ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

La dinamització del Museu Picasso Barcelona a través de la web 2.0.

•
•
Jacqueline Glarner
Jacqueline Glarner

Resum executiu.

1 of 12
Download to read offline
UNIVERSITAT DE BARCELONA. MÀSTER OFICIAL EN GESTIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL. Un museu sense parets La dinamització del Museu Picasso Barcelona a través de la web 2.0 Jacqueline Glarner RESUM EXECUTIU Juny 2010 TUTORS: NÚRIA SERRAT, UNIVERSITAT DE BARCELONA RAFAEL PEDRAZA, UNIVERSITAT POMPEU FABRA
Aquest resum executiu està basat en el projecte de fi de màster que té com a objectiu analitzar l’evolució de les xarxes socials del Museu Picasso Barcelona (MPB) entre maig i desembre de 2009 i proposar activitats de dinamització a través de la web 2.0. El treball s’ha pogut dur a terme gràcies a les pràctiques de Màster que vaig fer al MPB entre octubre del 2009 i març del 2010. Vaig estar implicada en les activitats de l’equip Internet sota la direcció de Conxa Rodà, coordinadora de projectes, i impulsora de la renovació web i de l’entrada a la web 2.0 del museu. Aquesta implicació m’ha permès tenir accés directe i privilegiat a informació pel que fa a l’organització i la gestió de la web i de les xarxes socials. Agraeixo el museu aquesta generositat i confiança. 1. El concepte de la web 2.0 Podem distingir tres etapes (o generacions) en la comunicació via Internet: Una primera que consisteix en posar informació a disposició del visitant. En el cas del museu aquesta etapa correspondria a oferir una web amb informació bàsica sobre la ubicació, els horaris i les col·leccions i exposicions. Una segona etapa que ofereix una web permetent al visitant interactuar amb la institució. Una web de tercera generació que va més enllà encara i que consisteix en posar continguts en xarxes, és a dir a fora de l’àmbit de la pàgina web de la institució. Entenem per “web 2.0” una web de la tercera etapa amb aplicacions que faciliten l'intercanvi interactiu de contingut disponible a la web, caracteritzat per la comunicació oberta, la descentralització de l'autoritat, la llibertat de compartir i la reutilització. 2. Objectius de la dinamització La generació, recepció i transmissió de continguts més diversificats La clau de la web 2.0 és el contingut. No podem dinamitzar el MPB si no som conscients de la importància que té la generació de nous continguts que s’adaptin als nostres visitants. Dos punts importants: 1. El MPB ha de generar molts continguts nous, adaptats als interessos dels seus visitants i ha d’estar disposat a fer la difusió màxima d’aquests continguts. 2. El MPB ha d’estar obert a rebre no només comentaris sobre aquests continguts, sinó també a rebre continguts nous per part dels seus visitants. La interacció amb el visitant Un dels objectius de la dinamització d’un museu a través de la web 2.0 és establir una interacció amb el visitant. No es tracta únicament de crear una massa gran de visitants. El museu ha de debatre, comentar i crear relacions. En fer això, el museu construeix i difon la seva “marca”. I amb això també pot fidelitzar els visitants i guanyar-los per totes les activitats i serveis que ofereix el museu. Un visitant a la web del MPB pot convertir-se en un visitant d’una exposició, un usuari de la biblioteca, un participant d’una activitat o bé un client de la botiga. 2
L’augment de la projecció exterior de la institució La dinamització també ha de tenir com a objectiu augmentar la projecció exterior de la institució. Internet representa una eina fantàstica per arribar a un públic més diversificat i més lluny. El MPB ja té una projecció exterior força bona, ja que Picasso és un artista mundialment conegut. Es tracta, però, de portar una nova imatge del MPB cap a l’exterior, una nova imatge creada a través dels nous continguts i de la interacció que té el MPB amb els seus visitants. El que és important és primer definir aquesta imatge i actuar en funció de l’estratègia de la institució. 3. Anàlisi de la situació Els canals de comunicació del museu Aquest projecte no pretén fer una anàlisi exhaustiva de la comunicació del museu, però sí que intenta demostrar la comunicació via web 2.0 en el seu conjunt, és a dir, no com a element independent, sinó com formant part d’una comunicació integral de la institució. Els més tradicionals son les eines offline. El MPB té un departament de premsa i comunicació amb una plantilla de dues persones. La feina principal que desenvolupa correspon a les tasques tradicionals de comunicació d’un museu. No deixen de ser eines més aviat tradicionals, ja que són totes offline, és a dir, que tenen lloc fora de l’àmbit web. La comunicació amb el visitant no s’efectua a través de la web i de fet no hi ha gaire interacció. És un canal unidireccional a través del qual el MPB comunica informació, però no permet la interacció amb el visitant. Els canals digitals són la web i el butlletí electrònic. http://www.museupicasso.bcn.cat/ http://www.museupicasso.bcn.cat/es/ http://www.museupicasso.bcn.cat/en/ La primera web del MPB es va publicar l’any 2000. Corresponia a una web típica de primera generació, on figurava informació bàsica sobre el MPB i les seves exposicions. L’abril de 2008, el MPB va inaugurar una web completament reformada, amb un disseny modern una ampliació important de la informació amb nous continguts i noves funcionalitats. És una web ben navegable, dotada de molta informació i amb una estructura de continguts ben visible. A més, tots els continguts estan disponibles en tres idiomes (català, castellà i anglès) i això de manera molt coherent. La web, sempre tret de les xarxes socials i les obres destacades, és poc interactiva. El butlletí electrònic s’edita en els mateixos tres idiomes de la web. La mensualitat ens sembla una bona freqüència i la disposició dels continguts és molt clara. En un cop d’ull es poden veure totes les notícies del mes. Més recentment, s’hi han afegit els canals multidireccionals: la web 2.0. El museu passa de ser exclusivament emissor de continguts a un lloc d’intercanvi de continguts adaptats als interessos dels seus visitants i un espai de debat obert. Es en maig de 2009 que el MPB va entrar en l’àmbit del 2.0. El que destaca és que el MPB va decidir tirar endavant una estratègia d’implementar mitjans de comunicacions socials de manera àmplia i integral (una veritable social media strategy). 3
Com a primera etapa, el Museu va integrar les xarxes socials següents: Blog, Facebook, Youtube, Flickr, Delicious i ݺߣshare. El novembre de 2009 s’hi va afegir Twitter i el desembre es va publicar la col·lecció online, que no és cap xarxa social, però que sí que és una aportació important en continguts i que portarà moltes possibilitats de dinamitzar les xarxes. Anàlisi del context La presència del MPB a la web 2.0 és més extensa i consolidada que en altres museus del mateix tipus. És un fet que li permet posicionar-se com a líder. Museus de referència que utilitzen les eines de la web 2.0 Els tres museus analitzats, el Brooklyn Museum of Art, el Powerhouse Australia i el Victoria & Albert Museum, tenen una presència web 2.0 molt important i, potser sobretot, tenen una capacitat de generar nous continguts a diari, amb els canals de difusió adequats. Tots tres són uns molt bons exemples de la immersió dels museus en la web 2.0. Aquests exemples ens serviran d’inspiració per a la dinamització del MPB. No es tracta, però, de copiar una idea i aplicar-la de la mateixa manera que ho fa el museu en qüestió. Sempre hem de ser conscients del context en que el MPB desenvolupa les seves activitats. A més, hem vist que no hi ha una sola manera d’aplicar i fomentar l’ús de les eines 2.0. Cada museu ha de trobar la seva pròpia dinamització, en funció de les necessitats dels seus visitants. El Brooklyn Museum of Art, Estats Units http://www.brooklynmuseum.org/ Aquest museu d’art és un dels més pioners i innovadors en l’aplicació d’eines 2.0. Ja fa uns quants anys que aposta per la web 2.0 com a eina d’estratègia de comunicació i interacció amb els visitants. Sembla que aquest museu utilitzi el màxim d’eines 2.0 per fomentar la comunitat. La coherència de la seva aplicació i l’ús integrat dins la web són de primer ordre i constitueix un dels exemples de museus a seguir. Powerhouse Museum, Austràlia http://www.powerhousemuseum.com/ És un museu que aposta per un centre de recursos molt extens i molt ben elaborat, amb eines didàctiques diverses per als visitants diversos. Està present, però, en només 2 xarxes socials. Victoria & Albert Museum, Regne Unit http://www.vam.ac.uk/ Aquest museu té una presència web 2.0 modèlica i amb molts recursos i eines interactives a disposició del visitant. De la mateixa manera que el Powerhouse Museum, el Victoria & Albert Museum aposta per la generació de nous continguts adaptats als interessos dels seus visitants. Museus monogràfics d’altres artistes Els quatre museus monogràfic analitzats no utilitzen gens les eines 2.0 o bé tenen alguna presència, però sense tenir una estratègia web 2.0 clara i ben definida. Els museus monogràfics són en la majoria dels casos de mida petita o mitjana. No podem comparar-los amb les institucions que hem analitzat en el punt anterior. La mida, però, no és cap criteri principal en iniciar-se en les xarxes socials. És clar que la generació de continguts i el manteniment regular i de qualitat a les xarxes socials requereix sobretot més personal, però una presència selecta, però bona, també ajuda les institucions a no passar desapercebudes en el món 2.0. El Munch Museum Oslo n’és un exemple. Van Gogh Museum Amsterdam http://www.vangoghmuseum.nl/ El museu s’ha iniciat en el món de les xarxes socials, tot i que de manera més aviat tímida. Considerem que podria generar més continguts nous que es puguin donar a conèixer al visitant tot permetent noves visions del museu i de la seva col·lecció i de Van Gogh mateix. 4
Magritte Museum Brussels http://www.musee-magritte-museum.be Obert el juny del 2009, és un museu exclusivament dedicat a l’artista René Magritte. La web no conté cap informació sobre recursos en línia i no té cap referència a les xarxes socials. Hem observat amb bastant freqüència aquest fenomen de les webs noves sense inclusió de les xarxes socials. Munch Museum Oslo http://www.munch.museum.no El museu és present en poques xarxes socials, però les que té les manté molt bé. Ens sembla una bona opció per un museu que potser no té els recursos per mantenir més xarxes socials. A la web potser li falta més interactivitat. Musée Rodin Paris http://www.musee-rodin.fr No hi ha cap referència a les xarxes socials a la web d’aquest museu. Hi ha alguns recursos disponibles en línia, sobretot material educatiu. Les webs dels altres museus monogràfics sobre Picasso Cap dels museus monogràfics sobre Picasso té una presència a les xarxes socials tan extensa com el Museu Picasso de Barcelona. Si hi afegim el fet que la majoria dels museus monogràfics tampoc no té presència, o molt escassa, a la web 2.0, el Museu Picasso Barcelona destaca per les seves activitats a les xarxes socials. Els museus analitzats són els següents: Museo Picasso Málaga http://www2.museopicassomalaga.org Fundación Picasso – Museo Casa Natal Málaga http://fundacionpicasso.malaga.eu Musée National Picasso Paris http://www.musee-picasso.fr/ Musée Picasso d’Antibes http://www.antibes- juanlespins.com/fr/culture/musees/picasso/ Graphikmuseum Pablo Picasso Münster http://www.graphikmuseum-picasso- muenster.de Museo Picasso - Colección Eugenio Arias, Buitrago del Lozoya (Madrid) http://www.madrid.org/museo_picasso Musée national Picasso La Guerre et la paix, Vallauris http://www.musees-nationaux-alpesmaritimes.fr/homes/home_id20672_u1l2.htm Anàlisi de les xarxes socials del Museu Picasso Barcelona Podem distingir les xarxes que serveixen més aviat de centre de recursos generats directament pel museu, tals com el blog, Flickr, Youtube, Delicious i ݺߣshare, i xarxes que serveixen sobretot com a canals de difusió d’aquests continguts, com ara Facebook i Twitter. També observem que algunes xarxes conviden molt més al debat que d’altres. La que més reaccions i de tipus més espontani genera és Facebook. Twitter permet una difusió immediata dels continguts. Al blog hi ha un cert debat que s’hauria de fomentar més. A l’excepció del blog, les altres xarxes de “dipositació de continguts” no generen gaire debat. El blog és, doncs, l’única xarxa que combina introducció de continguts i espai de debat de manera dinàmica. 5
Les interaccions han anat augmentant, però no de la mateixa manera que l’augment dels admiradors. Malgrat la importància de les xarxes, no oblidem que la web mateixa que és el principal dipositador de continguts generats pel museu i la importància de crear enllaços i sinèrgies constants entre totes les eines de comunicació. En tota l’anàlisi de situació, el que destaca és la voluntat del MPB de tenir una bona presència en vàries xarxes socials, ben triades. El plantejament del museu és molt coherent i la presència és bona. Des de l’inici s’ha mantingut un alt nivell de contribucions i interaccions que no ha fet més que créixer, en tot cas en les xarxes més visitades com ara el blog i Facebook. Hi ha pocs museus d’art a Catalunya i a Europa que tenen una estratègia de comunicació a través de la web 2.0 i que, si la tenen, l’estan implementant amb organització i rigor. El MPB està en el bon camí, però queda molt per fer. En aquest sentit destaquem, per exemple, en el marc del blog el debat més aviat modest i les poques subscripcions; l’augment dels admiradors i sobre tot les seves interaccions a Facebook; la necessitat de pujar més fotos i vídeos i de bona qualitat a Flickr i Youtube i el poc dinamisme de xarxes tal com ݺߣshare i Delicious. Blog http://www.blogmuseupicassobcn.org/ per a la versió en català http://www.blogmuseupicassobcn.org/es per al castellà i http://www.blogmuseupicassobcn.org/en per l’anglès Des del seus inicis, el blog ja ha fet els primers passos ferms per ser l’espai de comunicació principal de nous continguts del museu i convertir-se en el punt d’unió de les xarxes socials del museu. El blog del MPB constitueix la principal eina de difusió de nous continguts. No només és l’eina, sinó també el motor. És a dir, es publica un blog perquè es volen comunicar més continguts, cosa que fa que es generin més continguts. Com que hi ha blog, la plantilla del museu té una plataforma per comunicar aspectes de la seva feina. El MPB en els pocs mesos de vida del seu blog ha generat una primera dinàmica dins el museu per animar la gent a escriure i descriure aspectes de les seves activitats. Hi ha una intenció ferma d’implicar tota la plantilla del museu i els primers resultats d’aquesta voluntat son positius. Articles més antics segueixen rebent visites. Ens sembla una dada molt interessant que parla molt a favor del blog. El blog no és tan sols una eina de comunicació efímera per anunciar alguna activitat del museu, sinó que es converteix en un veritable centre de recursos sobre el museu i l’usuari l’utilitza com a tal. La millora del blog del MPB té vàries vessants: millorar el contingut, la diversitat dels autors, la mida i l’estil d’escriptura dels articles, la interacció, la periodicitat de les publicacions i la millora de la seva difusió. Facebook http://www.facebook.com/MuseuPicassoBarcelona La tendència d’augment d’admiradors és satisfactòria. S’observa un cert efecte “bola de neu” : més admiradors que té el museu més fàcil serà guanyar-ne més. El MPB va agafar des de l’inici un bon ritme de publicacions i no ha baixat aquest ritme. Amb això evita la sensació del “foc d’artifici”, que té un inici fulminant però que baixa la seva presència de seguida. Pel que fa als continguts d’aquests posts es detecta una varietat força bona, tot i que el museu també té tendència a caure en la trampa d’utilitzar Facebook com a tauler d’anuncis d’activitats únicament. El museu intenta gestionar el tema dels tres idiomes de la millor manera possible. Una guia podria ser l’idioma del contingut a qui el museu es refereix, és a dir el blog que està 6
en tres idiomes ha de tenir un referent al Facebook en tres idiomes, etc. Les interaccions són més importants a Facebook que en moltes altres xarxes socials. El caràcter efímer de les notícies i la reacció ràpida dels admiradors fan que aquesta dada agafi més importància. Algunes propostes per dinamitzar aquesta xarxa són: publicar “La foto del mes” o “L’obra de la setmana” o bé fer un quizz sobre Picasso o fer una crida a enviar enllaços interessants i compartir-los amb els enllaços publicats a la pàgina MPB de Delicious. Twitter http://twitter.com/museupicasso El Museu va iniciar la seva participació a Twitter el novembre de 2009. Tenim, doncs, poques dades per analitzar la participació del MPB i per detectar algunes primeres tendències. Els missatges publicats, els tweets, inclouen notícies del MPB i d’altres museus, iniciatives relacionades amb la web 2.0 i algunes citacions de Picasso. En dues ocasions es va fer un seguiment directe (o live tweeting) d’una activitat del museu via Twitter. Algunes propostes per millorar Twitter són: convidar visitants a fer uns tweets, a través del seu mòbil, durant o després de la visita al museu i publicar-los en directe a la web del museu i en una pantalla col·locada al museu o bé fer una sèrie de tweets en nom d’un dels personatges representats en una obra exposada al museu, per exemple Sabartés. Flickr. El museu hi té tres espais: 1. Una pàgina de fotos pròpies http://www.flickr.com/photos/museupicassobarcelona/ Es tracta d’una altra reposició de continguts, un centre de recursos, en aquest cas fotogràfic, que no perd actualitat o almenys no tan ràpidament com els altres continguts. 2. Un grup Museu Picasso Barcelona: http://www.flickr.com/groups/museupicassobarcelona/ A través d’aquest grup, el MPB dóna l’oportunitat als seus visitants de pujar directament les seves fotos i compartir-les amb la comunitat. Considerem un problema el fet que està prohibit fer fotos dins les sales del MPB. No es tracta d’una política de museu, però d’uns requisits de la Picasso Administration a París que és propietària dels drets d’autors de l’obra de Picasso i que els gestiona. Això limita molt les possibles aportacions que puguin fer els visitants. 3. Un grup creat pel concurs Fes-te Fauvista: http://www.flickr.com/groups/fes- te_fauvista/ Aquest grup va ser expressament creat pel concurs “Fes-te Fauvista” organitzat pel MPB a l’estiu/tardor de 2009. Si considerem que entre abril de 2009 i inicis de febrer de 2010 s’han penjat un total de 98 fotos al grup del museu, el fet de rebre 300 fotos en poc més de 3 mesos en el marc del concurs, és un gran èxit. Youtube http://www.youtube.com/user/museupicassobcn Distingim entre les reproduccions del canal mateix i les reproduccions dels vídeos en particular. Hi ha una evolució positiva de les visites al llarg dels primers mesos d’existència del canal. La pàgina Facebook és la via d’entrada més important pel canal MPB, però és també destacable que la següent entrada és una recerca directa a Youtube. Per guanyar visitants a les xarxes socials del MPB des del canal Youtube, s’hauria de vigilar bé que hi hagi informació sobre el museu i enllaços cap a la web i les xarxes socials i que siguin correctes i ben llegibles. Els vídeos del canal MPB no són de molt bona qualitat tecnològica, cosa que no correspon a la imatge de qualitat que vol donar el MPB i que està donant amb la resta d’eines de comunicació. La situació a Youtube és similar a la de Flickr: el museu ha de primer produir i després publicar més vídeos i de millor qualitat. 7
ݺߣshare http://www.slideshare.net/museupicassobarcelona ݺߣshare és més aviat una reposició de continguts i no constitueix un espai de debat gaire freqüentat. Contribueix, si es tracta d’un tema intern del museu, a la voluntat de fer el museu més transparent. La millora de ݺߣshare passa per augmentar el nombre de presentacions fetes per l’equip del museu. En alguns casos s’hauria de plantejar de crear PowerPoints expressament per a ݺߣshare, per exemple, sobre una roda de premsa, la presentació de la memòria anual, etc. Delicious http://delicious.com/museupicassobarcelona Entre que es pugen pocs continguts nous i que hi ha molt pocs seguidors, és la xarxa menys dinàmica del MPB. S’haurien de publicar i compartir de manera més coherent els enllaços. LinkedIn Tot i que no està publicat a la web del MPB, el museu hi té un perfil institucional http://www.linkedin.com/companies/museu-picasso-de-barcelona. Sembla ser la xarxa menys treballada i actualitzada pel MPB. Es tracta d’una xarxa professional i es diferencia, doncs, de les altres xarxes que tenen un públic objectiu molt més ample i general. El MPB podria convidar als membres del seu equip de formar part de LinkedIn i explorar la possibilitat de crear un grup de professionals vinculats o a Picasso o a la museologia i museografia. Una eina de difusió: l’RSS El MPB ofereix la subscripció via RSS al blog del museu, cosa que ens sembla una bona opció, ja que el blog serveix també com a unificador de totes les xarxes socials. El MPB podria crear i publicar un “Univers Netvibes”(http://www.netvibes.com) que consistiria en una selecció de subscripcions RSS de pàgines de museus i blogs interessants. Es poden crear categories diferents, tal com “web 2.0”, “exposicions”, “museus”, etc. Netvibes permet una visió general sobre les actualitzacions de les subscripcions. La interacció i coherència entre tots els canals de comunicació La dinamització va més enllà del 2.0: Ha d’haver-hi una coherència entre canals de comunicació. En el cas del MPB els canals de difusió digitals estant ben referenciats i enllaçats entre els. La majoria de les xarxes socials del MPB inclouen les adreces web, la principal i la del blog, a les seves pàgines. Hi ha una bona coherència pel que fa a la comunicació de l’adreça del blog per davant de la de la web. Les xarxes socials han de fer referència entre elles. De moment és només a Facebook que trobem un llistat dels enllaços cap a les altres xarxes socials del MPB. El blog del MPB serveix com a referent a les altres xarxes. El que falla principalment és la connexió entre el offline i el online. La comunicació és la suma de molts canals i eines individuals. Un museu corre el perill de tractar cada canal com un món a part i oblida que forma part d’un conjunt més gran. Amb la proliferació d’eines a través de la web 2.0, aquest perill no ha fet més que augmentar. La imatge que transmet el museu, però, ha de ser la mateixa. El museu ha de vetllar per tal que les informacions estiguin actualitzades en cada canal de difusió, que els llenguatges utilitzats siguin adequats per a cada eina, que fotos, vídeos i altres materials estiguin ben pujats en funció de cada xarxa o eina. Sempre s’ha de valorar l’eina de difusió ideal per a un contingut en concret. 8
4. Propostes de dinamització, amb especial èmfasi en la web 2.0 La consolidació de les xarxes i eines existents Com a primer pas proposem la consolidació de les accions que ja estan en marxa. Aquesta consolidació passa per tenir en compte elements diversos, tal com l’elaboració de continguts, el ritme de publicacions, la captació de nous subscriptors o admiradors, la interacció amb els visitants, la difusió de la xarxa, l’organització d’accions concretes, entre altres. Ja hem vist algunes propostes en el punt anterior. Per poder proposar accions de consolidació, és important conèixer la dinàmica de cada xarxa social. La manera com ens relacionem dins de cada xarxa pot comportar una gran diferència en l'èxit de tot el projecte 2.0. Cada tipus de xarxa social és diferent, la comprensió de la cultura d’una xarxa particular i el funcionament pot fer una diferència en l'eficàcia del seu enfocament. El que podem dir en general és que el que més importa és el contingut que genera el museu. El MPB ha de seguir generant continguts nous. Un sol contingut es pot publicar en xarxes socials diferents, tot i que el museu ha d’adaptar la manera de comunicar a cada xarxa social i s’ha de vigilar a no ser massa repetitiu. La incorporació de noves xarxes i eines En un món d’evolució constant, i a més a més molt ràpid, tal com és la web 2.0, no ens podem quedar amb el bon funcionament de les xarxes socials ni d’altres eines que ofereix la web 2.0. El MPB ha d’adaptar la seva oferta a les necessitats – sempre canviants – dels seus visitants. A continuació un breu repàs de les propostes: Etiquetatge social Es tracta de donar la possibilitat als visitants de posar una o vàries etiquetes a una obra d’art de la col·lecció d’un museu. El visitant utilitza el seu llenguatge i la seva pròpia visió d’una obra d’art per descriure’l. Podcasting Bàsicament es tracta de crear fitxers d'àudio que estan disponibles en la web, que la gent pot descarregar i escoltar a l'iPod o reproductors d’MP3. Els visitants es poden subscriure als Podcasts a través de l’RSS. Dispositius mòbils Internet ha passat a ser disponible únicament a través d’un ordinador i la seva pantalla. Avui dia, les pantalles són ubiqües i poden rebre qualsevol contingut en format digital. És molt important seguir l’evolució tecnològica dels dispositius mòbils i aprendre de les experiències d’altres museus. El que avui dia pot semblar molt innovador, potser ja no ho serà un cop implementat el servei. L’avantatge és que són canvis en la manera de transmetre continguts. Els continguts mateixos segueixen vigents durant més temps un cop elaborats. Aula virtual El MPB posa a disposició del públic, en aquest cas un públic específic que són els professors, uns guions previs a la visita amb els alumnes. Aquests guions es poden fer servir o bé per a tallers o visites acompanyades pel personal del MPB o per unes visites individuals. Proposem ampliar l’oferta de formació via web i crear una aula virtual per a tots als públics. Continguts oberts: del Copyright al Creative Commons L’ús d’Internet amb les facilitats que ofereix per publicar i compartir continguts ha generat una tendència cap a renunciar als drets d’autors d’una obra. Dins aquesta tendència, recomanem, sempre en la mesura possible, que el MPB posi a disposició del públic molts dels textos que produeix. Vist la dificultat de 9
publicar imatges de la col·lecció o d’una exposició en concret, la publicació de textos pot ser una bona manera de difondre contingut interessant. Espai “El meu Picasso” Hem vist en vàries ocasions que la web 2.0 fomenta la participació del visitant i la seva gestió personal dels continguts del museu. La web del MPB no ofereix la possibilitat que el visitant guardi els elements que més li agradin a dins la web del museu. Proposem, doncs, crear una pàgina, “El meu Picasso” on el visitant pugui obrir el seu perfil i guardar les obres, els jocs i altres elements que més li agradin. Pàgina “PicassoKids” Amb el fet de tenir web no n’hi ha prou. S’ha de fer una selecció dels continguts i comunicar-los de tal manera que interessin i captin el públic més jove. Visites 3D Les visites en tres dimensions ja no són tan innovadores, però segueixen sent atractives per al visitant. En el cas del MPB es tractaria convertir la visita virtual que ja existeix i que inclou una selecció d’obres destacades en una visita 3D. Es podria afegir una visita dels espais exteriors amb explicacions sobre els cinc edificis que constitueixen el museu. Recursos multimèdia addicionals A més dels recursos multimèdia que ofereix el museu, tals com vídeos, fotos, i àudios que s’hi podrien afegir, proposem que el MPB ofereixi una selecció de recursos multimèdia més lúdics tal com enviament de postals virtuals, salva pantalles o bé fons d’escriptori. Comentaris electrònics en directe El museu ha de procurar fomentar el vincle entre allò virtual i allò presencial. Es pot convidar el visitant a enviar comentaris a través de la web, dels seus dispositius mòbils o a través d’un ordinador instal·lat al museu. Els comentaris es publicarien en directe a la web i a una o més pantalles al museu. Les activitats específiques Una idea és la creació d’una exposició a través d’un procés participatiu. Aquest tipus d’exposició, en anglès anomenat people curated o crowd curated, constitueix un gir important en la percepció de la creació i l’autoria d’una exposició. Si fins ara el coneixement i l’expertesa era exclusivament en mans de conservadors i comissaris especialitzats, el fet d’obrir la selecció d’obres al públic general és admetre que aquest públic té prou criteri per triar obres i posar-les en el seu context. La presència en altres blogs, webs i portals de museus És important fer una difusió dels continguts que genera el MPB en tots els canals digitals disponibles. Per exemple, el MPB hauria de participar i deixar comentaris en altres blogs rellevants pel museu. Hi afegiríem la presència en altres webs de referència com ara Euromuse, un portal europeu de museus i exposicions, on sí que hi figura el MPB, però no les seves exposicions. La presència més important, però, és a Wikipedia, on s’ha de comprovar la correcció dels continguts i actualitzar-los si fa falta. Les accions utilitzant les eines de comunicació offline En el marc de fomentar la interacció entre les eines de comunicació, podem utilitzar les eines offline de tot tipus per promocionar i dinamitzar les xarxes socials i altres eines de la web 2.0. 10
Les eines de comunicacions tradicionals El museu ha de vetllar per tal que l’adreça web sigui ben present en tots els suports de comunicació impresos: cartells, invitacions, díptics d’activitats, bosses, punts de llibres, carpetes, etc. Es podria fins i tot afegir una frase que anima la visita a la web i les xarxes, com ara “Connecta amb el museu a www.blogmuseupicasso.bcn.org”. La participació en seminaris, jornades i congressos És una activitat molt puntual, però que normalment genera un bon grapat de nous contactes i de projecció exterior de la institució a través de la transmissió de continguts. El MPB participa en les fites més importants de l’àmbit museus i web 2.0. La coordinadora de projectes, la Conxa Rodà, forma part del comitè de programa de la conferència Museums & the Web que té lloc cada any als Estats Units i que és la conferència de referència mundial en temes museus i web. La seva implicació permet no només la projecció del MPB com a museu punter en temes de web 2.0, sinó la creació de relacions amb altres experts clau del sector. La col·laboració amb universitats La formació és una peça clau en l’activitat dels museus, ja sigui a través de les exposicions, les publicacions, les activitats, els tallers educatius o bé a través de la participació directe en la formació universitària. Pel que fa a l’àmbit de la web 2.0, és important generar un canvi de cultura de comunicació dels professionals i ensenyar la nova manera de comunicació als futurs professionals dels museus. La millor manera és la implicació directa en la formació d’aquestes persones. El que és important és la transmissió de la filosofia de comunicació 2.0. 5. Organització de la dinamització En la gran majoria dels museus, la creació de la web i encara més la participació en les xarxes socials, creix de manera més o menys espontània i sense planificació estratègica qualsevol. Això té per conseqüència que no es preveu cap organització de la dinamització adequada i que els museus es veuen en poc temps desbordats per la feina que comporta el manteniment de una web 2.0. Proposem l’organització d’un equip 2.0 amb els perfils següents: un webmaster pel manteniment de la web principal del museu i pel suport tècnic a la web 2.0; un community manager que gestiona totes les xarxes socials, elabora el calendari editorial, garanteix la producció regular de nous continguts i les avaluacions regulars de l’impacta de les xarxes i un tècnic d’elaboració de continguts audiovisuals: fotos, vídeos, àudios. En paral·lel s’ha de fer una dinamització interna per fomentar la participació de tot l’equip. És un procés lent, ja que es tracta d’un canvi de cultura important dins la institució. Cada professional ha d’incloure en les seves tasques la comunicació de notícies, informació exclusiva o anècdotes vinculades a la seva feina. 6. Eines d’avaluació Com amb qualsevol projecte, hem de saber si la implicació del museu en la web 2.0 “té èxit”, “val la pena”, “serveix per alguna cosa” o si fa perdre temps i diners a la institució. En el cas dels museus la finalitat no és econòmica. Es pot considerar que un museu compleix els seus objectius si conserva el patrimoni cultural que està en les seves mans, si l’exposa, l’ensenya al visitant i si fa recerca sobre les peces de la seva col·lecció. El valor és sobre tot un valor inquantificable i més difícilment mesurable. Per avaluar el seu 2.0, el museu ha de saber què vol valorar i com ho fa, és a dir fer una llista dels indicadors i després buscar les eines d’avaluació que poden ser diferents per cada xarxa. Moltes xarxes, tal com Facebook i Twitter per exemple, ofereixen estadístiques força detallades. El que és important és la regularitat de 11
les avaluacions per poder detectar tendències. El projecte proposa una plantilla amb indicadors i eines d’avaluació. 7. Recursos econòmics Per poder fer una estimació econòmica del cost de la dinamització del MPB a través de la web 2.0, hem de fer tres categories: les despeses de personal, el cost de la tecnologia i les despeses de producció de continguts. La dinamització de les activitats d’un museu és un procés continu i no un projecte amb data d’inici i de final. És per aquesta raó que la majoria dels recursos econòmics utilitzats en aquest context s’han de calcular com una despesa continua del museu, una despesa de funcionament i no de projecte. Activitats o projectes més concrets, tal com la creació d’una visita en 3D o d’una aula virtual per exemple, són despeses puntuals úniques. El cost d’aquestes activitats sempre depèn dels detalls del projecte i del proveïdor seleccionat. Conclusions El Museu Picasso Barcelona ja ha fet uns primers passos ben reflexionats i ferms en el món de la web 2.0. Destaquen l’elaboració d’una veritable social media strategy, la regularitat de generació de continguts nous en tres idiomes, l’augment d’admiradors i de visites en totes les xarxes. El blog és, sens dubte, l’eina més important, ja que és motor de creació i, a la vegada, eina de difusió de continguts nous. El repte és consolidar les xarxes existents, millorar la presentació dels continguts (vídeos, fotos, presentacions) i seguir innovant amb noves accions que permeten la interacció creixent amb el públic del museu, presencial o virtual. No dubtem que el projecte 2.0 del MPB es consolidarà i que el museu serà un dels referents a l’Europa continental pel que fa a l’ús de la web 2.0 al museu. 12

More Related Content

La dinamització del Museu Picasso Barcelona a través de la web 2.0.

  • 1. UNIVERSITAT DE BARCELONA. MÀSTER OFICIAL EN GESTIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL. Un museu sense parets La dinamització del Museu Picasso Barcelona a través de la web 2.0 Jacqueline Glarner RESUM EXECUTIU Juny 2010 TUTORS: NÚRIA SERRAT, UNIVERSITAT DE BARCELONA RAFAEL PEDRAZA, UNIVERSITAT POMPEU FABRA
  • 2. Aquest resum executiu està basat en el projecte de fi de màster que té com a objectiu analitzar l’evolució de les xarxes socials del Museu Picasso Barcelona (MPB) entre maig i desembre de 2009 i proposar activitats de dinamització a través de la web 2.0. El treball s’ha pogut dur a terme gràcies a les pràctiques de Màster que vaig fer al MPB entre octubre del 2009 i març del 2010. Vaig estar implicada en les activitats de l’equip Internet sota la direcció de Conxa Rodà, coordinadora de projectes, i impulsora de la renovació web i de l’entrada a la web 2.0 del museu. Aquesta implicació m’ha permès tenir accés directe i privilegiat a informació pel que fa a l’organització i la gestió de la web i de les xarxes socials. Agraeixo el museu aquesta generositat i confiança. 1. El concepte de la web 2.0 Podem distingir tres etapes (o generacions) en la comunicació via Internet: Una primera que consisteix en posar informació a disposició del visitant. En el cas del museu aquesta etapa correspondria a oferir una web amb informació bàsica sobre la ubicació, els horaris i les col·leccions i exposicions. Una segona etapa que ofereix una web permetent al visitant interactuar amb la institució. Una web de tercera generació que va més enllà encara i que consisteix en posar continguts en xarxes, és a dir a fora de l’àmbit de la pàgina web de la institució. Entenem per “web 2.0” una web de la tercera etapa amb aplicacions que faciliten l'intercanvi interactiu de contingut disponible a la web, caracteritzat per la comunicació oberta, la descentralització de l'autoritat, la llibertat de compartir i la reutilització. 2. Objectius de la dinamització La generació, recepció i transmissió de continguts més diversificats La clau de la web 2.0 és el contingut. No podem dinamitzar el MPB si no som conscients de la importància que té la generació de nous continguts que s’adaptin als nostres visitants. Dos punts importants: 1. El MPB ha de generar molts continguts nous, adaptats als interessos dels seus visitants i ha d’estar disposat a fer la difusió màxima d’aquests continguts. 2. El MPB ha d’estar obert a rebre no només comentaris sobre aquests continguts, sinó també a rebre continguts nous per part dels seus visitants. La interacció amb el visitant Un dels objectius de la dinamització d’un museu a través de la web 2.0 és establir una interacció amb el visitant. No es tracta únicament de crear una massa gran de visitants. El museu ha de debatre, comentar i crear relacions. En fer això, el museu construeix i difon la seva “marca”. I amb això també pot fidelitzar els visitants i guanyar-los per totes les activitats i serveis que ofereix el museu. Un visitant a la web del MPB pot convertir-se en un visitant d’una exposició, un usuari de la biblioteca, un participant d’una activitat o bé un client de la botiga. 2
  • 3. L’augment de la projecció exterior de la institució La dinamització també ha de tenir com a objectiu augmentar la projecció exterior de la institució. Internet representa una eina fantàstica per arribar a un públic més diversificat i més lluny. El MPB ja té una projecció exterior força bona, ja que Picasso és un artista mundialment conegut. Es tracta, però, de portar una nova imatge del MPB cap a l’exterior, una nova imatge creada a través dels nous continguts i de la interacció que té el MPB amb els seus visitants. El que és important és primer definir aquesta imatge i actuar en funció de l’estratègia de la institució. 3. Anàlisi de la situació Els canals de comunicació del museu Aquest projecte no pretén fer una anàlisi exhaustiva de la comunicació del museu, però sí que intenta demostrar la comunicació via web 2.0 en el seu conjunt, és a dir, no com a element independent, sinó com formant part d’una comunicació integral de la institució. Els més tradicionals son les eines offline. El MPB té un departament de premsa i comunicació amb una plantilla de dues persones. La feina principal que desenvolupa correspon a les tasques tradicionals de comunicació d’un museu. No deixen de ser eines més aviat tradicionals, ja que són totes offline, és a dir, que tenen lloc fora de l’àmbit web. La comunicació amb el visitant no s’efectua a través de la web i de fet no hi ha gaire interacció. És un canal unidireccional a través del qual el MPB comunica informació, però no permet la interacció amb el visitant. Els canals digitals són la web i el butlletí electrònic. http://www.museupicasso.bcn.cat/ http://www.museupicasso.bcn.cat/es/ http://www.museupicasso.bcn.cat/en/ La primera web del MPB es va publicar l’any 2000. Corresponia a una web típica de primera generació, on figurava informació bàsica sobre el MPB i les seves exposicions. L’abril de 2008, el MPB va inaugurar una web completament reformada, amb un disseny modern una ampliació important de la informació amb nous continguts i noves funcionalitats. És una web ben navegable, dotada de molta informació i amb una estructura de continguts ben visible. A més, tots els continguts estan disponibles en tres idiomes (català, castellà i anglès) i això de manera molt coherent. La web, sempre tret de les xarxes socials i les obres destacades, és poc interactiva. El butlletí electrònic s’edita en els mateixos tres idiomes de la web. La mensualitat ens sembla una bona freqüència i la disposició dels continguts és molt clara. En un cop d’ull es poden veure totes les notícies del mes. Més recentment, s’hi han afegit els canals multidireccionals: la web 2.0. El museu passa de ser exclusivament emissor de continguts a un lloc d’intercanvi de continguts adaptats als interessos dels seus visitants i un espai de debat obert. Es en maig de 2009 que el MPB va entrar en l’àmbit del 2.0. El que destaca és que el MPB va decidir tirar endavant una estratègia d’implementar mitjans de comunicacions socials de manera àmplia i integral (una veritable social media strategy). 3
  • 4. Com a primera etapa, el Museu va integrar les xarxes socials següents: Blog, Facebook, Youtube, Flickr, Delicious i ݺߣshare. El novembre de 2009 s’hi va afegir Twitter i el desembre es va publicar la col·lecció online, que no és cap xarxa social, però que sí que és una aportació important en continguts i que portarà moltes possibilitats de dinamitzar les xarxes. Anàlisi del context La presència del MPB a la web 2.0 és més extensa i consolidada que en altres museus del mateix tipus. És un fet que li permet posicionar-se com a líder. Museus de referència que utilitzen les eines de la web 2.0 Els tres museus analitzats, el Brooklyn Museum of Art, el Powerhouse Australia i el Victoria & Albert Museum, tenen una presència web 2.0 molt important i, potser sobretot, tenen una capacitat de generar nous continguts a diari, amb els canals de difusió adequats. Tots tres són uns molt bons exemples de la immersió dels museus en la web 2.0. Aquests exemples ens serviran d’inspiració per a la dinamització del MPB. No es tracta, però, de copiar una idea i aplicar-la de la mateixa manera que ho fa el museu en qüestió. Sempre hem de ser conscients del context en que el MPB desenvolupa les seves activitats. A més, hem vist que no hi ha una sola manera d’aplicar i fomentar l’ús de les eines 2.0. Cada museu ha de trobar la seva pròpia dinamització, en funció de les necessitats dels seus visitants. El Brooklyn Museum of Art, Estats Units http://www.brooklynmuseum.org/ Aquest museu d’art és un dels més pioners i innovadors en l’aplicació d’eines 2.0. Ja fa uns quants anys que aposta per la web 2.0 com a eina d’estratègia de comunicació i interacció amb els visitants. Sembla que aquest museu utilitzi el màxim d’eines 2.0 per fomentar la comunitat. La coherència de la seva aplicació i l’ús integrat dins la web són de primer ordre i constitueix un dels exemples de museus a seguir. Powerhouse Museum, Austràlia http://www.powerhousemuseum.com/ És un museu que aposta per un centre de recursos molt extens i molt ben elaborat, amb eines didàctiques diverses per als visitants diversos. Està present, però, en només 2 xarxes socials. Victoria & Albert Museum, Regne Unit http://www.vam.ac.uk/ Aquest museu té una presència web 2.0 modèlica i amb molts recursos i eines interactives a disposició del visitant. De la mateixa manera que el Powerhouse Museum, el Victoria & Albert Museum aposta per la generació de nous continguts adaptats als interessos dels seus visitants. Museus monogràfics d’altres artistes Els quatre museus monogràfic analitzats no utilitzen gens les eines 2.0 o bé tenen alguna presència, però sense tenir una estratègia web 2.0 clara i ben definida. Els museus monogràfics són en la majoria dels casos de mida petita o mitjana. No podem comparar-los amb les institucions que hem analitzat en el punt anterior. La mida, però, no és cap criteri principal en iniciar-se en les xarxes socials. És clar que la generació de continguts i el manteniment regular i de qualitat a les xarxes socials requereix sobretot més personal, però una presència selecta, però bona, també ajuda les institucions a no passar desapercebudes en el món 2.0. El Munch Museum Oslo n’és un exemple. Van Gogh Museum Amsterdam http://www.vangoghmuseum.nl/ El museu s’ha iniciat en el món de les xarxes socials, tot i que de manera més aviat tímida. Considerem que podria generar més continguts nous que es puguin donar a conèixer al visitant tot permetent noves visions del museu i de la seva col·lecció i de Van Gogh mateix. 4
  • 5. Magritte Museum Brussels http://www.musee-magritte-museum.be Obert el juny del 2009, és un museu exclusivament dedicat a l’artista René Magritte. La web no conté cap informació sobre recursos en línia i no té cap referència a les xarxes socials. Hem observat amb bastant freqüència aquest fenomen de les webs noves sense inclusió de les xarxes socials. Munch Museum Oslo http://www.munch.museum.no El museu és present en poques xarxes socials, però les que té les manté molt bé. Ens sembla una bona opció per un museu que potser no té els recursos per mantenir més xarxes socials. A la web potser li falta més interactivitat. Musée Rodin Paris http://www.musee-rodin.fr No hi ha cap referència a les xarxes socials a la web d’aquest museu. Hi ha alguns recursos disponibles en línia, sobretot material educatiu. Les webs dels altres museus monogràfics sobre Picasso Cap dels museus monogràfics sobre Picasso té una presència a les xarxes socials tan extensa com el Museu Picasso de Barcelona. Si hi afegim el fet que la majoria dels museus monogràfics tampoc no té presència, o molt escassa, a la web 2.0, el Museu Picasso Barcelona destaca per les seves activitats a les xarxes socials. Els museus analitzats són els següents: Museo Picasso Málaga http://www2.museopicassomalaga.org Fundación Picasso – Museo Casa Natal Málaga http://fundacionpicasso.malaga.eu Musée National Picasso Paris http://www.musee-picasso.fr/ Musée Picasso d’Antibes http://www.antibes- juanlespins.com/fr/culture/musees/picasso/ Graphikmuseum Pablo Picasso Münster http://www.graphikmuseum-picasso- muenster.de Museo Picasso - Colección Eugenio Arias, Buitrago del Lozoya (Madrid) http://www.madrid.org/museo_picasso Musée national Picasso La Guerre et la paix, Vallauris http://www.musees-nationaux-alpesmaritimes.fr/homes/home_id20672_u1l2.htm Anàlisi de les xarxes socials del Museu Picasso Barcelona Podem distingir les xarxes que serveixen més aviat de centre de recursos generats directament pel museu, tals com el blog, Flickr, Youtube, Delicious i ݺߣshare, i xarxes que serveixen sobretot com a canals de difusió d’aquests continguts, com ara Facebook i Twitter. També observem que algunes xarxes conviden molt més al debat que d’altres. La que més reaccions i de tipus més espontani genera és Facebook. Twitter permet una difusió immediata dels continguts. Al blog hi ha un cert debat que s’hauria de fomentar més. A l’excepció del blog, les altres xarxes de “dipositació de continguts” no generen gaire debat. El blog és, doncs, l’única xarxa que combina introducció de continguts i espai de debat de manera dinàmica. 5
  • 6. Les interaccions han anat augmentant, però no de la mateixa manera que l’augment dels admiradors. Malgrat la importància de les xarxes, no oblidem que la web mateixa que és el principal dipositador de continguts generats pel museu i la importància de crear enllaços i sinèrgies constants entre totes les eines de comunicació. En tota l’anàlisi de situació, el que destaca és la voluntat del MPB de tenir una bona presència en vàries xarxes socials, ben triades. El plantejament del museu és molt coherent i la presència és bona. Des de l’inici s’ha mantingut un alt nivell de contribucions i interaccions que no ha fet més que créixer, en tot cas en les xarxes més visitades com ara el blog i Facebook. Hi ha pocs museus d’art a Catalunya i a Europa que tenen una estratègia de comunicació a través de la web 2.0 i que, si la tenen, l’estan implementant amb organització i rigor. El MPB està en el bon camí, però queda molt per fer. En aquest sentit destaquem, per exemple, en el marc del blog el debat més aviat modest i les poques subscripcions; l’augment dels admiradors i sobre tot les seves interaccions a Facebook; la necessitat de pujar més fotos i vídeos i de bona qualitat a Flickr i Youtube i el poc dinamisme de xarxes tal com ݺߣshare i Delicious. Blog http://www.blogmuseupicassobcn.org/ per a la versió en català http://www.blogmuseupicassobcn.org/es per al castellà i http://www.blogmuseupicassobcn.org/en per l’anglès Des del seus inicis, el blog ja ha fet els primers passos ferms per ser l’espai de comunicació principal de nous continguts del museu i convertir-se en el punt d’unió de les xarxes socials del museu. El blog del MPB constitueix la principal eina de difusió de nous continguts. No només és l’eina, sinó també el motor. És a dir, es publica un blog perquè es volen comunicar més continguts, cosa que fa que es generin més continguts. Com que hi ha blog, la plantilla del museu té una plataforma per comunicar aspectes de la seva feina. El MPB en els pocs mesos de vida del seu blog ha generat una primera dinàmica dins el museu per animar la gent a escriure i descriure aspectes de les seves activitats. Hi ha una intenció ferma d’implicar tota la plantilla del museu i els primers resultats d’aquesta voluntat son positius. Articles més antics segueixen rebent visites. Ens sembla una dada molt interessant que parla molt a favor del blog. El blog no és tan sols una eina de comunicació efímera per anunciar alguna activitat del museu, sinó que es converteix en un veritable centre de recursos sobre el museu i l’usuari l’utilitza com a tal. La millora del blog del MPB té vàries vessants: millorar el contingut, la diversitat dels autors, la mida i l’estil d’escriptura dels articles, la interacció, la periodicitat de les publicacions i la millora de la seva difusió. Facebook http://www.facebook.com/MuseuPicassoBarcelona La tendència d’augment d’admiradors és satisfactòria. S’observa un cert efecte “bola de neu” : més admiradors que té el museu més fàcil serà guanyar-ne més. El MPB va agafar des de l’inici un bon ritme de publicacions i no ha baixat aquest ritme. Amb això evita la sensació del “foc d’artifici”, que té un inici fulminant però que baixa la seva presència de seguida. Pel que fa als continguts d’aquests posts es detecta una varietat força bona, tot i que el museu també té tendència a caure en la trampa d’utilitzar Facebook com a tauler d’anuncis d’activitats únicament. El museu intenta gestionar el tema dels tres idiomes de la millor manera possible. Una guia podria ser l’idioma del contingut a qui el museu es refereix, és a dir el blog que està 6
  • 7. en tres idiomes ha de tenir un referent al Facebook en tres idiomes, etc. Les interaccions són més importants a Facebook que en moltes altres xarxes socials. El caràcter efímer de les notícies i la reacció ràpida dels admiradors fan que aquesta dada agafi més importància. Algunes propostes per dinamitzar aquesta xarxa són: publicar “La foto del mes” o “L’obra de la setmana” o bé fer un quizz sobre Picasso o fer una crida a enviar enllaços interessants i compartir-los amb els enllaços publicats a la pàgina MPB de Delicious. Twitter http://twitter.com/museupicasso El Museu va iniciar la seva participació a Twitter el novembre de 2009. Tenim, doncs, poques dades per analitzar la participació del MPB i per detectar algunes primeres tendències. Els missatges publicats, els tweets, inclouen notícies del MPB i d’altres museus, iniciatives relacionades amb la web 2.0 i algunes citacions de Picasso. En dues ocasions es va fer un seguiment directe (o live tweeting) d’una activitat del museu via Twitter. Algunes propostes per millorar Twitter són: convidar visitants a fer uns tweets, a través del seu mòbil, durant o després de la visita al museu i publicar-los en directe a la web del museu i en una pantalla col·locada al museu o bé fer una sèrie de tweets en nom d’un dels personatges representats en una obra exposada al museu, per exemple Sabartés. Flickr. El museu hi té tres espais: 1. Una pàgina de fotos pròpies http://www.flickr.com/photos/museupicassobarcelona/ Es tracta d’una altra reposició de continguts, un centre de recursos, en aquest cas fotogràfic, que no perd actualitat o almenys no tan ràpidament com els altres continguts. 2. Un grup Museu Picasso Barcelona: http://www.flickr.com/groups/museupicassobarcelona/ A través d’aquest grup, el MPB dóna l’oportunitat als seus visitants de pujar directament les seves fotos i compartir-les amb la comunitat. Considerem un problema el fet que està prohibit fer fotos dins les sales del MPB. No es tracta d’una política de museu, però d’uns requisits de la Picasso Administration a París que és propietària dels drets d’autors de l’obra de Picasso i que els gestiona. Això limita molt les possibles aportacions que puguin fer els visitants. 3. Un grup creat pel concurs Fes-te Fauvista: http://www.flickr.com/groups/fes- te_fauvista/ Aquest grup va ser expressament creat pel concurs “Fes-te Fauvista” organitzat pel MPB a l’estiu/tardor de 2009. Si considerem que entre abril de 2009 i inicis de febrer de 2010 s’han penjat un total de 98 fotos al grup del museu, el fet de rebre 300 fotos en poc més de 3 mesos en el marc del concurs, és un gran èxit. Youtube http://www.youtube.com/user/museupicassobcn Distingim entre les reproduccions del canal mateix i les reproduccions dels vídeos en particular. Hi ha una evolució positiva de les visites al llarg dels primers mesos d’existència del canal. La pàgina Facebook és la via d’entrada més important pel canal MPB, però és també destacable que la següent entrada és una recerca directa a Youtube. Per guanyar visitants a les xarxes socials del MPB des del canal Youtube, s’hauria de vigilar bé que hi hagi informació sobre el museu i enllaços cap a la web i les xarxes socials i que siguin correctes i ben llegibles. Els vídeos del canal MPB no són de molt bona qualitat tecnològica, cosa que no correspon a la imatge de qualitat que vol donar el MPB i que està donant amb la resta d’eines de comunicació. La situació a Youtube és similar a la de Flickr: el museu ha de primer produir i després publicar més vídeos i de millor qualitat. 7
  • 8. ݺߣshare http://www.slideshare.net/museupicassobarcelona ݺߣshare és més aviat una reposició de continguts i no constitueix un espai de debat gaire freqüentat. Contribueix, si es tracta d’un tema intern del museu, a la voluntat de fer el museu més transparent. La millora de ݺߣshare passa per augmentar el nombre de presentacions fetes per l’equip del museu. En alguns casos s’hauria de plantejar de crear PowerPoints expressament per a ݺߣshare, per exemple, sobre una roda de premsa, la presentació de la memòria anual, etc. Delicious http://delicious.com/museupicassobarcelona Entre que es pugen pocs continguts nous i que hi ha molt pocs seguidors, és la xarxa menys dinàmica del MPB. S’haurien de publicar i compartir de manera més coherent els enllaços. LinkedIn Tot i que no està publicat a la web del MPB, el museu hi té un perfil institucional http://www.linkedin.com/companies/museu-picasso-de-barcelona. Sembla ser la xarxa menys treballada i actualitzada pel MPB. Es tracta d’una xarxa professional i es diferencia, doncs, de les altres xarxes que tenen un públic objectiu molt més ample i general. El MPB podria convidar als membres del seu equip de formar part de LinkedIn i explorar la possibilitat de crear un grup de professionals vinculats o a Picasso o a la museologia i museografia. Una eina de difusió: l’RSS El MPB ofereix la subscripció via RSS al blog del museu, cosa que ens sembla una bona opció, ja que el blog serveix també com a unificador de totes les xarxes socials. El MPB podria crear i publicar un “Univers Netvibes”(http://www.netvibes.com) que consistiria en una selecció de subscripcions RSS de pàgines de museus i blogs interessants. Es poden crear categories diferents, tal com “web 2.0”, “exposicions”, “museus”, etc. Netvibes permet una visió general sobre les actualitzacions de les subscripcions. La interacció i coherència entre tots els canals de comunicació La dinamització va més enllà del 2.0: Ha d’haver-hi una coherència entre canals de comunicació. En el cas del MPB els canals de difusió digitals estant ben referenciats i enllaçats entre els. La majoria de les xarxes socials del MPB inclouen les adreces web, la principal i la del blog, a les seves pàgines. Hi ha una bona coherència pel que fa a la comunicació de l’adreça del blog per davant de la de la web. Les xarxes socials han de fer referència entre elles. De moment és només a Facebook que trobem un llistat dels enllaços cap a les altres xarxes socials del MPB. El blog del MPB serveix com a referent a les altres xarxes. El que falla principalment és la connexió entre el offline i el online. La comunicació és la suma de molts canals i eines individuals. Un museu corre el perill de tractar cada canal com un món a part i oblida que forma part d’un conjunt més gran. Amb la proliferació d’eines a través de la web 2.0, aquest perill no ha fet més que augmentar. La imatge que transmet el museu, però, ha de ser la mateixa. El museu ha de vetllar per tal que les informacions estiguin actualitzades en cada canal de difusió, que els llenguatges utilitzats siguin adequats per a cada eina, que fotos, vídeos i altres materials estiguin ben pujats en funció de cada xarxa o eina. Sempre s’ha de valorar l’eina de difusió ideal per a un contingut en concret. 8
  • 9. 4. Propostes de dinamització, amb especial èmfasi en la web 2.0 La consolidació de les xarxes i eines existents Com a primer pas proposem la consolidació de les accions que ja estan en marxa. Aquesta consolidació passa per tenir en compte elements diversos, tal com l’elaboració de continguts, el ritme de publicacions, la captació de nous subscriptors o admiradors, la interacció amb els visitants, la difusió de la xarxa, l’organització d’accions concretes, entre altres. Ja hem vist algunes propostes en el punt anterior. Per poder proposar accions de consolidació, és important conèixer la dinàmica de cada xarxa social. La manera com ens relacionem dins de cada xarxa pot comportar una gran diferència en l'èxit de tot el projecte 2.0. Cada tipus de xarxa social és diferent, la comprensió de la cultura d’una xarxa particular i el funcionament pot fer una diferència en l'eficàcia del seu enfocament. El que podem dir en general és que el que més importa és el contingut que genera el museu. El MPB ha de seguir generant continguts nous. Un sol contingut es pot publicar en xarxes socials diferents, tot i que el museu ha d’adaptar la manera de comunicar a cada xarxa social i s’ha de vigilar a no ser massa repetitiu. La incorporació de noves xarxes i eines En un món d’evolució constant, i a més a més molt ràpid, tal com és la web 2.0, no ens podem quedar amb el bon funcionament de les xarxes socials ni d’altres eines que ofereix la web 2.0. El MPB ha d’adaptar la seva oferta a les necessitats – sempre canviants – dels seus visitants. A continuació un breu repàs de les propostes: Etiquetatge social Es tracta de donar la possibilitat als visitants de posar una o vàries etiquetes a una obra d’art de la col·lecció d’un museu. El visitant utilitza el seu llenguatge i la seva pròpia visió d’una obra d’art per descriure’l. Podcasting Bàsicament es tracta de crear fitxers d'àudio que estan disponibles en la web, que la gent pot descarregar i escoltar a l'iPod o reproductors d’MP3. Els visitants es poden subscriure als Podcasts a través de l’RSS. Dispositius mòbils Internet ha passat a ser disponible únicament a través d’un ordinador i la seva pantalla. Avui dia, les pantalles són ubiqües i poden rebre qualsevol contingut en format digital. És molt important seguir l’evolució tecnològica dels dispositius mòbils i aprendre de les experiències d’altres museus. El que avui dia pot semblar molt innovador, potser ja no ho serà un cop implementat el servei. L’avantatge és que són canvis en la manera de transmetre continguts. Els continguts mateixos segueixen vigents durant més temps un cop elaborats. Aula virtual El MPB posa a disposició del públic, en aquest cas un públic específic que són els professors, uns guions previs a la visita amb els alumnes. Aquests guions es poden fer servir o bé per a tallers o visites acompanyades pel personal del MPB o per unes visites individuals. Proposem ampliar l’oferta de formació via web i crear una aula virtual per a tots als públics. Continguts oberts: del Copyright al Creative Commons L’ús d’Internet amb les facilitats que ofereix per publicar i compartir continguts ha generat una tendència cap a renunciar als drets d’autors d’una obra. Dins aquesta tendència, recomanem, sempre en la mesura possible, que el MPB posi a disposició del públic molts dels textos que produeix. Vist la dificultat de 9
  • 10. publicar imatges de la col·lecció o d’una exposició en concret, la publicació de textos pot ser una bona manera de difondre contingut interessant. Espai “El meu Picasso” Hem vist en vàries ocasions que la web 2.0 fomenta la participació del visitant i la seva gestió personal dels continguts del museu. La web del MPB no ofereix la possibilitat que el visitant guardi els elements que més li agradin a dins la web del museu. Proposem, doncs, crear una pàgina, “El meu Picasso” on el visitant pugui obrir el seu perfil i guardar les obres, els jocs i altres elements que més li agradin. Pàgina “PicassoKids” Amb el fet de tenir web no n’hi ha prou. S’ha de fer una selecció dels continguts i comunicar-los de tal manera que interessin i captin el públic més jove. Visites 3D Les visites en tres dimensions ja no són tan innovadores, però segueixen sent atractives per al visitant. En el cas del MPB es tractaria convertir la visita virtual que ja existeix i que inclou una selecció d’obres destacades en una visita 3D. Es podria afegir una visita dels espais exteriors amb explicacions sobre els cinc edificis que constitueixen el museu. Recursos multimèdia addicionals A més dels recursos multimèdia que ofereix el museu, tals com vídeos, fotos, i àudios que s’hi podrien afegir, proposem que el MPB ofereixi una selecció de recursos multimèdia més lúdics tal com enviament de postals virtuals, salva pantalles o bé fons d’escriptori. Comentaris electrònics en directe El museu ha de procurar fomentar el vincle entre allò virtual i allò presencial. Es pot convidar el visitant a enviar comentaris a través de la web, dels seus dispositius mòbils o a través d’un ordinador instal·lat al museu. Els comentaris es publicarien en directe a la web i a una o més pantalles al museu. Les activitats específiques Una idea és la creació d’una exposició a través d’un procés participatiu. Aquest tipus d’exposició, en anglès anomenat people curated o crowd curated, constitueix un gir important en la percepció de la creació i l’autoria d’una exposició. Si fins ara el coneixement i l’expertesa era exclusivament en mans de conservadors i comissaris especialitzats, el fet d’obrir la selecció d’obres al públic general és admetre que aquest públic té prou criteri per triar obres i posar-les en el seu context. La presència en altres blogs, webs i portals de museus És important fer una difusió dels continguts que genera el MPB en tots els canals digitals disponibles. Per exemple, el MPB hauria de participar i deixar comentaris en altres blogs rellevants pel museu. Hi afegiríem la presència en altres webs de referència com ara Euromuse, un portal europeu de museus i exposicions, on sí que hi figura el MPB, però no les seves exposicions. La presència més important, però, és a Wikipedia, on s’ha de comprovar la correcció dels continguts i actualitzar-los si fa falta. Les accions utilitzant les eines de comunicació offline En el marc de fomentar la interacció entre les eines de comunicació, podem utilitzar les eines offline de tot tipus per promocionar i dinamitzar les xarxes socials i altres eines de la web 2.0. 10
  • 11. Les eines de comunicacions tradicionals El museu ha de vetllar per tal que l’adreça web sigui ben present en tots els suports de comunicació impresos: cartells, invitacions, díptics d’activitats, bosses, punts de llibres, carpetes, etc. Es podria fins i tot afegir una frase que anima la visita a la web i les xarxes, com ara “Connecta amb el museu a www.blogmuseupicasso.bcn.org”. La participació en seminaris, jornades i congressos És una activitat molt puntual, però que normalment genera un bon grapat de nous contactes i de projecció exterior de la institució a través de la transmissió de continguts. El MPB participa en les fites més importants de l’àmbit museus i web 2.0. La coordinadora de projectes, la Conxa Rodà, forma part del comitè de programa de la conferència Museums & the Web que té lloc cada any als Estats Units i que és la conferència de referència mundial en temes museus i web. La seva implicació permet no només la projecció del MPB com a museu punter en temes de web 2.0, sinó la creació de relacions amb altres experts clau del sector. La col·laboració amb universitats La formació és una peça clau en l’activitat dels museus, ja sigui a través de les exposicions, les publicacions, les activitats, els tallers educatius o bé a través de la participació directe en la formació universitària. Pel que fa a l’àmbit de la web 2.0, és important generar un canvi de cultura de comunicació dels professionals i ensenyar la nova manera de comunicació als futurs professionals dels museus. La millor manera és la implicació directa en la formació d’aquestes persones. El que és important és la transmissió de la filosofia de comunicació 2.0. 5. Organització de la dinamització En la gran majoria dels museus, la creació de la web i encara més la participació en les xarxes socials, creix de manera més o menys espontània i sense planificació estratègica qualsevol. Això té per conseqüència que no es preveu cap organització de la dinamització adequada i que els museus es veuen en poc temps desbordats per la feina que comporta el manteniment de una web 2.0. Proposem l’organització d’un equip 2.0 amb els perfils següents: un webmaster pel manteniment de la web principal del museu i pel suport tècnic a la web 2.0; un community manager que gestiona totes les xarxes socials, elabora el calendari editorial, garanteix la producció regular de nous continguts i les avaluacions regulars de l’impacta de les xarxes i un tècnic d’elaboració de continguts audiovisuals: fotos, vídeos, àudios. En paral·lel s’ha de fer una dinamització interna per fomentar la participació de tot l’equip. És un procés lent, ja que es tracta d’un canvi de cultura important dins la institució. Cada professional ha d’incloure en les seves tasques la comunicació de notícies, informació exclusiva o anècdotes vinculades a la seva feina. 6. Eines d’avaluació Com amb qualsevol projecte, hem de saber si la implicació del museu en la web 2.0 “té èxit”, “val la pena”, “serveix per alguna cosa” o si fa perdre temps i diners a la institució. En el cas dels museus la finalitat no és econòmica. Es pot considerar que un museu compleix els seus objectius si conserva el patrimoni cultural que està en les seves mans, si l’exposa, l’ensenya al visitant i si fa recerca sobre les peces de la seva col·lecció. El valor és sobre tot un valor inquantificable i més difícilment mesurable. Per avaluar el seu 2.0, el museu ha de saber què vol valorar i com ho fa, és a dir fer una llista dels indicadors i després buscar les eines d’avaluació que poden ser diferents per cada xarxa. Moltes xarxes, tal com Facebook i Twitter per exemple, ofereixen estadístiques força detallades. El que és important és la regularitat de 11
  • 12. les avaluacions per poder detectar tendències. El projecte proposa una plantilla amb indicadors i eines d’avaluació. 7. Recursos econòmics Per poder fer una estimació econòmica del cost de la dinamització del MPB a través de la web 2.0, hem de fer tres categories: les despeses de personal, el cost de la tecnologia i les despeses de producció de continguts. La dinamització de les activitats d’un museu és un procés continu i no un projecte amb data d’inici i de final. És per aquesta raó que la majoria dels recursos econòmics utilitzats en aquest context s’han de calcular com una despesa continua del museu, una despesa de funcionament i no de projecte. Activitats o projectes més concrets, tal com la creació d’una visita en 3D o d’una aula virtual per exemple, són despeses puntuals úniques. El cost d’aquestes activitats sempre depèn dels detalls del projecte i del proveïdor seleccionat. Conclusions El Museu Picasso Barcelona ja ha fet uns primers passos ben reflexionats i ferms en el món de la web 2.0. Destaquen l’elaboració d’una veritable social media strategy, la regularitat de generació de continguts nous en tres idiomes, l’augment d’admiradors i de visites en totes les xarxes. El blog és, sens dubte, l’eina més important, ja que és motor de creació i, a la vegada, eina de difusió de continguts nous. El repte és consolidar les xarxes existents, millorar la presentació dels continguts (vídeos, fotos, presentacions) i seguir innovant amb noves accions que permeten la interacció creixent amb el públic del museu, presencial o virtual. No dubtem que el projecte 2.0 del MPB es consolidarà i que el museu serà un dels referents a l’Europa continental pel que fa a l’ús de la web 2.0 al museu. 12