquejaven àmplies avingudes.
 Fundació de noves ciutats al voltant de
residències reials d’estiu (Versalles o
Aranjuez) i en territoris deshabitats amb
l’objectiu de poblar-los: ciutats colonials.

Les ciutats industrials.
 La ciutat ha d’acollir noves construccions:
fàbriques, estacions de ferrocarril,
magatzems ...
 La industrialització provocà un
creixement extraordinari de les ciutats
(èxode rural).
 Enderrocament de les antigues muralles
per possibilitar l’extensió.
 Dos tipus de barris:
 Barris obrers.
 Barris burgesos: eixamples, plànol regular.
 Obres per fer arribar aigua, gas i
electricitat, construcció de clavegueres i
introducció de tramvies i primeres línies
de metro.

Les ciutats europees
Les ciutats de la Unió Europea.
 Actualment, prop del 80% de la població de la UE és urbana.
 Majoria de la població viu en ciutats de mida petita i mitjana.
 Les més populoses són Londres i París.
 A partir de la segona meitat del segle XX, gran creixement de la perifèria: poblament
difús.
 Dos grans subsistemes urbans: el nucli tradicional (des d’Anglaterra fins el nord
d’Itàlia) i l’arc mediterrani emergent (des de l’est d’Andalusia fins el nord d’Itàlia)

Evolució històrica de les ciutats
espanyoles i catalanes.

Evolució històrica de les ciutats
espanyoles i catalanes.
Les primeres ciutats.
 Fenicis: assentaments amb funció
comercial a algunes zones costaneres
d’Andalusia (és l’origen de Cadis o Màlaga).
 Altres pobles van crear petites ciutats: grecs
(Empúries) i cartaginesos (Cartagena).
 Amb els romans es produeix el
desenvolupament urbà més important de
l’antiguitat a la península: Tàrraco, Caesar
Augusta,…
Les ciutats de l’edat mitjana.
 Any 711: els àrabs envaeixen la península.
 La ciutat musulmana:
 Medina
 Barris perifèrics o ravals.
 Còrdova o Sevilla.
 D’altra banda, el centre de moltes ciutats
conserven elements del seu passat cristià.

Les ciutats del segle XIX.
 La industrialització fa que s’acceleri el creixement urbà.
 Preocupació per millorar les ciutats. Dos projectes urbanístics ho demostren:
 L’eixample de Barcelona i la Ciutat lineal a Madrid.

Les ciutats actuals.
 A partir de la segona meitat del segle XX: intensificació del creixement urbà.
 Dècada dels cinquanta i seixanta: construcció de extenses barriades obreres a la
perifèria. Apareixen també nuclis de barraquisme.
 Les indústries es van concentrant en polígons industrials.
 Darreres dècades: creixement dels nuclis de la perifèria (conjunts residencials,
parcs empresarials, grans centres comercials i de lleure a les vies d’accés a la
ciutat).

�ݺ�ߣ

La ciutat. evolució.

More Related Content

La ciutat. evolució.