La dièresi i l'accentuació
- 1. La dièresi: ü, ï Eixa gran desconeguda
- 2. Usos de la dièresi Quan volem que sone la g ü i, g ü e, q ü i, q ü e. aigües com aigua , qüestió com quaranta Quan volem que sone la ü , ï com una vocal. veïna i no cuina , Raül i no caure
- 3. Expliquem-ho a poc a poc Quan volem que sone la g ü i, g ü e, q ü i, q ü e. aigües com aigua , qüestió com quaranta Si no posem la dièresi, què passa? aigues sona com algues questió sona com quefer
- 4. És fà cil! El castellà també té el mateix ús. Observa: pingüino , antigüedad En valencià , a més, es posa sobre qüe , qüi . Observa: pingüà , llengües , obliqüitat , freqüent
- 5. L’altre ús Quan volem que ü , ï sone com una vocal. veïna i no cuina , Raül i no caure Si no posem la dieresi, què passa? Observa: reina i veïna Sonen igual?
- 6. És fà cil! El castellà també té la mateixa necessitat. Observa: Raúl , mohÃno Però usa un recurs diferent: l’accent. Observa: ComÃa , Saúl , ataúd …
- 7. I en valencià , què fem? No podem usar l’accent, perquè la regla és perfecta i no té excepcions. La recordes?
- 8. Paraules de tres classes Agudes. Duen el colp de veu en l’última sÃl·laba: ani mal entre pà com boi ene mic S’accentuen quan acaben en vocal: gesti ó , butlle tà , ro mà acaben en vocal + s: To rÃs , su cós , es pés acaben en -en, -in: pre tén , Ber lÃn
- 9. Paraules de tres classes Planes. Duen el colp de veu en la penúltima sÃl·laba: fà cil di fà cil Al zi ra ge ni va S’accentuen quan no acaben en vocal: à gil, fà s tic, mÃs tic no acaben en vocal + s: e xà mens, o rà gens no acaben en –en, -in: cà nem
- 10. Paraules de tres classes Esdrúixoles. Duan duen el colp de veu en l’antepenúltima sÃl·laba: es drúi xola à nima mà quina SÃl via S’accentuen Sempre: olim pà ada, ci èn cia, di ò ptria, à gora
- 11. Ho tenim tot clar? Raül no pot dur accent perquè… És aguda i no acaba en vocal, vocal + s, -en, -in Veïna no pot dur accent perquè… És plana i acaba en vocal Països no pot dur accent perquè… És plana i acaba en vocal + s
- 12. No és gens complicat! Has d’escoltar la paraula. Sona igual peu que peüc ? Què ha canviat? La quantitat de sÃl·labes
- 13. Quantes sÃl·labes té la paraula? Tantes com vocals. à nima a i a 3 vocals 3 sÃl·labes metge e e 2 vocals 2 sÃl·labes sec e 1 vocal 1 sÃl·laba Però… i acÃ? meu e u? 2 vocals? 1 sÃl·laba cuina u i? a 3 vocals? 2 sÃl·labes
- 14. No et deixes enganyar La i com la u no són sempre vocals Cu i na No és vocal 2 sÃl·labes Re i na No és vocal 2 sÃl·labes Ve ï na Sà és vocal 3 sÃl·labes Pe ü c Sà és vocal 2 sÃl·labes Te u No és vocal 1 sÃl·laba
- 15. Ho has vist? Reina rei – na 2 vocals 2 sÃl·labes Per què no s’accentua? Perquè és plana i acaba en vocal. Veïna ve – ï – na 3 vocals 3 sÃl·labes Per què porta dièresi? Perquè no la puc accentuar.
- 16. Dues llengües, dues solucions Valencià Quan no puc accentuar, use la dièresi. taüt , intuïm , traduïda , Caïm , Suïssa Castellà Trenque la regla d’accentuació. ataúd Aguda i no acaba en vocal. dÃa Plana i acaba en vocal.
- 17. Encara no ho tinc clar… Per què veïnat porta dieresi? Perquè vull que sonen tres sÃl·labes ve-i-nat i no dos vei-nat com sona cui-nat I no li puc posar un accent? No, perquè du el colp de veu al final. És aguda, però acaba en -t
- 18. Ara sÃ! Si puc posar accent, ho faré: LluÃs , paÃs , veà … Si no puc posar accent, usaré la dièresi: Lluïsa , països , veïns …
- 19. T’he pogut ajudar? Grà cies per l’atenció.