ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
El matrimoni, la dona i els fills. Nom:   Marina Caimel Curs:   3rC Centre:   Cristòfol Ferrer Assignatura:   Cultura Clàssica
El matrimoni.   El matrimoni a Grècia . A  la noia grega li arribava l’edat de casar-se als 14-15 i al noi els 20. El ritual de la boda consistia en fer un sacrifici per a les divinitats que s’encarregarien de que aquella relació anés bé. Després de que això acabés, s’acostaven a la font  Calírroe  per purificar la celebració. Es celebrava el banquet a casa d’un dels dos i durava fins el vespre. Després del banquet la mare de la noia i la resta de convidats es dirigien a la nova casa dels promesos i cantaven himnes. Allà, la mare del marit donava a la jove un tros de codony com a símbol de fecunditat. El matrimoni a Roma.   A la noia romana li arribava l’edat de casar-se als 12 anys i els nois els 14 i 16. Durant els primers temps de la República el matrimoni el decidien els pares sense tenir en compte l’opinió dels fills. En temps de l’imperi s’exigia també el consentiment dels contraents. A Roma el matrimoni era un acte per el qual no es requeria la invitació de cap autoritat civil ni religiosa. La cerimònia era un dels esdeveniments més importants a la vida familiar. Abans del matrimoni els nuvis es comprometien davant de testimonis i s’intercanviaven regals. Els pares oferien un sacrifici i a continuació es feien els auspicis. Si eren favorables la boda seguia, si no ho eren se suspenia. Hi havia un sopar nupcial i després tenia lloc el rapte de la núvia, que es refugiava als braços de la seva mare, dels quals el nuvi fingia arrancar-la amb violència. El matrimoni al segle XXI.  En el segle XXI, el matrimoni pot ser religiós (per l'església) o ateu (pel jutjat). És un esdeveniment important ja que els contraents després d’això començaran la seva nova vida com a marit i muller. El fi essencial del matrimoni ja no és tenir fills, sinó que tan el noi com la noia, decideixen fer-ho perquè s’estimen.
El divorci. Els grecs i els romans ja practicaven el divorci. Això no obstant, no degué ser una actitud ni gaire freqüent, ni gaire acceptada. A Roma a la fi de la República, en generalitzar-se el matrimoni  sine manu , el divorci esdevé molt més freqüent.  Només el marit podia repudiar la dona.  El divorci del segle  XXI. El divorci al segle XXI s’ha convertit en una cosa molt freqüent. Cada cop hi ha menys famílies que conserven l’estructura, pare, mare i fills. Normalment, quan una parella es divorcia i hi ha fills entre mig, els nens es queden a viure amb la mare i veuen el pare cada 15 dies.
Els fills. El fi essencial del matrimoni era tenir fills per perpetuar la família i els cultes familiars. Quan naixia un fill, la llevadora el posava als peus del pare. Si aquest l’aixecava del terra, manifestava públicament que l’acceptava; si li donava l’esquena i no l’agafava, el nounat era abandonat a la porta de casa seva. Després de vuit dies si era nena, i nou si era nen, tenia lloc la  lustratio,  una cerimònia per mitjà de la qual el fill s’incorporava a la societat religiosa familiar . Els infants rebien una educació, les noies per ser unes bones mares (normalment eren ensenyades per les dones de la casa) i els nois per ser uns bons soldats.
La dona. La dona grega : La dona grega no tenia drets polítics ni jurídics. En aquests aspectes la seva situació era similar a la d’un esclau, encara que era ella qui dirigia i governava la casa. Des de la infantesa romania, la dona ha estat sempre reclosa a casa.   La dona romana:   Des dels primers temps, la dona romana va gaudir de molta més llibertat que la grega, encara que des del punt de vista legal estava sota l’autoritat del pare o del marit o fins i tot dels fills.
La dona del segle  XXI La dona del segle XXI, encara segueix lluitant per igualtat entre els dos sexes, encara que s’ha avançat molt, queda força camí per recórrer.
Webgrafia i Bibliografia Llibre: Cultura clàssica. Història i societat.   “ webs:”  -  http://www.educared.net/  Matrimonio. htm   concurso2001/793/ http://xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/graecia/atenes/bios4.htm http://www.wikipedia.com

More Related Content

La família

  • 1. El matrimoni, la dona i els fills. Nom: Marina Caimel Curs: 3rC Centre: Cristòfol Ferrer Assignatura: Cultura Clàssica
  • 2. El matrimoni. El matrimoni a Grècia . A la noia grega li arribava l’edat de casar-se als 14-15 i al noi els 20. El ritual de la boda consistia en fer un sacrifici per a les divinitats que s’encarregarien de que aquella relació anés bé. Després de que això acabés, s’acostaven a la font Calírroe per purificar la celebració. Es celebrava el banquet a casa d’un dels dos i durava fins el vespre. Després del banquet la mare de la noia i la resta de convidats es dirigien a la nova casa dels promesos i cantaven himnes. Allà, la mare del marit donava a la jove un tros de codony com a símbol de fecunditat. El matrimoni a Roma. A la noia romana li arribava l’edat de casar-se als 12 anys i els nois els 14 i 16. Durant els primers temps de la República el matrimoni el decidien els pares sense tenir en compte l’opinió dels fills. En temps de l’imperi s’exigia també el consentiment dels contraents. A Roma el matrimoni era un acte per el qual no es requeria la invitació de cap autoritat civil ni religiosa. La cerimònia era un dels esdeveniments més importants a la vida familiar. Abans del matrimoni els nuvis es comprometien davant de testimonis i s’intercanviaven regals. Els pares oferien un sacrifici i a continuació es feien els auspicis. Si eren favorables la boda seguia, si no ho eren se suspenia. Hi havia un sopar nupcial i després tenia lloc el rapte de la núvia, que es refugiava als braços de la seva mare, dels quals el nuvi fingia arrancar-la amb violència. El matrimoni al segle XXI. En el segle XXI, el matrimoni pot ser religiós (per l'església) o ateu (pel jutjat). És un esdeveniment important ja que els contraents després d’això començaran la seva nova vida com a marit i muller. El fi essencial del matrimoni ja no és tenir fills, sinó que tan el noi com la noia, decideixen fer-ho perquè s’estimen.
  • 3. El divorci. Els grecs i els romans ja practicaven el divorci. Això no obstant, no degué ser una actitud ni gaire freqüent, ni gaire acceptada. A Roma a la fi de la República, en generalitzar-se el matrimoni sine manu , el divorci esdevé molt més freqüent. Només el marit podia repudiar la dona. El divorci del segle XXI. El divorci al segle XXI s’ha convertit en una cosa molt freqüent. Cada cop hi ha menys famílies que conserven l’estructura, pare, mare i fills. Normalment, quan una parella es divorcia i hi ha fills entre mig, els nens es queden a viure amb la mare i veuen el pare cada 15 dies.
  • 4. Els fills. El fi essencial del matrimoni era tenir fills per perpetuar la família i els cultes familiars. Quan naixia un fill, la llevadora el posava als peus del pare. Si aquest l’aixecava del terra, manifestava públicament que l’acceptava; si li donava l’esquena i no l’agafava, el nounat era abandonat a la porta de casa seva. Després de vuit dies si era nena, i nou si era nen, tenia lloc la lustratio, una cerimònia per mitjà de la qual el fill s’incorporava a la societat religiosa familiar . Els infants rebien una educació, les noies per ser unes bones mares (normalment eren ensenyades per les dones de la casa) i els nois per ser uns bons soldats.
  • 5. La dona. La dona grega : La dona grega no tenia drets polítics ni jurídics. En aquests aspectes la seva situació era similar a la d’un esclau, encara que era ella qui dirigia i governava la casa. Des de la infantesa romania, la dona ha estat sempre reclosa a casa. La dona romana: Des dels primers temps, la dona romana va gaudir de molta més llibertat que la grega, encara que des del punt de vista legal estava sota l’autoritat del pare o del marit o fins i tot dels fills.
  • 6. La dona del segle XXI La dona del segle XXI, encara segueix lluitant per igualtat entre els dos sexes, encara que s’ha avançat molt, queda força camí per recórrer.
  • 7. Webgrafia i Bibliografia Llibre: Cultura clàssica. Història i societat. “ webs:” - http://www.educared.net/ Matrimonio. htm concurso2001/793/ http://xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/graecia/atenes/bios4.htm http://www.wikipedia.com